aoe@correu.iec.cat

Acadèmia Oberta als Ensenyants

L’article amb els topònims

Hi ha noms de lloc que poden anar acompanyats d’un article. L’ús de l’article amb aquests noms propis és variable, però es poden establir una sèrie de regularitats, que detallem a continuació. Amb els noms de les poblacions, generalment no hi ha l’article, com és el...
Més informació

El verb “ésser” amb valor temporal

Quan volem expressar un valor de localització en el temps, fem servir el verb ésser: La reunió és a les quatre, Ja som al febrer, Demà encara serem a l'hivern. En general el subjecte s'omet si se sobreentén que és l'emissor o emissors i el receptor o receptors. També...
Més informació

La pronúncia de la essa en mots prefixats

En alguns mots prefixats, si el primer element acaba en vocal i el segon comença amb essa, hi ha una essa sorda que queda en posició intervocàlica. És el cas de mots com asèptic, contrasenya, ecosistema, entresol, monosíl·lab, preselecionar, sobresalt o vicesecretari....
Més informació

Grafia de la erra en els mots prefixats i compostos

En els mots prefixats i compostos, si el segon constituent comença amb erra i aquesta erra queda en posició intervocàlica, generalment es representa amb una erra simple, encara que la pronúncia correspon a la erra vibrant. És el que passa en mots com autoretrat,...
Més informació

“En” i “al” davant d’infinitiu amb valor temporal i causal

La preposició en, quan va seguida d’un infinitiu, es pot fer servir amb un significat equivalent al de l’adverbi quan i pot introduir un adjunt amb valor temporal. Si el temps de l’oració principal és perfectiu (es refereix a una acció acabada), l’adjunt expressa una...
Més informació

Al voltant de la prefixació: els espais en blanc en casos particulars

Com ja vam explicar en aquesta entrada, una de les excepcions a la norma general que indica que els mots prefixats s’escriuen amb el prefix i la base lèxica aglutinats són les locucions i les expressions lexicalitzades. És a dir, quan un prefix precedeix una...
Més informació

La concordança del participi dels temps verbals compostos

El participi és una forma verbal no personal que presenta flexió de gènere i nombre i que es pot fer servir com a adjectiu o per a construir determinades formes verbals compostes. Quan actua com un adjectiu, concorda amb el nom que acompanya, com a el nou redactor...
Més informació

Els mots compostos

A l’hora de crear paraules noves, la llengua disposa de diferents recursos, un dels quals és la composició, que consisteix a combinar dues o més bases lèxiques de manera que juntes formen un sol mot. Els elements que constitueixen els mots compostos poden ser mots...
Més informació

La pronúncia de la erra a final de mot

Un fenomen que es produeix en la major part dels parlars catalans és l’emmudiment de la erra final en mots aguts. Aquest fenomen és general, amb poques excepcions, en menorquí i sobretot en mallorquí, no es produeix en gran part del valencià i en els altres parlars sí...
Més informació

Al voltant de l’ús de l’apòstrof

En català, l’article definit singular i la preposició de generalment s’apostrofen quan precedeixen una vocal, també precedida de hac, sempre que no es tracti de l’article femení seguit de i o u àtones, atès que en aquest cas no hi ha apostrofació (OIEC §§ 4.1.1.1,...
Més informació

Darreres entrades

Dia Mundial de la Poesia

26 febr. 2026 |

Us fem arribar informació sobre una activitat que pot ser del vostre interès: els actes del Dia Mundial de la Poesia, que tindran lloc entre el 15 i el 25 de març a Tremp, Lleida, Santa Margarida de Montbui, el Pont de Suert, Tarragona, Tortosa, Solsona, Barcelona i...

Darrers apunts de llengua del web de la SF

17 febr. 2026 |

Aquests són els darrers apunts de llengua que s’han publicat al web de la Secció Filològica: Allegro ma non troppo Un manlleu, en l’àmbit lingüístic, és un element que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra. Si pensem en l’evolució constant de les societats i...

Propers esdeveniments

Visualitza el calendari