Actualment, davant de les formes verbals començades en consonant o quan no hi ha sil·labificació amb el verb, en general es fan servir les formes reforçades dels pronoms febles (em, et, es, el, ens, els i en) i la reduïda us. Ara bé, en la llengua antiga en aquests contextos també es feien servir les formes plenes, un ús que s’ha conservat en algunes expressions fixades, com ara tant me fa, tant se val o Déu vos guard. Més enllà de les expressions lexicalitzades, aquest ús de les formes plenes davant del verb també es manté, amb més o menys vitalitat, en alguns parlars.

Concretament, en part del baleàric, del valencià, del gironí i en algun altre parlar es mantenen les formes me, te, se i ne: me pregunta, te deia, ne regalava, se pentina. En parlars nord-occidentals i del valencià septentrional es conserven les formes lo i los: lo compro, los miro, los agafaré. Es tracta d’uns usos acceptables en la llengua oral en els parlars en què es mantenen, encara que en els registres formals és preferible fer servir les formes reforçades: em pregunta, et deia, en regalava, es pentina, el compro, els miro, els agafaré.

Pel que fa a la forma vos, es manté en valencià, en baleàric i en altres parlars, vos comprenc (també darrere del verb acabat en vocal, escriure-vos). Aquest ús és acceptable en els parlars en què es manté, però en els registres formals és preferible l’ús de la forma reduïda us: us comprenc (i escriure-us).

En canvi, no perviu la forma nos. Ara bé, en parlars nord-occidentals, en baleàric i en alguerès sí que es conserva la variant col·loquial mos: mos observa en lloc de ens observa. També es troba posposada al verb, com és el cas de explica-mos, en lloc de explica’ns. Cal tenir en compte que la forma mos no transcendeix als registres formals.

Pel que fa a l’ús de la forma plena se en lloc de la reduïda es, es pot fer servir davant d’una forma verbal començada pel so de essa per a evitar el contacte entres dues consonants sibilants: se celebra o es celebra; se silencia o es silencia. Totes dues formes són acceptables, però l’ús de se és més habitual en els registres formals.

Podeu consultar la GIEC (§ 8.3.2), la GEIEC (§ 13.4.2) i la GBU (§ 16.1). També trobareu informació sobre aquesta qüestió en el document NTN (§§ 3.4.2.1-4).