Nova presentació dels recursos lingüístics de l’IEC. Més còmoda, més clara, més ràpida. Feu-hi un cop d’ull!
Aina Moll, en el record
Des de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants ens afegim al dol per la mort de la filòloga i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Aina Moll i Marquès, morta a Palma aquest dissabte, 9 de febrer de 2019. Va néixer a Ciutadella el 1930. Llicenciada en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Catedràtica de Francès de l’Institut Joan Alcover de Palma (1961-1995). Col·laborà amb el seu pare, Francesc de B. Moll, en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear i feu enquestes dialectològiques per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica. Com a editora, va dirigir les col·leccions de l’Editorial Moll i de l’Escola d’Idiomes de l’Estudi General Lul·lià. Autora de nombrosos articles i llibres de text de llengua francesa. Fou membre de diferents comissions, la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) i coordinadora de l’àrea I del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i de la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1990-1995). Va ser sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i membre del Grup Català de Sociolingüística. Guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988), el Premi Pompeu Fabra, la Medalla d’Or del Consell de Mallorca i el premi Ramon Llull del Govern Balear (1988). Era doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (2012).
Us deixem l’enllaç amb la semblança que n’ha fet Isidor Marí, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual ha estat president:
https://llegim.ara.cat/actualitat/Aina-Moll-Memoria-exemple_0_2177782390.html
Atès el que millor homenatge que li podem retre és contribuir a la difusió de la seva obra, us oferim aquí l’enllaç a un recull d’articles seus que es pot consultar a la pàgina de la Secció Filològica de l’IEC:
Taula rodona sobre gramàtica de referència i escola
El dia 23 de gener de 2019, en el marc de III Congrés Internacional sobre l’Ensenyament de la Gramàtica, va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès un Diàleg a tres veus sobre la gramàtica de referència i l’escola entre Anna Camps (Universitat Autònoma de Barcelona – GREAL), Mª Josep Cuenca (Universitat de València – Institut d’Estudis Catalans, directora de la GEIEC) i Salvador Gutiérrez Ordóñez (Universidad de León – Real Academia Española).
Ben aviat en tindreu més informació.
Informació essencial sobre la GEIEC
Presentació de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’
Després de la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana, l’any 2016, l’Institut d’Estudis Catalans presenta ara la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia, que té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical.
La roda de premsa de presentació de la Gramàtica essencial de la llengua catalana es farà aquest dijous, 17 de gener, a les 12 del migdia, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. També es podrà seguir en directe des del canal Youtube de l’IEC (www.youtube.com/watch?v=mIeJVPiz4OM) i hi haurà la possibilitat de formular preguntes des del xat d’aquest canal (cal accedir-hi mitjançant un compte de Gmail).
En la presentació intervindran Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, i Maria Josep Cuenca, membre de la Secció Filològica i directora del projecte.
‘Sororitat’, elegit neologisme de l’any 2018
Tria del neologisme de l’any 2018
L’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2018, en la línia d’iniciatives anàlogues que duen a terme diverses institucions, editorials i diaris per a nombroses llengües.
S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent. El mot guanyador serà candidat a formar part del diccionari normatiu.
En el cas del català, aquesta iniciativa ja ha arribat a la cinquena edició: el neologisme de l’any 2014 va ser el mot estelada, el del 2015 va ser dron; el del 2016, vegà -ana, i el del 2017, cassolada.
Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que s’obrirà el dia 3 de desembre i es tancarà el dia 17 de desembre. Per a votar només cal emplenar el formulari que trobareu a http://www.neologisme.cat
criptomoneda – demofòbia – èpic -a – microplàstic – migrant –
narcopís – pis rusc – seriòfil -a – sororitat – sostre de vidre
El dia 18 de desembre de 2018 es donarà a conèixer el neologisme del 2018 i el nom del guanyador del sorteig que es farà entre tots els participants, amb un premi en el qual col·laboren l’Institut d’Estudis Catalans, la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i el grau de llengua i literatura catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya.
Acte inaugural 23a Setmana de la Ciència a Catalunya
La 23a Setmana de la Ciència a Catalunya (SC’18), organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, i la col·laboració de Naturgy, Obra Social “la Caixa”, Endesa, T-Systems, Amgen, Alcon i Surt de Recerca per Catalunya, se celebrarà del 9 al 18 de novembre.
L’acte inaugural de l’SC’18 tindrà lloc el proper dijous 8 de novembre, a les 10.00 hores, a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l’IEC, Antoni Esteve, president de l’FCRi, i Joan Gómez Pallarès, director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya. A continuació, es durà a terme la conversa Fabra, l’enginyeria verbal, entre M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC i catedràtica de Lingüística i Terminologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i Màrius Serra, membre de la Secció Filològica de l’IEC, escriptor i periodista.
Aquest acte inaugural anirà seguit, a partir de les 11.45 hores, de la taula rodona L’estudi científic del llenguatge des de Fabra, organitzada per l’FCRi amb la col·laboració de l’IEC.
Vegeu el programa adjunt de la inauguració oficial, conversa i taula rodona.
Data: 8 de novembre
Hora: 10.00 h
Lloc: Institut d’Estudis Catalans – Sala Prat de la Riba. (Carrer del Carme, 47, Barcelona)
Aforament limitat. Confirmeu l’assistència a través del FORMULARI.
La primera edició de la Festa ‘Fes-te de la llengua’ reconeix el professorat de català
Màrius Serra, escriptor i membre de l’IEC, i Carlota Benet, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Lleida, van ser els encarregats de conduir la I Festa «Fes-te de la llengua», una celebració organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans que va reunir, malgrat la pluja, centenars de mestres de català el 19 d’octubre passat als jardins del Palau Robert.
La Festa va tenir com a protagonista la llengua catalana i, en aquesta primera edició, es va adreçar especialment al col·lectiu d’ensenyants de català de secundària i de batxillerat. Per aquest motiu, l’escriptor i membre de l’IEC Jaume Cabré va intervenir, al costat de Màrius Serra i de Carlota Benet, per explicar la seva experiència de tots els anys en què va compaginar l’escriptura amb l’ensenyament del català.
La celebració també va comptar amb les actuacions musicals del grup Ju, finalista del Sona 9 2017, i del músic mallorquí Biel Majoral, que va ser presentat per Nicolau Dols, filòleg i també membre de la Secció Filològica de l’IEC.
A la Festa també van assistir el presidents de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, Teresa Cabré; el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló; la consellera de Cultura, Laura Borràs, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.
Represa de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio”
Dijous passat, 18 d’octubre, Nicolau Dols, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va reprendre la secció radiofònica mensual “Paraula d’acadèmia” al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, presentat per Mònica Terribas, que es va emetre durant la passada temporada.
En aquest lliurament, Nicolau Dols parla de determinades paraules i expressions de l’àmbit periodístic i judicial, com ara presumpte, judicialitzar o interlocutòria. Per si us la vau perdre i hi teniu curiositat, aquí en teniu un vincle directe per a poder-la escoltar. Dura aproximadament disset minuts.
Ens agradarà molt conèixer la vostra opinió sobre la secció i els continguts que s’hi tracten. La secció està oberta als dubtes lingüístics dels oients.
Us recordem que en l’entrada “Paraula d’acadèmia”, una secció mensual a “El matí de Catalunya Ràdio” trobareu tots els enllaços als espais emesos durant la temporada passada.
La paraula guanyadora de la tria del neologisme de l’any 2018, organitzada per l’Observatori de Neologia (OBNEO) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha estat sororitat (32,6 %).
El segon lloc ha estat per a èpic -a (14,3 %) i el tercer, per a demofòbia (11,2 %). Els altres candidats han obtingut menys del deu per cent dels vots: sostre de vidre (9,3 %), migrant (8,8 %), microplàstic (6,3 %), criptomoneda (5,4 %), seriòfil (5,4 %), narcopís (5,1 %) i pis rusc (1,6 %).
La paraula sororitat es refereix a la relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals. En el feminisme s’utilitza des de fa uns quants anys aquesta versió femenina de la fraternitat que Miguel de Unamuno ja proposava per al castellà l’any 1921 a La tía Tula i que l’Observatori de Neologia va començar a documentar en català a finals de l’any 2016. Però va ser l’any 2017, i sobretot l’any 2018, quan aquest mot es va incorporar realment en l’ús social. Ara, aquesta paraula serà candidata a formar part del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2).
Els organitzadors de la iniciativa afirmen que «el resultat més important d’aquesta quarta edició del “neologisme de l’any” és el gran èxit de participació, ja que hi han votat més de 5.500 persones, com en l’edició passada» i, per tant, consideren que és una iniciativa que ja està consolidada en la societat catalana.