El relatiu on indica localització (El lloc on vaig conèixer en Jaume) o direcció (Va anar on va voler). Pot funcionar tot sol o bé amb la preposició a, tant si té un antecedent nominal (Aquesta és l’escola (a) on treballa; El museu (a) on ens encaminàvem estava tancat) com si no té antecedent (Ho deixarem (a) on podrem; Anirem (a) on ens vau indicar), però és més freqüent l’ús sense a. Així mateix, el relatiu es pot usar amb altres preposicions de valor espacial divers, tant si té antecedent com si no en té: La drecera per on heu de trencar està ben marcada; La platja des d’on ha sortit la barca és davant de casa.

D’altra banda, quan hi ha un antecedent nominal, el relatiu locatiu on alterna amb els relatius què i el qual precedits de preposició: El lloc en què vaig conèixer en Jaume; El museu al qual ens encaminàvem estava tancat. Amb què, però, només és possible fer servir la preposició en, que té valor estàtic.

A més d’un sintagma nominal, l’antecedent del relatiu pot ser un adverbi demostratiu (Vaig anar allà/allí on volia anar). Amb l’adverbi allà, el relatiu pot tenir un valor genèric, no díctic, i formar una relativa semilliure (La Laura va allà on vol). Aquest valor genèric també l’obté en combinació amb pertot o arreu (Arreu on ha cantat ha triomfat; Hi ha bolets pertot on ha plogut).

Més enllà dels usos locatius, l’adverbi relatiu on no té en català un ús tan extens com en altres llengües romàniques. No és gaire habitual amb valor temporal (en casos com Han estat uns dies en què / en els quals no hi ha hagut servei disponible), ni de localització en una escala de graus (No podia sospitar la fama a la qual arribaria), ni en casos en què el valor locatiu és més aviat metafòric, com en Es troba en una situació en què / en el qual ha perdut l’interès per la feina o Hi ha malalties en què / en les quals el pacient pateix molt.

Finalment, no és normal l’elisió del predicat de la relativa quan coincideix amb el de la principal i, per tant, s’expressen tots dos verbs: Volia anar on anaven elles i Vinc d’on / d’allà on vens tu. Tampoc no es produeix l’elisió en casos en què la relativa conté un atribut locatiu: Ves-te’n on són elles.

Podeu consultar la GIEC (§ 27.6.2) i el document NTN (§ 4.22.2.12).