Actualització de l’Ortografia catalana

 

Avui, 8 de maig de 2024, s’ha actualitzat l’edició en línia de l’Ortografia catalana (OIEC). Aquesta actualització conté les novetats següents:

1) S’ha afegit al text de l’OIEC un nou apartat, el § 4.3, dedicat a l’ortografia dels pronoms febles.

2) Es posen a disposició del públic tres documents amb les llistes de modificacions introduïdes en el text d’ençà que fou publicat el juny de 2017. S’hi pot accedir mitjançant la pestanya «Actualitzacions» del menú general.

3) Finalment, s’ha posat com a pàgina d’inici l’índex general, a fi de facilitar les consultes al text.

Aquestes actualitzacions no representen cap canvi de la normativa ortogràfica vigent, més enllà dels que ja es van comunicar el juliol de 2021 i que principalment feien referència als noms de les lletres i als canvis en la normativa del guionet en alguns mots prefixats.

Albert Jané, membre de la Secció Filològica de l’IEC, guanya el 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, celebra el guardó per a «un dels homes grans de la llengua i la literatura, que ha fet aportacions cabdals».

El jurat del premi ha definit la trajectòria d’Albert Jané com la d’un referent indiscutible en el camp de la llengua, i ha destacat les seves «aportacions essencials en el camp de la literatura infantil i juvenil, així com en les traduccions i adaptacions de contes, llegendes, faules, narracions populars i còmics, que han format nens i joves en la lectura en català».

Cabré ha felicitat el guardonat i ha afirmat que es tracta «d’un dels homes grans de la literatura catalana i un dels homes grans pel servei a la llengua catalana». També ha destacat que sempre ha estat un defensor de la llengua malgrat totes les circumstàncies, i que, no només s’ha dedicat a escriure, sinó també a establir un model de llengua. «A l’IEC ha fet aportacions molt valuoses per al diccionari i per a la gramàtica, i és una referència per a tots nosaltres». Cabré ha afegit que Jané «és un escriptor molt creatiu que té moltes obres inèdites, que mostren el gran domini que té de la llengua catalana. Estic molt contenta d’aquest Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que li arriba una mica tard, però que li arriba, i això és el que importa».
Nota biogràfica
Barcelona, 1930. Escriptor. Cursà estudis mercantils. Després d’algunes temptatives literàries, l’any 1958 començà a exercir de professor de català per a adults.

Fou redactor (1963-1979) i director (1979-1997) de la revista Cavall Fort. Ha publicat quatre gramàtiques ―Signe (1962), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Gramàtica catalana (1968) i Pas a pasCurs pràctic de llengua catalana (1988)―, el Diccionari català de sinònims (1972) i diversos llibres sobre temes de llenguatge, entre ells els volums «El llenguatge», recull d’articles publicats al diari Avui, i Estudis de llengua catalana, que aplega una bona part dels articles publicats a Llengua Nacional, revista en què col·labora assíduament des del 1998. De la seva obra narrativa, en bona part inèdita, destaquen Noranta-nou contes, El llibre de Daniel, Què deuen voler?El cercapous transversal, Calidoscopi informalL’apocrifalipsi i L’almanac anacrònic. De la seva obra poètica, gairebé totalment inèdita, cal destacar El quadern dels epigramesLes estances d’Omar Kayyam i El contrapunt dels decasíl·labs. És autor d’un extensíssim dietari, del qual ha publicat diversos fragments amb el títol Tal dia farà l’any, Els dies i els llocs i Quadern de Barcelona. Una altra part de la seva bibliografia són traduccions o adaptacions de llegendes, rondalles, faules i narracions populars. En el camp de la historieta gràfica, ha adaptat més de cent títols per a Cavall Fort i diverses editorials. També ha adaptat al català els diàlegs de més de quaranta pel·lícules.

Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi Nacional de Cultura (1997). L’adaptació que feu de L’Odissea d’Homer fou distingida amb el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil (2009).

El català, llengua d’Aragó. Declaració de la Secció Filològica de l’IEC

Predominis lingüístics de l'Aragó segons la LleiEl Ple de la Secció Filològica del 16 de febrer de 2024 va acordar fer la següent declaració:

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, davant les declaracions
fetes recentment a la premsa pel president d’Aragó, senyor Jorge Antonio
Azcón, en què diu textualment que a Aragó “no se habla catalán”, vol fer
constar l’astorament i el rebuig provocats per una afirmació que contradiu la
lingüística i el sentit comú, i que, a més a més, atempta contra els drets de la
població de la Franja.

Així mateix, la Secció Filològica se solidaritza amb els ajuntaments i amb
els diversos col·lectius aragonesos cívics, culturals i d’ensenyants que han
expressat la preocupació i la protesta per aqueixes declaracions.

Ja es pot consultar en línia el ‘Diccionari etimològic i complementari’ de Joan Coromines

L’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb el suport de la Comissió de Lexicografia de la mateixa institució, ha dut a terme la digitalització d’una de les grans obres de Joan Coromines: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat).

El DECat és una de les eines fonamentals de la filologia catalana. És una font de consulta imprescindible per a la recerca sobre la història de les nostres paraules i per a tots els estudiosos i especialistes de les diferents branques de la lingüística.

Durant la presentació, aquest dimecres a l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, ha obert l’acte amb paraules d’elogi envers l’obra de Coromines: «Avui estem d’enhorabona. Es presenta la digitalització d’una obra incomparable, singular i que representa, juntament amb l’obra de Pompeu Fabra i el Diccionari català-valencià-balear, la lexicografia de referència en llengua catalana. Aquesta tríada demostra que el català és una llengua de cultura avançada, ja que a més de tenir diccionaris normatius, tenim altres obres que complementen i fonamenten la norma lèxica».

Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica, s’ha referit al llegat de Coromines com a «obra de reconstrucció del país» i ha celebrat que, amb aquesta nova digitalització, es doni a l’autor «el lloc que li pertoca».

Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica i l’encarregat de fer la presentació digital del DECat, ha subratllat la importància de posar aquesta obra a l’abast del gran públic, ja que «s’hi poden consultar qüestions vinculades a la fonètica, la fraseologia o l’onomàstica, entre moltes altres».

Carles Duarte, president de la Fundació Pere Coromines, ha destacat que Coromines va dedicar tota la seva vida a la defensa de la llengua a través de la seva obra i que va ser molt valent: «Políticament va assumir riscos personals per defensar els ideals de país».

Publicat en deu volums entre els anys 1980 i 1991, el DECat fins ara només era accessible en l’edició en paper de Curial. La versió digitalitzada permet consultar els articles originals en format PDF. Les entrades es poden consultar mitjançant el llistat alfabètic que reprodueix l’índex de l’obra; o bé, a partir del motor de cerca que permet fer les cerques pel mot sencer o per segments (per mitjà de les opcions «conté», «comença per», «acaba en»). Així mateix, es poden consultar el «Prefaci», la «Bibliografia», la «Notació fonètica» o les «Abreviatures» de l’obra.

La digitalització del DECat constitueix un servei de gran importància per a la recerca científica i per a la difusió d’una obra que guarda autèntics tresors de la llengua, la cultura i la història del nostre país. Facilitarà la seva difusió i obrirà una via d’accés àgil al Diccionari de Coromines per als lingüistes. Això ha estat gràcies a un conveni de cooperació entre la Fundació Pere Coromines i l’IEC.

La digitalització de l’Onomasticon Cataloniae, una altra de les obres fonamentals de Coromines

L’any 2021 l’acord entre la Fundació Pere Coromines i l’IEC va permetre fer més accessible la consulta d’una altra de les obres fonamentals de Joan Coromines: l’Onomasticon Cataloniae (OnCat).

Resultat d'imatges per a "onomasticon cataloniae"

El fet de passar l’edició en paper dels vuit volums publicats a Curial (1989-1997) a l’edició digital va facilitar l’accés i la difusió d’una eina imprescindible per a l’estudi, la preservació i la normativització del patrimoni toponímic i antroponímic de la llengua catalana. L’especialista i el públic interessat en l’origen dels nostres noms de lloc i de persona hi tenen una font d’informació cabalosa.

La digitalització de l’OnCat ja es va afegir al catàleg de recursos lingüístics que ofereix l’IEC en accés obert i en línia i, ara, també s’hi ha afegit el DECat.

Presentació de la digitalització del ‘Diccionari etimològic i complementari’ de Joan Coromines

Benvolguts membres de l’AOETIC,

Demà dimecres, dia 31 de gener de 2024, es farà la presentació de la versió digital del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat) de Joan Coromines.

L’acte tindrà lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) a les 13.00 hores.

Hi intervindran Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica, Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica, que farà la presentació digital del DECat, i Carles Duarte, president de la Fundació Pere Coromines.

A partir d’aquesta data l’obra estarà estarà disponible al web de recursos lingüístics de l’IEC.

Si voleu assistir-hi, us preguem que confirmeu la vostra assistència a protocol@iec.cat.

Neologisme de l’any 2023: ‘viralitzar’ i ‘tiet tieta’, paraules guanyadores

L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’IEC, el TERMCAT i 3Cat van llançar la desena edició de la campanya del Neologisme de l’any el passat 11 de desembre, en la qual han votat 14.034 persones. Entre les deu paraules candidates a paraula nova de l’any, ha guanyat viralitzar, amb un 28,2 % del total de vots i, entre les deu candidates a paraula corrent, ha guanyat tiet tieta, amb un 32,2 % del total de vots. Totes dues paraules han estat al capdavant de la votació des del primer dia.

La paraula nova

1 viralitzar 32,2 %
2  bot 12,4 %
3  hipersexualització 10,2 %
4  grassofòbia 10,0 %
5  sexoafectiu -iva 9,3 %
6  nit tropical 7,7 %
7  gazià -ana 5,8 %
8  ecoansietat 5,5 %
9  refugi climàtic 3,9 %
10  superilla 3,1 %

La paraula corrent

1  tiet tieta 32,2 %
2  quiròfan 12,4 %
3  brutal 10,2 %
4  friqui 10,0 %
5  guai 9,3 %
6  xarxa social 7,7 %
7  porno 5,8 %
8  bici 5,5 %
9  gorro 3,9 %
10  plataforma 3,1 %

Com cada any, la Secció Filològica de l’IEC estudiarà les paraules guanyadores i valorarà la possibilitat d’introduir-les al diccionari normatiu tenint en compte que la societat demana de trobar-les-hi. Des de l’organització de la campanya es valora molt positivament la novetat d’incloure la possibilitat de votar la paraula corrent entre una llista de paraules que no són noves, que estan ben implantades en l’ús social però que no han estat encara acceptades en el diccionari normatiu. Aquesta novetat ha servit perquè moltes persones hagin pres consciència del fet que en la parla diària es fan servir paraules no normatives però adequades en molts casos.

En aquesta edició han votat 14.034 persones, xifra que consolida la participació en aquesta campanya. Els vots no s’han distribuït de manera equilibrada en les quatre franges d’edat establertes, ja que els més joves (menys de 20 anys) representen el 38% del total de vots. Aquest resultat es relaciona amb diversos factors:d’una banda, l’èxit que té en els centres de secundària aquesta iniciativa que el professorat fa servir per parlar de neologismes, formació de paraules i vitalitat del lèxic; d’altra banda, la difusió per les xarxes socials, on aquest grup d’edat és molt present i, finalment, la voluntat de participar d’alguna manera en el futur de la seva llengua. El grup de gent més gran (60 anys o més) és el que ha votat menys (14 % dels vots) i les dues franges intermèdies (de 20 a 39 anys i de 40 a 59 anys) sí que han obtingut al voltant d’una quarta part dels vots (24,8 % i 23,2 % respectivament).

Viralitzar i tiet tieta han quedat en primera posició en totes les franges d’edat, però no hi ha hagut els mateixos resultats en les altres posicions: bot i hipersexualització han quedat en segona i tercera posició de la franja més jove, sexoafectiu –iva i hipersexualització en la segona franja, hipersexualització i grassofòbiaen la tercera i refugi climàtic i nit tropical en la franja de més grans. En la llista de la paraula corrent, també s’han repartit la segona i tercera posició diversos candidats: quiròfan, porno, guai, brutal, friqui i xarxa social, segons la franja d’edat.

A continuació, es mostra el percentatge de vots obtinguts en els primers llocs per franges d’edat en la llista de paraules noves:

 Menors de 20 anys  Entre 20 i 39 anys  Entre 40 i 59 anys  60 anys o més
1r   viralitzar (32 %)  viralitzar (22,8 %)  viralitzar (30,2 %)  viralitzar (23,9 %)
2n   bot (25,9 %)  sexoafectiu -iva (16,5 %)  hipersexualització (11,4 %)  refugi climàtic (13 %)
3r   hipersexualització (10 %)  hipersexualització (12,1 %)  grassofòbia (9,8 %)  nit tropical (11,8 %)

I en la llista de paraules recents, els vots s’han distribuït de la manera següent:

 Menors de 20 anys  Entre 20 i 39 anys  Entre 40 i 59 anys  60 anys o més
1r   tiet tieta (24,1 %)  tiet tieta  (30,8 %)  tiet tieta (39,9 %)  tiet tieta a (24,1 %)
2n
 porno (11,9 %)  guai (14,3 %)  quiròfan (12,8 %)  quiròfan (17,9 %)
3r
 quiròfan (11,5 %)  brutal (13,8 %)  friqui (11,6 %)   xarxa social (7,6 %)

La campanya per triar el neologisme de l’any 2023 ja s’ha acabat però fins al 31 de desembre encara es pot participar en el concurs de mems lingüístics a través d’Instagram, TikTok i X (Twitter). Les persones guanyadores en cada xarxa social rebran un premi (500€ per al mem guanyador i 250€ per al segon) en un acte que tindrà lloc el dia 12 de gener de 2024 a les 18h a l’Auditori del Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. Les bases per al concurs de mems es poden consultar al web del Neologisme de l’any (https://www.upf.edu/web/neologismedelany).