Us convidem a llegir els apunts de llengua que s’han publicat durant el mes de maig al web de la Secció Filològica, titulats Amb penes i treballs i Hi vaig anar.

Amb penes i treballs

Per evocar la vinguda de la tarda, Salvador Espriu ordenava una a una les vides conegudes i, amb paraules sempre noves, paraules com casa, carena o barca, vestia la tarda ja nascuda. Avui volem vestir un apunt sobre el significat de les paraules, sobre el viatge, llarg o curt però ple d’aventures i de coneixences, que fa que les paraules evolucionin i siguin sempre noves, d’acord amb l’ús que en fan els parlants en cada època.

Hi vaig anar

Hi vaig anar, diu Kavafis, traduït al català, en un poema. Som-hi, doncs. Ja ha arribat el dia de parlar de pronoms febles (i que consti que s’anomenen febles, perquè són àtons i no disposen d’accent propi, però no ens deixem enganyar, que no són pas de cotó fluix). Avui ens centrarem en el pronom adverbial hi i analitzarem una de les principals funcions que desenvolupa: representar un element que ha aparegut prèviament en l’oració o en el discurs. Vegem-ho amb els complements de lloc.