Una iniciativa de la secció filològica
Benvolguts usuaris de l’AOE,
Ens plau compartir amb vosaltres el document El llenguatge inclusiu: compatibilitat dels recursos estilístics dels usos no sexistes amb la normativa lingüística, aprovat per la Secció Filològica de l’IEC en la reunió plenària tinguda el passat 20 d’octubre de 2023.
Cordialment,
Anna Bartra-Kaufmann
Coordinadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants
Benvolguts membres de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants,
Des de la Comissió de les Acadèmies Obertes de la Secció Filològica us volem demanar el parer sobre una qüestió.
Amb la perspectiva del nou estatus del català en les institucions supranacionals (Congrés dels Diputats espanyol, Unió Europea), quines mesures creieu que caldria proposar a les autoritats competents per a assegurar l’ús efectiu de la llengua en àmbits estatals i europeus? Pensem en alguns camps d’ús com ara l’ensenyament fora dels territoris de parla catalana, el camp del comerç, etiquetatge, la justícia, la sanitat, etc.
Les vostres aportacions seran benvingudes.
Cordialment,
Anna Bartra-Kaufmann
Coordinadora de l’AOE
L’Acadèmia Oberta als Ensenyants (AOE) de la Secció Filològica vol sumar-se a les nombroses mostres de condol per la mort de la lingüista i professora M. Carme Junyent i Figueras, catedràtica de Lingüística de la Universitat de Barcelona, Presidenta del Consell Lingüístic Assessor, fundadora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Recentment va ser proposada com a membre corresponent de la Secció Filològica.
Especialitzada en les llengües parlades al continent africà, en les llengües amenaçades i en la situació de la llengua catalana, la seva preocupació per la situació de la nostra llengua a l’ensenyament es va fer palesa un cop més en acceptar generosament de participar en una trobada presencial a l’AOE amb professors de secundària, tinguda el 17 de juny de 2021, per debatre la situació de la llengua catalana a les aules.
Trobarem a faltar la seva veu: una dona lliure, de conviccions fermes, lluitadora incansable en favor de la diversitat lingüística i d’una lleialtat insubornable a la llengua i la cultura catalanes.
Descansa en pau, Carme.
Els dies 9 i 10 de novembre, la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) celebrarà la seva novena jornada científica, que enguany es titula «Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals: estratègies i recursos». Amb el desig que considereu aquest tema rellevant per al nostre context, us convidem a participar-hi i a fer-ne difusió.
El programa de la Jornada és el següent:
Dijous 9 de novembre del 2023 – Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47. Barcelona)
17.00 h Inauguració de la Jornada a càrrec de Laia de Nadal, rectora de la UPF, i de M. Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans
17.20 h Obertura de la Jornada a càrrec de Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra
17.30 h Conferència inaugural: «L’hospitalitat, un repte que transcendeix la política universitària», a càrrec del Dr. Josep Capdeferro, professor de la Facultat de Dret de la UPF
Divendres 10 de novembre del 2023 – Auditori de Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF (Ramon Trias Fargas, 25. Barcelona)
9.00-9.30 h Recepció dels assistents
9.30-10.30 h Conferència a càrrec de la Dra. Rita Franceschini, directora de la Unitat d’Estudis de Llengües de la Universitat Lliure de Bozen-Bolzano
10.30-11.00 h Ponència «La confiança lingüística i la participació a l’aula dels estudiants internacionals», a càrrec d’Alba Pérez Xaus, psicòloga especialitzada en l’ensenyament de català per a adults, i professora col·laboradora de la UOC en el màster en Formació del Professorat
11.00-11.45 h Pausa per a networking
11.45-13.45 h Taula rodona
Modera: Teresa Monllau, professora del Departament d’Economia de la UPF
Ponents: Marta de Blas, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC; Maria Naranjo, responsable del programa Idiomes UPF; Carles Plasencia, cap de la Secció de Dinamització del Servei de Llengües i Política Lingüística de la UV; Martí Freixa, lector de català a la Universitat de Leipzig
14.00 h Cloenda
L’assistència (presencial i/o en streaming) és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament a través d’aquest formulari.
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) obre al públic el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC). Es tracta d’un diccionari en línia de nova planta que parteix del cabal lèxic recollit al Diccionari manual de la llengua catalana, editat per l’IEC l’any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l’Ortografia catalana (OIEC).
L’obra, de contingut normatiu, inclou els mots essencials de la llengua comuna (39.300 mots seleccionats entre els més de 70.000 articles que conté el DIEC), descrits amb criteris lexicogràfics actuals i amb orientacions d’ús.
Adreçada a un públic ampli, pretén convertir-se en una eina de consulta pràctica, conté orientacions sobre la manera d’usar els mots i una profusió d’exemples i de combinacions lèxiques que han de resultar especialment útils tant a escriptors o periodistes com a professors i estudiants de la llengua.
Així, gràcies a les informacions d’ús incloses en els articles, referides a la morfologia, a la sintaxi i a la variació dialectal o funcional, podem saber que espill és la manera pròpia d’anomenar un mirall en català occidental, mentre que a la resta del domini és un mot propi del llenguatge literari, que guipar és un verb propi d’un registre informal o que el nom diner es pot usar indistintament en singular o en plural amb el mateix valor.
Totes les entrades que tenen flexió van acompanyades de les formes flexives corresponents o bé, si són verbs, de la conjugació corresponent en cinc presentacions alternatives, una per a cada dialecte (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional). D’altra banda, aquelles entrades que poden plantejar dubtes pel que fa a la partició sil·làbica porten explícita aquesta informació.
L’aplicació de consulta té una opció de cerca bàsica i una de cerca avançada, el resultat de les quals es pot imprimir o bé exportar a un document PDF o, en el cas de la taula de resultats de la cerca avançada, també a un full de càlcul. El text dels articles és completament navegable: clicant sobre qualsevol dels mots que en formen part es pot accedir a l’article del mot en qüestió.
Els articles s’ofereixen amb totes les informacions a la vista, en presentació completa, però també es poden veure en una presentació sintètica, especialment útil en articles llargs o amb molta informació, que permet fer-se ràpidament una idea de conjunt dels diversos significats del mot o bé localitzar més fàcilment un ús concret. Finalment, en aquells mots que tenen sinònims se’n pot desplegar la llista i anar d’un article a l’altre amb un sol clic.
Com cada any, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2022. La votació s’obre avui, dilluns 12 de desembre, a les 10 h, a través del web www.neologisme.cat, i es tancarà el dijous 22 de desembre, a les 24 h.
Els deu neologismes proposats per les entitats organitzadores i entre els quals podran elegir les persones que participin en la votació són els següents:
Com cada any, es proposen paraules que no són al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i que són noves o l’ús de les quals ha tingut un augment de freqüència considerable. Com a novetat, enguany s’ha decidit que una de les deu paraules sigui simplement un mot força antic i usat que es troba a faltar en el diccionari i, en aquest cas, es tracta de birra.
Finalitzat el període de votació, el dia 23 de desembre es farà públic el neologisme guanyador de l’any 2022. A més, com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió Lexicogràfica de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat per a incorporar-se al diccionari normatiu.
La campanya per a escollir el neologisme de l’any és una iniciativa que pretén fer visibles els temes que interessen a la societat i acostar la llengua als parlants. Amb aquest objectiu, se’ls ofereix la possibilitat d’opinar sobre el neologisme que voldrien veure incorporat al diccionari normatiu.
En l’edició de l’any passat, hi van participar 8.045 persones i el neologisme guanyador va ser negacionisme, en el context de la pandèmia sanitària.
En anys anteriors, els neologismes guanyadors van ser: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020).
L’Observatori de Neologia (OBNEO) va néixer com a grup de recerca l’any 1988 a la Universitat de Barcelona i el 1994 es va incorporar a l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. L’OBNEO analitza el fenomen de l’aparició de paraules noves o neologismes en l’ús, tant en llengua catalana com en llengua castellana. Des del 1996, ha estat reconegut com a grup de recerca amb nom específic de la UPF.
Aquest és el novè any consecutiu que l’OBNEO organitza conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans la votació per a escollir el neologisme de l’any.
L’actualització del 2022 de la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) ha comportat l’entrada de vint-i-una paraules noves i la modificació de més de sis-centes. Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat afegir a la versió en línia del DIEC hi ha el neologisme de l’any 2021 (negacionisme) i mots com feminicidi, resilient, trans o cisgènere.
Les modificacions d’aquest any s’han presentat en un acte celebrat aquest matí a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Hi ha intervingut Mercè Lorente, secretària de la Secció Filològica (SF) i membre de la Comissió de Lexicografia, i Magí Camps i Màrius Serra, membres de la SF.
Lorente és qui ha explicat les fonts que porten a introduir modificacions al DIEC: «Els mateixos membres de l’IEC, sobretot de la Secció Filològica, fem peticions d’entrades noves i rebem missatges de parlants de diferents àmbits. Les novetats són fruit també de la feina sistemàtica de redacció del Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), una selecció que inclou 30.000 de les 80.000 entrades del DIEC, molt més detallades i que serà consultable, exclusivament en línia, l’any 2023. Aquesta redacció del DEIEC, per coherència, ha comportat també la revisió del diccionari general.»
Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Entre aquestes modificacions, destaquen l’addició de sentits en mots com afer («Relació amorosa, especialment quan no es fa pública»), aplicació («Conjunt de programes informàtics que desenvolupen tasques específiques en un dispositiu electrònic»), despuntar («Algú o alguna cosa, destacar per la seva excel·lència»), ocurrent («Que sovint té ocurrències» i «Que denota enginy i gràcia»), pintar («Una situació, presentar-se d’una manera determinada»), sidral («Situació de molt de desordre, soroll i confusió») o tapaboques («Peça de roba en forma de tub que s’usa com a abrigall del coll i de la boca»).
Finalment, és rellevant el nombre de locucions que s’han afegit al diccionari. En total, una setantena, moltes de les quals pertanyen al registre col·loquial: i un be negre, per collons, fet un fàstic, importar un rave, de merda, tenir ous, anar d’un pèl, amb els pixats al ventre, de pet, de llarg, en negre, no tenir nom, tenir estómac, etc.
La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari.
El president de la Secció Filològica de l’IEC es complau a convidar-vos a participar en els diàlegs preparatoris del document científic transversal de l’Institut d’Estudis Catalans Usos socials del català (2022).
Les sessions se celebraran els dies 8, 10, 23 i 24 de novembre, a les 16 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona) i, alhora, s’emetran en línia. Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant els formularis de cada sessió.
8 de novembre. Aproximacions quantitatives i qualitatives a l’ús del català
Moderadora: Mercè Lorente
Salutació de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC
Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla: «La vitalitat de l’ús del català»
Oriol Camps: «La qualitat dels usos públics del català»
Manuel Castellet: «Reaccions individuals a la qualitat de l’ús de la llengua»
Emissió en directe per YouTube: https://youtu.be/LU5LwwGnJUI
Formulari d’inscripció
10 de novembre. El català en la tecnologia
Moderadora: Alícia Casals
Vicent Partal: «El català és una llengua global. Implicacions i reptes»
Antoni Hernández-Fernández: «Tecnologia lingüística i llengua mal parlada»
Núria Castell: «Les tecnologies de la llengua»
Mireia Farrús: «Les tecnologies de la llengua: situació actual i reptes per al català»
Emissió en directe per YouTube: https://youtu.be/AHlISzZcj-k
Formulari d’inscripció
23 de novembre. El català en la comunicació de la ciència
Moderador: Pere Puigdomènech
Jaume Bertranpetit: «El lloc de la llengua catalana en la comunicació científica»
Jordi Casanova: «L’ús del català en la pràctica científica; on centrar l’acció»
Montserrat Castelló: «La comunicació científica en català a les ciències socials i humanitats»
Ramon Bartrons i Oriol Ramis: «Cinquantenari del Manifest de Prada»
Abel Mariné: «El català en la comunicació de la ciència de la nutrició i dels aliments»
Formulari d’inscripció
24 de novembre. El català en la vida social
Moderador: Jaume Guillamet
Xavier Besalú: «El català a l’educació»
Ramon Caminal: «Economia de les llengües: el cas català»
Anna Maria Pla: «El català a la vida jurídica i judicial»
Daniel Casals: «El català als mitjans de comunicació»
Antoni Beltran: «Paraules populars en el llenguatge mèdic»
Formulari d’inscripció
La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a la
L’acte se celebrarà presencialment el dijous 20 d’octubre, de les 17 a les 19.30 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.
17.00 h Inauguració de la sessió a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; M. Josep Cuenca, tresorera de la Secció Filològica de l’IEC, i José Enrique Gargallo, membre de la Secció Filològica de l’IEC
17.15 h Joan Veny: «Paral·lelismes amicals»
17.30 h Antoni Ferrando: «Germà Colón, mestre i amic»
17.45 h Lluís Gimeno Betí: «La Fundació Germà Colón Domènech, el llegat del mestre»
18.00 h Beatrice Schmid: «Germà Colón romanista»
18.15 h José Enrique Gargallo: «L’estudiós dels refranys»
18.30 h Joan Martí i Castell: «Germà Colón i l’IEC»
18.45 h Presentació del Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain, a càrrec de Maria-Pilar Perea
19.15 h Cloenda de la sessió
Amb la col·laboració de
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a la presentació de l’obra El manual notarial dels anys 1647 a 1655 de Francisco Vilar, notari de Ceret i el Voló, estudi i transcripció a cura de Joan Peytaví Deixona, editada per la Fundació Noguera.
Participaran en l’acte Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; Joan Peytaví Deixona, membre de la Secció Filològica i autor de l’edició; Lluís Jou, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials i secretari del Patronat de la Fundació Noguera, i Albert Lamarca, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.
L’acte se celebrarà presencialment el dijous 15 de setembre, a les 18 hores, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.