Mes: desembre de 2024

Darrers apunts de llengua del web de la Secció Filològica

Durant les darreres setmanes s’han publicat tres apunts de llengua al web de la Secció Filològica.

Si no fos…

 

 

A cada poble i ciutat hi ha, com a mínim, un banc del si no fos: si no fos pel temps…., si no fos pels genolls…, si no fos per aquesta colla d’arreplegats… I molts altres «si no fos» que no arreglen el món, però que serveixen per a iniciar una conversa, amb la qual ens podem lamentar i, si ens ho permeten els companys de seient, pontificar sobre tot i tothom.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

 

El recorregut del paparazzi

 

 

Hi ha pel·lícules que queden lligades a una ciutat, com La dolce vita, de Federico Fellini, que ens transporta a la Roma en blanc i negre de mitjan segle passat. A banda de convertir la Via Veneto o la Fontana di Trevi en indrets emblemàtics de la història cinematogràfica, aquesta pel·lícula també ens ha deixat el nom d’un personatge, un fotògraf de cognom Paparazzo que es dedicava a empaitar gent famosa, al costat d’un jove periodista interpretat per Marcello Mastroiani. Aquest Paparazzo ha acabat donant nom a una professió que no sembla, però, que endolceixi gaire la vida de determinades persones.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

 

El camí de l’establia

 

 

«El camí de l’establia no el sabríem oblidar. Atzavares el voregen i espurneig de gallerans…» La mainada cantusseja el vers de Nadal, mentre va fent un corriol de serradures enmig de la molsa i el suro. Ara és el torn del paper de plata, la neu de farina i una branca de galzeran, que, malgrat aquelles fulles tan punxegudes, té unes boletes vermelles encisadores. Com cada any, tot va ocupant el seu lloc en el pessebre.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

Actualització de la “Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic”

Des del passat 10 de desembre es pot accedir a una versió actualitzada de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic (PEOLC-Lèxic) per mitjà d’aquest enllaç. Es tracta de la segona actualització des de l’edició en paper el març del 2022, i té com a únic objectiu conformar la PEOLC-Lèxic a les últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC (novembre de 2023, juny de 2024, novembre de 2024).

Les entrades o accepcions afegides al DIEC han permès suprimir la marca *, indicadora de l’absència al DIEC del mot o del sentit en qüestió, en més d’un centenar d’unitats lèxiques. Destaquem entrades com baguet, blíster, datàfon, internet, parafarmàcia, porexpan, tiramisú, xapata, i subentrades com llapis electrònic. També geosinònims com assajar (balear); bresquiller, bresquillera, bresquillerar, clòtxina, renyó (valencià); giratori (septentrional); lleute, pataca (nord-occidental). D’altra banda, en aquesta actualització també s’ha fet alguna modificació morfològica, com ara l’afegiment del plural opcional en l’entrada mundial; i s’ha dut a terme algun canvi de subcategorització, com ara la incorporació de l’ús transitiu en la sèrie telefonar, picar, trucar.

Trobareu la llista sencera de modificacions a la versió en línia de la PEOLC-Lèxic, a la pestanya Actualitzacions.

Informe sobre la qualitat lingüística en les primeres notícies sobre la revolta pagesa (06/02/2024)

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) presenta l’Informe sobre la qualitat lingüística en les primeres notícies de la revolta pagesa (06/02/2024). L’estudi es basa en un corpus de tres informatius emesos el 6 de febrer de 2024 per les televisions públiques de Catalunya (TV3), les Illes Balears (IB3) i el País Valencià (À Punt).

L’informe assenyala la bona qualitat lingüística general dels programes analitzats, una valoració que s’obté de l’anàlisi de fenòmens molt diversos (fonètics, lèxics, morfològics, etc.) observats en les intervencions de comunicadors i testimonis de tot l’àmbit lingüístic que apareixen en les mostres.

Les tres notícies que s’analitzen en l’informe proporcionen un panorama interessant del conjunt de la llengua, tant des del punt de vista de la variació dialectal com del de la variació funcional: presentadors des del plató, corresponsals i enviats especials; testimonis…

En el mosaic d’accents que dibuixa l’informe, l’expressió més formal dels comunicadors fa de pal de paller, sense deixar de mantenir diferències dialectals acceptables. L’informe destaca que, amb tots els matisos que calguin, aquest és el paper de l’estàndard en relació amb els dialectes: els integra, els representa i permet la comunicació entre tots.

En resum, cal valorar la bona qualitat lingüística de les mostres analitzades, tot i els detalls millorables observats en l’informe, molts dels quals es poden corregir amb un esforç d’atenció dels comunicadors i els assessors lingüístics.

Acte de lliurament del diploma de col·laborador distingit a Josep Ruaix i Vinyet

 

 

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a

l’acte de lliurament del diploma de col·laborador distingit a Josep Ruaix i Vinyet

per la seva contribució al desenvolupament de les tasques d’aquesta secció.

Hi participaran, a més del distingit, Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; Mercè Lorente, secretària de la Secció Filològica, i Joan Ferrer, membre de la Secció Filològica.

L’acte se celebrarà el divendres 13 de desembre, a les 13 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

 

Barcelona, novembre del 2024

 

Amb la col·laboració de     

Neologisme de l’any 2024

Aquest dilluns 2 de desembre comença el període de votació per a escollir el neologisme de l’any 2024 en llengua catalana. L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT i 3Cat, amb el seu portal lingüístic ésAdir, han engegat l’onzena edició del Neologisme de l’any. El període de votació estarà obert fins al diumenge 15 de desembre i l’endemà, el dilluns 16, es farà públic el resultat. Tothom que vulgui participar-hi pot emetre el seu vot a través del web https://www.upf.edu/web/neologismedelany.

Enguany, les paraules candidates a neologisme de l’any són: cancel·lardanafentanilhora tranquil·laminisèrieno-binarino-binàrianom sentitpresentismetransició energètica, i transitar. El neologisme amb més vots serà el guanyador i l’IEC té el compromís d’estudiar-lo amb atenció especial per mirar d’incorporar-lo al diccionari normatiu.

Es tracta d’una campanya per a promoure la participació ciutadana pel que fa a la llengua catalana amb més de deu anys d’història. Mitjançant aquesta campanya, que va començar fa onze anys per iniciativa de l’Observatori de Neologia de la UPF i la Secció Filològica de l’IEC, es vol promoure l’interès i la participació de la ciutadania amb relació a la llengua catalana i la seva evolució i tenir en compte els seus punts de vista.

Des dels orígens de la campanya, ha anat augmentant gradualment el nombre de persones que han votat el neologisme de l’any: de 200 votants l’any 2014 es va passar a 14.034 l’any 2023. Els neologismes guanyadors de les edicions anteriors han estat: estelada (2014), dron (2015), vegà, vegana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019), coronavirus (2020), negacionisme (2021), birra (2022) i viralitzar i tiet/tieta (2023).

L’evolució en el nombre de votants demostra que la campanya del Neologisme de l’any atreu l’atenció de la societat i ja està estabilitzada en les convocatòries anuals. Les entitats organitzadores afirmen que, any rere any, ha anat canviant la percepció social dels neologismes i que, actualment, la majoria dels parlants accepta l’aparició de paraules noves com un fenomen natural i positiu. Els neologismes enriqueixen la llengua i la fan més útil.