Les relacions de possessió entre dos elements es poden expressar per altres mitjans, a més dels possessius. La relació entre un element que és una part d’un tot és un tipus de relació  de possessió que es pot expressar per mitjà de pronoms febles. En català i en altres llengües romàniques, els pronoms de datiu són la via natural per expressar la possessió inalienable, la relació entre un element que és la part o element posseït d’un tot, el posseïdor, un ésser animat, generalment humà. En Em fa mal la cama, el pronom em representa el posseïdor (em) de la cama, (que és la part). Si comparem les oracions Li van agafar els cabells amb un passador i Van agafar els seus cabells per fer una perruca, comprovarem que en la segona els cabells són tractats com un element autònom, que ja no forma part del donant, encara que en provingui.

El datiu de possessió apareix en oracions que contenen determinats tipus de verbs i un sintagma nominal de possessió inalienable en funció de complement directe o de subjecte de verb inacusatiu.

Amb verbs transitius causatius, que provoquen un canvi d’estat (bronzejar, trencar, etc.) i agentius que indiquen accions que poden afectar persones (pentinar, rentar, netejar, maquillar, etc.), el posseïdor apareix en datiu quan el complement directe és un nom de possessió inalienable i el posseïdor no és expressat per un complement del nom. És el cas de la frase El sol li bronzejarà la pell, en què el posseïdor de la pell (‘la pell del xicot’) és designat pel pronom li. Els verbs plorar, llagrimejar, tremolar, brillar, pudir, etc., que habitualment són agentius (§ 21.3.1), quan porten un sintagma nominal de possessió inalienable com a subjecte i un datiu de possessió, perden el valor agentiu: Li ploren els ulls; Em tremolava la veu de l’emoció.

Amb els verbs transitius de moviment, moure, obrir, tancar, aixecar, etc., en què el moviment pot afectar una part del cos, en canvi, emprarem el datiu solament si el posseïdor no és el mateix subjecte; altrament, l’oració no es construeix ni amb un datiu ni amb un possessiu, perquè s’entén que el posseïdor és el subjecte: L’àrbitre em va aixecar el braç  / L’àrbitre va aixecar el braç  (‘el seu propi braç’).

Per contra, els verbs de sentiment, com voler, desitjar, odiar, admirar o envejar, expressen el posseïdor amb un possessiu, excepte uns quants, com ara admirar i envejar (i en menor mesura voler), que també admeten el datiu: Odio el seu to de veu altiu; Menyspreava el seu orgull; però T’envejo el caràcter / Envejo el teu caràcter; Li admiro la valentia /Admiro la seva valentia. Amb els verbs admirar i envejar el posseïdor també pot estar expressat pel pronom en: D’aquest polític, n’admiro la sinceritat / A aquest polític li admiro la sinceritat, a més del possessiu: D’aquest polític, admiro la seva sinceritat. Notem, en canvi, que no és el mateix Desitjo la seva sort, amb el sentit de ‘voldria tenir la seva sort’ que Li desitjo sort, en què el datiu no és de possessió, sinó que expressa la meta del desig (A la Marta, li desitjo molta sort). Hi ha molt pocs verbs estatius que admetin el datiu de possessió a més del possessiu: Em coneix les manies / Coneix les meves manies; Li sé els secrets / Sé els seus secrets; Li reconec la lletra / Reconec la seva lletra.

Entre els verbs considerats inacusatius, el datiu de possessió acompanya els verbs de canvi d’estat o de lloc, anomenats incoatius (moure’s, desfer-se, tancar-se, cremar-se, etc.), si el nom és de possessió inalienable: Se’m tanquen els ulls; Se m’ha trencat una ungla (§ 21.4.5). També representa el posseïdor amb els inacusatius de moviment (sortir, entrar, caure, venir, etc.) i amb altres verbs inacusatius com créixer o aparèixer: Li ha sortit una pansa; Els cau la bava, amb la neta; Li va venir un cobriment.

Quan el sintagma nominal, en lloc de ser de possessió inalienable, designa un objecte de l’esfera personal (com ara les pertinences, els objectes relacionats amb la casa, la feina, etc.), el posseïdor animat pot ser expressat per un datiu o per un possessiu: Et passejaré el gos / Passejaré el teu gos; La moto se m’ha espatllat / La meva moto s’ha espatllat; Se m’ha tacat el jersei a la rentadora / S’ha tacat el meu jersei a la rentadora.

Amb els noms de parentiu, també trobem el datiu de possessió, alternant amb el possessiu, amb verbs com néixer, casar-se o morir-se (però no morir), entre altres: Se li ha casat la filla / S’ha casat la seva filla; Se m’ha mort una cunyada / S’ha mort una cunyada meva; Se li ha graduat un fill / S’ha graduat un fill seu: I també, en alguns parlars, amb determinats predicats estatius, com conèixer, ser padrí o ser parent (Finalment, li he conegut els bessons / Finalment, he conegut els seus bessons; A en Josep i a la Sandra els soc padrina / Soc la seva padrina; Jo no et soc parent / Jo no soc parent teu).

El pronom de datiu pot aparèixer en lloc d’un possessiu o d’un pronom personal fort precedit de de quan complementen preposicions i locucions, com ara (al) davant, (al) darrere, (al) damunt, a sobre, en contra o a favor. Així, en lloc de Va caure damunt meu (o de mi) o Anava a favor d’ella (o seu) podem dir amb el mateix significat Em va caure damunt o Li anava a favor. Amb aquestes preposicions i locucions, a més dels pronoms de datiu de tercera persona (li/els) es pot usar també hi, sobretot si el complement és inanimat: Hi va caure damunt; Hi anava a favor, de la proposta.

Podeu consultar el document NTN, i també la GIEC (§ 18.4.2.2), la GEIEC (§ 13.7.2) i la GBU (§ 17.3).