aoe@correu.iec.cat

Acadèmia Oberta als Ensenyants

Lourdes Sola

L’article amb els topònims

10 de març de 2026 | ,

Hi ha noms de lloc que poden anar acompanyats d’un article. L’ús de l’article amb aquests noms propis és variable, però es poden establir una sèrie de regularitats, que detallem a continuació.

Amb els noms de les poblacions, generalment no hi ha l’article, com és el cas dels topònims Perpinyà, Figueres, Balaguer, Vila-real o Torredembarra. Ara bé, n’hi ha que sí que en porten i aleshores no se’n pot prescindir, com en el cas de l’Ametlla de Mar, es Castell, la Pobla de Segur o el Port de la Selva.

Els noms de riu i de les comarques, llevat de Osona, van acompanyats de l’article, com en el cas de la Tordera, el Cardener, el Llobregat, el Xúquer o la Garona, i de comarques com el Gironès, la Safor, els Ports, l’Urgell o la Cerdanya.

En el cas dels noms de cims i muntanyes, l’ús de l’article és variable, de manera que n’hi ha que en duen i n’hi ha que no. Porten article noms com el Puigcampana o la Galera, però, en canvi, no en porten d’altres com Rocacorba o Montserrat.

Pel que fa als noms de continents, països i regions, normalment van sense article, com en el cas de Alemanya, Turquia, Islàndia, Xile o Malàisia. Ara bé, n’hi ha que el porten opcionalment, com (la) Xina, (els) Estats Units o (l’)Àfrica, i en alguns casos fins i tot és obligatori, com en el cas de l’Havana o el Caire.

Quan acompanya un topònim, l’article es comporta igual que quan precedeix un nom comú i, per tant, s’escriu amb minúscula i forma contracció amb les preposicions a, de i per, com en el cas de al Vendrell, del Segre o pel Baix Empordà. Ara bé, cal tenir en compte que, si l’article forma part del topònim, s’escriu en majúscula i no forma contracció, com a la frase Farem un viatge a El Salvador.

D’altra banda, cal no oblidar que hi ha topònims que poden anar precedits d’un nom comú genèric com ara muntaya, cim, puig, riu, serra, etc. En aquests casos, el genèric s’escriu en minúscula: el riu Ter, la serra de Tramuntana, el cim del Montgó. Ara bé, quan el genèric forma part del nom propi, també s’escriu amb majúscula, com en el cas de Prat del Comte o les Coves de Vinromà.

Podeu consultar el document NTN (§ 4.3.1.6). Hi trobareu enllaços a la GIEC (§ 16.3.1.2b), la GEIEC (§ 10.3.2c) i la GBU (§ 12.4 R6).

Nova data per al seminari de l’AOE «L’erosió dels pronoms en el català formal escrit. Estudis empírics i propostes didàctiques»

27 de febrer de 2026 |

Us fem saber que el seminari organitzat per l’Acadèmia Oberta als Ensenyants «L’erosió dels pronoms en el català formal escrit. Estudis empírics i propostes didàctiques», que estava programat per al passat 12 de febrer i es va haver d’ajornar a causa de l’alerta per fortes ventades, tindrà lloc el proper 12 de març. Us hi podeu inscriure per mitjà d’aquest enllaç. Recordeu que no cal tornar a fer la inscripció si ja us hi havíeu inscrit. Si hi estàveu inscrits i ara no hi podeu assistir, us agrairem que ens ho comuniqueu a l’adreça de correu electrònic aoe@correu.iec.cat.

 

Dia Mundial de la Poesia

26 de febrer de 2026 |

Us fem arribar informació sobre una activitat que pot ser del vostre interès: els actes del Dia Mundial de la Poesia, que tindran lloc entre el 15 i el 25 de març a Tremp, Lleida, Santa Margarida de Montbui, el Pont de Suert, Tarragona, Tortosa, Solsona, Barcelona i Girona.

El verb «ésser» amb valor temporal

23 de febrer de 2026 | ,

Quan volem expressar un valor de localització en el temps, fem servir el verb ésser: La reunió és a les quatre, Ja som al febrer, Demà encara serem a l’hivern. En general el subjecte s’omet si se sobreentén que és l’emissor o emissors i el receptor o receptors. També és possible que la construcció sigui impersonal, com passa en frases com Ja és primavera o Són les cinc de la matinada —en aquest segon exemple, el verb ésser concorda amb el sintagma temporal, encara que no és un subjecte, sinó l’atribut—. Ara bé, la construcció també pot ser personal, i aleshores el verb ésser concorda amb el subjecte, com a les frases La reunió és a les sis, Les exposicions seran al juny o Tinc moltes ganes que siguem a l’estiu.

A l’hora d’indicar el dia en què ens trobem, hi ha diverses opcions. Per exemple, podem dir Ja és dilluns, amb el verb ser en tercera persona del singular. I també podem dir Ja som a dilluns o Ja som dilluns, amb el verb ser en primera persona del plural.

Com es veu en els exemples anteriors, en el cas que es tracti de la construcció personal, si el sintagma amb valor temporal que fa d’atribut és el nom d’un dia de la setmana i el verb ésser està en primera persona del plural, el nom pot no anar precedit preposició en alguns parlars: Avui som dilluns. Per tant, és possible dir Avui som a dilluns i també, en alguns parlars, Avui som dilluns. També pot anar sense preposició si es tracta d’un sintagma interrogatiu: Quin dia som, avui?

Podeu consultar la GIEC (§ 22.3.2.1), la GEIEC (§ 28.2) i la GBU (§ 33.1).

Darrers apunts de llengua del web de la SF

17 de febrer de 2026 |

Aquests són els darrers apunts de llengua que s’han publicat al web de la Secció Filològica:

Allegro ma non troppo

Un manlleu, en l’àmbit lingüístic, és un element que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra. Si pensem en l’evolució constant de les societats i en el creixent contacte entre llengües, no és gens estrany que aquest intercanvi d’elements es produeixi cada cop amb més intensitat, tot i que, de fet, s’ha produït en totes les èpoques. La manera com s’actua en cada cas per a integrar els manlleus en la llengua d’arribada depèn de molts factors, que condicionen el grau de modificació (o senzillament l’adopció) de la forma original. Vegem-ho amb alguns italianismes.

Podeu llegir l’apunt complet aquí.

 

Amb la mesura amb què mesureu…

Mujades, mundines i quartans, picotins, fanecades i feixes, cafissades, cavallons i porques, vessanes, aiminades i jornals… Vistes amb ulls d’ara, les mesures tradicionals, com les de superfície que acabem d’esmentar, poden generar un cert desconcert (engrescador o esfereïdor, segons el punt de vista de cadascú) per la varietat de denominacions i sobretot per la fluctuació en les equivalències segons on i a què s’aplicaven. Malgrat que, amb la implantació del sistema mètric decimal, moltes d’aquestes mesures van anar quedant en desús, avui encara les podem sentir en determinats contextos. I també les podem trobar cartografiades en mapes com els de l’Atles lingüístic del domini català.

Podeu llegir l’apunt complet aquí.

Elogi de la meua terra

Carles Salvador, un dels principals promotors de la normalització lingüística al País Valencià, fou també autor d’una important obra poètica. Precisament, el títol d’aquest apunt, Elogi de la meua terra, prové d’un poema seu. Avui l’hi manllevem perquè ens volem fixar en un element que exemplifica molt bé la variació territorial que configura la nostra llengua. Es tracta del possessiu femení tònic.

Podeu llegir l’apunt complet aquí.

La pronúncia de la essa en mots prefixats

9 de febrer de 2026 | ,

En alguns mots prefixats, si el primer element acaba en vocal i el segon comença amb essa, hi ha una essa sorda que queda en posició intervocàlica. És el cas de mots com asèptic, contrasenya, ecosistema, entresol, monosíl·lab, preselecionar, sobresalt o vicesecretari. Com es veu en els exemples, en aquests mots s’escriu s. Ara bé, aquesta essa es pronuncia sorda, i no sonora.

En alguns casos, s’ha anat perdent  la consciència que es tracta d’un mot derivat i això ha provocat que s’hagi estès la pronúncia amb essa sonora. És el que passa en mots com ara dinosaure o cromosoma, en què és habitual sentir la pronúncia sonora, tot i que la essa d’aquests mots ha de ser sorda, atès que són mots formats per dino– i –saure i cromo– i –soma, respectivament.

La norma general que indica que cal escriure s en aquests mots derivats presenta algunes excepcions. Concretament, s’escriuen amb ss els derivats formats amb els prefixos a‑ (no negatiu), des‑ i dis‑ (negatius) i re‑, com assaborir, assegurar, associar, dessalar, dessabor, dissimular, dissident, ressaltar, resseguir, ressenya o ressò. En canvi, s’escriu amb una sola essa el mot resecció, pres del llatí ja amb aquesta grafia.

També s’escriuen amb doble essa alguns mots ja formats en llatí, els manlleus i alguns mots antics que ja tenen una tradició consolidada amb aquesta grafia, com bissextil, pressupost, prosseguir  o ressol.

Podeu consultar l’OIEC (§§ 2.6.2 i 2.6.3.1) i la GBU (§ 8.3 R4).

Seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants «L’erosió dels pronoms en el català formal escrit. Estudis empírics i propostes didàctiques»

29 de gener de 2026 | ,

 

El seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants L’erosió dels pronoms en el català formal escrit. Estudis empírics i propostes didàctiques tindrà lloc el proper 12 de febrer a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona), a la Sala Nicolau d’Olwer. Es podrà seguir presencialment i en línia. Us hi podeu inscriure per mitjà d’aquest formulari.

 

Programa

 

15.30 h Benvinguda a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica,

i Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

 
15.45 h «L’erosió dels pronoms febles en i hi en el català formal escrit: estudi de corpus»

Gisela Galí (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Universitat Oberta de Catalunya)

 
16.30 h «Ordre de mots i construcció del discurs»

Xavier Villalba (Universitat Autònoma de Barcelona)

 
17.00 h Pausa

 
17.15 h «Reflexió metalingüística a l’aula: treball cooperatiu sobre pronoms»

Xavier Fontich (Universitat Autònoma de Barcelona)

 
17.45 h «L’ensenyament-aprenentatge dels pronoms en i hi a l’aula de CLA: aproximació de l’enfocament comunicatiu»

Ares Llop (Universitat Oberta de Catalunya, Fitzwilliam College – Universitat de Cambridge, Regne Unit) i Anna Paradís (Universitat d’Oxford)

 
18:15 h «La complementació de verbs i noms: selecció i opcionalitat»

Cristina Real Puigdollers (Universitat Autònoma de Barcelona)

 
18:45 h «Desenvolupament i manteniment dels clítics en i hi en infants i adults bilingües»

Sílvia Perpiñán (Universitat Pompeu Fabra) i Adriana Soto Corominas (Universitat Autònoma de Barcelona)

 
19.30 h Debat

 
19.45 h Cloenda

 

 

Amb la col·laboració de

Grafia de la erra en els mots prefixats i compostos

26 de gener de 2026 | ,

En els mots prefixats i compostos, si el segon constituent comença amb erra i aquesta erra queda en posició intervocàlica, generalment es representa amb una erra simple, encara que la pronúncia correspon a la erra vibrant. És el que passa en mots com autoretrat, bioritme, contrareforma, extraradi, infraroig, semirecta, teleradar, termoregulador o vicerector. Cal tenir en compte que, en el cas dels compostos patrimonials, s’escriu un guionet: barba-roig, guarda-roba, mata-rates.

Ara bé, hi ha alguns casos que constitueixen una excepció a aquesta norma i que s’escriuen amb doble erra. Els detallem a continuació:

    • Derivats formats amb els prefixos a‑ privatiu, a‑ verbalitzador, co‑ (variant de con‑, escrita cor‑) i i‑ (variant de in‑, escrita ir‑), com arrítmia, arrecerar, corresponsable o irracional.
    • El mot erradicar i els seus derivats, com ara erradicació i erradicatiu.
    • Mots que ja venien prefixats del llatí, com birrem, prerrogativa o pròrroga.
    • Compostos manllevats, com ara aiguarràs o bancarrota, compostos delocutius, com ara arreveure o anorrear, i compostos antics amb una grafia ja consolidada amb doble erra, com ara banyarriquer.
    • Mots formats amb els radicals d’origen grec raqui(o)‑, reo‑, rin(o)‑, rinco‑, riz(o)‑ i rodo‑, i també amb les terminacions ‑rràfia, ‑rràgia, ‑rrea, ‑rrexi, ‑rrinc i ‑rroide, com ara cefalorraquidi, hemorreològic, otorrinolaringòleg, ornitorrinc, arrizotònic, neurorràfia, hemorràgia, amenorrea o hemorroide.
    • Derivats formats amb prefixos acabats en erra, com hiper‑, inter‑, super‑ i ciber‑: hiperrealisme, interregne, superrealista, ciberrisc.

Podeu consultar l’OIEC (§ 2.4.2). Al document NTN (§ 1.1.2.1) podeu consultar les novetats sobre la grafia de la erra en mots prefixats i compostos respecte de la normativa anterior.

VI Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»

13 de gener de 2026 |

Les VI Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana» tindran lloc els dies 22 i 23 de gener de 2026 a l’Institut d’Estudis Catalans i s’han consolidat com un espai de trobada, debat i actualització científica en l’àmbit de la sociolingüística catalana. Acolliran treballs empírics i teòrics que analitzen les relacions entre llengua i societat en els territoris de llengua catalana des d’enfocaments diversos i interdisciplinaris, i fomentaran l’intercanvi de coneixement sobre les principals línies de recerca i els reptes actuals de la sociolingüística.

Les Jornades s’adrecen a personal investigador, professorat, estudiants de grau i postgrau, i professionals interessats en l’estudi sociolingüístic de la llengua catalana.

Podeu consultar el programa de les jornades i formalitzar la inscripció clicant aquest enllaç.

 

Propers esdeveniments