“Molt a favor”: 57 propostes per fer créixer l’ús social del català

molt a favor: 57 propostes i un pacte per la llengua-ivan solivellas ugena-9788497667371

Vuit lingüistes fan 57 propostes per fer créixer l’ús social del català i propugnen un Pacte per la Llengua al llibre Molt a favor (Eumo Editorial, 2021). Els autors són Enric Gomà (editor), Magí Camps, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Pau Vidal, membres de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació, i Iván Solivellas i Míriam Martín Lloret.

Es tracta de fer un pas endavant en la difusió del català. L’aposta és deixar d’analitzar la situació i passar a l’acció. La proposta estrella del llibre és un Pacte per la Llengua.

Trobeu-ne més informació a El Temps i en aquesta entrevista amb Míriam Martín Lloret i Rudolf Ortega al programa “Els matins” de TV3.

El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

Boulder — Club EditorLa Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a l’acte

El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

L’escriptora EVA BALTASAR, autora de Boulder (Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2020), i l’editora MARIA BOHIGAS (Club Editor) conversaran amb Màrius Serra, Magí Camps i altres membres de la Secció Filològica de l’IEC.

L’acte se celebrarà el dijous 27 de maig, a les 18 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). L’acte, amb un nombre limitat de places presencials (atribuïdes per ordre d’inscripció), s’emetrà en directe mitjançant la plataforma Zoom.

Inscripcions per a l’assistència presencial en aquest formulari
Inscripcions per a l’assistència virtual en aquest formulari

 

Barcelona, 18 de maig de 2021

Presentació dels índexs i del cercador digital avançat de les ‘Obres completes’ de Fabra

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans es complau a convidar-vos a la presentació del volum dels índexs i del cercador digital avançat de les Obres completes de Pompeu Fabra, en record de Joan Solà i Cortassa (1940-2010), que es realitzarà el proper 15 d’abril, a les 17.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.

Hi intervindran:
Àngels Ponsa, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Joandomènec Ros, president de l’IEC
M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC
Jordi Mir, membre de la Secció Filològica i codirector de les Obres completes de Pompeu Fabra
Anna Pineda, investigadora postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra i coordinadora de la confecció dels índexs de les Obres completes de Pompeu Fabra
Lluís de Yzaguirre, professor de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de la digitalització de les Obres completes de Pompeu Fabra
Neus Nogué, professora de la Universitat de Barcelona
Josep Lluch, editor d’Edicions Proa

Places limitades. Inscripcions en aquest formulari.

L’acte s’emetrà en directe mitjançant la plataforma Zoom.

Barcelona, 7 d’abril de 2021

L’‘Onomasticon Cataloniae’ de Joan Coromines, en línia

Resultat d'imatges per a "onomasticon cataloniae"

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Fundació Pere Coromines han publicat a internet la versió digitalitzada de l’Onomasticon Cataloniae (OnCat) de Joan Coromines. Es tracta d’una de les dues obres catalanes principals de Joan Coromines, juntament amb el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat). L’Onomasticon conté més de 400.000 topònims vius i és fruit de més de seixanta anys de dedicació.

A partir d’ara, qualsevol usuari podrà veure o descarregar la informació que li interessi d’aquesta obra. El text de Coromines es presenta en facsímil, equipat amb un índex molt potent que facilita fer-hi cerques. Aquest índex s’ampliarà encara amb el buidatge de l’obra, que recuperarà informació lingüísticament molt valuosa relacionada principalment amb:

  1. Els noms comuns, les formes dialectals i les parèmies de la llengua catalana.
  2. Els noms comuns i les formes dialectals d’altres llengües romàniques.
  3. Els noms propis no catalans presents en l’obra, ja que actualment no tenen una presència sistemàtica en l’índex.
  4. Les formes esmentades com a documentació antiga dels topònims catalans, que tampoc tenen una presència sistemàtica en l’índex.

El projecte –encara viu– és dirigit per José Enrique Gargallo Gil, professor de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’IEC.

L’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines estudia fonamentalment els noms propis catalans, però alhora és una obra de gran riquesa lèxica i dialectal que ultrapassa l’àmbit de la nostra llengua. Aquests darrers anys, una bona colla d’estudiosos han posat de manifest la projecció universal de l’obra i la utilitat que té per a filòlegs de les altres llengües, especialment les romàniques.

Resultat d'imatges per a "onomasticon cataloniae"

Jornades “Llengua i Escola” (febrer-març 2021)

Formulari d’inscripció

Tot seguit podeu veure els cartells de les jornades. El primer amb el programa i el segon amb una breu ressenya de cadascun dels participants.

III Conferència web per a la promoció del català

Congrés en línia: Promoció del català -

Ens complau informar-vos que la III Conferència en Línia per a la Promoció del Català que estem organitzant des de la Universitat de Cambridge tindrà lloc al centre virtual de conferències de la Xarxa Vives d’universitats del 25 de gener al 28 de febrer de 2020. El format seguirà les pautes d’edicions anteriors, i es dividirà en tres seccions: llengua, cultura i l’apartat lúdic: Catalan’s Got Talent!

*Les dates són flexibles i poden adaptar-se a les necessitats de cada centre.

I Online Conference: envalencia.org

II online Conference: encatala.vives.org

La intenció bàsica de la webconferència és:

  • Fomentar l’ús del català entre l’alumnat de secundària dels països de parla catalana.
  • Enfortir en aquesta comunitat el prestigi i la rellevància de la llengua i cultura autòctona.
  • Recalcar l’ús d’aquest idioma dins un context internacional.

En l’àmbit europeu i mundial, la diglòssia és un fenomen habitual. Al Regne Unit, per exemple, seria completament normal que, en algunes regions del País de Gal·les, un resident immigrat d’Anglaterra es trobara amb el fet real que conèixer la llengua gal·lesa és una bona manera de facilitar-li la integració i la convivència.

LLENGUA 

Per tal de fomentar la consciència de l’avantatge d’aquesta comunicació lingüística i celebrar, alhora, l’intercanvi humà que això implica —i que queda reconegut en la presència de la filologia al currículum acadèmic—, el nostre webcongrés ofereix els següents webinaris:

  • Quatre dedicats a les llengües en contacte en una sèrie de països del món: Bèlgica; el Canadà; França; Süissa. [Tema d’estudi: comparació de la situació d’aquestes llengües amb la condició del català al seu àmbit: prestigi, estatus legal, presència mediàtica, promoció estatal, etc.]
  • Dos dedicats a l’emigració: Els valencians a Hartford, Connecticut, EUA; Els catalans a Buenos Aires.  [Tema d’estudi: i) projecte sobre avantpassats de la localitat que van participar en aventures similars; ii) informes sobre la situació vital i lingüística de l’emigrant modern per part d’estudiants d’avui que tenen familiars a altres països]
  • Tres sobre immigrants lingüístics als Països Catalans: Donatella Siviero (Itàlia); Hans-Ingo Raddatz (Alemanya); Jon Landa (Espanya). Tres al·lòfons expliquen la seua fascinació per la llengua i cultura catalana. [Tema d’estudi: preparació d’un historial idiomàtic particular (Linguistic Footprint). Interessant tant en el cas català com al·lòfon]

CULTURA 

La creació artística també té lloc en aquesta iniciativa. Oferim una sèrie de vuit webinaris sobre textos d’interès cultural. La seua rellevància escolar podria ser  curricular — immediata o per a una altra època de l’any escolar. La intenció, tanmateix, és posar a la disposició del professorat material de nivell de batxillerat (que podria adaptar-se puntualment per a altres etapes).  A la pàgina web es penjaran dossiers amb propostes de treball. Els textos comentats són:

Prosa: La plaça del Diamant; La pell freda; Diccionari per a ociosos.

Poesia: Ausiàs March; Vicent Andrés Estellés; Maria-Mercè Marçal.

Teatre: El mètode Grönholm.

Cinema: L’illa de l’holandès.

 

CATALAN’S GOT TALENT 

L’apartat lúdic cerca fomentar la participació d’una forma més creativa. “Catalan’s Got Talent” oferirà un fòrum per a la contribució dinàmica amb

  • recitals de poemes, cançons, etc.
  • actuacions, improvisacions dramàtiques sobre temes i textos relacionats
  • concurs de ‘rap’ i similar

    Per a més informació vegeu l’èxit de ‘Catalan’s Got Talent’ en la web del II Webcongrés.

Tota participació comptarà amb un certificat de la Universitat de Cambridge: 3 categories:

  1. Certificat d’assistència;
  2. Certificat d’assistència i contribució acadèmica;
  3. Certificat d’assistència, contribució acadèmica i/o “Catalan’s Got Talent”.

Participació 

La subscripció s’efectuarà en la pàgina web del congrés que serà accessible per a ordinador, tauleta i mòbil.  A l’inici i a la conclusió del congrés s’omplirà un formulari per avaluar la iniciativa.

Si la vostra institució desitja participar al congrés i li interessa rebre més informació, es prega que envieu un correu electrònic a: Dominic Keown (dk209@cam.ac.uk)

The Editors
Dominic Keown
Rhiannon McGlade
Ares Llop

Faculty of Modern and Medieval Languages and Linguistics
University of Cambridge

Quarta temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio”

El passat dimarts 20 d’octubre, Nicolau Dols, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va reprendre la secció radiofònica “Paraula d’acadèmia” al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, presentat per Laura Rosel, que es va emetre durant les tres últimes temporades. La voluntat és que aquesta secció tingui una periodicitat mensual.

En aquest lliurament, Nicolau presenta als oients l’actualització del vocabulari LGTBI al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), mitjançant la incorporació de 14 paraules noves, com monosexualcissexual i lesbofòbia, i la modificació de 17 definicions que ja eren al diccionari, com amaneratbisexualefeminat i transsexualitat.

Per si us la vau perdre i hi teniu curiositat, aquí en teniu un vincle directe per a poder-la escoltar. Dura aproximadament nou minuts.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/paraula-dacademia-el-diec-actualitza-el-vocabulari-lgtbi/audio/1081973/

Lamentem el retard en la difusió d’aquest nou lliurament del “Paraula d’acadèmia”.

Ens agradarà molt conèixer la vostra opinió sobre la secció i els continguts que s’hi tracten. La secció està oberta als dubtes lingüístics dels oients.

Fem avinent a tots els usuaris de l’AOETIC que a les entrades “Paraula d’acadèmia”, una secció mensual a “El matí de Catalunya Ràdio”Represa de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i Tercera temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” podeu trobar tots els enllaços als espais emesos durant les tres últimes temporades.

Actualització de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic

Des del passat 1 d’octubre es pot accedir a una nova actualització de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic per mitjà d’aquest enllaç. Es tracta d’una actualització de la primera edició que inclou les principals incorporacions de les dues últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (maig del 2019 i maig del 2020). S’hi han introduït 78 unitats lèxiques noves i una trentena de modificacions.

Pel que fa a les addicions, la majoria són unitats lèxiques que s’han incorporat en l’última actualització del DIEC2 (maig del 2020). Hi destaquen noms com etilòmetre, sororitat i supremacisme; adjectius com impactantllegit (‘que té coneixements fruit de les lectures que ha acumulat’) i maleducat; verbs com empoderar, i locucions com a jutjar perde l’ordre deni parlar-ne/ni pensar-hi i picar alt.

S’incorporen també en aquesta versió algunes unitats lèxiques que encara no són al DIEC2, marcades amb un asterisc (*), com animalistaemergència climàticaimaginari (‘conjunt d’imatges i estereotips d’un grup social’), cúpula (‘conjunt dels màxims dirigents d’un partit, d’un organisme o d’una empresa’), retallada (‘conjunt de mesures econòmiques destinades a reduir la despesa pública’), alta costura i zona euro / eurozona. També s’hi han afegit algunes formes alternants, vives en la llengua oral, marcades com a informals (↓), com ostres fer el paperina.

Pel que fa a les modificacions, la major part també són conseqüència de la publicació de les dues últimes actualitzacions del DIEC2. D’aquesta manera, els articles afegits a la nomenclatura del DIEC2 han permès treure la marca de falta de documentació al DIEC2 (*) de 26 unitats lèxiques, com bitcoincapaltardcassoladaempoderamenthalalmigrantsobiranistavistaireno es mereixenen ocasió de i moble bar.

En alguns casos, s’ha modificat la informació de flexió o de subcategorització: incorporació de flexió en adjectius com blaugrana [pl. blaugranes blaugrana] o en noms com no-sé-què [pl. no-sé-quès], modificació de subcategorització en verbs com gasificar (s’ha canviat la categoria v. tr. per v. tr. intr. pron.), i modificació de la categoria lèxica en entrades com  (se n’ha eliminat la categoria conj. i se n’han situat les subentrades sota  adv.).

Finalment, s’han esmenat alguns errors de la primera edició, sobretot en unitats lèxiques d’àmbit restringit, d’acord amb les aportacions i els suggeriments rebudes dels usuaris de l’obra.

Actualització del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC

S’ha instal·lat al web de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) una nova aplicació de consulta del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), que permet obtenir informació a partir de textos en català publicats entre el 1832 i el 2008.

En la seva configuració inicial, el CTILC contenia cinquanta-dos milions de mots i cobria el període cronològic comprès entre el 1832 i el 1988. L’any 2015, l’IEC va emprendre el projecte d’actualització del CTILC i, des d’aleshores, s’ha completat amb textos publicats fins al 2008 (uns vint milions de mots més), de manera que el corpus consultable actualment té un volum total de setanta-dos milions de mots.

D’altra banda, es preveu que a finals del 2021 s’hagi actualitzat el corpus amb textos publicats fins al 2018. A partir d’aquest moment, s’espera portar a terme un pla de treball que permeti l’actualització permanent del CTILC.

La nova aplicació de consulta del CTILC s’integra plenament en el portal de dades lingüístiques de la Secció Filològica, i ha substituït les dues plataformes anteriors (anomenades consulta bàsica i consulta avançada, respectivament). L’accés al CTILC es pot fer directament (a través de l’adreça web ctilc.iec.cat) o bé mitjançant consultes realitzades sobre els altres recursos del portal (DIECDDLCDCVBDiccionari de sinònimsCiTTERMCAT) clicant sobre el botó corresponent.

Els resultats que l’usuari pot obtenir de la consulta del CTILC es presenten bàsicament sota l’opció «Concordances», el patró de selecció de les quals pot ser de diferent naturalesa: lema, forma, lema (amb formes seleccionables), coocurrències (una seqüència encadenada de diferents elements lingüístics) i noms propis; també es pot obtenir informació quantitativa sobre les combinacions lèxiques que un determinat lema manté amb la resta de lemes del corpus (opció «Col·locacions»); finalment, l’opció «dades numèriques» dona informació quantitativa sobre el volum del corpus.

Publicació del ‘Glossari de termes gramaticals’

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha obert al públic el Glossari de termes gramaticals, un recull terminològic en línia que conté set-cents articles corresponents a termes gramaticals dels camps de la fonètica, la morfologia i la sintaxi.

Per a elaborar-lo, s’ha partit del glossari de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), que s’ha revisat i ampliat. Com el glossari de la GEIEC, obert al públic el gener del 2019, el Glossari de termes gramaticals es consulta en línia, però, a diferència d’aquell, no és un element auxiliar de la gramàtica sinó una obra lexicogràfica autònoma.

Presenta la novetat d’incloure —a més del lema, la definició i els exemples— informacions complementàries diverses: sinònims, termes relacionats conceptualment, termes amb què l’entrada manté relacions de complementarietat o contrast i equivalents en castellà. També s’han incrementat les informacions addicionals en forma de nota que segueix la definició. Els articles principals contenen, a més, una remissió a l’apartat de la GEIEC en què es defineix el concepte, cosa que permet ampliar la informació, de manera que es dona accés a una caracterització enciclopèdica de cadascuna de les entrades corresponents a lemes principals. D’aquesta manera, la remissió reconnecta el Glossari de termes gramaticals amb l’obra de què parteix: la GEIEC.

Aquest glossari en línia forma part del Portal CiT de l’Institut d’Estudis Catalans i es pot consultar aquí.