Nova presentació dels recursos lingüístics de l’IEC. Més còmoda, més clara, més ràpida. Feu-hi un cop d’ull!
Presentació pública de les incorporacions al DIEC del 2023
La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica
de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte
Presentació pública
de les incorporacions al DIEC del 2023
Magí Camps, Sandra Montserrat i Màrius Serra, membres de la Secció Filològica,
presentaran públicament per als mitjans de comunicació les actualitzacions del 2023 del
Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).
L’acte se celebrarà presencialment el dilluns 27 de novembre, a les 11 hores, a la Sala
Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en
línia mitjançant aquest enllaç.
Barcelona, novembre del 2023
Conferència de Joaquim Rafel sobre el DEIEC
Document de la SF de l’IEC sobre el llenguatge inclusiu
Benvolguts usuaris de l’AOE,
Ens plau compartir amb vosaltres el document El llenguatge inclusiu: compatibilitat dels recursos estilístics dels usos no sexistes amb la normativa lingüística, aprovat per la Secció Filològica de l’IEC en la reunió plenària tinguda el passat 20 d’octubre de 2023.
Cordialment,
Anna Bartra-Kaufmann
Coordinadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants
Jornada «Variació lingüística, norma i ensenyament»
L’Acadèmia Oberta als Ensenyants inicia el curs 2023-2024 amb una jornada temàtica dedicada a l’encaix entre la variació lingüística i la norma en l’ensenyament de la llengua. En la jornada hi intervindran tres especialistes, que oferiran la seva perspectiva i presentaran propostes d’actuació des de la seva expertesa. La jornada tindrà lloc presencialment el dia 19 d’octubre de 2023, de les 16.00 a les 19.30 hores a la Sala Lluís Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el programa següent:
| 16.00 h | Benvinguda a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants |
| 16.15 h | Ana Luísa Costa (Centro de Linguística da Universidade de Lisboa i Instituto Politécnico de Setúbal): Por una didàctica de las lenguas pluricéntricas: el caso del portugués |
| 17.00 h | Miquel Àngel Pradilla (Secció Filològica de l’IEC i Universitat Rovira i Virgili): La variació lingüística en la norma i en l’ensenyament (títol provisional) |
| 17.45 h | Pausa |
| 18.00 h | Carmen Rodríguez (Universitat de València): Variació i norma en l’ensenyament de la gramàtica |
| 18.45 h | Debat i conclusions |
| 19.15 h | Cloenda |
La jornada també es podrà seguir en línia en aquest enllaç.
Amb la col·laboració de
Ana Luísa Costa és professora del Departament de Ciències de la Comunicació i del Llenguatge de l’Escola Superior d’Educació de l’Institut Politècnic de Setúbal (IPS), Portugal, coordinadora del Màster de formació de mestres y professors de portuguès i participa en projectes de cooperació per a la formació del professorat.
Miquel Àngel Pradilla és catedràtic de Sociolingüística de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre numerari de la Secció Filològica de l’IEC. La seva recerca se centra en la sociolingüística de la variació en relació amb els processos d’estandardització de la llengua.
Carmen Rodríguez Gonzalo és professora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València. Dirigeix el Grup d’Investigació en ensenyament de llengües (GIEL), de la Universitat de València i és la investigadora principal del projecte «L’elaboració d’una gramàtica escolar interlingüística: cap a un ensenyament reflexiu de les llengües en contextos multilingües».
Sobre els nous usos de la llengua en les institucions supranacionals
Benvolguts membres de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants,
Des de la Comissió de les Acadèmies Obertes de la Secció Filològica us volem demanar el parer sobre una qüestió.
Amb la perspectiva del nou estatus del català en les institucions supranacionals (Congrés dels Diputats espanyol, Unió Europea), quines mesures creieu que caldria proposar a les autoritats competents per a assegurar l’ús efectiu de la llengua en àmbits estatals i europeus? Pensem en alguns camps d’ús com ara l’ensenyament fora dels territoris de parla catalana, el camp del comerç, etiquetatge, la justícia, la sanitat, etc.
Les vostres aportacions seran benvingudes.
Cordialment,
Anna Bartra-Kaufmann
Coordinadora de l’AOE
En memòria de Carme Junyent (1955-2023)
L’Acadèmia Oberta als Ensenyants (AOE) de la Secció Filològica vol sumar-se a les nombroses mostres de condol per la mort de la lingüista i professora M. Carme Junyent i Figueras, catedràtica de Lingüística de la Universitat de Barcelona, Presidenta del Consell Lingüístic Assessor, fundadora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Recentment va ser proposada com a membre corresponent de la Secció Filològica.
Especialitzada en les llengües parlades al continent africà, en les llengües amenaçades i en la situació de la llengua catalana, la seva preocupació per la situació de la nostra llengua a l’ensenyament es va fer palesa un cop més en acceptar generosament de participar en una trobada presencial a l’AOE amb professors de secundària, tinguda el 17 de juny de 2021, per debatre la situació de la llengua catalana a les aules.
Trobarem a faltar la seva veu: una dona lliure, de conviccions fermes, lluitadora incansable en favor de la diversitat lingüística i d’una lleialtat insubornable a la llengua i la cultura catalanes.
Descansa en pau, Carme.
9a Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra: «Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals»
Els dies 9 i 10 de novembre, la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) celebrarà la seva novena jornada científica, que enguany es titula «Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals: estratègies i recursos». Amb el desig que considereu aquest tema rellevant per al nostre context, us convidem a participar-hi i a fer-ne difusió.
El programa de la Jornada és el següent:
Dijous 9 de novembre del 2023 – Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47. Barcelona)
17.00 h Inauguració de la Jornada a càrrec de Laia de Nadal, rectora de la UPF, i de M. Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans
17.20 h Obertura de la Jornada a càrrec de Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra
17.30 h Conferència inaugural: «L’hospitalitat, un repte que transcendeix la política universitària», a càrrec del Dr. Josep Capdeferro, professor de la Facultat de Dret de la UPF
Divendres 10 de novembre del 2023 – Auditori de Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF (Ramon Trias Fargas, 25. Barcelona)
9.00-9.30 h Recepció dels assistents
9.30-10.30 h Conferència a càrrec de la Dra. Rita Franceschini, directora de la Unitat d’Estudis de Llengües de la Universitat Lliure de Bozen-Bolzano
10.30-11.00 h Ponència «La confiança lingüística i la participació a l’aula dels estudiants internacionals», a càrrec d’Alba Pérez Xaus, psicòloga especialitzada en l’ensenyament de català per a adults, i professora col·laboradora de la UOC en el màster en Formació del Professorat
11.00-11.45 h Pausa per a networking
11.45-13.45 h Taula rodona
Modera: Teresa Monllau, professora del Departament d’Economia de la UPF
Ponents: Marta de Blas, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC; Maria Naranjo, responsable del programa Idiomes UPF; Carles Plasencia, cap de la Secció de Dinamització del Servei de Llengües i Política Lingüística de la UV; Martí Freixa, lector de català a la Universitat de Leipzig
14.00 h Cloenda
L’assistència (presencial i/o en streaming) és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament a través d’aquest formulari.
L’IEC publica el ‘Diccionari essencial de la llengua catalana’ (DEIEC)
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) obre al públic el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC). Es tracta d’un diccionari en línia de nova planta que parteix del cabal lèxic recollit al Diccionari manual de la llengua catalana, editat per l’IEC l’any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l’Ortografia catalana (OIEC).
L’obra, de contingut normatiu, inclou els mots essencials de la llengua comuna (39.300 mots seleccionats entre els més de 70.000 articles que conté el DIEC), descrits amb criteris lexicogràfics actuals i amb orientacions d’ús.
Adreçada a un públic ampli, pretén convertir-se en una eina de consulta pràctica, conté orientacions sobre la manera d’usar els mots i una profusió d’exemples i de combinacions lèxiques que han de resultar especialment útils tant a escriptors o periodistes com a professors i estudiants de la llengua.
Així, gràcies a les informacions d’ús incloses en els articles, referides a la morfologia, a la sintaxi i a la variació dialectal o funcional, podem saber que espill és la manera pròpia d’anomenar un mirall en català occidental, mentre que a la resta del domini és un mot propi del llenguatge literari, que guipar és un verb propi d’un registre informal o que el nom diner es pot usar indistintament en singular o en plural amb el mateix valor.
Totes les entrades que tenen flexió van acompanyades de les formes flexives corresponents o bé, si són verbs, de la conjugació corresponent en cinc presentacions alternatives, una per a cada dialecte (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional). D’altra banda, aquelles entrades que poden plantejar dubtes pel que fa a la partició sil·làbica porten explícita aquesta informació.
L’aplicació de consulta té una opció de cerca bàsica i una de cerca avançada, el resultat de les quals es pot imprimir o bé exportar a un document PDF o, en el cas de la taula de resultats de la cerca avançada, també a un full de càlcul. El text dels articles és completament navegable: clicant sobre qualsevol dels mots que en formen part es pot accedir a l’article del mot en qüestió.
Els articles s’ofereixen amb totes les informacions a la vista, en presentació completa, però també es poden veure en una presentació sintètica, especialment útil en articles llargs o amb molta informació, que permet fer-se ràpidament una idea de conjunt dels diversos significats del mot o bé localitzar més fàcilment un ús concret. Finalment, en aquells mots que tenen sinònims se’n pot desplegar la llista i anar d’un article a l’altre amb un sol clic.
Presentació de l’obra ‘Joan Coromines, vida, obra i circumstàncies’
Actualització del maig de 2023 del DIEC2 en línia
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va publicar l’any 2007 la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), que és l’obra de referència normativa pel que fa al lèxic del català. D’ençà que es va publicar, ha estat objecte de diverses modificacions que s’han aplicat a la versió en línia. Des del 2020 aquestes revisions es fan dues vegades l’any. La darrera s’ha fet aquest mes de maig de 2023, amb la incorporació de 18 paraules i 138 modificacions.
Les paraules que s’han incorporat al DIEC2, algunes ja d’ús molt comú, són: birra (elegit neologisme de l’any 2022), coocurrència, edatisme, edatista, hacker i pudícia. També s’hi han incorporat dotze gentilicis derivats de noms de comarques dels territoris de llengua catalana: aneuenc, anoienc, franjolí, garrafenc, lluçanès, maresmenc, montsianenc, noguerenc, pitiús, saforenc, segrianenc i terraltenc. Així mateix, s’han afegit al diccionari locucions com ara a l’avançada, de carn i os, clau de contacte, a contracorrent, llicència d’armes, lluny de, anar massa lluny, de lluny, moll de l’os, de prop o a resguard de.
Les modificacions inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.).
Entre les novetats, hi ha nous sentits o nous usos sintàctics de determinats mots. Per exemple, la paraula busca, que apareix en la primera accepció com a «Porció menuda, subtil, d’alguna cosa, com ara una engruna, una volva, un bri, una palleta, etc.», incorpora una nova definició: «Símbol que apareix en una pantalla d’ordinador, generalment en forma de fletxa, que indica els moviments del ratolí». Un altre cas similar és el del mot carpeta, definit en primer lloc com a «Parell de cobertes, generalment de cartó o plàstic i unides per un costat, entre les quals es guarden papers, documents, dibuixos, etc.». La paraula inclou ara una nova accepció: «Conjunt de fitxers informàtics agrupats sota un mateix nom per tal de facilitar-ne l’ús i l’administració».
Una altra modificació destacable és la que afecta el verb enquistar-se, que en la primera accepció apareix definit com a «Tancar-se dins un quist». Ara incorpora una nova accepció amb la definició «Una situació difícil, un problema, esdevenir crònic».
En el cas de l’adjectiu fatal, s’hi ha afegit una accepció amb la definició molt malament que recull, per tant, l’ús adverbial. També s’han inclòs definicions del món casteller als mots canalla i puntal.
La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari.