Acadèmia Oberta als Ensenyants

General

Homenatge a Maria Àngels Anglada, en el 25è aniversari de la seva mort

20 de gener de 2025 | ,

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent i l’Ajuntament de Figueres es complauen a convidar-vos a l’acte

Homenatge a Maria Àngels Anglada, en el 25è aniversari de la seva mort

Hi participaran Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; Mariàngela Vilallonga, membre de la Secció Filològica i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent; Sebastià Alzamora, membre del Grup de treball de Llengua i Creació de la Secció Filològica; Mariona Seguranyes, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Figueres; Rosa Font, escriptora, i Cinta Massip, poeta.

L’acte se celebrarà el dimecres 29 de gener, a les 18 hores, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia en aquest enllaç.

Barcelona, gener del 2025

 

Amb la col·laboració de

Darrers apunts de llengua del web de la Secció Filològica

20 de desembre de 2024 |

Durant les darreres setmanes s’han publicat tres apunts de llengua al web de la Secció Filològica.

Si no fos…

 

 

A cada poble i ciutat hi ha, com a mínim, un banc del si no fos: si no fos pel temps…., si no fos pels genolls…, si no fos per aquesta colla d’arreplegats… I molts altres «si no fos» que no arreglen el món, però que serveixen per a iniciar una conversa, amb la qual ens podem lamentar i, si ens ho permeten els companys de seient, pontificar sobre tot i tothom.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

 

El recorregut del paparazzi

 

 

Hi ha pel·lícules que queden lligades a una ciutat, com La dolce vita, de Federico Fellini, que ens transporta a la Roma en blanc i negre de mitjan segle passat. A banda de convertir la Via Veneto o la Fontana di Trevi en indrets emblemàtics de la història cinematogràfica, aquesta pel·lícula també ens ha deixat el nom d’un personatge, un fotògraf de cognom Paparazzo que es dedicava a empaitar gent famosa, al costat d’un jove periodista interpretat per Marcello Mastroiani. Aquest Paparazzo ha acabat donant nom a una professió que no sembla, però, que endolceixi gaire la vida de determinades persones.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

 

El camí de l’establia

 

 

«El camí de l’establia no el sabríem oblidar. Atzavares el voregen i espurneig de gallerans…» La mainada cantusseja el vers de Nadal, mentre va fent un corriol de serradures enmig de la molsa i el suro. Ara és el torn del paper de plata, la neu de farina i una branca de galzeran, que, malgrat aquelles fulles tan punxegudes, té unes boletes vermelles encisadores. Com cada any, tot va ocupant el seu lloc en el pessebre.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

Informe sobre la qualitat lingüística en les primeres notícies sobre la revolta pagesa (06/02/2024)

11 de desembre de 2024 |

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) presenta l’Informe sobre la qualitat lingüística en les primeres notícies de la revolta pagesa (06/02/2024). L’estudi es basa en un corpus de tres informatius emesos el 6 de febrer de 2024 per les televisions públiques de Catalunya (TV3), les Illes Balears (IB3) i el País Valencià (À Punt).

L’informe assenyala la bona qualitat lingüística general dels programes analitzats, una valoració que s’obté de l’anàlisi de fenòmens molt diversos (fonètics, lèxics, morfològics, etc.) observats en les intervencions de comunicadors i testimonis de tot l’àmbit lingüístic que apareixen en les mostres.

Les tres notícies que s’analitzen en l’informe proporcionen un panorama interessant del conjunt de la llengua, tant des del punt de vista de la variació dialectal com del de la variació funcional: presentadors des del plató, corresponsals i enviats especials; testimonis…

En el mosaic d’accents que dibuixa l’informe, l’expressió més formal dels comunicadors fa de pal de paller, sense deixar de mantenir diferències dialectals acceptables. L’informe destaca que, amb tots els matisos que calguin, aquest és el paper de l’estàndard en relació amb els dialectes: els integra, els representa i permet la comunicació entre tots.

En resum, cal valorar la bona qualitat lingüística de les mostres analitzades, tot i els detalls millorables observats en l’informe, molts dels quals es poden corregir amb un esforç d’atenció dels comunicadors i els assessors lingüístics.

Acte de lliurament del diploma de col·laborador distingit a Josep Ruaix i Vinyet

9 de desembre de 2024 | ,

 

 

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a

l’acte de lliurament del diploma de col·laborador distingit a Josep Ruaix i Vinyet

per la seva contribució al desenvolupament de les tasques d’aquesta secció.

Hi participaran, a més del distingit, Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; Mercè Lorente, secretària de la Secció Filològica, i Joan Ferrer, membre de la Secció Filològica.

L’acte se celebrarà el divendres 13 de desembre, a les 13 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

 

Barcelona, novembre del 2024

 

Amb la col·laboració de     

Acte de presentació de les novetats del DIEC

21 de novembre de 2024 | ,

 

 

 

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

 

Presentació pública de les incorporacions al DIEC del 2024

 

Magí Camps, Sandra Montserrat i Màrius Serra, membres de la Secció Filològica, presentaran públicament per als mitjans de comunicació les actualitzacions del 2024 del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

L’acte se celebrarà presencialment el dimecres 27 de novembre, a les 11 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia en aquest enllaç.

 

Barcelona, novembre del 2024

 

Amb la col·laboració de

Seminari L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció

15 d'octubre de 2024 | ,

El passat 3 d’octubre es va celebrar a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans el seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció, amb una notable assistència presencial i en línia. L’obertura del seminari va ser a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i Anna Bartra-Kaufmann, membre de la Secció Filològica i coordinadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants, que també va moderar del debat amb què es va cloure el seminari.

Hi van participar tres especialistes destacats en el camp de l’ensenyament de l’escriptura: Montserrat Castelló, professora de la Universitat Ramon Llull i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC; Xavier Fontich, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca Eduling Educational Linguistics, i Llorenç Comajoan, professor de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i coordinador de Glossa – Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura. Cadascun d’ells va posar el focus en un aspecte diferent del procés d’escriptura a les aules. Montserrat Castelló va incidir en el vessant del procés d’escriptura més relacionat amb la psicologia i amb els processos cognitius que hi participen. Xavier Fontich es va centrar en la relació entre el coneixement metalingüístic i l’escriptura i va presentar l’estratègia de retroacció anomenada Peix al cove. A la ponència final, Llorenç Comajoan va explicar els diversos tipus de retroacció i els resultats a l’hora d’aplicar-los. També va participar al seminari David Ordóñez, tècnic lingüístic de la Secció Filològica, que va presentar els recursos en línia que l’Institut d’Estudis Catalans posa a l’abast del públic i que poden ser de gran utilitat per als ensenyants de la llengua.

Les diferents intervencions van servir per a posar de relleu la necessitat d’optimitzar els processos de retroacció a les aules, a fi de millorar el procés d’escriptura dels alumnes i fornir-los d’eines i estratègies eficaces, amb l’objectiu final de millorar els textos que produeixen. Tot un repte.

Ben aviat podreu accedir al vídeo del seminari a través del canal de Youtube de l’IEC.

Nous apunts de llengua al web de la Secció Filològica

30 de setembre de 2024 | ,

Durant el mes de setembre s’han publicat dues entrades noves a la secció Apunts de llengua del web de la Secció Filològica.

Cal no fiar-se de les aparences

 

 

Ja ens avisava el poeta valencià Joan Timoneda, en el segle XVI, que «no és or tot lo que llu»… Tampoc en l’àmbit de la llengua, perquè hi ha paraules que sembla que estan emparentades, però provenen d’arrels diferents. I a la inversa: hi ha mots que tenen un mateix origen, encara que, a primer cop d’ull, no ho diríem mai. Resseguir l’evolució d’algunes paraules des del seu origen ens ofereix descobertes ben curioses.

Llegiu aquí l’apunt complet.

Escriure altres mons

 

 

Txékhov, Čekhov, Chéjov, Chekhov, Tchekhov… Com hem d’escriure en català noms que provenen de llengües amb altres alfabets?
Si cada llengua ofereix una visió particular del món, també és particular la manera de representar-la gràficament, si és que té forma escrita, és clar.

Llegiu aquí l’apunt complet.

Seminari ‘L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció’

20 de setembre de 2024 | ,

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos al seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció,

que se celebrarà presencialment el dijous 3 d’octubre, de les 16 a les 19.30 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona), i s’hi podrà assistir també en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual al seminari s’han de fer mitjançant aquest formulari.

 

Barcelona, setembre del 2024

 

Programa

 

16.00 h Benvinguda a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i

Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants
16.15 h Montserrat Castelló (professora de la Universitat Ramon Llull i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC)

«Escriure i revisar: dues cares de la mateixa moneda?»
17.00 h David Ordóñez (tècnic lingüístic de la Secció Filològica de l’IEC)

«Els recursos en línia de la Secció Filològica com a eines per a millorar l’eficàcia de l’escriptura»
17.45 h Pausa
18.00 h Xavier Fontich (professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca Eduling Educational Linguistics)

«La retroacció metalingüística a l’aula, punt de trobada entre la gramàtica i l’escriptura»
18.45 h Llorenç Comajoan (professor de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i coordinador de Glossa – Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura)

«La retroacció correctiva: què és i per a què serveix?»
19.15 h Debat i conclusions
19.30 h Cloenda

 

Amb la col·laboració de

Seminari ‘L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció’

22 de juliol de 2024 |

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans organitza el seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció,

que se celebrarà presencialment el dijous 3 d’octubre, de les 16 a les 19.30 h, a la sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona), i s’hi podrà assistir també en línia.

Hi participaran Montserrat Castelló, professora de la Universitat Ramon Llull i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC; Xavier Fontich, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca Eduling Educational Linguistics; Llorenç Comajoan, professor de la Universitat de Vic, i David Ordóñez, tècnic lingüístic de la Secció Filològica de l’IEC.

Més endavant, en aquest mateix web podreu consultar el programa complet del seminari i us hi podreu inscriure mitjançant un formulari.

La Secció Filològica estrena nou web

5 de juliol de 2024 | ,

Avui s’ha obert al públic el nou web de la Secció Filològica. Es tracta d’un web renovat a través del qual es pot accedir a informació sobre la Secció, els membres que la formen i les comissions en què s’organitzen. També s’hi poden trobar notícies, una agenda d’activitats i recursos lingüístics de gran utilitat.

Una de les incorporacions més destacades és la Biblioteca de referents, un recull de personalitats rellevants en l’àmbit de la llengua catalana, escollides com a referent per cadascun dels membres de la Secció. Una altra és la secció Apunts de llengua, que conté explicacions sobre diversos aspectes lingüístics. Aquests apunts, que tenen com a objectiu proporcionar informacions d’utilitat sobre la llengua i la cultura catalanes, s’aniran publicant periòdicament.

Destaquen també la Videoteca, que connecta amb el canal de Youtube de l’IEC i permet accedir a gravacions d’actes de la Secció, com ara el seminari La variació territorial i els diccionaris, i els tres vídeos institucionals realitzats en col·laboració amb Aida Roca, coneguda a les xarxes socials com a Filòloga de Guàrdia. Aquests vídeos volen donar a conèixer la tasca de la Secció Filològica i els diferents recursos lingüístics que posa a disposició de la ciutadania.