Presentació de l’obra ‘El manual notarial dels anys 1647 a 1655 de Francisco Vilar, notari de Ceret i el Voló’, edició de Joan Peytaví Deixona

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a la presentació de l’obra El manual notarial dels anys 1647 a 1655 de Francisco Vilar, notari de Ceret i el Voló, estudi i transcripció a cura de Joan Peytaví Deixona, editada per la Fundació Noguera.

el manual notarial dels anys 1647 a 1655 de francisco vilar, notari de ceret i el voló. (obra completa)-joan peytaví deixona-9788413033594

Participaran en l’acte Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; Joan Peytaví Deixona, membre de la Secció Filològica i autor de l’edició; Lluís Jou, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials i secretari del Patronat de la Fundació Noguera, i Albert Lamarca, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 15 de setembre, a les 18 hores, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

INVITACIÓ

FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

L’IEC en l’eix de la qualitat lingüística

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

L’IEC en l’eix de la qualitat lingüística

El nou web de l’Observatori de la Qualitat Lingüística, en el marc del Pacte Nacional per la Llengua

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 14 de juliol, de les 18 a les 20 h, a la seu de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Programa

18.00 h – Obertura de l’acte, a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC
18.15 h – Intervenció de F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
18.30 h – Presentació del nou web de l’Observatori de la Qualitat Lingüística, a càrrec d’Oriol Camps i Jaume Salvanyà
19.00 h – Taula rodona, amb Oriol Camps, Miquel Àngel Pradilla i Mila Segarra. Col·loqui i preguntes dels assistents
20.00 h – Cloenda de l’acte, a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica

Barcelona, juny del 2022

INVITACIÓ

FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

Sessió en memòria de Curt Wittlin (1941-2019)

Conferència 'Francesc Eiximenis, un gran pensador català medieval massa  oblidat'

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans es complau a convidar-vos a la sessió en memòria de Curt Wittlin (1941-2019).
L’acte se celebrarà presencialment el dijous 9 de juny, de les 16.30 a les 18.45 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Programa

16.30 h Inauguració de la sessió a càrrec de Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica
16.45 h Emili Casanova: «Curt Wittlin i els estudis de llengua»
17.00 h Tomàs Martínez: «Curt Wittlin, l’hagiografia i la cultura medieval»
17.15 h Xavier Renedo: «Curt Wittlin i Eiximenis»
17.30 h August Bover: «Eiximenis a Saskatchewan: Curt Wittlin i la catalanística a l’Amèrica del Nord»
17.45 h Vicent Martines: «Curt Wittlin i les traduccions»
18.00 h Albert Curto: «Curt Wittlin i l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre»
18.15 h Emigdi Subirats: «El mestre Curt Wittlin sota la dolça remor de l’Ebre»
18.30 h Cloenda

El nom de la capital d’Ucraïna és Kíiv

Kiev - Wikipedia, la enciclopedia libre

La forma aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per al nom de la capital d’Ucraïna en el Nomenclàtor mundial és Kíiv, d’acord amb els criteris aplicats en la realització d’aquesta obra.

D’acord amb les recomanacions internacionals, es van prioritzar les formes en la llengua originària i no les rebudes a través de llengües intermèdies, com en aquest cas el rus per a la forma Kíev, especialment en el cas de la toponímia de les antigues repúbliques soviètiques. La forma Kíiv correspon a la transcripció en català del nom propi en llengua ucraïnesa. De fet, aquesta forma la va adoptar com a oficial Ucraïna l’any 1995.

Des civils ukrainiens effacent les panneaux de signalisation pour dérouter  les militaires russes - La Libre

Topònims exògens provinents de llengües amb alfabet no llatí

Rússia, Belarús i Ucraïna: Des del 1994, els noms russos es transcriuen amb el sistema aprovat per la Secció Filològica de l’IEC, que fou actualitzat el 2015 (Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català (Acord del 13 de novembre de 2015). Aquest sistema s’ha aplicat en els noms de Rússia, Belarús i Ucraïna. En el cas de Belarús i Ucraïna s’hi han fet les modificacions pertinents per reflectir-ne adequadament la pronúncia.

La toponímia d’Ucraïna inclosa en el Nomenclàtor mundial és la que consta en la llista adjunta.

El Nomenclàtor mundial, que ha estat realitzat per la Comissió d’Onomàstica de la SF de l’IEC, és un projecte portat a terme en el marc de la Comissió de Toponímia de Catalunya, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest nomenclàtor el va aprovar el ple de la Secció Filològica el maig de l’any 2021 i pròximament es podrà consultar en format digital.

L’elaboració del nomenclàtor es va aprovar amb la finalitat d’establir un corpus d’exònims en català des de l’Administració amb l’objectiu principal de fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana per a un ús públic general en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, etc.).

En la determinació del corpus toponímic es prioritzen les formes d’ús més general que permeten la localització geogràfica dels topònims, ja siguin adaptades al català (Milà, en italià Milano), o en la llengua originària (Oxford) quan no tenen una forma específica en llengua catalana o aquesta no té un ús consolidat en català. No obstant això, tenint en compte que molts llocs són coneguts amb més d’un nom, s’hi ha incorporat el concepte de forma secundària, que permet a l’usuari triar la forma més adequada per a un ús concret.

Barcelona, 3 de març de 2022

Tria del neologisme de l’any 2021

Com cada any, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2021, en la línia d’iniciatives anàlogues que duen a terme diverses institucions, editorials i diaris per a nombroses llengües. Aquesta iniciativa conjunta de l’IEC i la UPF arriba enguany a la vuitena edició.

S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent.

Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que es va obrir ahir, 1 de desembre i es tancarà el dia 19 d’aquest mateix mes. El 20 de desembre es farà públic el neologisme guanyador de l’any 2021. Són els següents:

Les propostes d’enguany són les següents:

  • antivacunes m. i f. i adj. Persona que està en contra de les vacunes perquè en qüestiona l’efectivitat o considera que poden ser perjudicials per a la salut.
  • cisgènere m. i f. i adj. Persona en què el sexe assignat coincideix amb la identitat que sent.
  • cronificar v. tr. Fer esdevenir crònica alguna cosa, especialment una malaltia.
  • disfòbia f. Aversió envers una persona discapacitada.
  • distòpic -a adj. Relatiu a una societat futura imaginària organitzada d’una manera opressiva o totalitària.
  • edatisme m. Actitud discriminatòria envers una persona per la seva edat, especialment en el cas de persones d’edat avançada.
  • monodosi f. Dosi continguda en un medicament envasat individualment, destinada a prendre’s d’una sola vegada.
  • negacionisme m. Actitud que consisteix en la negació sistemàtica i irracional de fets històrics demostrats o de teories que tenen l’aval d’un consens científic unànime o pràcticament unànime.
  • podcast m. Fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per Internet.
  • presencialitat f. Estat de l’activitat o de la persona que és present en un lloc determinat.

Per a votar només cal omplir el formulari que trobareu aquí.

Els neologismes guanyadors de les edicions anteriors han estat:  estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020). Com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat a entrar al diccionari normatiu.

Cinquena temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio”

Ahir, 19 d’octubre, Nicolau Dols, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va reprendre la secció radiofònica “Paraula d’acadèmia” al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, presentat per Laura Rosel, que s’ha estat emetent durant les quatre últimes temporades. En principi, aquesta secció tindrà una periodicitat mensual.

Àudios de la secció Paraula d'acadèmia - El matí de Catalunya Ràdio

En aquest lliurament, Nicolau Dols reflexiona sobre botellot i les diverses alternatives a l’ús d’aquest mot. També ens mostra diferents expressions catalanes per a referir-se a l’embriagament, algunes de les quals es relacionen amb el món animal. Per si us el vau perdre i hi teniu curiositat, us n’oferim aquí un vincle directe per a poder-lo escoltar. Dura aproximadament set minuts (a partir del minut 45’45).

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/el-mati-de-catalunya-radio-d11-a-12-h-19102021/audio/1113068/

Ens agradarà molt conèixer la vostra opinió sobre la secció i els continguts que s’hi tracten. La secció està oberta als dubtes lingüístics dels oients.

Fem avinent a tots els usuaris de l’AOETIC que a les entrades “Paraula d’acadèmia”, una secció mensual a “El matí de Catalunya Ràdio”Represa de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i Tercera temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i “Quarta temporada de la secció “Paraula d’acadèmia” a “El matí de Catalunya Ràdio” podeu trobar tots els enllaços als espais emesos durant les quatre últimes temporades.

Jornada Científica de la Càtedra Pompeu Fabra

Els dies 4 i 5 de novembre de 2021 la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF celebrarà la seva setena jornada científica, que enguany durà per títol “Model de llengua, variació, ensenyament i realitat”. Aquesta jornada s’organitza en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i en el marc de les jornades anuals de la Càtedra Pompeu Fabra.

Podeu accedir al díptic de la jornada clicant aquí.

En espera de saber quines seran les mesures de seguretat vigents per a la covid-19 en les dates en què tindrà lloc la Jornada, i també per facilitar-hi la participació sense necessitat de desplaçar-s’hi físicament, hem previst dues modalitats d’assistència (presencial i virtual), a les quals és possible acollir-se inscrivint-s’hi a través d’aquest formulari.

Jornada sobre la Qualitat Lingüística

El proper divendres 8 d’octubre de 2021 se celebrarà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans una Jornada sobre la Qualitat Lingüística.

Aquesta Jornada s’organitza dins el projecte Observatori de la Qualitat Lingüística de la Secció Filològica, amb l’objectiu de recollir idees que ajudin a construir un concepte de qualitat lingüística que tingui en compte els diversos aspectes de la comunicació i, al mateix temps, sigui operatiu per a guiar l’observació.

Per assistir-hi, presencialment o virtualment, us heu d’inscriure en aquest formulari.