Seminari ‘L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció’

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans organitza el seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció,

que se celebrarà presencialment el dijous 3 d’octubre, de les 16 a les 19.30 h, a la sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona), i s’hi podrà assistir també en línia.

Hi participaran Montserrat Castelló, professora de la Universitat Ramon Llull i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC; Xavier Fontich, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca Eduling Educational Linguistics; Llorenç Comajoan, professor de la Universitat de Vic, i David Ordóñez, tècnic lingüístic de la Secció Filològica de l’IEC.

Més endavant, en aquest mateix web podreu consultar el programa complet del seminari i us hi podreu inscriure mitjançant un formulari.

L’IEC publica ‘Novetats en els textos normatius (2016-2023)’

L’obra és una compilació ordenada de les novetats introduïdes a les gramàtiques i l’ortografia de l’IEC en els darrers anys. El seu objectiu és facilitar l’accés a les novetats d’una forma didàctica i entenedora, d’acord amb la nova concepció de la normativa, més propera a l’adequació als usos comunicatius que a les etiquetes correcte i incorrecte.

Ja es pot consultar en línia l’obra Novetats en els textos normatius (2016-2023), un compendi de la nova normativa publicada per l’IEC en els darrers vuit anys, amb la finalitat de destacar aquells aspectes que han canviat respecte del corpus normatiu anterior. La nova concepció de la normativa, basada en l’adequació dels usos a la situació comunicativa i allunyada de les etiquetes tradicionals de correcte i incorrecte, fa que aquest recull inclogui, a més, els fenòmens sotmesos a restriccions geogràfiques o funcionals.

L’obra inclou els canvis dels darrers anys que contenen la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC), la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) respecte a la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (7a ed., 1933), a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) i a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (PEOLC; I: Fonètica, 1990; II: Morfologia, 1992).
Tal com es diu a la Presentació, la redacció de les 846 novetats segueix fidelment el text de les obres normatives originals, i també l’estructura, que consta de quatre grans blocs: ortografia, fonètica, morfologia i sintaxi. La publicació digital incorpora marcadors que permeten als usuaris una còmoda navegació per a localitzar un capítol o un apartat concrets. L’obra es caracteritza també per un format diferenciat i innovador, amb els exemples separats del cos del text, l’ús de símbols per a indicar les restriccions d’ús del fenomen i, quan escau, una referència a la normativa anterior. Aquests recursos gràfics atorguen a Novetats en els textos normatius un caràcter marcadament divulgatiu. Aquí es pot veure un exemple:
La publicació s’adreça especialment als professionals de la llengua interessats a actualitzar el seu coneixement de la normativa lingüística, i també al públic no especialitzat que vulgui apropar-s’hi i aprofundir-hi.

El DIEC en línia incorpora 78 paraules noves i 138 modificacions

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va publicar l’any 2007 la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC), que és l’obra de referència normativa pel que fa al lèxic de la llengua catalana. D’ençà que es va publicar, ha estat objecte de diverses modificacions que s’han aplicat a la versió en línia. Des del 2020 aquestes revisions es fan dues vegades l’any, i la darrera s’ha fet aquest mes de juny, amb la incorporació de 78 paraules i 138 modificacions.

Entre les paraules que s’han incorporat al DIEC, algunes ja d’ús molt comú, hi ha: aerolíniacàteringfotoperiodistakebabpàdelsobrepèstempura xistorra. També s’hi han incorporat algunes variants territorials com ara bresquillerforfolllleutepataca renyó.

Així mateix, s’han afegit al diccionari locucions com ara fer-se paga d’alguna cosa, en altres paraules, de paraula, a proporció de, síndrome d’abstinència i tauleta tàctil.

Les modificacions, que inclouen addicions, esmenes i supressions, poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.).

Entre les novetats, hi ha nous sentits o nous usos sintàctics de determinats mots. Per exemple, el nom complement incorpora una nova accepció amb la definició «Element accessori de l’abillament d’una persona» i l’exemple «He obert una botiga de roba i complements». En el cas de l’adjectiu biològic, s’hi ha afegit una accepció que remet a ecològic.

La propera actualització del DIEC serà al mes de novembre. En l’acte públic que es farà llavors es comentaran les novetats incorporades al DIEC en totes dues actualitzacions i també els criteris d’inclusió d’aquestes novetats.

Llistat de modificacions de juny 2024

La Secció Filològica estrena nou web

Avui s’ha obert al públic el nou web de la Secció Filològica. Es tracta d’un web renovat a través del qual es pot accedir a informació sobre la Secció, els membres que la formen i les comissions en què s’organitzen. També s’hi poden trobar notícies, una agenda d’activitats i recursos lingüístics de gran utilitat.

Una de les incorporacions més destacades és la Biblioteca de referents, un recull de personalitats rellevants en l’àmbit de la llengua catalana, escollides com a referent per cadascun dels membres de la Secció. Una altra és la secció Apunts de llengua, que conté explicacions sobre diversos aspectes lingüístics. Aquests apunts, que tenen com a objectiu proporcionar informacions d’utilitat sobre la llengua i la cultura catalanes, s’aniran publicant periòdicament.

Destaquen també la Videoteca, que connecta amb el canal de Youtube de l’IEC i permet accedir a gravacions d’actes de la Secció, com ara el seminari La variació territorial i els diccionaris, i els tres vídeos institucionals realitzats en col·laboració amb Aida Roca, coneguda a les xarxes socials com a Filòloga de Guàrdia. Aquests vídeos volen donar a conèixer la tasca de la Secció Filològica i els diferents recursos lingüístics que posa a disposició de la ciutadania.