Què hi diu la Gramàtica: És casat o està casat?

22.3.1.2. c) Amb els adjectius solter, casat, jubilat, calb, cec. sord, coix, viu o mort, és tradicional l’ús del verb ser, però el verb estar s’usa amplament avui sense cap diferència semàntica: En Marc (encara) és/està solter; El professor Ferrer (ja) és/està jubilat. Aquell pobre home és/està cec; El conductor és/està mort.

Per a indicar únicament l’estat civil o laboral (casat, solter, jubilat) o la característica d’una persona (calb, cec, sord, coix, manc) és preferible no apartar-se de l’ús tradicional amb ser: El senyor Pla és solter/jubilat/calb. Aquest ús contrasta amb el de estar, que subratlla un canvi (a vegades passatger) en casos com Tinc el marit fent negocis a la Xina: estic soltera; Perdona: acabo de baixar de l’avió i estic sord o Dels vint que ens hem trobat al dinar d’enguany, deu ja estan jubilats.

L’adjectiu casat, quan porta un complement de companyia, apareix generalment amb estar: —Sou casat o divorciat? —Estic casat amb una pianista grega.

 Gramàtica de la llengua catalana (2016), pàg. 870.

Un nou cercador de les novetats normatives dins de l’eina OPTIMOT

Una eina de cerca de novetats ortogràfiques
L’eina Optimot/Nova gramàtica i ortografia és una selecció de continguts del cercador de l’Optimot que dona a conèixer les novetats normatives, arran de l’aparició, el novembre del 2016, de la Gramàtica de la llengua catalana i de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Actualment s’hi poden consultar les novetats ortogràfiques i progressivament, a mesura que s’actualitzin els continguts del cercador, s’hi aniran recollint la resta de canvis normatius
Els continguts d’ortografia es presenten en dos apartats: “Ortografia” i “Entrades del DIEC2 amb canvis ortogràfics”. També es classifiquen en temes més concrets: “Accentuació i dièresi”, “Apostrofació”, “Escriptura de mots prefixats i compostos” i “Altres canvis en llatinismes i manlleus”. Cada contingut enllaça amb el cercador de l’Optimot per mostrar el resultat d’una cerca. En l’apartat “Entrades del DIEC2 amb canvis ortogràfics” s’hi apleguen les entrades del diccionari normatiu, el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC2), que queden modificades per les noves indicacions ortogràfiques
L’eina és accessible des del lloc següent:
Font: Tocs de llengua. Actualitat sobre llengua catalana i política lingüística. #84 (Març 2017)
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Nou debat a SECUNDÀRIA: Novetats ortogràfiques i interdisciplinarietat

Fixeu-vos en les novetats de l’Ortografia sobre la grafia de les consonants ròtiques, que reproduïm en el següent extracte.

  • Considereu que caldria treballar-les conjuntament amb el professorat d’altres matèries? Com es podria millorar l’adquisició de la terminologia de base culta i en la grafia correcta?

Obertura del debat: 16 de febrer de 2017
Tancament del debat: 15 d’abril de 2017

La grafia del so [r] en mots prefixats i compostos:

2.4.2. Quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical, s’escriu generalment r: aerorefrigerant, antiràbic, Bielorússia, birefrigència, bioritme, brevirostre, Contrareforma, contrarestar, desoxiribonucleic, dextrorotatori, extraradi, fotoresistència, iberoromà, infraroig, monoraïl, multiracial, neorealisme, polirítmia, prerequisit, preromànic, pseudoràbia, radioreceptor, semirecta, sobrereserva, suprarenal, teleradar, termoregulador, trirectangle, turboreactor, vicerectorat.

Però s’escriuen amb rr:

  1. a) Els mots formats amb els prefixos a- privatiu, a– verbalitzador, cor- (variant de con-) i ir– (variant de in-): arrafidi, arreflèxia, arrítmia, arrize; arraconar, arrecerar, arrenglerar, arriscar, arromançar, arruïnar; corredemptor, correferent, corregnar, correligionari, correpressor, corresponsable, irracional, irreal, irregular, irresolt, irreverent, irrompible.
  2. b) El mot erradicar i derivats (erradicació, erradicatiu).
  3. c) Alguns mots prefixats ja formats en llatí (com birrem, prerrogativa, prorrata, pròrroga, prorrompre, trirrem, virrei) i els compostos manllevats (com aiguarràs, bancarrota, xafarranxo) i els delocutius (com arreveure, anorrear).

d ) Els compostos amb els radicals d’origen grec raqui(o)- ‘columna vertebral’, reo– ‘corrent’, rin(o)- ‘nas’, rinco­ ‘trompa, bec’, riz(o)- ‘arrel’ i rodo- ‘rosa’, i amb les terminacions –rràfia ‘costura, sutura’ –rràgia ‘vessament’, –­rrea ‘flux’, –rrexi ‘ruptura, esquinç’ –rrinc ‘trompa, bec’ i —rroide: cefalorraquidi, glucorràquia, intrarraquidi, pneumatorràquia; batirreòmetre, biorreologia; arrínia, catarrí, cetorrínid, cromorrinorrea, dacriorrinostomia, leptorrí, mesorrí, mesorrínia, otorrinolaringòleg, platirrí; cinorrinc, nematorrinc, nissorrinc, ornitorrinc, Oxirrinc (ciutat de l’antic Egipte); arrize, arrizòfit, arrizotònic, coral·lorriza, glicirrizina, micorriza, micorrizogen, pilorriza, polirrize; calciorrodocrosita, cinorròdon, metarrodopsina; arteriorràfia, neurorràfia, perineorràfia; blennorràgia, hemorràgia, mastorràgia, otorràgia; amenorrea, diarrea, gonorrea, seborrea, verborrea; cariorrexi, himenorrexi, metrorrexi, miorrexi; hemorroide, limforroide.

Cal tenir present que en el cas dels compostos patrimonials la r va precedida de guionet: barba-roig, guarda-roba, mata-rates; Coma-ruga, Font-romeu.

Síntesi i tancament del primer debat de SECUNDÀRIA

El primer debat que vàrem plantejar posava damunt de la taula el canvi d’orientació de la nova Gramàtica de la llengua catalana (2016), que és una gramàtica descriptiva dels usos i que indica si aquests usos són adequats a un o altre registre o situació, o bé si cal evitar-los.

Els comentaris rebuts són favorables a la nova orientació, però coincideixen en dues idees:

  1. Als estudiants de secundària, els calen directrius ben clares.
  2. Els estudiants de secundària tenen dificultat a distingir clarament els registres i la seva pertinència a cada situació comunicativa.

LES NOVETATS DE L’ORTOGRAFIA CATALANA (2016)

Síntesi de les novetats de l’Ortografia catalana (2016):

  1. Sons ròtics: arrítmia, correferent, erradicar, cefalorraquidi, otorrinolaringòleg
  2. Guionet: ex-directora general, manifestació pro-dret de vaga, la no-obligatorietat
  3. E epentètica: angioespasme, arterioesclerosi, corticoesteroide, termoestable
  4. Accentuació de verbs en els parlars baleàrics: anomèn, palès, berén, contrapès, disfrès
  5. Reducció de l’accent diacrític: bé / be; déu / deu; és / es; mà / ma; més / més; món / mon; pèl / pel; què / que; sé / se; sí / si; són / son; té / te; ús / us; vós / vos

En els debats de l’AOE anirem comentant aquestes novetats.

ESTAT DE LES INSCRIPCIONS AL DEBAT DE SECUNDÀRIA

Des del mes de desembre de 2016, hi ha 120 persones inscrites en el Debat de Secundària: 101 del Principat i 19 de les Illes.

Juntament amb els responsables del Departament d’Ensenyament hem pensat que en aquesta primera etapa convé que la plataforma sigui sobretot informativa. Per això, hi penjarem documents que serveixin per anar coneixent les novetats de la Gramàtica i de l’Ortografia i hi anunciarem les accions de formació que es vagin organitzant per tot el territori.

Espaiarem una mica més la publicació de nous debats, de manera que els inscrits tinguin més temps per familiaritzar-se amb la plataforma i per participar-hi amb comentaris. Hi haurà nou debats cada mes i els deixarem oberts durant dos mesos. Recordeu que tenim encara dos debats oberts. N’obrirem un de nou a mitjans de febrer.

El calendari d’implantació de les novetats normatives

El text de presentació de l’Ortografia catalana diu que “la implantació dels canvis plantejats per la nova normativa ortogràfica es farà al llarg d’un període de quatre anys, a fi que es vagin coneixent i integrant progressivament, d’acord amb les administracions i els diferents àmbits professionals, especialment amb el món educatiu i editorial, que tenen la responsabilitat de difondre’ls i fer-los efectius”. Aquest termini de quatre anys es preveu també per a la implantació de les novetats de la Gramàtica. Us sembla adequat el termini de quatre anys? Quines accions considereu que són urgents (primer any) en el vostre context? Quins suggeriments faríeu als vostres centres respecte de la implantació dels canvis en aquest període de quatre anys?

Data d’obertura del debat: 17 de gener de 2017

Tancament del debat: 20 de febrer de 2017

Els usos dels verbs “ser” i “estar”

Com treballeu a l’aula els usos de ser i estar?  Suposa cap dificultat la distinció entre les nocions d’identificació, de caracterització i de canvi d’estat?

Novetats de la GIEC sobre els usos dels verbs ser i estar

En general, demanen ser les copulatives d’identificació (L’Alba és la cap / aquella d’allà) i les de caracterització (que adscriuen una propietat no circumstancial: El pare és ros / de Maó), i estar les que atribueixen propietats resultants d’un canvi d’estat (El pare està trist/cansat) (§ 22.3).

Les principals novetats són:

a) l’alternança entre ser i estar amb adjectius que indiquen estat civil o laboral (solter, jubilat) o condició física (cec, coix, viu) segons si expressen la característica o subratllen un canvi (La veïna és soltera i ja està jubilada; § 22.3.1.2c)

b) l’alternança entre ser i estar segons si l’adjectiu s’interpreta com una mera descripció o com un resultat, si bé afavoreix estar la presència d’adverbis aspectuals com encara o ja (L’aigua encara/ja està freda) o adjectius intercanviables per participis com brut (cf. embrutat) (El drap està brut) (§ 22.3.1.3b)

c) l’ús de estar amb sintagmes preposicionals que expressen estat o situació fruit d’un canvi o procés (L’acte està a punt de començar; El disc fa poc que està a la venda; § 22.3.1.1c), localitzacions figurades (Estem en les vostres mans; § 22.3.2.3)

d) la possibilitat d’usar estar en lloc de ser en construccions pròximes a les passives amb participis de verbs com determinar, que també accepten venir   (L’ordre està/ve determinat per l’edat; § 23.2.2a)

Debat obert: 2 de gener de 2017
Tancament del debat: 1 de febrer de 2017

De la descripció a la norma

La nova Gramàtica de la llengua catalana presenta la norma partint de la descripció gramatical; exposa els usos generals, vàlids en tots els territoris i per a tots registres, sense marcar-los. Com veieu, des de la vostra perspectiva d’ensenyants, que la normativa es difongui com una descripció del bon ús? És una orientació adient per als currículums educatius actuals? Com introduïu la noció de norma a secundària? Feu distinció entre ús i norma? Distingiu entre usos inadequats al registre i altra mena d’errors?

Debat obert: 15/12/2016
Tancament del debat: 15/1/2017 Ampliació del termini: 1/2/2017