III Conferència web per a la promoció del català

Congrés en línia: Promoció del català -

Ens complau informar-vos que la III Conferència en Línia per a la Promoció del Català que estem organitzant des de la Universitat de Cambridge tindrà lloc al centre virtual de conferències de la Xarxa Vives d’universitats del 25 de gener al 28 de febrer de 2020. El format seguirà les pautes d’edicions anteriors, i es dividirà en tres seccions: llengua, cultura i l’apartat lúdic: Catalan’s Got Talent!

*Les dates són flexibles i poden adaptar-se a les necessitats de cada centre.

I Online Conference: envalencia.org

II online Conference: encatala.vives.org

La intenció bàsica de la webconferència és:

  • Fomentar l’ús del català entre l’alumnat de secundària dels països de parla catalana.
  • Enfortir en aquesta comunitat el prestigi i la rellevància de la llengua i cultura autòctona.
  • Recalcar l’ús d’aquest idioma dins un context internacional.

En l’àmbit europeu i mundial, la diglòssia és un fenomen habitual. Al Regne Unit, per exemple, seria completament normal que, en algunes regions del País de Gal·les, un resident immigrat d’Anglaterra es trobara amb el fet real que conèixer la llengua gal·lesa és una bona manera de facilitar-li la integració i la convivència.

LLENGUA 

Per tal de fomentar la consciència de l’avantatge d’aquesta comunicació lingüística i celebrar, alhora, l’intercanvi humà que això implica —i que queda reconegut en la presència de la filologia al currículum acadèmic—, el nostre webcongrés ofereix els següents webinaris:

  • Quatre dedicats a les llengües en contacte en una sèrie de països del món: Bèlgica; el Canadà; França; Süissa. [Tema d’estudi: comparació de la situació d’aquestes llengües amb la condició del català al seu àmbit: prestigi, estatus legal, presència mediàtica, promoció estatal, etc.]
  • Dos dedicats a l’emigració: Els valencians a Hartford, Connecticut, EUA; Els catalans a Buenos Aires.  [Tema d’estudi: i) projecte sobre avantpassats de la localitat que van participar en aventures similars; ii) informes sobre la situació vital i lingüística de l’emigrant modern per part d’estudiants d’avui que tenen familiars a altres països]
  • Tres sobre immigrants lingüístics als Països Catalans: Donatella Siviero (Itàlia); Hans-Ingo Raddatz (Alemanya); Jon Landa (Espanya). Tres al·lòfons expliquen la seua fascinació per la llengua i cultura catalana. [Tema d’estudi: preparació d’un historial idiomàtic particular (Linguistic Footprint). Interessant tant en el cas català com al·lòfon]

CULTURA 

La creació artística també té lloc en aquesta iniciativa. Oferim una sèrie de vuit webinaris sobre textos d’interès cultural. La seua rellevància escolar podria ser  curricular — immediata o per a una altra època de l’any escolar. La intenció, tanmateix, és posar a la disposició del professorat material de nivell de batxillerat (que podria adaptar-se puntualment per a altres etapes).  A la pàgina web es penjaran dossiers amb propostes de treball. Els textos comentats són:

Prosa: La plaça del Diamant; La pell freda; Diccionari per a ociosos.

Poesia: Ausiàs March; Vicent Andrés Estellés; Maria-Mercè Marçal.

Teatre: El mètode Grönholm.

Cinema: L’illa de l’holandès.

 

CATALAN’S GOT TALENT 

L’apartat lúdic cerca fomentar la participació d’una forma més creativa. “Catalan’s Got Talent” oferirà un fòrum per a la contribució dinàmica amb

  • recitals de poemes, cançons, etc.
  • actuacions, improvisacions dramàtiques sobre temes i textos relacionats
  • concurs de ‘rap’ i similar

    Per a més informació vegeu l’èxit de ‘Catalan’s Got Talent’ en la web del II Webcongrés.

Tota participació comptarà amb un certificat de la Universitat de Cambridge: 3 categories:

  1. Certificat d’assistència;
  2. Certificat d’assistència i contribució acadèmica;
  3. Certificat d’assistència, contribució acadèmica i/o “Catalan’s Got Talent”.

Participació 

La subscripció s’efectuarà en la pàgina web del congrés que serà accessible per a ordinador, tauleta i mòbil.  A l’inici i a la conclusió del congrés s’omplirà un formulari per avaluar la iniciativa.

Si la vostra institució desitja participar al congrés i li interessa rebre més informació, es prega que envieu un correu electrònic a: Dominic Keown (dk209@cam.ac.uk)

The Editors
Dominic Keown
Rhiannon McGlade
Ares Llop

Faculty of Modern and Medieval Languages and Linguistics
University of Cambridge

Quarta temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio”

El passat dimarts 20 d’octubre, Nicolau Dols, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va reprendre la secció radiofònica “Paraula d’acadèmia” al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, presentat per Laura Rosel, que es va emetre durant les tres últimes temporades. La voluntat és que aquesta secció tingui una periodicitat mensual.

En aquest lliurament, Nicolau presenta als oients l’actualització del vocabulari LGTBI al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), mitjançant la incorporació de 14 paraules noves, com monosexualcissexual i lesbofòbia, i la modificació de 17 definicions que ja eren al diccionari, com amaneratbisexualefeminat i transsexualitat.

Per si us la vau perdre i hi teniu curiositat, aquí en teniu un vincle directe per a poder-la escoltar. Dura aproximadament nou minuts.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/paraula-dacademia-el-diec-actualitza-el-vocabulari-lgtbi/audio/1081973/

Lamentem el retard en la difusió d’aquest nou lliurament del “Paraula d’acadèmia”.

Ens agradarà molt conèixer la vostra opinió sobre la secció i els continguts que s’hi tracten. La secció està oberta als dubtes lingüístics dels oients.

Fem avinent a tots els usuaris de l’AOETIC que a les entrades “Paraula d’acadèmia”, una secció mensual a “El matí de Catalunya Ràdio”Represa de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i Tercera temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” podeu trobar tots els enllaços als espais emesos durant les tres últimes temporades.

Actualització de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic

Des del passat 1 d’octubre es pot accedir a una nova actualització de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic per mitjà d’aquest enllaç. Es tracta d’una actualització de la primera edició que inclou les principals incorporacions de les dues últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (maig del 2019 i maig del 2020). S’hi han introduït 78 unitats lèxiques noves i una trentena de modificacions.

Pel que fa a les addicions, la majoria són unitats lèxiques que s’han incorporat en l’última actualització del DIEC2 (maig del 2020). Hi destaquen noms com etilòmetre, sororitat i supremacisme; adjectius com impactantllegit (‘que té coneixements fruit de les lectures que ha acumulat’) i maleducat; verbs com empoderar, i locucions com a jutjar perde l’ordre deni parlar-ne/ni pensar-hi i picar alt.

S’incorporen també en aquesta versió algunes unitats lèxiques que encara no són al DIEC2, marcades amb un asterisc (*), com animalistaemergència climàticaimaginari (‘conjunt d’imatges i estereotips d’un grup social’), cúpula (‘conjunt dels màxims dirigents d’un partit, d’un organisme o d’una empresa’), retallada (‘conjunt de mesures econòmiques destinades a reduir la despesa pública’), alta costura i zona euro / eurozona. També s’hi han afegit algunes formes alternants, vives en la llengua oral, marcades com a informals (↓), com ostres fer el paperina.

Pel que fa a les modificacions, la major part també són conseqüència de la publicació de les dues últimes actualitzacions del DIEC2. D’aquesta manera, els articles afegits a la nomenclatura del DIEC2 han permès treure la marca de falta de documentació al DIEC2 (*) de 26 unitats lèxiques, com bitcoincapaltardcassoladaempoderamenthalalmigrantsobiranistavistaireno es mereixenen ocasió de i moble bar.

En alguns casos, s’ha modificat la informació de flexió o de subcategorització: incorporació de flexió en adjectius com blaugrana [pl. blaugranes blaugrana] o en noms com no-sé-què [pl. no-sé-quès], modificació de subcategorització en verbs com gasificar (s’ha canviat la categoria v. tr. per v. tr. intr. pron.), i modificació de la categoria lèxica en entrades com  (se n’ha eliminat la categoria conj. i se n’han situat les subentrades sota  adv.).

Finalment, s’han esmenat alguns errors de la primera edició, sobretot en unitats lèxiques d’àmbit restringit, d’acord amb les aportacions i els suggeriments rebudes dels usuaris de l’obra.

Actualització del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC

S’ha instal·lat al web de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) una nova aplicació de consulta del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), que permet obtenir informació a partir de textos en català publicats entre el 1832 i el 2008.

En la seva configuració inicial, el CTILC contenia cinquanta-dos milions de mots i cobria el període cronològic comprès entre el 1832 i el 1988. L’any 2015, l’IEC va emprendre el projecte d’actualització del CTILC i, des d’aleshores, s’ha completat amb textos publicats fins al 2008 (uns vint milions de mots més), de manera que el corpus consultable actualment té un volum total de setanta-dos milions de mots.

D’altra banda, es preveu que a finals del 2021 s’hagi actualitzat el corpus amb textos publicats fins al 2018. A partir d’aquest moment, s’espera portar a terme un pla de treball que permeti l’actualització permanent del CTILC.

La nova aplicació de consulta del CTILC s’integra plenament en el portal de dades lingüístiques de la Secció Filològica, i ha substituït les dues plataformes anteriors (anomenades consulta bàsica i consulta avançada, respectivament). L’accés al CTILC es pot fer directament (a través de l’adreça web ctilc.iec.cat) o bé mitjançant consultes realitzades sobre els altres recursos del portal (DIECDDLCDCVBDiccionari de sinònimsCiTTERMCAT) clicant sobre el botó corresponent.

Els resultats que l’usuari pot obtenir de la consulta del CTILC es presenten bàsicament sota l’opció «Concordances», el patró de selecció de les quals pot ser de diferent naturalesa: lema, forma, lema (amb formes seleccionables), coocurrències (una seqüència encadenada de diferents elements lingüístics) i noms propis; també es pot obtenir informació quantitativa sobre les combinacions lèxiques que un determinat lema manté amb la resta de lemes del corpus (opció «Col·locacions»); finalment, l’opció «dades numèriques» dona informació quantitativa sobre el volum del corpus.

Publicació del ‘Glossari de termes gramaticals’

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha obert al públic el Glossari de termes gramaticals, un recull terminològic en línia que conté set-cents articles corresponents a termes gramaticals dels camps de la fonètica, la morfologia i la sintaxi.

Per a elaborar-lo, s’ha partit del glossari de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), que s’ha revisat i ampliat. Com el glossari de la GEIEC, obert al públic el gener del 2019, el Glossari de termes gramaticals es consulta en línia, però, a diferència d’aquell, no és un element auxiliar de la gramàtica sinó una obra lexicogràfica autònoma.

Presenta la novetat d’incloure —a més del lema, la definició i els exemples— informacions complementàries diverses: sinònims, termes relacionats conceptualment, termes amb què l’entrada manté relacions de complementarietat o contrast i equivalents en castellà. També s’han incrementat les informacions addicionals en forma de nota que segueix la definició. Els articles principals contenen, a més, una remissió a l’apartat de la GEIEC en què es defineix el concepte, cosa que permet ampliar la informació, de manera que es dona accés a una caracterització enciclopèdica de cadascuna de les entrades corresponents a lemes principals. D’aquesta manera, la remissió reconnecta el Glossari de termes gramaticals amb l’obra de què parteix: la GEIEC.

Aquest glossari en línia forma part del Portal CiT de l’Institut d’Estudis Catalans i es pot consultar aquí.

Segona edició de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’

Aquesta versió incorpora fitxers de so que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra

Ja es pot accedir a una nova actualització de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), aprovada per l’Institut d’Estudis Catalans el 2018 i oberta al públic al gener de 2019.

La principal novetat de la nova versió és la incorporació de fitxers de so (se n’han editat més de deu mil) que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra mitjançant pronúncies corresponents a un o a diferents parlars catalans. Els fitxers de so permeten sentir exemples amb informació fonètica continguts en els quadres, en les figures dels contorns entonatius i, ocasionalment, també en el en el cos del text de la GEIEC.

El clic sobre la icona d’àudio   dona accés a la reproducció d’un fitxer de so en format MP3, quan conté la pronúncia d’un únic parlar, o bé a una finestra emergent amb accés a diferents parlars. En general, s’il·lustren els fenòmens descrits en els quatre grans parlars (central, baleàric, nord-occidental i valencià), per a la qual cosa s’han enregistrat tots els exemples amb una veu femenina i una altra de masculina i posteriorment se n’ha triat una.

Trobareu una descripció més detallada del projecte a l’apartat 3.3. de la Presentació de l’obra.

A banda d’altres millores de contingut i de format, en la nova edició la navegació dins de la plataforma permet accedir a l’apartat següent del capítol a través d’un enllaç situat al final de cada apartat.

Nova actualització del DIEC2 en línia

DIEC2 - Apps en Google PlayDes de l’última setmana de maig, l’edició electrònica del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), accessible a https://dlc.iec.cat, inclou les darreres modificacions aprovades per la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La nova actualització del DIEC2 en línia incorpora quaranta-tres articles nous i un centenar de modificacions, algunes de les quals són conseqüència de la inclusió al diccionari de novetats de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada per l’IEC el 2016.

Entre els articles que la SF ha acordat d’afegir a la versió en línia del DIEC2 hi ha substantius com acufen, desfibril·lador, empoderament, governança, nicab, panel, sororitat (neologisme de l’any 2018) i vistaire; adjectius com halal, impactant, longeu, maleducat i migrant, i la interjecció ostres.

Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, les accepcions, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Entre aquestes modificacions, destaquem les noves accepcions dels articles bolet (‘cosa aïllada’), cisa (‘obertura en una peça de vestir per a passar-hi el braç’), impactar (‘causar una impressió intensa’), matí (com a adverbi amb el sentit ‘de matí’), mirar (en imperatiu, com a element que emfasitza una afirmació: Mira que és indiscret!) i trenc (‘tret diacrític de la ce trencada’).

Són especialment rellevants la inclusió d’usos ben vius de l’adjectiu massa (amb el valor de ‘gaire’ en oracions negatives: No hi ha massa feina) i dels adverbis no (com a interjecció al final d’una oració: Vindràs, no?) i potser (com a element que, al començament d’una oració i seguit de que, atenua el que es diu: Potser que ho deixi per a un altre moment).

També s’han afegit exemples en alguns articles per tal d’il·lustrar les diferents preposicions regides per un mot: impacient perinquietud per / inquietud deneguit per / neguit de, etc.

Per acabar, s’ha afegit al DIEC2 un bon nombre de locucions d’ús freqüent, com ara moble bartestament vitalposar per casa jutjar perper mediació deen ocasió dede l’ordre de, etc.

La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC2 es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» de la consulta en línia del diccionari. Podeu trobar l’enllaç aquí: https://dlc.iec.cat/Esmenes.

L’IEC participa en el llibre d’homenatge al lingüista Albert Jané

 

Albert Jané, lingüista i membre de la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, complirà noranta anys d’aquí a pocs mesos. I per a homenatjar-lo s’acaba de publicar el llibre El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané, coordinat pel filòleg Jordi Manent, amb l’impuls de l’IEC, l’Associació Llengua Nacional, la revista Cavall Fort i el TERMCAT; amb la col·laboració de Drac Màgic, i publicat per l’editorial Base.

El Barrufet Gramàtic

Les quasi dues-centes cinquanta pàgines que confegeixen el llibre d’homenatge a Jané s’estructuren en tres apartats: el de presentacions, amb textos de membres de les institucions impulsores —com ara Joandomènec Ros, president de l’IEC; M. Teresa Cabré, presidenta de la SF de l’IEC, o Jordi Bover, director del TERMCAT— i d’altres personalitats; el de la miscel·lània, en què vint-i-cinc personalitats —com Carles Puigdemont, Jordi Pujol o Vicent Sanchis— analitzen les diferents facetes de Jané, des de la lingüística fins a la gramàtica, passant per la traducció i el còmic, i el darrer apartat, en què Manent fa una aproximació bibliogràfica a l’obra de Jané.

Albert Jané, que va rebre el Premi Pompeu Fabra l’any 2010, ha estat gramàtic, lingüista, professor, periodista, escriptor i activista de la llengua catalana. Amb una llarga trajectòria en el camp de la lingüística i la didàctica en català, ha escrit i publicat quatre gramàtiques (SigneGramàtica essencial de la llengua catalanaGramàtica catalana i Pas a pas), així com el Diccionari de sinònims, la tercera edició del qual es pot consultar en línia en el web de l’IEC.

Jané també ha destacat per la construcció d’un imaginari col·lectiu infantil en català gràcies a les seves traduccions o adaptacions de còmics infantils i juvenils, pel·lícules, contes, rondalles i novel·les. N’és un exemple la traducció al català que va fer de «les Schtroumpfs», el nom dels famosos personatges blaus, per barrufets.

El llibre es podrà trobar a les llibreries a partir del 17 de juny.

El Govern atorga la Creu de Sant Jordi a dos membres de la Secció Filològica

El passat 10 de març, el Govern va acordar concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2020 a 30 personalitats i 15 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre els guardonats hi ha dos membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans: Maria Josep Cuenca i Josep Maria Nadal i Farreras.

També s’ha acordat concedir la distinció a quatre membres més de l’Institut d’Estudis Catalans: Josep Amat i Girbau (Secció de Ciències i Tecnologia), Martina Camiade Boyer, Joan Estruch i Gibert i Jordi Galí i Garreta (Secció de Filosofia i Ciències Socials). La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements atorgats per la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de reconèixer les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

 

Maria Josep Cuenca i Ordinyana

Per l’excel·lència de les seves aportacions al coneixement i la divulgació de la gramàtica de la llengua catalana. És membre de la Secció Filològica des del 2005.

Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de València i catedràtica del departament de Filologia Catalana en aquesta universitat, on, entre altres càrrecs, fou vicerectora de Recerca (2002-2007). Ha dut a terme recerques d’una gran vàlua sobre sintaxi, anàlisi del discurs i lingüística aplicada a l’ensenyament de llengües. La seva tesi Les oracions adversatives, dirigida per Joan Solà, va rebre el premi extraordinari de doctorat i el Premi Pompeu Fabra de l’IEC l’any 1991.

Pertany a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des del 1999, i en aquesta institució ha estat corredactora de la Guia d’usos lingüístics, juntament amb M. Pérez Saldanya (2002). A l’Institut d’Estudis Catalans, ha dirigit des de 2015 el projecte de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), gramàtica en línia publicada el 2018, i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU), publicada en paper el 2019.

Ha publicat més d’un centenar de títols, especialment sobre connectors, interjeccions, marcadors del discurs i demostratius, a més de temes més generals com ara la sintaxi catalana, la gramàtica del text o la gramaticalització. Entre els seus llibres, destaquen L’oració composta (I): la coordinació (1988), L’oració composta (II): la subordinació (1991), Teories gramaticals i ensenyament de llengües (1992), Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals (1996), Introducción a la lingüística cognitiva (1999, amb Joseph Hilferty), La connexió i els connectors (2006), Comentari de texts (1996) i Gramàtica del text (2008, publicat en versió en castellà el 2010). També ha col·laborat amb distintes universitats i governs autònoms en la preparació de materials docents i de formació del professorat. El 2016 va coordinar l’adaptació dels certificats de valencià (proves de la Junta Qualificadora) al Marc de Referència Europeu.

Ha participat en diferents projectes d’investigació relacionats amb la gramàtica i la pragmàtica, des d’una perspectiva descriptiva i contrastiva. Com a professora convidada, ha realitzat estades de recerca i docència a les universitats de Venècia (1992 i 2015), Berkeley (1995), Stanford (1998), Cambridge (2005) i Lovaina (2008). És sòcia fundadora de Tecnolingüística, S.L. (des de 2008), empresa de serveis lingüístics especialitzats, on coordina l’àrea de Traducció. És traductora, principalment, de l’anglès i l’italià al català i l’espanyol, en especial de monografies d’àmbit acadèmic de tema històric, humanístic i filosòfic.

 

Josep Maria Nadal i Farreras

Pel seu compromís permanent amb la llengua i la cultura catalanes expressat a través de la docència i la recerca, i per haver posat els fonaments de la descentralització de la docència i la recerca universitària a Catalunya. És membre de la Secció Filològica des del 2009.

Doctor en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual: per una sintaxi abstracta (1975), dirigida per José Manuel Blecua. Inicià la docència universitària el 1971 al Col·legi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector. Va ser un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Col·legi i altres centres en la Universitat de Girona (UdG), d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació (1991-2019), catedràtic, i el primer rector (1993-2002). És membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i director de l’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània (ODELLEUM) de la UdG. També ha estat promotor de diferents fòrums de debat.

Ha investigat la teoria generativista en la gramàtica, la història social de la llengua i la concepció del llenguatge en el procés de mundialització. És autor de diversos llibres sobre lingüística general i història de la llengua, com ara Semàntica i sintaxi (1975), Sintaxi abstracta i derivació: transitivitat vs. intransitivitat en el català actual (1976), Llengua i cultura en els segles XVI i XVII (1979), La conquesta àrab i la llengua catalana (1982), L’accés del català a l’escriptura (1982, amb Maria Teresa Sobirà), Llengua escrita i llengua nacional (1992), La llengua sobre el paper (2005) i Las 1001 lenguas (2007). El 1982 va publicar, juntament amb Modest Prats, el primer volum de la Història de la llengua catalana: dels inicis fins al segle XV —obra cabdal que va merèixer el Premi Lletra d’Or— i el 1996, el segon, Història de la llengua catalana: el segle XV. En aquestes obres ha aplicat a la història de la llengua catalana un nou enfocament basat en la interrelació entre l’evolució de la llengua amb els factors socials i de context històric.

El 2009 rebé la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, concedit per la Generalitat de Catalunya.

Tercera temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio”

El passat divendres 8 de novembre, Nicolau Dols, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va reprendre la secció radiofònica “Paraula d’acadèmia” al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, presentat per Mònica Terribas, que es va emetre durant les dues últimes temporades.

En aquest lliurament, Nicolau Dols ens parla de la traducció de determinats noms propis, de la nova “Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana” (GBU) i dels nous termes admesos pel Termcat. Dels continguts de la GBU, Dols ha destacat particularment la informació sonora que conté. Al final dels capítols dedicats a les vocals i a les consonants, s’ha inserit un codi QR amb el qual s’accedeix a una pàgina web en què es poden sentir pronúncies representatives dels exemples en els quatre grans parlars del català (central, baleàric, nord-occidental i valencià). Mitjançant el mateix sistema, també es pot sentir la pronúncia representada a les figures dels contorns entonatius que apareixen en els capítols dedicats a la modalitat oracional i a l’ordre de constituents en l’oració, que correspon únicament al parlar central.

Per si us la vau perdre i hi teniu curiositat, aquí en teniu un vincle directe per a poder-la escoltar. Dura aproximadament quinze minuts.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/la-traduccio-dels-noms-propis-la-gramatica-basica-i-els-nous-mots-del-termcat/audio/1054288/

Lamentem el retard en la difusió d’aquest nou lliurament del “Paraula d’acadèmia”.

Ens agradarà molt conèixer la vostra opinió sobre la secció i els continguts que s’hi tracten. La secció està oberta als dubtes lingüístics dels oients.

Us recordem que a les entrades “Paraula d’acadèmia”, una secció mensual a “El matí de Catalunya Ràdio” i Represa de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” podeu trobar tots els enllaços als espais emesos durant les dues últimes temporades.

Durant aquesta temporada s’han emès els espais següents: