El ‘Nomenclàtor mundial’ ja es pot consultar en línia

El Nomenclàtor mundial es va presentar el passat dijous, 15 de desembre, a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Es tracta d’una obra de caràcter general que conté un total de 8.500 topònims més coneguts i d’ús més habitual d’arreu del món. És una obra dirigida sobretot als mitjans de comunicació i als àmbits de l’edició d’obres de caràcter divulgatiu.

Aquesta nova eina es pot consultar al portal de recursos lingüístics de l’IEC, el cercador de mots i expressions de l’IEC guardonat amb el Premi Pompeu Fabra 2022 en la categoria de comunicació i noves tecnologies.

SF-07. Materials del 'Nomenclàtor mundial' – Critèria: espai web de  correcció de l'IEC

Durant l’acte de presentació, F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya, va subratllar la importància de comptar amb una nova eina que permet «parlar del món en català». També va reivindicar la feina d’elaboració del projecte, que «comporta una tasca de fixació molt delicada, amb respecte per la tradició i per la diversitat».

Nicolau Dols, president de la Secció Filològica (SF), per la seva banda, va celebrar la presentació del Nomenclàtor mundial i va remarcar que es tracta d’una bona eina «per a reforçar la seguretat lingüística dels parlants». Va afegir, a més, que «hi ha poques acadèmies que ofereixin tants recursos de lliure accés a la comunitat lingüística».

L’acte també va comptar amb Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC; Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la SF, i Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la SF.

El Nomenclàtor mundial és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya, de la qual en forma part l’Oficina d’Onomàstica i Toponímia de la Secció Filològica de l’IEC, sobre el Corpus d’Exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. Aquest projecte té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana.

Més enllà dels topònims de l’àrea catalana, que hi consten naturalment en català, dins el grup de topònims exògens o estrangers hi ha casos més complexes i diferents:

a) Exònims pròpiament, és a dir, topònims situats fora de l’àmbit lingüístic català però que tenen una forma en català. Per bé que corresponen a noms de llengües estrangeres, lingüísticament són noms catalans perquè s’hi han adaptat històricament. Per exemple: AtenesVenècia, el Nil o Sibèria.

b) Topònims sense forma en català provinents de llengües amb alfabet llatí. Es tracta de topònims de llengües que empren l’alfabet llatí i que, generalment, es poden fer servir directament, sense una adaptació gràfica. Per exemple: FrankfurtJohannesburgAconcagua o Los Angeles.

c) Topònims sense forma en català i que provenen de llengües que fan servir altres alfabets. Són topònims en què cal una adaptació, ja sigui transcripció o bé transliteració, per a poder-los fer servir. Per exemple: Nanjing (del xinès), Yerevan (de l’armeni), Smolensk (del rus) o Sulaimaniya (de l’àrab).

Alguns exemples

1. Canvis en formes que apareixien al Diccionari de la llengua catalana (DIEC) o a la primera edició de l’Ortografìa catalana (OIEC):

Múnic (i no Munic)
Zúric (i no Zuric)

2. Formes que sovint han generat dubtes:

Azerbaidjan (i no Azerbaitjan)
Cambodja (i no Cambotja)
els Carpats (i no els Càrpats)
Chicago (i no Xicago)
Gerba (i no Djerba)
Guiza (i ni Gizeh)
la Haia (i no l’Haia)
Hawaii (i no Hawai)
Istanbul (i no Istambul)
Jafa (i no Jaffa)
Kenya (i no Kènia)
Kirguizstan (i no Kirguizistan)
Macau (i no Macao)
Mogadiscio (i no Muqdisho)
Montreal (i no Mont-real)
Pensilvània (i no Pennsilvània)
Riad (i no al-Riyad)
Rocoses, muntanyes (i no muntanyes Rocalloses)
Shanghai (i no Xangai)
Turkmenistan (i no Turcmenistan)
Ulaanbaatar (i no Ulan Bator)

3. Difusió de formes d’actualitat (guerra d’Ucraïna):

Kíiv (i no Kíev)
Donbàs (i no Donbass)
Khàrkiv (i no Khàrkov)
Luhansk (i no Lugansk)
Krasnohrad (i no Krasnograd)
Zaporíjia (i no Zapoírjjia)

4. Inclusió de noms originaris, alguns d’actualment oficials:

Denali (Alaska; ja com a forma única de l’antic nom Mount McKinley)
Uluru / Ayers Rock (Austràlia; amb les dues formes com a oficials)
mont Cook (Nova Zelanda; amb la forma Aoraki com a secundària)

5. Introducció del criteri de formes secundàries

a) En casos d’usos específics, com en el camp de la història:

Regensburg vs. Ratisbona
Anglonormandes, illes vs. Canal, illes del

b) En casos en què, a més de la forma històrica catalana, hi ha una forma oficial molt difosa:

Pequín, amb Beijing com a forma secundària
Bombai, amb Mumbai com a forma secundària

Presentació pública del ‘Nomenclàtor mundial’

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

Presentació pública del Nomenclàtor mundial

Hi participaran Nicolau Dols, president de la Secció Filològica;
F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya;
Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la Secció Filològica,
i Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica.

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 15 de desembre, a les 17 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer enviant un missatge a sf@iec.cat.

Actualització del 2022 del DIEC2 en línia

DIEC2 en línia - Softcatalà

L’actualització del 2022 de la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) ha comportat l’entrada de vint-i-una paraules noves i la modificació de més de sis-centes. Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat afegir a la versió en línia del DIEC hi ha el neologisme de l’any 2021 (negacionisme) i mots com feminicidi, resilient, trans o cisgènere.

Les modificacions d’aquest any s’han presentat en un acte celebrat aquest matí a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Hi ha intervingut Mercè Lorente, secretària de la Secció Filològica (SF) i membre de la Comissió de Lexicografia, i Magí Camps i Màrius Serra, membres de la SF.

Lorente és qui ha explicat les fonts que porten a introduir modificacions al DIEC: «Els mateixos membres de l’IEC, sobretot de la Secció Filològica, fem peticions d’entrades noves i rebem missatges de parlants de diferents àmbits. Les novetats són fruit també de la feina sistemàtica de redacció del Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), una selecció que inclou 30.000 de les 80.000 entrades del DIEC, molt més detallades i que serà consultable, exclusivament en línia, l’any 2023. Aquesta redacció del DEIEC, per coherència, ha comportat també la revisió del diccionari general.»

Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Entre aquestes modificacions, destaquen l’addició de sentits en mots com afer («Relació amorosa, especialment quan no es fa pública»), aplicació («Conjunt de programes informàtics que desenvolupen tasques específiques en un dispositiu electrònic»), despuntar («Algú o alguna cosa, destacar per la seva excel·lència»), ocurrent («Que sovint té ocurrències» i «Que denota enginy i gràcia»), pintar («Una situació, presentar-se d’una manera determinada»), sidral («Situació de molt de desordre, soroll i confusió») o tapaboques («Peça de roba en forma de tub que s’usa com a abrigall del coll i de la boca»).

Finalment, és rellevant el nombre de locucions que s’han afegit al diccionari. En total, una setantena, moltes de les quals pertanyen al registre col·loquial: i un be negreper collonsfet un fàsticimportar un ravede merda, tenir ousanar d’un pèlamb els pixats al ventrede pet, de llargen negreno tenir nomtenir estómac, etc.

La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari.

Presentació del llibre de Joan Veny ‘Història lingüística dels nostres peixos’

HISTORIA LINGÜISTICA DELS NOSTRES PEIXOS | JOAN VENY | Casa del Libro

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i L’Aquàrium de Barcelona es complauen a convidar-vos a la presentació de l’obra

Història lingüística dels nostres peixos, de Joan Veny

La presentació se celebrarà el dimecres 30 de novembre, a les 19 hores, a l’Auditori de L’Aquàrium (Moll d’Espanya del Port Vell, s/n, Barcelona).

Les inscripcions per a l’assistència a l’acte s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Barcelona, novembre del 2022

Presentació pública de les incorporacions al DIEC2 del 2022

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

Presentació pública de les incorporacions al DIEC del 2022

Mercè Lorente, secretària de la Secció Filològica i membre de la Comissió de Lexicografia, i els membres de la Secció Filològica Magí Camps i Màrius Serra presentaran públicament per als mitjans de comunicació les actualitzacions del 2022 del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC), que han comportat la incorporació a l’obra d’una vintena de paraules noves i la modificació de més de sis-centes.

L’acte se celebrarà presencialment el dilluns 28 de novembre, a les 11 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Barcelona, novembre del 2022

‘Estandardització i variació lèxica’

Les inscripcions per a l’assistència virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

10 de novembre, «Estandardització i variació lèxica: una mirada des d’altres contextos lingüístics»
18.00 h Inauguració del seminari a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, i Miquel Àngel Pradilla, membre de la Secció Filològica
18.10 h Luis Fernando Lara (El Colegio de México, Mèxic): «Una mirada des de Mèxic»
18.35 h Gilvan Muller de Oliveira (Universitat Federal de Santa Catarina, Brasil): «Una mirada des del Brasil»
19.00 h Nadine Vincent (Universitat de Sherbrooke, Quebec, Canadà): «Una mirada des del Quebec»
19.25 h Rodica Zafiu (Universitat de Bucarest, Romania): «Una mirada des de Romania»
19.50 h Torn obert de paraules
20.00 h Cloenda de la sessió a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC

24 de novembre, «Avaluació crítica dels continguts de la sessió sobre l’estandardització lèxica en les tradicions idiomàtiques de l’espanyol, el francès, el portuguès i el romanès»
18.00 h Obertura de la sessió a càrrec de Ramon Sistac, president de la Comissió d’Estandardització de la Secció Filològica
18.15 h Avaluació crítica de la primera sessió, a càrrec d’Helena Hernández (Real Academia Española), Xavier Lamuela (Universitat de Girona), Henrique Monteagudo (Real Academia Galega) i Josep Martines (Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica)
19.15 h Taula rodona, moderada per Miquel Àngel Pradilla
20.00 h Cloenda del seminari a càrrec de Ramon Sistac, president de la Comissió d’Estandardització de la Secció Filològica

Diàlegs “Usos socials del català”

El president de la Secció Filològica de l’IEC es complau a convidar-vos a participar en els diàlegs preparatoris del document científic transversal de l’Institut d’Estudis Catalans Usos socials del català (2022).

Les sessions se celebraran els dies 8, 10, 23 i 24 de novembre, a les 16 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona) i, alhora, s’emetran en línia. Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant els formularis de cada sessió.

8 de novembre. Aproximacions quantitatives i qualitatives a l’ús del català
Moderadora: Mercè Lorente
Salutació de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC
Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla: «La vitalitat de l’ús del català»
Oriol Camps: «La qualitat dels usos públics del català»
Manuel Castellet: «Reaccions individuals a la qualitat de l’ús de la llengua»
Emissió en directe per YouTube: https://youtu.be/LU5LwwGnJUI
Formulari d’inscripció

10 de novembre. El català en la tecnologia
Moderadora: Alícia Casals
Vicent Partal: «El català és una llengua global. Implicacions i reptes»
Antoni Hernández-Fernández: «Tecnologia lingüística i llengua mal parlada»
Núria Castell: «Les tecnologies de la llengua»
Mireia Farrús: «Les tecnologies de la llengua: situació actual i reptes per al català»
Emissió en directe per YouTube: https://youtu.be/AHlISzZcj-k
Formulari d’inscripció

23 de novembre. El català en la comunicació de la ciència
Moderador: Pere Puigdomènech
Jaume Bertranpetit: «El lloc de la llengua catalana en la comunicació científica»
Jordi Casanova: «L’ús del català en la pràctica científica; on centrar l’acció»
Montserrat Castelló: «La comunicació científica en català a les ciències socials i humanitats»
Ramon Bartrons i Oriol Ramis: «Cinquantenari del Manifest de Prada»
Abel Mariné: «El català en la comunicació de la ciència de la nutrició i dels aliments»
Formulari d’inscripció

24 de novembre. El català en la vida social
Moderador: Jaume Guillamet
Xavier Besalú: «El català a l’educació»
Ramon Caminal: «Economia de les llengües: el cas català»
Anna Maria Pla: «El català a la vida jurídica i judicial»
Daniel Casals: «El català als mitjans de comunicació»
Antoni Beltran: «Paraules populars en el llenguatge mèdic»
Formulari d’inscripció

Informe sobre la qualitat lingüística en la publicitat radiofònica

L’Observatori de la Qualitat Lingüística de la Secció Filològica de l’IEC presenta l’Informe sobre la qualitat lingüística en la publicitat radiofònica, elaborat sobre un corpus de 103 falques, emeses durant el mes de març del 2022 a Catalunya, el País Valencià, les Illes i Andorra.

L’informe és molt detallat perquè les falques publicitàries objecte de l’observació són un producte acabat, elaborat i minuciosament controlat… però potser no tant com caldria.

No es presenta una anàlisi de les falques una per una, sinó que es valoren en conjunt. Es tenen en compte tant els errors i les inadequacions com els encerts, recollits en 71 punts distribuïts en quatre grans grups (fenòmens fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics) i seguits d’uns comentaris sobre aspectes del discurs.

Sessió en memòria de Germà Colón

Universitat de Barcelona - La UB homenajea al filólogo Germà Colón

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a la

Sessió en memòria de Germà Colón Domènech (1928-2020)

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 20 d’octubre, de les 17 a les 19.30 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Programa

17.00 h  Inauguració de la sessió a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; M. Josep Cuenca, tresorera de la Secció Filològica de l’IEC, i José Enrique Gargallo, membre de la Secció Filològica de l’IEC

17.15 h  Joan Veny:  «Paral·lelismes amicals»

17.30 h  Antoni Ferrando: «Germà Colón, mestre i amic»

17.45 h  Lluís Gimeno Betí: «La Fundació Germà Colón Domènech, el llegat del mestre»

18.00 h  Beatrice Schmid: «Germà Colón romanista»

18.15 h José Enrique Gargallo: «L’estudiós dels refranys»

18.30 h  Joan Martí i Castell: «Germà Colón i l’IEC»

18.45 h  Presentació del Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain, a càrrec de Maria-Pilar Perea

19.15 h  Cloenda de la sessió

Amb la col·laboració de