Informe sobre la qualitat lingüística en les primeres notícies sobre la revolta pagesa (06/02/2024)

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) presenta l’Informe sobre la qualitat lingüística en les primeres notícies de la revolta pagesa (06/02/2024). L’estudi es basa en un corpus de tres informatius emesos el 6 de febrer de 2024 per les televisions públiques de Catalunya (TV3), les Illes Balears (IB3) i el País Valencià (À Punt).

L’informe assenyala la bona qualitat lingüística general dels programes analitzats, una valoració que s’obté de l’anàlisi de fenòmens molt diversos (fonètics, lèxics, morfològics, etc.) observats en les intervencions de comunicadors i testimonis de tot l’àmbit lingüístic que apareixen en les mostres.

Les tres notícies que s’analitzen en l’informe proporcionen un panorama interessant del conjunt de la llengua, tant des del punt de vista de la variació dialectal com del de la variació funcional: presentadors des del plató, corresponsals i enviats especials; testimonis…

En el mosaic d’accents que dibuixa l’informe, l’expressió més formal dels comunicadors fa de pal de paller, sense deixar de mantenir diferències dialectals acceptables. L’informe destaca que, amb tots els matisos que calguin, aquest és el paper de l’estàndard en relació amb els dialectes: els integra, els representa i permet la comunicació entre tots.

En resum, cal valorar la bona qualitat lingüística de les mostres analitzades, tot i els detalls millorables observats en l’informe, molts dels quals es poden corregir amb un esforç d’atenció dels comunicadors i els assessors lingüístics.

Acte de lliurament del diploma de col·laborador distingit a Josep Ruaix i Vinyet

 

 

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a

l’acte de lliurament del diploma de col·laborador distingit a Josep Ruaix i Vinyet

per la seva contribució al desenvolupament de les tasques d’aquesta secció.

Hi participaran, a més del distingit, Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; Mercè Lorente, secretària de la Secció Filològica, i Joan Ferrer, membre de la Secció Filològica.

L’acte se celebrarà el divendres 13 de desembre, a les 13 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

 

Barcelona, novembre del 2024

 

Amb la col·laboració de     

Neologisme de l’any 2024

Aquest dilluns 2 de desembre comença el període de votació per a escollir el neologisme de l’any 2024 en llengua catalana. L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT i 3Cat, amb el seu portal lingüístic ésAdir, han engegat l’onzena edició del Neologisme de l’any. El període de votació estarà obert fins al diumenge 15 de desembre i l’endemà, el dilluns 16, es farà públic el resultat. Tothom que vulgui participar-hi pot emetre el seu vot a través del web https://www.upf.edu/web/neologismedelany.

Enguany, les paraules candidates a neologisme de l’any són: cancel·lardanafentanilhora tranquil·laminisèrieno-binarino-binàrianom sentitpresentismetransició energètica, i transitar. El neologisme amb més vots serà el guanyador i l’IEC té el compromís d’estudiar-lo amb atenció especial per mirar d’incorporar-lo al diccionari normatiu.

Es tracta d’una campanya per a promoure la participació ciutadana pel que fa a la llengua catalana amb més de deu anys d’història. Mitjançant aquesta campanya, que va començar fa onze anys per iniciativa de l’Observatori de Neologia de la UPF i la Secció Filològica de l’IEC, es vol promoure l’interès i la participació de la ciutadania amb relació a la llengua catalana i la seva evolució i tenir en compte els seus punts de vista.

Des dels orígens de la campanya, ha anat augmentant gradualment el nombre de persones que han votat el neologisme de l’any: de 200 votants l’any 2014 es va passar a 14.034 l’any 2023. Els neologismes guanyadors de les edicions anteriors han estat: estelada (2014), dron (2015), vegà, vegana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019), coronavirus (2020), negacionisme (2021), birra (2022) i viralitzar i tiet/tieta (2023).

L’evolució en el nombre de votants demostra que la campanya del Neologisme de l’any atreu l’atenció de la societat i ja està estabilitzada en les convocatòries anuals. Les entitats organitzadores afirmen que, any rere any, ha anat canviant la percepció social dels neologismes i que, actualment, la majoria dels parlants accepta l’aparició de paraules noves com un fenomen natural i positiu. Els neologismes enriqueixen la llengua i la fan més útil.

Novetats del DIEC i actualitzacions de la GIEC

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat el Diccionari de la llengua catalana (DIEC). La segona edició del DIEC, que és l’obra de referència normativa pel que fa al lèxic de la llengua catalana, es va publicar el 2007. Des de llavors ha estat objecte de modificacions periòdiques, que s’han aplicat a la versió en línia. Des del 2020, aquestes revisions es fan dues vegades l’any. Aquest 2024, al juny s’hi van incorporar 216 novetats i al novembre, 160 més. En total, 376 modificacions, que es concreten en 87 articles nous i 289 articles ja existents que han estat modificats. Magí Camps i Sandra Montserrat, membres de la Comissió de Lexicografia de l’IEC, han presentat les novetats, juntament amb Màrius Serra, membre de la Secció Filològica.

Entre les paraules que s’han incorporat al DIEC hi ha autocaravana, batucada, blíster, càtering, criptogínia, datàfon, esnifar, gintònic, gorro, kebab, led, mediàtic, mono, pàdel, paparazzi, porexpan, tiramisú, xapataxistorra. «El món està en constant reestructuració i la llengua també», ha explicat Montserrat.

Durant aquest any també s’han ampliat o modificat 289 articles. Les modificacions inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’entrada de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.).

Per a aconseguir que tots els parlants se sentin representats en l’estàndard i, així, complir amb l’objectiu de continuar reforçant la unitat de la llengua, s’hi han afegit variants territorials, moltes de gran abast geogràfic, com ara bresquiller, forfoll, lleute, pataca, giratori, juguera, clòtxina, anou, llucet o renyó.

Podeu consultar aquí la llista completa amb les modificacions de l’última actualització i aquí la corresponent a l’actualització que es va fer al mes de juny.

 

A més de l’actualització del DIEC, a l’acte de presentació de les novetats també s’ha fet esment de la Gramàtica de la llengua catalana, que ha incorporat diversos canvis des de la publicació en paper de l’obra l’any 2016. Aquestes actualitzacions, la més recent de les quals s’ha produït aquest novembre del 2024, es poden consultar a l’apartat Actualitzacions de la versió en línia de la GIEC.

Acte de presentació de les novetats del DIEC

 

 

 

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

 

Presentació pública de les incorporacions al DIEC del 2024

 

Magí Camps, Sandra Montserrat i Màrius Serra, membres de la Secció Filològica, presentaran públicament per als mitjans de comunicació les actualitzacions del 2024 del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

L’acte se celebrarà presencialment el dimecres 27 de novembre, a les 11 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia en aquest enllaç.

 

Barcelona, novembre del 2024

 

Amb la col·laboració de

Apunts de llengua de l’octubre del web de la Secció Filològica

Durant el mes d’octubre s’han publicat tres apunts de llengua al web de la Secció Filològica.

 

D’un blau infinit

 

 

Josep Pla escrivia a Les hores que els principis de la tardor són una delícia, perquè l’aire queda net, límpid, cristal·lí, afinat, prim, i que els colors se subtilitzen. És cert que en aquesta època de l’any els colors adopten una altra intensitat i és que, segons la tonalitat i el matís, les sensacions que suggereix cada color són diferents. De fet, la intensitat i el to poden ser tan importants com el color mateix.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

Olor de tardor

 

 

A primera hora del matí, olor de l’aire fresc que anticipa l’hivern. Olor de terra humida. Olor de tardor. Cada lloc i cada moment tenen una olor determinada i n’hi ha prou amb la insinuació d’una aroma per fer despertar la memòria dels records. De fet, fins i tot hi ha qui diu que l’olfacte és el sentit més intens a l’hora d’evocar aquests records.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

El final del ferro

 

 

Per Tots Sants, desa el vano i treu els guants, o això diuen… No sempre és així, però és cert que tard o d’hora haurem de recuperar guants, bufandes i gorros que teníem ben desats. I ara que contraposem els gorros als vanos, recordem que aquests dos mots són exemples de paraules admeses per la normativa que acaben amb o àtona. De fet, n’hi ha moltes altres, i d’orígens ben diversos, que tenen aquesta terminació, com ara suro, ganxonyanyocuiroquisso

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

Seminari L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció

El passat 3 d’octubre es va celebrar a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans el seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció, amb una notable assistència presencial i en línia. L’obertura del seminari va ser a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i Anna Bartra-Kaufmann, membre de la Secció Filològica i coordinadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants, que també va moderar del debat amb què es va cloure el seminari.

Hi van participar tres especialistes destacats en el camp de l’ensenyament de l’escriptura: Montserrat Castelló, professora de la Universitat Ramon Llull i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC; Xavier Fontich, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca Eduling Educational Linguistics, i Llorenç Comajoan, professor de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i coordinador de Glossa – Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura. Cadascun d’ells va posar el focus en un aspecte diferent del procés d’escriptura a les aules. Montserrat Castelló va incidir en el vessant del procés d’escriptura més relacionat amb la psicologia i amb els processos cognitius que hi participen. Xavier Fontich es va centrar en la relació entre el coneixement metalingüístic i l’escriptura i va presentar l’estratègia de retroacció anomenada Peix al cove. A la ponència final, Llorenç Comajoan va explicar els diversos tipus de retroacció i els resultats a l’hora d’aplicar-los. També va participar al seminari David Ordóñez, tècnic lingüístic de la Secció Filològica, que va presentar els recursos en línia que l’Institut d’Estudis Catalans posa a l’abast del públic i que poden ser de gran utilitat per als ensenyants de la llengua.

Les diferents intervencions van servir per a posar de relleu la necessitat d’optimitzar els processos de retroacció a les aules, a fi de millorar el procés d’escriptura dels alumnes i fornir-los d’eines i estratègies eficaces, amb l’objectiu final de millorar els textos que produeixen. Tot un repte.

Ben aviat podreu accedir al vídeo del seminari a través del canal de Youtube de l’IEC.

Nous apunts de llengua al web de la Secció Filològica

Durant el mes de setembre s’han publicat dues entrades noves a la secció Apunts de llengua del web de la Secció Filològica.

Cal no fiar-se de les aparences

 

 

Ja ens avisava el poeta valencià Joan Timoneda, en el segle XVI, que «no és or tot lo que llu»… Tampoc en l’àmbit de la llengua, perquè hi ha paraules que sembla que estan emparentades, però provenen d’arrels diferents. I a la inversa: hi ha mots que tenen un mateix origen, encara que, a primer cop d’ull, no ho diríem mai. Resseguir l’evolució d’algunes paraules des del seu origen ens ofereix descobertes ben curioses.

Llegiu aquí l’apunt complet.

Escriure altres mons

 

 

Txékhov, Čekhov, Chéjov, Chekhov, Tchekhov… Com hem d’escriure en català noms que provenen de llengües amb altres alfabets?
Si cada llengua ofereix una visió particular del món, també és particular la manera de representar-la gràficament, si és que té forma escrita, és clar.

Llegiu aquí l’apunt complet.

Seminari ‘L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció’

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos al seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció,

que se celebrarà presencialment el dijous 3 d’octubre, de les 16 a les 19.30 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona), i s’hi podrà assistir també en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual al seminari s’han de fer mitjançant aquest formulari.

 

Barcelona, setembre del 2024

 

Programa

 

16.00 h Benvinguda a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i

Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

16.15 h Montserrat Castelló (professora de la Universitat Ramon Llull i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC)

«Escriure i revisar: dues cares de la mateixa moneda?»

17.00 h David Ordóñez (tècnic lingüístic de la Secció Filològica de l’IEC)

«Els recursos en línia de la Secció Filològica com a eines per a millorar l’eficàcia de l’escriptura»

17.45 h Pausa
18.00 h Xavier Fontich (professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca Eduling Educational Linguistics)

«La retroacció metalingüística a l’aula, punt de trobada entre la gramàtica i l’escriptura»

18.45 h Llorenç Comajoan (professor de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i coordinador de Glossa – Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura)

«La retroacció correctiva: què és i per a què serveix?»

19.15 h Debat i conclusions
19.30 h Cloenda

 

Amb la col·laboració de