Podem dir que, atesa la precària situació de l’empresa, calia fer ajustos, i també podem dir que, atès que la situació de l’empresa era precària, calia fer ajustos. De la mateixa manera, podem dir que, donada la millora de la nostra economia, ens podem permetre fer un viatge aquest estiu, però també que, donat que la nostra economia ha millorat, ens podem permetre fer un viatge aquest estiu. Encara seria possible afirmar que vam descartar cancel·lar l’acte, vista la previsió meteorològica favorable, i fins i tot que vam descartar cancel·lar l’acte, vist que la previsió meteorològica era favorable. En totes aquestes frases, trobem un valor causal expressat per mitjà d’un participi, concretament, amb el participi dels verbs atendre, donar i veure.

Tradicionalment, s’ha considerat que, quan aquests participis precedeixen una oració subordinada substantiva introduïda amb la conjunció que, presenten un cert grau de lexicalització i formen una locució causal (atès que, donat que, vist que). Ara bé, com hem vist en els exemples, el significat d’aquestes construccions és equivalent al que expressen els participis seguits d’un substantiu, i per això actualment no es tracten com a locucions. Aquests participis, tant si precedeixen un nom com si precedeixen la conjunció que, introdueixen un tipus de construcció causal que sol avantposar-se a l’oració principal, tot i que també poden trobar-se en posició final i medial.

Un cas a part és la construcció degut a, formada a partir del participi del verb deure, que quan presenta valor causal es construeix amb la preposició a. Podríem dir, per exemple, que la brutícia dels carrers era deguda a la mala planificació dels serveis de neteja. Ara bé, també podríem dir que els carrers eren molt bruts degut a la mala planificació dels serveis de neteja o degut al fet que la planificació dels serveis de neteja no ha estat bona. Aquesta construcció amb el participi degut en masculí singular seguit de la preposició a, és a dir, sense concordar en gènere i nombre amb el substantiu en cas que sigui femení o plural, ha esdevingut una locució causal que selecciona un sintagma nominal o una oració encapçalada per el fet.

Podeu consultar la GIEC (§§ 29.2.5 i 32.1), la GEIEC (§ 26.2.2) i la GBU (§ 40.2). A més, al document NTN (§§ 4.24.2 i 4.24.3) hi trobareu les novetats sobre aquesta qüestió respecte a la normativa anterior a la publicació de la GIEC.