Mes: gener de 2025

Seminari ‘Ensenyar català en una aula multilingüe. Estratègies i recursos’

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos al seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

Ensenyar català en una aula multilingüe. Estratègies i recursos,

que se celebrarà presencialment el dijous 6 de febrer, de les 16 a les 19.30 h, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona), i s’hi podrà assistir també en línia. Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual al seminari s’han de fer mitjançant aquest formulari.

 

Barcelona, gener del 2025

 

Programa

16.00 h Benvinguda a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica,
i Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

16.15 h Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)
«La sensibilització a l’aula»

1. Origen i context del projecte, a càrrec d’Eva Rodríguez, tècnica de Formació i
Foment de l’Ús del CPNL
2. Desenvolupament i situació actual del projecte. Punts forts i punts febles, a càrrec
d’Eva Rodríguez, tècnica de Formació i Foment de l’Ús del CPNL
3. Estructura i continguts de la sensibilització aplicada als cursos, a càrrec d’Eva
Roma, tècnica de Formació i Foment de l’Ús del CPNL
4. Curs per al personal docent: El multilingüisme dins i fora de l’aula, a càrrec d’Eva
Roma, tècnica de Formació i Foment de l’Ús del CPNL
5. Experiències a les aules:

a. Actituds lingüístiques, a càrrec de Pau Villegas, tècnic de normalització
lingüística del CNL de Barcelona
b. Reptes lingüístics, a càrrec d’Esther Congost, tècnica de normalització
lingüística del CNL de Barcelona
c. Pràctiques lingüístiques, a càrrec de Xavier Saperas, tècnic de
normalització lingüística del CNL de Barcelona

17.45 h Pausa

18.00 h Artur Vidal (professor de secundària i del Departament de Didàctica de la Llengua i la
Literatura Catalanes i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona)
«El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar se senten més de 300 llengües»

18.45 h Eva Tresserras Casals (professora de la Universitat de Vic – Universitat Central de
Catalunya; professora del Màster universitari en Formació del Professorat d’Educació
Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes;
membre del Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (GLOSSA);
coordinadora acadèmica de Relacions Internacionals de la Facultat d’Empresa i
Comunicació de la Universitat de Vic)
«El plurilingüisme a l’aula: llengües d’origen i aprenentatge del català»

19.15 h Debat i conclusions

19.30 h Cloenda

 

Amb la col·laboració de

Homenatge a Maria Àngels Anglada, en el 25è aniversari de la seva mort

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent i l’Ajuntament de Figueres es complauen a convidar-vos a l’acte

Homenatge a Maria Àngels Anglada, en el 25è aniversari de la seva mort

Hi participaran Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; Mariàngela Vilallonga, membre de la Secció Filològica i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent; Sebastià Alzamora, membre del Grup de treball de Llengua i Creació de la Secció Filològica; Mariona Seguranyes, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Figueres; Rosa Font, escriptora, i Cinta Massip, poeta.

L’acte se celebrarà el dimecres 29 de gener, a les 18 hores, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia en aquest enllaç.

Barcelona, gener del 2025

 

Amb la col·laboració de

Al voltant de la prefixació: els espais en blanc

Al voltant de la prefixació: els espais en blanc

Com a norma general, els mots prefixats s’escriuen aglutinats i sense guionet, és a dir, amb el prefix enganxat a la base lèxica (avantpassat, besavi, exconseller, monosíl·lab, prehistòria). Ara bé, també hi ha excepcions, una de les quals són els casos en què cal escriure un espai en blanc entre els components de la construcció derivada.

S’escriu un espai en blanc entre el prefix i un element amb particularitats gràfiques (majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva): anti OTAN, ex URSS, expedició trans Himàlaia, equip sub 21, globulina anti D, pro «hippy», anti honoris causa.

També es deixa un espai en blanc quan el prefix precedeix un sintagma lexicalitzat, una locució o un mot que ja porta guionet: anti pena de mort, ex mosso d’esquadra, pseudo ciència-ficció. Ara bé, cal recordar que el prefix s’escriu enganxat al primer element en el cas dels sintagmes no lexicalitzats, especialment en el cas dels que designen un càrrec, una professió o l’àmbit de competències del càrrec: exconseller en cap, subdirecció general.

Finalment, opcionalment és possible separar el prefix de la base lèxica amb un espai en blanc en casos diferents dels anteriors si es vol distingir mots homògrafs o si es volen evitar grafies detonants: pre fixat (‘fixat anteriorment’, cf. prefixat ‘que conté un prefix), ex portador (‘que ha deixat de ser portador’, cf. exportador ‘que exporta’).

Podeu consultar el document NTN (§ 1.3.3.2-1.3.3.6). Hi trobareu la remissió a l’OIEC (§ 4.4.1.3).

De l’escriptura a la pronúncia: “futbol” o “fútbol”?

De l’escriptura a la pronúncia: “futbol” o “fútbol”?

Sabem que la llengua escrita segueix uns codis i unes convencions que no han de condicionar necessàriament la lectura dels textos: es tracta de dos sistemes relativament independents que segueixen pautes que no sempre coincideixen.

Un àmbit en el qual, però, l’escriptura i la pronúncia van ben lligades és l’accentuació.  La major part de mots no presenten cap dificultat més enllà de la necessitat de conèixer les normes d’accentuació. En determinats mots, sobretot cultismes i manlleus, a vegades es produeixen desplaçaments de l’accent a causa d’una influència forana o del fet que presenten un patró accentual poc freqüent. Aquests tipus de desplaçaments, en general, no són acceptables. Cal seguir la pronúncia que determina l’accentuació.

Fixem-nos en el mot karate, per exemple, que es pronuncia pla, i no com si fos esdrúixol (kàrate). També es dona un desplaçament accentual no admissible en el mot viking, que s’ha de pronunciar agut i no pla (víking). Contràriament, tuàreg té una pronúncia plana i no pas aguda (tuareg). I també hi ha mots esdrúixols que no s’han de pronunciar com si fossin aguts, com és el cas de hàndicap (i no handicap).

La majoria dels casos en què hi ha desplaçament accentual s’han incorporat a la llengua catalana en èpoques més o menys recents, provinents d’altres llengües o de vocabularis científics o tècnics. És per això que, en alguns casos, no han estat recollits per la normativa fins fa poc.

El document NTN en dona una llista prou completa, amb els mots classificats segons la pronúncia correcta, en la qual ens podem trobar més d’una sorpresa. Podeu consultar l’apartat 2.3.1.1, on s’ofereix una llista de consulta ràpida. També hi podeu trobar la remissió als apartats de les gramàtiques i de l’Ortografia (GIEC § 5.2.1.1, GEIEC § 3.2.1a, GBU § 4.1 R3, OIEC § 3.1.1.8). En el requadre gris del final hi ha la referència a alguns mots que apareixien amb una accentuació diferent al DIEC2 prèviament a les actualitzacions realitzades a partir de 2016.

En alguns casos, el desplaçament de l’accent s’ha consolidat i s’accepta tant la forma amb desplaçament com la que no en té. Són mots com bantu / bantú o antilop / antílop. Els trobareu a l’apartat 2.3.1.2, juntament amb les referències a les obres d’on s’han extret (GIEC § 5.2.1.1, OIEC § 3.1.1.8).