Jornada Científica de la Càtedra Pompeu Fabra

Els dies 4 i 5 de novembre de 2021 la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF celebrarà la seva setena jornada científica, que enguany durà per títol “Model de llengua, variació, ensenyament i realitat”. Aquesta jornada s’organitza en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i en el marc de les jornades anuals de la Càtedra Pompeu Fabra.

Podeu accedir al díptic de la jornada clicant aquí.

En espera de saber quines seran les mesures de seguretat vigents per a la covid-19 en les dates en què tindrà lloc la Jornada, i també per facilitar-hi la participació sense necessitat de desplaçar-s’hi físicament, hem previst dues modalitats d’assistència (presencial i virtual), a les quals és possible acollir-se inscrivint-s’hi a través d’aquest formulari.

Jornada sobre la Qualitat Lingüística

El proper divendres 8 d’octubre de 2021 se celebrarà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans una Jornada sobre la Qualitat Lingüística.

Aquesta Jornada s’organitza dins el projecte Observatori de la Qualitat Lingüística de la Secció Filològica, amb l’objectiu de recollir idees que ajudin a construir un concepte de qualitat lingüística que tingui en compte els diversos aspectes de la comunicació i, al mateix temps, sigui operatiu per a guiar l’observació.

Per assistir-hi, presencialment o virtualment, us heu d’inscriure en aquest formulari.

Un llibre amb punt final al títol de portada

Què significa incorporar la perspectiva de gènere en la manera d’expressar-nos? Sovint la perspectiva de gènere només emmascara una realitat que continua sent sexista i discriminatòria. I cada vegada més, és una imposició política que ningú no gosa discutir. Forçar la llengua per canviar la realitat només ens distreu de l’objectiu real: canviar el món perque la llengua canviï. Carme Junyent i una setantena de dones lingüistes analitzen l’ús i l’abús del llenguatge suposadament no sexista i proposen alternatives, maneres de dir i maneres de fer, que responguin als canvis socials i reflecteixin la presència de tots en tots els àmbits de la vida.

La professora Carme Junyent ha coordinat l’obra, publicada per Eumo Editorial, que inclou una setantena d’articles de dones lingüistes que reflexionen sobre la incorporació de la perspectiva de gènere al llenguatge i sobre el parany del desdoblament, que genera textos incoherents i confusos. Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou ha arribat aquesta setmana a les llibreries, però abans fins i tot de la seva publicació ja ha generat polèmica a les xarxes.

Carme Junyent és lingüista i professora a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i fa recerca sobre les llengües de la immigració a Catalunya. És autora d’una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.

A continuació us oferim un enllaç directe a l’entrevista que la periodista Lídia Heredia va fer a Carme Junyent i a Neus Nogué, a propòsit de la publicació del llibre, en el programa Els matins de TV3, el passat 31 d’agost. “Canviem el món i canviarà la llengua”, diuen, “i no a l’inrevés”.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/el-llenguatge-inclusiu-en-questio/video/6116607/

Nova actualització del DIEC2 en línia

DIEC2 en línia - Softcatalà

Incorpora cinquanta-un articles nous i una quarantena de modificacions

Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat d’afegir a la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) hi ha els neologismes de l’any 2019, animalisme i animalista; mots en voga i d’ús generalitzat avui dia com distopia quinoa; gentilicis com namibi, saudí saudita, i un bon nombre d’adjectius provinents de participis de passat, el significat dels quals no es desprèn dels significats del verb. Així doncs, són adjectius que s’han lexicalitzat amb un sentit diferent del sentit del participi de passat de què provenen: adormit, assistit, assolellat, desfasat, divorciat, separat, etcètera.

Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.).

Entre aquestes modificacions, destaquem l’addició del nom femení gerenta (fins ara el diccionari recollia gerent per a tots dos gèneres) i l’adequació dels exònims que apareixen en les definicions del DIEC2 al que s’estableix en la «Llista dels noms dels països» aprovada per la Secció Filològica i publicada l’any 2018 en els Documents de la Secció Filològica, V.

Així, s’ha sistematitzat l’ús de l’article definit davant de determinats exònims (vegeu els articles cérvol, dogon, equatorià, fang2, franc1, gabonès, malai, mangabei, massai, nigerí o piastra) i s’han actualitzat els exònims en les definicions de neerlandès (supressió de Holanda), kirguís (introduïda la denominació actual Kirguizstan) i uzbek (introduïda la denominació actual Uzbekistan).

També són rellevants les accepcions figurades afegides en els articles bastir i edificar, i l’exemple «Emergència climàtica» afegit a l’article emergència del diccionari.

Podeu consultar en aquest enllaç la llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC2.

A la pàgina «Actualitzacions» de la consulta en línia del diccionari trobareu la llista de modificacions acordades per la Secció Filològica d’ençà de la publicació del DIEC2, l’abril de 2007.

Tria del neologisme de l’any 2020

L’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2020, en la línia d’iniciatives anàlogues que duen a terme diverses institucions, editorials i diaris per a nombroses llengües. Aquesta iniciativa arriba enguany a la setena edició, en un escenari marcat per la pandèmia.

S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent. Els neologismes guanyadors els anys anteriors han estat: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana  (2016), cassolada (2017), sororitat (2018) i emergència climàtica i animalista (2019). Com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat per a entrar al diccionari normatiu.

Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que s’obrirà el dia 3 de desembre i es tancarà el dia 20 del mateix mes. Per a votar només cal omplir el formulari que trobareu a neologisme.cat.

L’IEC publica la base de dades lexicogràfica BDLex

L’IEC ha incorporat al portal de recursos de la Secció Filològica la base de dades lexicogràfica BDLex, que permet accedir, mitjançant una aplicació de consulta específica, als tretze diccionaris catalans següents:

DMFC = FEBRER I CARDONA, Antoni. Diccionári menorquí españól francês y llatí. [Manuscrit, principis de segle XIX; publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, 2001]

DEBJ = ESTEVE, Joaquim; BELLVITGES, Josep; JUGLÀ I FONT, Antoni. Diccionario-catalan-castellano-latino. Barcelona: en la oficina de Tecla Pla Viuda, 1803 i 1805. 2 v.

DLCL = LABÈRNIA, Pere. Diccionari de la llengua catalana: Ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla, 1839 i 1840. 2 v.

DMCF = FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari mallorqui-castella. Palma: Imprenta y Llibreria de Esteva Trias, 1840

DVCE = ESCRIG, José. Diccionario valenciano-castellano. València: Imprenta de J. Ferrer de Orga, 1851

NDMA = AMENGUAL, Joan Josep. Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin. Palma: Imprenta y Librería de Juan Colomar, 1858. 2 v.

DMCT = [TARONGÍ I CORTÈS, Josep]. ʻDiccionari mallorquí-castelláʼ per un mallorquí, aficionat á sa seva llengua. Palma de Mallorca: Imprenta d’en Bartomeu Rotger, 1878. [Inacabat]

DGMG = MARTÍ I GADEA, Joaquim. Novísimo diccionario general valenciano-castellano. València, 1891

DCVB = ALCOVER, Antoni Maria; MOLL, Francesc de Borja. Diccionari català-valencià-balear. Ciutat de Mallorca, 1926-1968. 10 v.

DPCV = VALLÈS, Emili. Pal·las: Diccionari català-castellà-francès: Amb vocabularis castellà-català- francès-català. Barcelona: Horta, [1927]

DGLC = FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932

DGFP = FERRER PASTOR, Francesc. Diccionari general. València: Impremta Fermar, 1985

DIEC1 = INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Moll; València: Edicions 3 i 4, 1995

La base de dades lexicogràfica BDLex va ser constituïda originalment en el marc del programa de recerca Diccionari del Català Contemporani (DCC), que es desenvolupà, sota la direcció de Joaquim Rafel i Fontanals, entre el 1985 i el 2016. L’objectiu principal del DCC va ser la publicació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), en què la BDLex es va utilitzar com a font d’informació complementària.

Els treballs de constitució de la BDLex es van desenvolupar entre el 1997 i el 1999, amb la implementació d’una aplicació de consultes específica que no era accessible públicament. En aquest entorn de treball s’ha portat a terme l’explotació d’aquest recurs en diferents tasques, com ara la redacció del DDLC, els informes de les Oficines Lexicogràfiques, sol·licituds d’informació sobre qüestions concretes del diccionari per part de membres de l’IEC o d’usuaris externs, entre altres.

L’interès que pot tenir la informació lingüística continguda en la BDLex ha portat la Secció Filològica de l’Institut a emprendre els treballs per a la constitució d’una aplicació de consulta accessible públicament que, a més, s’integri en el conjunt de recursos lingüístics que la institució té actualment a disposició pública. Aquesta aplicació permet l’accés al contingut de la BDLex a partir de les entrades dels diccionaris. Atès que alguns diccionaris van ser publicats amb anterioritat a la consolidació de la normativa de l’IEC (amb la consegüent diversitat ortogràfica que això representa), la BDLex incorpora la informació necessària per a permetre la consulta simultània a tots els diccionaris. Així, cada una de les entrades ha estat associada a una forma normalitzada, la qual és, de fet, l’element que permet l’accés a la informació continguda en els diccionaris.

La Secció Filològica de l’IEC actualitza el lèxic LGTBI del DIEC2

Dia Internacional pels Drets del Col•lectiu LGTBI | RÀDIO MARINA 100.3
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha incorporat catorze articles nous i n’ha modificat disset de ja existents sobre el lèxic LGTBI contingut a la versió en línia del DIEC2. Ahir es va anunciar aquesta notícia durant la I Trobada Ampliada de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació, celebrada ahir a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.

Podeu consultar aquí el document amb aquesta actualització del DIEC2. Monosexual, cissexual i lesbofòbia són alguns dels articles nous. Entre els articles modificats hi ha amaneratbisexual, efeminat i transsexualitat.

El document, aprovat per la Secció Filològica en el Ple del 18 de setembre de 2020, ha partit de la proposta que l’associació Castelló LGTBI va fer arribar a l’acadèmia de la llengua catalana el desembre del 2018. En aquell document, l’associació proposava la incorporació de noves paraules i la modificació d’algunes ja existents sobre lèxic LGTBI al DIEC2.

A partir de la proposta, la Secció Filològica ha estudiat i ha treballat aquest material segons els criteris lexicogràfics del DIEC2 i des d’ahir els articles nous i les modificacions ja es poden consultar al DIEC2.

«Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans arran de la Sentència del Tribunal Suprem 634/2020, sobre els usos institucionals i administratius de les llengües oficials»

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), com a acadèmia de la llengua catalana, en relació amb la recent Sentència 634/2020, del 2 de juny, del Tribunal Suprem espanyol, que ratifica una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i que obliga l’Administració valenciana a comunicar-se amb la catalana en castellà i, de facto, obligaria les administracions balear, catalana i valenciana a comunicar-se entre elles en castellà, acorda de fer públiques les consideracions següents:

1) Sobre la unitat de la llengua

Són nombroses les declaracions de l’IEC en el sentit que el valencià i el català són la mateixa llengua, com així ho reconeixen explícitament la comunitat científica internacional i també el Tribunal Constitucional espanyol en diferents sentències.

2) Sobre la ignorància de la unitat de la llengua per part del Tribunal Suprem

La justícia, per a ser-ho, no pot ser ni il·lògica, ni acientífica, ni incomprensible per als ciutadans. Una sentència que va contra tota evidència i que, a més, en fer-ho no aporta cap benefici per a ningú, resulta d’una opacitat absoluta, degrada greument la credibilitat del sistema i esdevé, finalment, injusta. De la mateixa manera que ningú no podria entendre, fos quin fos el context legal, que les relacions bilaterals entre, per exemple, Espanya i l’Argentina es fessin en qualsevol altra llengua que no fos la castellana (es digui castellà espanyol, i sigui en el context internacional que sigui), impedir les relacions entre administracions territorials en la llengua pròpia que comparteixen no és ni just, ni pràctic ni segurament factible.

Allò que aquesta Sentència demostra és una animadversió ancestral, per part d’alguna de les més altes institucions estatals, contra la llengua compartida per, almenys, una quarta part de la població del Regne d’Espanya i, per extensió, contra les altres llengües de l’Estat parlades per més d’un terç del total dels seus ciutadans. Ultra la vulneració de drets que això comporta, sembla que no s’entén que les llengües no són solament propietat dels seus parlants, sinó de tota la ciutadania —espanyola, europea o del món sencer—, com ho són el patrimoni artístic i el natural. I que això, per damunt de prejudicis ideològics, comporta l’obligació de conservar-les, protegir-les i fomentar-les. I que no fer-ho així és una greu demostració, en el millor dels casos, de desconeixement i d’incultura, i, en el pitjor dels escenaris, d’un mal procedir impropi de qui té l’obligació d’impartir justícia.

3) Sobre els aspectes jurídics de la Sentència

La tesi de la Sentència del Tribunal Suprem és una interpretació restrictiva de les competències de la Generalitat Valenciana, ja que diu que la competència en llengua no habilita per a determinar els efectes jurídics que han de tenir validesa fora de la comunitat autònoma. Si fos així, de manera lògica i conseqüent la Sentència hauria declarat inconstitucional tot l’article, però deixa vigent la primera part, on es diu que els documents adreçats fora de la comunitat autònoma s’han de redactar en castellà i valencià, i elimina el fet que es pugui fer només en valencià quan s’adrecin a una comunitat autònoma del mateix àmbit lingüístic. La voluntat del Tribunal Suprem és deixar condicionada la Generalitat, en tots els casos, a redactar sempre els documents en les dues llengües, i per tant a considerar el valencià com una llengua subsidiària que no té plens efectes per si sola, cosa que sí que es predica del castellà.

No és veritat que la Generalitat Valenciana regulés en el Decret 61/2017, del 12 de maig, impugnat, l’eficàcia jurídica dels documents fora de la comunitat autònoma, sinó només els criteris d’ús de la llengua per part de la mateixa administració que l’habiliten en la seva competència sobre l’oficialitat de la llengua. Aquesta actuació de la Generalitat Valenciana està d’acord amb els objectius i principis establerts per la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’article 7.1.b de la qual estableix, com a criteri de les polítiques lingüístiques, «el respecte a l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària». La Generalitat Valenciana ha legislat d’acord amb aquest principi establert pel tractat, que ha signat l’Estat espanyol i que obliga totes les administracions públiques en les seves actuacions i normes que dictin, cosa que ignora el Tribunal Suprem. A més, l’alt tribunal, amb l’anul·lació parcial de l’article del Decret es contradiu amb la seva tesi, i imposa de fet que la Generalitat faci sempre els documents en castellà i valencià, malgrat que s’adrecin a l’àrea lingüística coincident.

Finalment, entenem que aquesta sentència de cap manera no obliga la Generalitat de Catalunya o el Govern Balear en les seves comunicacions oficials al País Valencià o entre ells. Val a dir, però, que si aquesta matèria és competència de l’Estat —i, per tant, és regulada per l’article 15.3 de la Llei 39/2015, de l’Estat—, la Generalitat Valenciana, en adreçar comunicacions o documents a Catalunya o a les Balears les pot fer en valencià, i el mateix és vàlid per a la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear. Aquest article estableix, amb caràcter general, que els documents adreçats fora de la comunitat autònoma amb llengua cooficial s’han de traduir al castellà, però «si han de tenir efectes en el territori d’una comunitat autònoma en què sigui cooficial aquesta mateixa llengua diferent del castellà, no caldrà traduir-los». Per tant, la Generalitat Valenciana hauria de fer una instrucció en aquest sentit.

Barcelona, 16 de juny de 2020

Tria del neologisme de l’any 2019

S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent. El mot guanyador serà candidat a formar part del diccionari normatiu.

En el cas del català, aquesta iniciativa ja ha arribat a la sisena edició: el neologisme de l’any 2014 va ser el mot estelada, el del 2015 va ser dron; el del 2016, vegà -ana; el del 2017, cassolada, i el del 2018, sororitat.

Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que s’obrirà el dia 3 de desembre i es tancarà el dia 15 del mateix mes. Per a votar només cal emplenar el formulari que trobareu en aquest enllaç.

El dia 16 de desembre de 2018 es donarà a conèixer el neologisme del 2019.