Author: Anna Bartra-Kaufmann

Nous apunts de llengua al web de la Secció Filològica

Anna Bartra-Kaufmann

Durant el mes de setembre s’han publicat dues entrades noves a la secció Apunts de llengua del web de la Secció Filològica.

Cal no fiar-se de les aparences

 

 

Ja ens avisava el poeta valencià Joan Timoneda, en el segle XVI, que «no és or tot lo que llu»… Tampoc en l’àmbit de la llengua, perquè hi ha paraules que sembla que estan emparentades, però provenen d’arrels diferents. I a la inversa: hi ha mots que tenen un mateix origen, encara que, a primer cop d’ull, no ho diríem mai. Resseguir l’evolució d’algunes paraules des del seu origen ens ofereix descobertes ben curioses.

Llegiu aquí l’apunt complet.

Escriure altres mons

 

 

Txékhov, Čekhov, Chéjov, Chekhov, Tchekhov… Com hem d’escriure en català noms que provenen de llengües amb altres alfabets?
Si cada llengua ofereix una visió particular del món, també és particular la manera de representar-la gràficament, si és que té forma escrita, és clar.

Llegiu aquí l’apunt complet.

Seminari ‘L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció’

Anna Bartra-Kaufmann

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos al seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció,

que se celebrarà presencialment el dijous 3 d’octubre, de les 16 a les 19.30 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona), i s’hi podrà assistir també en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual al seminari s’han de fer mitjançant aquest formulari.

 

Barcelona, setembre del 2024

 

Programa

 

16.00 h Benvinguda a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i

Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants
16.15 h Montserrat Castelló (professora de la Universitat Ramon Llull i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC)

«Escriure i revisar: dues cares de la mateixa moneda?»
17.00 h David Ordóñez (tècnic lingüístic de la Secció Filològica de l’IEC)

«Els recursos en línia de la Secció Filològica com a eines per a millorar l’eficàcia de l’escriptura»
17.45 h Pausa
18.00 h Xavier Fontich (professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca Eduling Educational Linguistics)

«La retroacció metalingüística a l’aula, punt de trobada entre la gramàtica i l’escriptura»
18.45 h Llorenç Comajoan (professor de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i coordinador de Glossa – Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura)

«La retroacció correctiva: què és i per a què serveix?»
19.15 h Debat i conclusions
19.30 h Cloenda

 

Amb la col·laboració de

S’han publicat dos nous apunts de llengua al web de la Secció Filològica

Anna Bartra-Kaufmann

Un vespre d’estiu

 

 

En la quietud d’un migdia d’estiu és fàcil deixar-nos endur per somnis de capbussades en un mar en calma, de peus descalços sobre la sorra o de tonades de rem i de vela. No és fins al vespre, quan el sol ja ha deixat roents els camins i la marinada s’ha endut el repic de campanes cap al campanar veí, que obrirem finestres i finestrons. Però quan és el vespre?

Llegiu aquí l’apunt complet.

 

La feminitat d’alguns rius

 

 

La Garona és l’únic riu atlàntic que hi ha a Catalunya. Tradicionalment es considerava que naixia al pla de Beret, ben a prop d’on ho fa la Noguera Pallaresa, i així ho explica Verdaguer en uns versos del Canigó. Neixin on neixin aquests dos rius que emprenen camins ben oposats, cal recordar que porten l’article femení, i no el masculí.

Llegiu aquí l’apunt complet.

Seminari ‘L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció’

Anna Bartra-Kaufmann

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans organitza el seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció,

que se celebrarà presencialment el dijous 3 d’octubre, de les 16 a les 19.30 h, a la sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona), i s’hi podrà assistir també en línia.

Hi participaran Montserrat Castelló, professora de la Universitat Ramon Llull i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC; Xavier Fontich, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca Eduling Educational Linguistics; Llorenç Comajoan, professor de la Universitat de Vic, i David Ordóñez, tècnic lingüístic de la Secció Filològica de l’IEC.

Més endavant, en aquest mateix web podreu consultar el programa complet del seminari i us hi podreu inscriure mitjançant un formulari.

L’IEC publica ‘Novetats en els textos normatius (2016-2023)’

Anna Bartra-Kaufmann

L’obra és una compilació ordenada de les novetats introduïdes a les gramàtiques i l’ortografia de l’IEC en els darrers anys. El seu objectiu és facilitar l’accés a les novetats d’una forma didàctica i entenedora, d’acord amb la nova concepció de la normativa, més propera a l’adequació als usos comunicatius que a les etiquetes correcte i incorrecte.

Ja es pot consultar en línia l’obra Novetats en els textos normatius (2016-2023), un compendi de la nova normativa publicada per l’IEC en els darrers vuit anys, amb la finalitat de destacar aquells aspectes que han canviat respecte del corpus normatiu anterior. La nova concepció de la normativa, basada en l’adequació dels usos a la situació comunicativa i allunyada de les etiquetes tradicionals de correcte i incorrecte, fa que aquest recull inclogui, a més, els fenòmens sotmesos a restriccions geogràfiques o funcionals.

L’obra inclou els canvis dels darrers anys que contenen la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC), la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) respecte a la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (7a ed., 1933), a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) i a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (PEOLC; I: Fonètica, 1990; II: Morfologia, 1992).
Tal com es diu a la Presentació, la redacció de les 846 novetats segueix fidelment el text de les obres normatives originals, i també l’estructura, que consta de quatre grans blocs: ortografia, fonètica, morfologia i sintaxi. La publicació digital incorpora marcadors que permeten als usuaris una còmoda navegació per a localitzar un capítol o un apartat concrets. L’obra es caracteritza també per un format diferenciat i innovador, amb els exemples separats del cos del text, l’ús de símbols per a indicar les restriccions d’ús del fenomen i, quan escau, una referència a la normativa anterior. Aquests recursos gràfics atorguen a Novetats en els textos normatius un caràcter marcadament divulgatiu. Aquí es pot veure un exemple:
La publicació s’adreça especialment als professionals de la llengua interessats a actualitzar el seu coneixement de la normativa lingüística, i també al públic no especialitzat que vulgui apropar-s’hi i aprofundir-hi.

El DIEC en línia incorpora 78 paraules noves i 138 modificacions

Anna Bartra-Kaufmann

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va publicar l’any 2007 la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC), que és l’obra de referència normativa pel que fa al lèxic de la llengua catalana. D’ençà que es va publicar, ha estat objecte de diverses modificacions que s’han aplicat a la versió en línia. Des del 2020 aquestes revisions es fan dues vegades l’any, i la darrera s’ha fet aquest mes de juny, amb la incorporació de 78 paraules i 138 modificacions.

Entre les paraules que s’han incorporat al DIEC, algunes ja d’ús molt comú, hi ha: aerolínia, càtering, fotoperiodista, kebab, pàdel, sobrepès, tempura i xistorra. També s’hi han incorporat algunes variants territorials com ara bresquiller, forfoll, lleute, pataca o renyó.

Així mateix, s’han afegit al diccionari locucions com ara fer-se paga d’alguna cosa, en altres paraules, de paraula, a proporció de, síndrome d’abstinència i tauleta tàctil.

Les modificacions, que inclouen addicions, esmenes i supressions, poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.).

Entre les novetats, hi ha nous sentits o nous usos sintàctics de determinats mots. Per exemple, el nom complement incorpora una nova accepció amb la definició «Element accessori de l’abillament d’una persona» i l’exemple «He obert una botiga de roba i complements». En el cas de l’adjectiu biològic, s’hi ha afegit una accepció que remet a ecològic.

La propera actualització del DIEC serà al mes de novembre. En l’acte públic que es farà llavors es comentaran les novetats incorporades al DIEC en totes dues actualitzacions i també els criteris d’inclusió d’aquestes novetats.

Llistat de modificacions de juny 2024

La Secció Filològica estrena nou web

Anna Bartra-Kaufmann

Avui s’ha obert al públic el nou web de la Secció Filològica. Es tracta d’un web renovat a través del qual es pot accedir a informació sobre la Secció, els membres que la formen i les comissions en què s’organitzen. També s’hi poden trobar notícies, una agenda d’activitats i recursos lingüístics de gran utilitat.

Una de les incorporacions més destacades és la Biblioteca de referents, un recull de personalitats rellevants en l’àmbit de la llengua catalana, escollides com a referent per cadascun dels membres de la Secció. Una altra és la secció Apunts de llengua, que conté explicacions sobre diversos aspectes lingüístics. Aquests apunts, que tenen com a objectiu proporcionar informacions d’utilitat sobre la llengua i la cultura catalanes, s’aniran publicant periòdicament.

Destaquen també la Videoteca, que connecta amb el canal de Youtube de l’IEC i permet accedir a gravacions d’actes de la Secció, com ara el seminari La variació territorial i els diccionaris, i els tres vídeos institucionals realitzats en col·laboració amb Aida Roca, coneguda a les xarxes socials com a Filòloga de Guàrdia. Aquests vídeos volen donar a conèixer la tasca de la Secció Filològica i els diferents recursos lingüístics que posa a disposició de la ciutadania.

Seminari ‘La variació territorial i els diccionaris’

Anna Bartra-Kaufmann

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos al seminari La variació territorial i els diccionaris, organitzat per la Comissió d’Estandardització i la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica, que se celebrarà presencialment el dijous 13 de juny, de les 9.30 a les 19.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona); també s’hi podrà assistir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Programa

9.30 h Inauguració del seminari a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, i Nicolau Dols, president de la Secció Filològica

Bloc 1. La variació territorial en els diccionaris de llengua catalana

10.00 h    «Diccionaris, normativa i estàndard», Miquel Àngel Pradilla (Secció Filològica)
10.40 h    «La presència de la variació territorial en els diccionaris de llengua catalana», Joan Veny (Secció Filològica)
11.20 h    Pausa i cafè
11.40 h    «El tractament de la variació en els diccionaris de llengua catalana», Carolina Santamaria i Imma Fradera (Oficines Lexicogràfiques, Secció Filològica)
12.20 h    «La variació territorial en el nou diccionari normatiu de la llengua catalana», Mercè Lorente i Josep Martines (Secció Filològica)
13.00 h    Fi de la sessió del matí

Bloc 2. La variació territorial en altres tradicions lexicogràfiques

15.30 h    «La variació territorial en la tradició de l’alemany», Elena Sánchez (Universitat d’Alacant)
16.00 h    «La variació territorial en la tradició de l’anglès», Janet DeCesaris (Universitat Pompeu Fabra)
16.30 h    «La variació territorial en la tradició de l’espanyol», Paz Battaner (Real Academia Española)

17.00 h    Pausa

Bloc 3. Variació territorial, diccionari normatiu i usuaris

17.30 h Taula rodona: Sebastià Alzamora (Secció Filològica), Josep Escolano (Universitat d’Alacant) i Ernest Rusinés (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals)

18.50 h Cloenda:
Ramon Sistac, president de la Comissió d’Estandardització, i Josep Martines, president de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica

19.00 h Fi del seminari

Publicat l’Informe sobre la qualitat lingüística de la programació audiovisual infantil

Anna Bartra-Kaufmann

L’Observatori de la Qualitat Lingüística ha publicat aquest dimarts, 21 de maig del 2024, l’Informe sobre la qualitat lingüística en la programació audiovisual infantil, elaborat sobre un recull de 20 mostres que provenen de 13 programes diferents, emesos per la televisió i/o per les plataformes digitals i penjats a internet (ATV, À Punt, IB3 i 3Cat) entre el 2021 i el 2023.

L’elaboració d’aquests programes és necessàriament ràpida i per això són un bon reflex de la diversitat geolectal i funcional de la llengua, i també del grau de fixació de l’estàndard.

La valoració que mostra l’informe no tan sols destaca els usos inadequats observats a les mostres, sinó que també posa en relleu els usos adequats. La primera part de l’informe se centra en l’anàlisi dels diferents fenòmens fonètics, morfosintàctics i lèxics observats. A continuació, es comparen les versions balear i central d’un mateix programa, i també s’analitza el cas d’un programa en el qual les veus dels dos protagonistes principals pertanyen a dues variants geogràfiques diferents. Finalment, s’analitza la construcció del discurs en les diferents mostres.