Arran de la publicació de l’Ortografia catalana de l’IEC l’any 2017, el nombre de mots que porten accent diacrític va quedar reduït a quinze. Són els següents:

• • • bé: substantiu ‘allò que procura un avantatge, una satisfacció’ (Bé immoble declarable), adverbi (Ho has fet bé), conjunció (Bé que t’ho deia, no?), interjecció (Bé, deixem-ho córrer).
    • déu: substantiu ‘divinitat, ésser suprem’ (L’obra de Déu).
    • és: tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb ser o ésser (La taula és grisa).
    • mà: substantiu ‘part terminal del braç’ (Amb la mà estesa).
    • més: adverbi quantificador (Hi ha més capses a l’armari), substantiu ‘signe de la suma i les quantitats positives’ (Les sumes s’indiquen amb un més).
    • món: substantiu ‘conjunt de totes les coses creades; la Terra’ (Els conflictes d’arreu del món).
    • pèl: substantiu ‘filament que creix a la pell’ (Té un pèl blanc a la barba).
    • què: relatiu precedit de preposició (La noia en què pensava), interrogatiu (Què has dit?), exclamatiu (Què fas!), substantiu ‘quid d’una qüestió, naturalesa d’una cosa’ (Ja em diràs el què).
    • sé: primera persona del singular del present d’indicatiu del verb saber (Sé com fer-ho).
    • sí: adverbi d’afirmació (Sí, vindran), substantiu ‘afirmació’ (Va dir un sí molt clar).
    • sòl: substantiu ‘superfície del terreny’ (És un sòl fèrtil).
    • són: tercera persona del plural del present d’indicatiu del verb ser o ésser (Són quatre gats).
    • té: tercera persona del singular del present d’indicatiu i segona persona del singular de l’imperatiu del verb tenir (Cada dia té més cabells blancs; Té, el llibre que em vas deixar).
    • ús: substantiu ‘acció d’usar’ (L’ús d’anglicismes és molt habitual), primera persona del singular del present d’indicatiu del verb usar en balear i alguerès (No ús eines).
    • vós: pronom fort (Es refereixen a vós).

Les formes de plural d’aquests mots, quan en tenen, també s’accentuen si coincideixen gràficament amb el plural del mot no accentuat. Així, s’escriuen amb accent diacrític noms com béns, déus, pèls o sòls, mentre que altres, com mans o mons, no en porten. D’altra banda, no s’accentuen els mots derivats o compostos formats a partir d’aquests mots, com rodamon, adeu o para-sol.

Ara bé, cal tenir present que es manté l’accent diacrític en mots no inclosos en el conjunt de quinze que acabem de veure en els topònims, ateses les implicacions extralingüístiques de naturalesa legal que podria tenir eliminar-lo. Per tant, s’escriuen amb accent diacrític topònims com Cóll, Jóc o Móra d’Ebre, i també denominacions com el Camp de la Bóta, carrer del Cós, clot de l’Ós.

Molt excepcionalment, en enunciats en què es pot produir ambigüitat perquè és possible més d’una interpretació del mot homògraf, quan aquesta ambigüitat no desitjada no es pot resoldre per mitjà del context comunicatiu, és acceptable fer un ús discrecional de l’accent diacrític en mots que no formen part de la llista anterior; especialment, en expressions puntuals o enunciats aïllats, com titulars o etiquetes, i en casos marcadament particularitzats, com transcripcions d’usos metalingüístics, de textos paleogràfics, dialectals, etc.

Podeu consultar el document NTN (§ 1.2.2) i també l’OIEC (§ 3.1.3).