Nova presentació dels recursos lingüístics de l’IEC. Més còmoda, més clara, més ràpida. Feu-hi un cop d’ull!
Jornada “Aprendre català a l’aula de la vida”
El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC
La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte
El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC
L’escriptor SEBASTIÀ ALZAMORA, autor de Ràbia (Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2022), i l’editor JOSEP LLUCH (Edicions Proa) conversaran amb Màrius Serra, Magí Camps, Mar Massanell i altres membres de la Secció Filològica de l’IEC.
L’acte se celebrarà presencialment el dijous 18 de maig, a les 18.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.
Barcelona, maig del 2023
Josep Piera, membre de l’IEC, rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural
Josep Piera i Rubió, escriptor, poeta, traductor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha estat guardonat amb el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural.
D’acord amb les bases, el Premi, dotat amb 20.000 euros, s’atorga a una persona que «per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans».
El guardó es va fer públic el dimecres 1 de març durant una roda de premsa en què Piera va explicar el seu primer vincle amb el català: «Jo vaig començar escrivint poemes en castellà i cançons en francès, perquè eren les llengües que apreníem a l’escola. No podia imaginar-me que la llengua que parlava la meua família, que parlava la gent del meu poble, aquella llengua que deien que no tenia gramàtica, era una llengua en què es podia escriure i cantar.» L’autor també va aprofitar per a reivindicar l’ús del català: «Fem cultura, fem llengua, visquem-la, sentim-la, usem-la, diguem “t’estime”. El que importa és que una llengua estiga dita.»
La seva extensa obra inclou novel·les, dietaris, biografies, contes, poemes, assajos i traduccions. Entre les seves obres de narrativa hi ha El cingle verd, Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March o El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai. La seva producció poètica completa es pot trobar en el volum Poesia completa: 1971-2018. L’IEC ha editat tres publicacions seves: Idioma valencià?, Sobre la realitat poètica de Francesc Vallverdú i Teodor Llorente en la memòria.
L’acte de lliurament del Premi es farà a principis de juny en un lloc seleccionat conjuntament per l’autor i Òmnium Cultural.
Ja es poden fer consultes avançades al ‘Diccionari català-valencià-balear’
Coincidint amb el centenari de la data de naixement d’Antoni M. Alcover (2 de febrer de 1862), ahir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va fer pública una eina de cerca avançada per a la consulta de la versió digital del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), que millora molt la cerca simple que es podia fer fins ara. L’accés a aquest recurs, que pot ser molt útil per als professionals de les indústries de la llengua, es fa a través de l’aplicació de la Base de dades lexicogràfica BDLex, enllaçada al Portal de Recursos en línia de l’IEC.
La consulta avançada dels diccionaris continguts en la BDLex, de la qual forma part el DCVB, permet accedir a la informació del DCVB a partir de tots els elements estructurals del diccionari i fer cerques selectives per criteris delimitadors. Amb aquesta nova eina, el portal en línia de l’IEC incorpora un recurs molt útil per a investigadors, traductors, correctors i altres professionalss, sinó també per a qualsevol usuari interessat per la llengua.
L’accés públic a aquesta consulta avançada, desenvolupada informàticament a l’IEC, és possible gràcies a la signatura, el passat 15 de desembre de 2022, d’un acord entre l’Institut d’Estudis Catalans i la Institució Francesc de Borja Moll, titular actual dels drets del DCVB. Segons aquest acord, l’IEC pot oferir de forma lliure i gratuïta l’accés a consultes avançades del DCVB dins del marc de la plataforma BDLex.
A més del DCVB, mitjançant l’aplicació de consulta de la BDLex, que es va obrir al públic l’octubre de 2020, es pot accedir a les informacions de dotze diccionaris catalansmés dels segles XIX i XX:
DMFC = FEBRER I CARDONA, Antoni. Diccionári menorquí españól francês y llatí. [Manuscrit, principis de segle XIX; publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, 2001]
DEBJ = ESTEVE, Joaquim; BELLVITGES, Josep; JUGLÀ I FONT, Antoni. Diccionario-catalan-castellano-latino. Barcelona: en la oficina de Tecla Pla Viuda, 1803 i 1805. 2 v.
DLCL = LABÈRNIA, Pere. Diccionari de la llengua catalana: Ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla, 1839 i 1840. 2 v.
DMCF = FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari mallorqui-castella. Palma: Imprenta y Llibreria de Esteva Trias, 1840
DVCE = ESCRIG, José. Diccionario valenciano-castellano. València: Imprenta de J. Ferrer de Orga, 1851
NDMA = AMENGUAL, Joan Josep. Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin. Palma: Imprenta y Librería de Juan Colomar, 1858. 2 v.
DMCT = [TARONGÍ I CORTÈS, Josep]. ʻDiccionari mallorquí-castelláʼ per un mallorquí, aficionat á sa seva llengua. Palma de Mallorca: Imprenta d’en Bartomeu Rotger, 1878. [Inacabat]
DGMG = MARTÍ I GADEA, Joaquim. Novísimo diccionario general valenciano-castellano. València, 1891
DPCV = VALLÈS, Emili. Pal·las: Diccionari català-castellà-francès: Amb vocabularis castellà-català- francès-català. Barcelona: Horta, [1927]
DGLC = FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932
DGFP = FERRER PASTOR, Francesc. Diccionari general. València: Impremta Fermar, 1985
DIEC1 = INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Moll; València: Edicions 3 i 4, 1995
El ‘Nomenclàtor mundial’ ja es pot consultar en línia
El Nomenclàtor mundial es va presentar el passat dijous, 15 de desembre, a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Es tracta d’una obra de caràcter general que conté un total de 8.500 topònims més coneguts i d’ús més habitual d’arreu del món. És una obra dirigida sobretot als mitjans de comunicació i als àmbits de l’edició d’obres de caràcter divulgatiu.
Aquesta nova eina es pot consultar al portal de recursos lingüístics de l’IEC, el cercador de mots i expressions de l’IEC guardonat amb el Premi Pompeu Fabra 2022 en la categoria de comunicació i noves tecnologies.
Durant l’acte de presentació, F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya, va subratllar la importància de comptar amb una nova eina que permet «parlar del món en català». També va reivindicar la feina d’elaboració del projecte, que «comporta una tasca de fixació molt delicada, amb respecte per la tradició i per la diversitat».
Nicolau Dols, president de la Secció Filològica (SF), per la seva banda, va celebrar la presentació del Nomenclàtor mundial i va remarcar que es tracta d’una bona eina «per a reforçar la seguretat lingüística dels parlants». Va afegir, a més, que «hi ha poques acadèmies que ofereixin tants recursos de lliure accés a la comunitat lingüística».
L’acte també va comptar amb Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC; Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la SF, i Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la SF.
El Nomenclàtor mundial és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya, de la qual en forma part l’Oficina d’Onomàstica i Toponímia de la Secció Filològica de l’IEC, sobre el Corpus d’Exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. Aquest projecte té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana.
Més enllà dels topònims de l’àrea catalana, que hi consten naturalment en català, dins el grup de topònims exògens o estrangers hi ha casos més complexes i diferents:
a) Exònims pròpiament, és a dir, topònims situats fora de l’àmbit lingüístic català però que tenen una forma en català. Per bé que corresponen a noms de llengües estrangeres, lingüísticament són noms catalans perquè s’hi han adaptat històricament. Per exemple: Atenes, Venècia, el Nil o Sibèria.
b) Topònims sense forma en català provinents de llengües amb alfabet llatí. Es tracta de topònims de llengües que empren l’alfabet llatí i que, generalment, es poden fer servir directament, sense una adaptació gràfica. Per exemple: Frankfurt, Johannesburg, Aconcagua o Los Angeles.
c) Topònims sense forma en català i que provenen de llengües que fan servir altres alfabets. Són topònims en què cal una adaptació, ja sigui transcripció o bé transliteració, per a poder-los fer servir. Per exemple: Nanjing (del xinès), Yerevan (de l’armeni), Smolensk (del rus) o Sulaimaniya (de l’àrab).
Alguns exemples
1. Canvis en formes que apareixien al Diccionari de la llengua catalana (DIEC) o a la primera edició de l’Ortografìa catalana (OIEC):
Múnic (i no Munic)
Zúric (i no Zuric)
2. Formes que sovint han generat dubtes:
Azerbaidjan (i no Azerbaitjan)
Cambodja (i no Cambotja)
els Carpats (i no els Càrpats)
Chicago (i no Xicago)
Gerba (i no Djerba)
Guiza (i ni Gizeh)
la Haia (i no l’Haia)
Hawaii (i no Hawai)
Istanbul (i no Istambul)
Jafa (i no Jaffa)
Kenya (i no Kènia)
Kirguizstan (i no Kirguizistan)
Macau (i no Macao)
Mogadiscio (i no Muqdisho)
Montreal (i no Mont-real)
Pensilvània (i no Pennsilvània)
Riad (i no al-Riyad)
Rocoses, muntanyes (i no muntanyes Rocalloses)
Shanghai (i no Xangai)
Turkmenistan (i no Turcmenistan)
Ulaanbaatar (i no Ulan Bator)
3. Difusió de formes d’actualitat (guerra d’Ucraïna):
Kíiv (i no Kíev)
Donbàs (i no Donbass)
Khàrkiv (i no Khàrkov)
Luhansk (i no Lugansk)
Krasnohrad (i no Krasnograd)
Zaporíjia (i no Zapoírjjia)
4. Inclusió de noms originaris, alguns d’actualment oficials:
Denali (Alaska; ja com a forma única de l’antic nom Mount McKinley)
Uluru / Ayers Rock (Austràlia; amb les dues formes com a oficials)
mont Cook (Nova Zelanda; amb la forma Aoraki com a secundària)
5. Introducció del criteri de formes secundàries
a) En casos d’usos específics, com en el camp de la història:
Regensburg vs. Ratisbona
Anglonormandes, illes vs. Canal, illes del
b) En casos en què, a més de la forma històrica catalana, hi ha una forma oficial molt difosa:
Pequín, amb Beijing com a forma secundària
Bombai, amb Mumbai com a forma secundària
Tria del neologisme de l’any 2022
Com cada any, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2022. La votació s’obre avui, dilluns 12 de desembre, a les 10 h, a través del web www.neologisme.cat, i es tancarà el dijous 22 de desembre, a les 24 h.
Els deu neologismes proposats per les entitats organitzadores i entre els quals podran elegir les persones que participin en la votació són els següents:
- birra f. Col·loquialment, cervesa.
- metavers m. Entorn virtual on les persones interaccionen per mitjà d’avatars en un ciberespai que és una metàfora del món real.
- micromobilitat f. Conjunt dels desplaçaments efectuats amb mitjans de transport lleugers, de petites dimensions i proveïts d’un motor elèctric de baixa potència o bé sense motor, generalment per a una sola persona, que s’utilitzen per recórrer distàncies curtes.
- nanosatèl·lit m. Plataforma espacial caracteritzada per tenir una massa, un volum i una potència menors que en el cas dels satèl·lits convencionals, i un pes comprès entre 1 i 10 kg.
- poliamor m. Pràctica consistent a mantenir relacions afectives i sexuals amb més d’una persona, amb el coneixement i l’acord de totes les persones implicades.
- revictimització f. Maltractament addicional exercit contra una dona en situació de violència masclista com a conseqüència dels dèficits o desencerts de la intervenció dels agents i organismes responsables.
- salut mental f. Estat d’equilibri psíquic en què la persona és capaç d’usar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana.
- submissió química f. Administració d’una substància amb efectes psicoactius a una persona sense el seu coneixement per tal de modificar el seu estat de consciència, el seu comportament o anul·lar-li la voluntat.
- tuti m. En el joc del paraulògic, paraula que conté totes les lletres del joc del dia.
- violència vicària f. Violència intrafamiliar exercida de manera conscient contra una persona, sovint un fill, amb la intenció de fer mal a una tercera persona que és la destinatària real de l’acció, sovint l’exparella.
Com cada any, es proposen paraules que no són al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i que són noves o l’ús de les quals ha tingut un augment de freqüència considerable. Com a novetat, enguany s’ha decidit que una de les deu paraules sigui simplement un mot força antic i usat que es troba a faltar en el diccionari i, en aquest cas, es tracta de birra.
Finalitzat el període de votació, el dia 23 de desembre es farà públic el neologisme guanyador de l’any 2022. A més, com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió Lexicogràfica de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat per a incorporar-se al diccionari normatiu.
Una iniciativa per a acostar la llengua als parlants
La campanya per a escollir el neologisme de l’any és una iniciativa que pretén fer visibles els temes que interessen a la societat i acostar la llengua als parlants. Amb aquest objectiu, se’ls ofereix la possibilitat d’opinar sobre el neologisme que voldrien veure incorporat al diccionari normatiu.
En l’edició de l’any passat, hi van participar 8.045 persones i el neologisme guanyador va ser negacionisme, en el context de la pandèmia sanitària.
En anys anteriors, els neologismes guanyadors van ser: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020).
L’Observatori de Neologia de la UPF
L’Observatori de Neologia (OBNEO) va néixer com a grup de recerca l’any 1988 a la Universitat de Barcelona i el 1994 es va incorporar a l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. L’OBNEO analitza el fenomen de l’aparició de paraules noves o neologismes en l’ús, tant en llengua catalana com en llengua castellana. Des del 1996, ha estat reconegut com a grup de recerca amb nom específic de la UPF.
Aquest és el novè any consecutiu que l’OBNEO organitza conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans la votació per a escollir el neologisme de l’any.
Presentació pública del ‘Nomenclàtor mundial’
La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte
Presentació pública del Nomenclàtor mundial
Hi participaran Nicolau Dols, president de la Secció Filològica;
F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya;
Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la Secció Filològica,
i Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica.
L’acte se celebrarà presencialment el dijous 15 de desembre, a les 17 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer enviant un missatge a sf@iec.cat.
Actualització del 2022 del DIEC2 en línia
L’actualització del 2022 de la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) ha comportat l’entrada de vint-i-una paraules noves i la modificació de més de sis-centes. Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat afegir a la versió en línia del DIEC hi ha el neologisme de l’any 2021 (negacionisme) i mots com feminicidi, resilient, trans o cisgènere.
Les modificacions d’aquest any s’han presentat en un acte celebrat aquest matí a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Hi ha intervingut Mercè Lorente, secretària de la Secció Filològica (SF) i membre de la Comissió de Lexicografia, i Magí Camps i Màrius Serra, membres de la SF.
Lorente és qui ha explicat les fonts que porten a introduir modificacions al DIEC: «Els mateixos membres de l’IEC, sobretot de la Secció Filològica, fem peticions d’entrades noves i rebem missatges de parlants de diferents àmbits. Les novetats són fruit també de la feina sistemàtica de redacció del Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), una selecció que inclou 30.000 de les 80.000 entrades del DIEC, molt més detallades i que serà consultable, exclusivament en línia, l’any 2023. Aquesta redacció del DEIEC, per coherència, ha comportat també la revisió del diccionari general.»
Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Entre aquestes modificacions, destaquen l’addició de sentits en mots com afer («Relació amorosa, especialment quan no es fa pública»), aplicació («Conjunt de programes informàtics que desenvolupen tasques específiques en un dispositiu electrònic»), despuntar («Algú o alguna cosa, destacar per la seva excel·lència»), ocurrent («Que sovint té ocurrències» i «Que denota enginy i gràcia»), pintar («Una situació, presentar-se d’una manera determinada»), sidral («Situació de molt de desordre, soroll i confusió») o tapaboques («Peça de roba en forma de tub que s’usa com a abrigall del coll i de la boca»).
Finalment, és rellevant el nombre de locucions que s’han afegit al diccionari. En total, una setantena, moltes de les quals pertanyen al registre col·loquial: i un be negre, per collons, fet un fàstic, importar un rave, de merda, tenir ous, anar d’un pèl, amb els pixats al ventre, de pet, de llarg, en negre, no tenir nom, tenir estómac, etc.
La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari.
Presentació del llibre de Joan Veny ‘Història lingüística dels nostres peixos’
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i L’Aquàrium de Barcelona es complauen a convidar-vos a la presentació de l’obra
Història lingüística dels nostres peixos, de Joan Veny
La presentació se celebrarà el dimecres 30 de novembre, a les 19 hores, a l’Auditori de L’Aquàrium (Moll d’Espanya del Port Vell, s/n, Barcelona).
Les inscripcions per a l’assistència a l’acte s’han de fer mitjançant aquest formulari.
Barcelona, novembre del 2022
Presentació pública de les incorporacions al DIEC2 del 2022
La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte
Presentació pública de les incorporacions al DIEC del 2022
Mercè Lorente, secretària de la Secció Filològica i membre de la Comissió de Lexicografia, i els membres de la Secció Filològica Magí Camps i Màrius Serra presentaran públicament per als mitjans de comunicació les actualitzacions del 2022 del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC), que han comportat la incorporació a l’obra d’una vintena de paraules noves i la modificació de més de sis-centes.
L’acte se celebrarà presencialment el dilluns 28 de novembre, a les 11 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.
Barcelona, novembre del 2022