És quan focalitzo que hi veig clar

La pedra a la sabata

En molts escrits podem trobar-hi troben fragments com el següent:

  • El 1948 tornà a Barcelona, i poc després la seva dona va morir de leucèmia. És durant aquest període que escriu ‘Saló de tardor’ i ‘Terra de naufragis’.

Es podia haver escrit també la segona oració de la manera següent: 

  • Durant aquest període escriu ‘Saló de tardor’ i ‘Terra de naufragis’ 

Quina de les dues versions és més aconsellable? El significat que tenen no és ben bé idèntic. Per tant, caldria reservar la primera versió per a determinats contextos. Vegem-ne el motiu.

 

El roc a la faixa

Les construccions com És al Priorat que van anar s’anomenen construccions clivellades i són una estratègia de focalització o emfatització del constituent situat entre el verb copulatiu i la conjunció que; en el cas anterior, el sintagma preposicional al Priorat.

 

L’as a la màniga

L’ús de les oracions clivellades és una via per a focalitzar contrastivament o emfatitzar un constituent: 

  • És quan dormo que hi veig clar
  • És la mare que ho vol
  • És de la situació política que volem parlar

Per tant, és convenient de fer servir la construcció clivellada (és… que…) si es vol focalitzar el constituent entre el verb copulatiu i la conjunció i contrastar-lo amb un altre:

  • És durant aquest període que escriu ‘Saló de tardor’ i ‘Terra de naufragis’ (i no abans)

Per a més informació: GEIEC § 30.4.1 (La focalització contrastiva) i GIEC § 33.4.1.3 (L’èmfasi contrastiu per mitjà de les construccions clivellades)

 

Traient suc de les pedres

El verb copulatiu pot concordar amb un sintagma nominal o amb un pronom, i pot adaptar-se al temps del verb de l’oració:

  • Són els seus pares que no ho volen
  • Ets tu que ho has decidit
  • Va ser llavors que se’n va adonar

Una estratègia molt propera és la de les construccions clivellades amb element relatiu:

  • És al Priorat on van anar
  • És així com es fa

En aquests casos és possible invertir l’ordre:

  • On van anar és al Priorat

Aquest tipus d’oracions s’anomenen pseudoclivellades. Són oracions copulatives d’identificació i s’empren sovint com a respostes a preguntes amb el verb fer:

  • –Què s’ha de fer en aquests casos? –El que s’ha de fer és demanar una ambulància. 

Un ganxo que punxa i no enganxa: el gerundi “ganxo”

El gerundi de posterioritat

La pedra a la sabata

✍ Les construccions de gerundi no poden denotar mai un fet consegüent o posterior al que expressa l’oració principal ni tampoc una situació simultània, conseqüència de l’expressada a
l’oració principal. És freqüentíssim, però, trobar-ne exemples  en molts escrits:

  • L’acord de desarmament no es va poder signar, esclatant immediatament la guerra
  • No hi havia quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió
  • Va créixer molt l’herba dels vorals, quedant ocult el camí durant molt de temps

El roc a la faixa

Les construccions de gerundi sempre són constituents adjunts, bé perifèrics a l’oració principal o adjunts del predicat, i poden tenir diversos valors semàntics (GEIEC#29.5).

A. Les construccions de gerundi absolutes (GIEC § 32.3.1.) o perifèriques (GEIEC § 29.5.1) externes a l’oració ocupen una posició perifèrica dins l’oració, cosa que es representa per una coma:

  1. Havent examinat el terreny, es va decidir que no s’hi podia construir
  2. Tot i demanant-ho la degana, es van negar a col·laborar
  • Les construccions de gerundi poden dur subjecte -generalment en posició postverbal- o no dur-ne: Demanant-ho tu, m’ho concediran; Demanant-ho bé, m’ho concediran. En registres molt formals i en determinats contextos sintàctics, com ara en una construcció amb un paral·lelisme contrastat, també pot aparèixer en posició postverbal: Tu burxant per aquí i l’altre remugant per allà, m’ha vingut mal de cap.
  • Les construccions de gerundi poden tenir valor temporal:
    • Havent-lo conegut de jove, no em sé avenir que s’hagi tornat tan seriós
    • Sent presidenta de l’escala la senyora Roure, es van renovar els ascensors
  • causal:
    • Participant tu al concurs, segur que serà divertit
    • Amb l’aspiradora funcionant, no se sentia res
  • condicional:
    • Demanat-ho tu, segur que ho concedeixen
    • Tombant a mà dreta, trobareu el Museu Municipal
  • o concessiu:
    • Tenint-ho tan a la vista com ho tenien, ningú no va ser capaç de veure-ho
    • Demanant-ho la degana i tot, es van negar a col·laborar
  • però no consecutiu:
    • **Va caure per un marge, fent-se una bona esgarrinxada

Fabra (Conversa 676) l’anomena “gerundi-ganxo”, denominació molt expressiva per denotar una forma que és fàcilment substituïble per una oració copulativa. Cal convertir L’acord de desarmament no es va poder signar, esclatant immediatament la guerra en L’acord de desarmament no es va poder signar i va esclatar immediatament la guerra.

Segons els significats afegits que s’hi troben, també és possible ‘enganxar’ l’oració amb altres connectors. De No hi havia quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió en podem fer No hi havia quòrum; per tant, va quedar desconvocada la reunió. De Va créixer molt l’herba dels vorals, quedant ocult el camí se n’obté Va créixer molt l’herba als vorals, de manera que el camí va quedar ocult.

Quan les construccions de gerundi no porten subjecte explícit, s’entén que el subjecte (implícit) fa referència al subjecte o al complement directe del verb principal:

  • Tornant de la feina, la van atropellar
  • Buscant pis, vaig descobrir un barri molt agradable

✍ La col·locació de la construcció de gerundi a l’inici de la frase principal permet observar bé els valors indicats.

  • Què en diu la GEIEC?
    Aquestes construccions de gerundi poden establir diversos tipus de relacions semàntiques amb l’oració amb la qual s’adjunten. Quan el gerundi és compost, l’adjunt expressa una situació anterior a la situació expressada per l’oració principal a causa de la naturalesa perfectiva de l’auxiliar haver: Havent mort el pare, la padrina va exercir la tutela del fill menor d’edat. Quan el gerundi és simple, la relació és de simultaneïtat, com en Essent presidenta d’escala la senyora Roure, no vam fer mai cap reunió de veïns. A part del sentit temporal, la construcció perifèrica de gerundi amb subjecte explícit pot tenir un sentit causal, condicional o concessiu.(GEIEC, 29.5.1.)

B. Les construccions de gerundi que actuen com un adjunt del predicat sense perdre el sentit temporal, hi afegeixen un sentit final o de manera  (GIEC #32.3.3. #32.3.4.; GEIEC, #29.5.2.)

  • Ens van trucar ahir demanant més aclariments (=‘per demanar més clariments’)
  • Pots col·laborar amb l’associació treballant-hi o aportant diners

Els gerundis també poden denotar una situació que coexisteix amb la que expressa el verb conjugat: En Quel ens va obrir la porta plorant; Aquesta dona la veuràs sempre feinejant. El valor temporal es pot reforçar amb el quantificador adverbial tot: Ens va rebre (tot) cantant.

✍ Cal tenir present que el fet que el subjecte del gerundi sigui implícit pot portar en alguns casos a ambigüitat: La Maria va observar els seus fills corrent pel parc. Aleshores caldrà substituir el gerundi per una altra construcció, segons el sentit: Mentre corria pel parc, la Maria observava els seus fills, que es banyaven a l’estany;  La Maria va observar els fills, que corrien pel parc.

GEIEC § 29.5.2)

L’as a la màniga

Traient suc de les pedres

✍ Cal recordar la “solució Fabra”: La incorrecció es resol substituint el gerundi per una oració amb un verb flexionat introduïda per la conjunció i.

La insuportable lleugeresa d’alguns verbs

La pedra a la sabata

Alguns mots poden perdre, al llarg de la història de la llengua, part del seu significat i de vegades algunes propietats. Aquest procés de gramaticalització afecta en cada llengua
uns elements diferents. Si es tracta d’una classe de mots d’ús molt freqüent en llengües que estan en contacte, es poden produir interferències.

Aquest és el cas dels verbs anomenats de suport, lleugers o nuclis de predicats complexos. Aquest verbs només conserven la part més abstracta del seu significat (acció, transferència, relació de dues entitats) i s’han de combinar amb complements nominals que portin el pes dels significat.

Sovint els trobem utilitzats a la manera que es fa en altres llengües. En els exemples següents, el verb donar no és l’adequat:

  • No he portat la feina perquè no m’ha donat temps d’acabar-la
  • Em dona vergonya d’haver de parlar amb la directora
  • Dona‘m un petó
  • No s’ha donat compte que portava la sabata descordada i ha caigut
  • Li ha donat un atac
  • Ja has donat la calefacció?

En canvi, en aquests dos exemples l’ús de donar és acceptable:

  • Dona una ullada al meu treball i digues què et sembla
  • Li has de donar pressa

En el primer exemple, donar pot alternar amb fer (Fes una ullada…). En el segon, donar és acceptable en el sentit de ‘urgir algú a fer una cosa’, però no ho seria amb el verb pronominal (*dona’t pressa!), cas en el qual caldria substituir tota l’expressió: afanya’t, espavila’t, cuita, corre, mou-te, entre altres.

 

El roc a la faixa

El criteri d’utilització del verb donar és molt clar a la GEIEC: «Quan el subjecte no controla l’acció expressada pel sintagma verbal, no s’empra el verb donar

Amb els noms d’impacte s’usa també el verb pegar o clavar (un cop de puny, una empenta).

 

L’as a la màniga

Per a més informació:

 

Traient suc de les pedres

Cal recordar els altres verbs lleugers de què fa ús la llengua:

  • (No) tenir temps, portar molt de temps a l’atur, fer molt de temps que és a l’atur
  • Tenir vergonya, tenir un atac, agafar-li a a algú un atac, pegar-li a algú marejos, venir-li a algú mal de cap
  • Fer una ullada, una classe, un tomb per la ciutat
  • Clavar un cop de puny, pegar una bufetada, pegar a fugir
  • Fer passes, fer un pas al costat, fer-se endins
  • Treure pit, treure banya
  • Passar pena, por
  • Prendre paciència, partit
  • Agafar un refredat, una empipada

Una combinació de verb lleuger i nom que s’estabilitza pot arribar a lexicalitzar-se i, de vegades, perdre el sentit composicional per prendre’n un d’unitari:

  • (No) tenir pèls a la llengua
  • Treure foc pels queixals
  • Donar carabassa
  • Picar l’ullet
  • Plegar veles
  • Trencar relacions
  • Perdre l’oremus