Nova presentació dels recursos lingüístics de l’IEC. Més còmoda, més clara, més ràpida. Feu-hi un cop d’ull!
ÉS QUAN FOCALITZO QUE HI VEIG CLAR
Les construccions clivellades i l’expressió de l’èmfasi contrastiu
La pedra a la sabata
✍️En molts escrits s’hi troben fragments com el següent:
- El 1948 tornà a Barcelona, i poc després la seva dona va morir de leucèmia. És durant aquest període que escriu Saló de tardor i Terra de naufragis.
Es podia haver escrit també la segona oració de la manera següent:
- Durant aquest període escriu Saló de tardor i Terra de naufragis.
Quina de les dues versions és més aconsellable? El significat que tenen no és ben bé idèntic. Per tant, caldria reservar la primera versió per a determinats contextos. Vegem-ne el motiu.
El roc a la faixa
👉🏼GEIEC #30.4.1. Consulteu-lo
Les oracions com És al Priorat que van anar s’anomenen clivellades i són una estratègia de focalització o emfatització del constituent situat entre el verb copulatiu i la conjunció que; en el cas anterior, el sintagma preposicional al Priorat.
L’as a la màniga
👉🏼GIEC #33.4.1.3.
L’ús de les oracions clivellades és una via per focalitzar contrastivament o emfatitzar un constituent:
- És quan dormo que hi veig clar
- És la mare que ho vol
- És de la situació política que volem parlar
Per tant, és convenient de fer servir la construcció clivellada (és… que…) si es vol focalitzar el constituent entre el verb copulatiu i la conjunció i contrastar-lo amb un altre (És durant aquest període que escriu Saló de tardor i Terra de naufragis, i no abans).
Traient suc de les pedres
El verb copulatiu pot concordar amb un sintagma nominal o amb un pronom: Són els seus pares que no ho volen; Ets tu que ho has decidit i pot adaptar-se al temps del verb de l’oració: Va ser llavors que se’n va adonar.
Una estratègia molt propera és la de les construccions clivellades amb element relatiu: És al Priorat on van anar; És així com es fa. En aquests casos és possible invertir l’ordre: On van anar és al Priorat. Aquest tipus d’oracions s’anomenen pseudoclivellades, són oracions copulatives d’identificació i s’empren sovint com a respostes a preguntes amb el verb fer: –Què s’ha de fer en aquests casos? –El que s’ha de fer és demanar una ambulància.
L’IEC presenta la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic
La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, neix després dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (I, 1990) i a la morfologia (II, 1992). L’obra, especialment dirigida als mitjans de comunicació però que també pot ser una bona eina per als docents i per als professionals de la llengua en general, es pot consultar a l’apartat “Llengua” del web de l’IEC, o bé des del següent enllaç: https://estandard-oral.llocs.iec.cat/. L’edició d’aquest nou fascicle ha estat a cura del doctor Joan Veny, membre de l’IEC.
L’obra es basa en una selecció d’elements del lèxic bàsic i disponible del català en el seu àmbit general (és a dir, mots propis de dos o més dialecte) i en el seu àmbit restringit (mots propis només d’un dialecte), referendats a partir de criteris d’extensió geogràfica, freqüència d’ús, prestigi, genuïnitat i tradició; així, hi tenen cabuda mots com abdicar i abella, d’ús comú, com tereseta ‘titella’, del balear, o creïlla ‘patata’, del valencià.
Es combina d’aquesta manera la unitat de la llengua amb les variants diatòpiques a les quals els parlants dels diversos dialectes se senten fortament adherits, tot oferint-los les respectives equivalències entre mots d’àrea diatòpica i d’àrea general i deixant palès que els elements d’àmbit restringit només representen un 7,6 % del corpus general. La informació es completa amb referències als nivells de formalitat: alta (sement ↑ → llavor), mitjana (braç), baixa (clapar ↓ → dormir); als mots no admesos (despreciar); als que hi podrien tenir un lloc (*escaiar-se [una salsa] ‘negar-se’), i estrangerismes com *rohingya ‘minoria ètnica musulmana de Birmània’.
En suma, es basteix un pont entre l’estricta col·loquialitat i l’estàndard general, integrant-hi i salvaguardant elements genuïns del sistema diatòpic.
Presentació de l’edició digital del llibre Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos
La presentació de l’edició digital del llibre Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos tindrà lloc a l’IEC el proper dimecres 27 de març, a les 18 h, i comptarà amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, i de Joan Costa, Ricard Fité i Josep M. Mestres, coautors de l’obra.
Més informació aquí.
El debat sobre l’humor en valencià, a la XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi
Els propers 29 i 30 de març tindrà lloc la XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, que pretén debatre sobre l’humor en valencià com una altra manifestació social del llenguatge, també rellevant en una llengua cooficial i minoritzada. A la jornada s’hi analitzaran els contextos lingüístics, les interferències, les diferents aplicacions en mitjans audiovisuals i escrits —socials i educatius—, les possibilitats d’un humor valencià propi o mediatitzat, els recursos i la capacitat d’influència social.
La inauguració anirà a càrrec de Francisco Mora, rector de la Universitat Politècnica de València; Antoni Francés, alcalde d’Alcoi; Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i Brauli Montoya, delegat a Alacant del president de l’Institut d’Estudis Catalans.
La jornada està organitzada per la Universitat Politècnica de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Ajuntament d’Alcoi, el Centre Ovidi Montllor i la Coordinadora Alcoià i Comtat pel Valencià.
Hora: Divendres 17.30 h / dissabte 9.15 h
Lloc: Universitat Politècnica de València, campus d’Alcoi, sala de graus Roberto García Payá (edifici de Carbonell, plaça de Ferrándiz i Carbonell, Alcoi)
Podeu trobar més informació aquí.
Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura
L’Acadèmia Oberta als Ensenyants felicita la Dra. Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC i membre de la Secció Filològica, que ha estat nomenada consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Podeu trobar més informació aquí
Torna la Festa!!
Ara amb els vostres estudiants de primer cicle d’ESO
Després de l’entusiasme i dedicació mostrats en la primera edició de la Festa Fes-te de la Llengua, la Secció Filològica de l’IEC ja ho té tot a punt per a la segona. En aquesta ocasió, els protagonistes també seran els professors, però al costat dels seus alumnes de català de primer cicle d’ESO. El repte és triar juntament amb els alumnes paraules o expressions catalanes que ells facin servir i els agradin especialment, però que no surtin al diccionari.
———-
Entre tots els que vinguin a la festa, els participants amb les propostes més interessants podran defensar-les acompanyats de les seves famílies i professors en un esmorzar festiu a la seu de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona). L’acte el conduirà la periodista Laia Servera, presentadora de l’InfoK de TV3, i l’acadèmic Màrius Serra.
———-
La festa serà el dissabte 18 de maig a les 11 del matí, i el termini de presentació de propostes s’acaba el 30 d’abril, però si esteu interessats a assistir-hi heu d’enviat aquest formulari emplenat a festasf@iec.cat abans del 31 de març.
———–
PARTICIPACIÓ A LA II FESTA FES-TE DE LA LLENGUA
Dissabte 18 de maig / 11 del matí / claustre de l’IEC (Barcelona)
Nom i cognoms del docent:
Correu electrònic:
Centre:
Localitat:
Grups classe que hi podrien participar:
Un ganxo que punxa i no enganxa: el gerundi “ganxo”
La pedra a la sabata
✍ Les construccions de gerundi no poden denotar mai un fet consegüent o posterior al que expressa l’oració principal ni tampoc una situació simultània, conseqüència de l’expressada a
l’oració principal. És freqüentíssim, però, trobar-ne exemples en molts escrits:
- L’acord de desarmament no es va poder signar, esclatant immediatament la guerra
- No hi havia quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió
- Va créixer molt l’herba dels vorals, quedant ocult el camí durant molt de temps
El roc a la faixa
Les construccions de gerundi sempre són constituents adjunts, bé perifèrics a l’oració principal o adjunts del predicat, i poden tenir diversos valors semàntics (GEIEC#29.5).
A. Les construccions de gerundi absolutes (GIEC #32.3.1.) o perifèriques (GEIEC #29.5.1) externes a l’oració ocupen una posició perifèrica dins l’oració, cosa que es representa per una coma:
- Havent examinat el terreny, es va decidir que no s’hi podia construir
- Tot i demanant-ho la degana, es van negar a col·laborar
- Les construccions de gerundi poden dur subjecte -generalment en posició postverbal- o no dur-ne: Demanant-ho tu, m’ho concediran; Demanant-ho bé, m’ho concediran. En registres molt formals i en determinats contextos sintàctics, com ara en una construcció amb un paral·lelisme contrastat, també pot aparèixer en posició postverbal: Tu burxant per aquí i l’altre remugant per allà, m’ha vingut mal de cap.
- Les construccions de gerundi poden tenir valor temporal:
- Havent-lo conegut de jove, no em sé avenir que s’hagi tornat tan seriós
- Sent presidenta de l’escala la senyora Roure, es van renovar els ascensors
- causal:
- Participant tu al concurs, segur que serà divertit
- Amb l’aspiradora funcionant, no se sentia res
- condicional:
- Demanat-ho tu, segur que ho concedeixen
- Tombant a mà dreta, trobareu el Museu Municipal
- o concessiu:
- Tenint-ho tan a la vista com ho tenien, ningú no va ser capaç de veure-ho
- Demanant-ho la degana i tot, es van negar a col·laborar
- però no consecutiu:
- **Va caure per un marge, fent-se una bona esgarrinxada
Fabra (Conversa 676) l’anomena “gerundi-ganxo”, denominació molt expressiva per denotar una forma que és fàcilment substituïble per una oració copulativa. Cal convertir L’acord de desarmament no es va poder signar, esclatant immediatament la guerra en L’acord de desarmament no es va poder signar i va esclatar immediatament la guerra.
Segons els significats afegits que s’hi troben, també és possible ‘enganxar’ l’oració amb altres connectors. De No hi havia quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió en podem fer No hi havia quòrum; per tant, va quedar desconvocada la reunió. De Va créixer molt l’herba dels vorals, quedant ocult el camí se n’obté Va créixer molt l’herba als vorals, de manera que el camí va quedar ocult.
Quan les construccions de gerundi no porten subjecte explícit, s’entén que el subjecte (implícit) fa referència al subjecte o al complement directe del verb principal:
- Tornant de la feina, la van atropellar
- Buscant pis, vaig descobrir un barri molt agradable
✍ La col·locació de la construcció de gerundi a l’inici de la frase principal permet observar bé els valors indicats.
- Què en diu la GEIEC?
Aquestes construccions de gerundi poden establir diversos tipus de relacions semàntiques amb l’oració amb la qual s’adjunten. Quan el gerundi és compost, l’adjunt expressa una situació anterior a la situació expressada per l’oració principal a causa de la naturalesa perfectiva de l’auxiliar haver: Havent mort el pare, la padrina va exercir la tutela del fill menor d’edat. Quan el gerundi és simple, la relació és de simultaneïtat, com en Essent presidenta d’escala la senyora Roure, no vam fer mai cap reunió de veïns. A part del sentit temporal, la construcció perifèrica de gerundi amb subjecte explícit pot tenir un sentit causal, condicional o concessiu.(GEIEC, 29.5.1.)
B. Les construccions de gerundi que actuen com un adjunt del predicat sense perdre el sentit temporal, hi afegeixen un sentit final o de manera (GIEC #32.3.3. #32.3.4.; GEIEC, #29.5.2.)
- Ens van trucar ahir demanant més aclariments (=‘per demanar més clariments’)
- Pots col·laborar amb l’associació treballant-hi o aportant diners
Els gerundis també poden denotar una situació que coexisteix amb la que expressa el verb conjugat: En Quel ens va obrir la porta plorant; Aquesta dona la veuràs sempre feinejant. El valor temporal es pot reforçar amb el quantificador adverbial tot: Ens va rebre (tot) cantant.
✍ Cal tenir present que el fet que el subjecte del gerundi sigui implícit pot portar en alguns casos a ambigüitat: La Maria va observar els seus fills corrent pel parc. Aleshores caldrà substituir el gerundi per una altra construcció, segons el sentit: Mentre corria pel parc, la Maria observava els seus fills, que es banyaven a l’estany; La Maria va observar els fills, que corrien pel parc.
(GEIEC, #29.5.2)
L’as a la màniga
- GIEC #32.3
- Optimot: gerundi https://aplicacions.llengua.gencat.cat
Traient suc de les pedres
✍ Cal recordar la “solució Fabra”: La incorrecció es resol substituint el gerundi per una oració amb un verb flexionat introduïda per la conjunció i.
La insuportable lleugeresa d’alguns verbs
Els verbs lleugers, verbs de suport o predicats complexos
La pedra a la sabata
- Alguns mots poden perdre, al llarg de la història de la llengua, part del seu significat i de vegades algunes propietats. Aquest procés de gramaticalització afecta en cada llengua
uns elements diferents. Si es tracta d’una classe de mots d’ús molt freqüent en llengües que estan en contacte, es poden produir interferències. - Aquest és el cas dels verbs anomenats ‘de suport’, lleugers’ o nuclis de predicats complexos. Aquest verbs només conserven la part més abstracta del seu significat (acció, transferència, relació de dues entitats) i s’han de combinar amb complements nominals que portin el pes dels significat.
- Sovint els trobem utilitzats a la manera que es fa en altres llengües:
- No he portat la feina perquè no m’ha donat temps d’acabar-la.
- Em dona vergonya d’haver de parlar amb la directora.
- Dona’m un petó!
- No s’ha donat compte que portava la sabata descordada i ha caigut.
- Li ha donat un atac.
- Ja has donat la calefacció?
- Dona una ullada al meu treball i digues què et sembla.
- Li has de donar pressa.
Els exemples de (1) a (6) són inacceptables i a (7) el verb donar pot alternar amb fer. (8) és acceptable en el sentit de ‘urgir algú a fer una cosa’, però no ho és amb el verb pronominal (*dona’t pressa!), cas en el qual caldria substituir tota l’expressió: afanya’t, espavila’t, cuita, corre, mou-te, entre altres.
El roc a la faixa
El criteri d’utilització del verb donar és molt clar a la GEIEC: «Quan el subjecte no controla l’acció expressada pel sintagma verbal, no s’empra el verb donar.» (GEIEC, 17.2.2) Amb els noms d’impacte s’usa també el verb pegar o clavar (un cop de puny, una empenta).
L’as a la màniga
- GIEC, 21.2.1 [pàgines 825 – 832].
- Optimot, s.v. donar (https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&input_cercar=donar&tipusCerca=cerca.tot); s.v. temps (https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&input_cercar=temps&tipusCerca=cerca.tot).
- Diccionari de sinònims d’Albert Jané
- Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll
Traient suc de les pedres
Cal recordar els altres verbs lleugers de què fa ús la llengua:
- (No) tenir temps, portar molt de temps a l’atur, fer molt de temps que és a l’atur
- Tenir vergonya, tenir un atac, agafar-li a a algú un atac, pegar-li a algú marejos, venir-li a algú mal de cap
- Fer una ullada, una classe, un tomb per la ciutat
- Clavar un cop de puny, pegar una bufetada, pegar a fugir
- Fer passes, fer un pas al costat, fer-se endins
- Treure pit, treu banya
- Passar pena, passar por
- Prendre paciència, prendre partit
- Agafar un refredat, una empipada
Una combinació de verb lleuger i nom que s’estabilitza pot arribar a lexicalitzar-se i, de vegades, perdre el sentit composicional per agafar-ne un d’unitari: (no) tenir pèls a la
llengua, treure foc pels queixals, donar carabassa, picar l’ullet, plegar veles, trencar relacions, perdre l’oremus.
Aina Moll, en el record
Des de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants ens afegim al dol per la mort de la filòloga i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Aina Moll i Marquès, morta a Palma aquest dissabte, 9 de febrer de 2019. Va néixer a Ciutadella el 1930. Llicenciada en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Catedràtica de Francès de l’Institut Joan Alcover de Palma (1961-1995). Col·laborà amb el seu pare, Francesc de B. Moll, en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear i feu enquestes dialectològiques per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica. Com a editora, va dirigir les col·leccions de l’Editorial Moll i de l’Escola d’Idiomes de l’Estudi General Lul·lià. Autora de nombrosos articles i llibres de text de llengua francesa. Fou membre de diferents comissions, la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) i coordinadora de l’àrea I del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i de la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1990-1995). Va ser sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i membre del Grup Català de Sociolingüística. Guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988), el Premi Pompeu Fabra, la Medalla d’Or del Consell de Mallorca i el premi Ramon Llull del Govern Balear (1988). Era doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (2012).
Us deixem l’enllaç amb la semblança que n’ha fet Isidor Marí, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual ha estat president:
https://llegim.ara.cat/actualitat/Aina-Moll-Memoria-exemple_0_2177782390.html
Atès el que millor homenatge que li podem retre és contribuir a la difusió de la seva obra, us oferim aquí l’enllaç a un recull d’articles seus que es pot consultar a la pàgina de la Secció Filològica de l’IEC:
Taula rodona sobre gramàtica de referència i escola
El dia 23 de gener de 2019, en el marc de III Congrés Internacional sobre l’Ensenyament de la Gramàtica, va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès un Diàleg a tres veus sobre la gramàtica de referència i l’escola entre Anna Camps (Universitat Autònoma de Barcelona – GREAL), Mª Josep Cuenca (Universitat de València – Institut d’Estudis Catalans, directora de la GEIEC) i Salvador Gutiérrez Ordóñez (Universidad de León – Real Academia Española).
Ben aviat en tindreu més informació.