És quan focalitzo que hi veig clar

La pedra a la sabata

En molts escrits podem trobar-hi troben fragments com el següent:

  • El 1948 tornà a Barcelona, i poc després la seva dona va morir de leucèmia. És durant aquest període que escriu ‘Saló de tardor’ i ‘Terra de naufragis’.

Es podia haver escrit també la segona oració de la manera següent: 

  • Durant aquest període escriu ‘Saló de tardor’ i ‘Terra de naufragis’ 

Quina de les dues versions és més aconsellable? El significat que tenen no és ben bé idèntic. Per tant, caldria reservar la primera versió per a determinats contextos. Vegem-ne el motiu.

 

El roc a la faixa

Les construccions com És al Priorat que van anar s’anomenen construccions clivellades i són una estratègia de focalització o emfatització del constituent situat entre el verb copulatiu i la conjunció que; en el cas anterior, el sintagma preposicional al Priorat.

 

L’as a la màniga

L’ús de les oracions clivellades és una via per a focalitzar contrastivament o emfatitzar un constituent: 

  • És quan dormo que hi veig clar
  • És la mare que ho vol
  • És de la situació política que volem parlar

Per tant, és convenient de fer servir la construcció clivellada (és… que…) si es vol focalitzar el constituent entre el verb copulatiu i la conjunció i contrastar-lo amb un altre:

  • És durant aquest període que escriu ‘Saló de tardor’ i ‘Terra de naufragis’ (i no abans)

Per a més informació: GEIEC § 30.4.1 (La focalització contrastiva) i GIEC § 33.4.1.3 (L’èmfasi contrastiu per mitjà de les construccions clivellades)

 

Traient suc de les pedres

El verb copulatiu pot concordar amb un sintagma nominal o amb un pronom, i pot adaptar-se al temps del verb de l’oració:

  • Són els seus pares que no ho volen
  • Ets tu que ho has decidit
  • Va ser llavors que se’n va adonar

Una estratègia molt propera és la de les construccions clivellades amb element relatiu:

  • És al Priorat on van anar
  • És així com es fa

En aquests casos és possible invertir l’ordre:

  • On van anar és al Priorat

Aquest tipus d’oracions s’anomenen pseudoclivellades. Són oracions copulatives d’identificació i s’empren sovint com a respostes a preguntes amb el verb fer:

  • –Què s’ha de fer en aquests casos? –El que s’ha de fer és demanar una ambulància. 

L’IEC presenta la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic

La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, neix després dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (I, 1990) i a la morfologia (II, 1992). L’obra, especialment dirigida als mitjans de comunicació però que també pot ser una bona eina per als docents i per als professionals de la llengua en general, es pot consultar a l’apartat “Llengua” del web de l’IEC, o bé des del següent enllaç: https://estandard-oral.llocs.iec.cat/. L’edició d’aquest nou fascicle ha estat a cura del doctor Joan Veny, membre de l’IEC.

L’obra es basa en una selecció d’elements del lèxic bàsic i disponible del català en el seu àmbit general (és a dir, mots propis de dos o més dialecte) i en el seu àmbit restringit (mots propis només d’un dialecte), referendats a partir de criteris d’extensió geogràfica, freqüència d’ús, prestigi, genuïnitat i tradició; així, hi tenen cabuda mots com abdicar i abella, d’ús comú, com tereseta ‘titella’, del balear, o creïlla ‘patata’, del valencià.

Es combina d’aquesta manera la unitat de la llengua amb les variants diatòpiques a les quals els parlants dels diversos dialectes se senten fortament adherits, tot oferint-los les respectives equivalències entre mots d’àrea diatòpica i d’àrea general i deixant palès que els elements d’àmbit restringit només representen un 7,6 % del corpus general. La informació es completa amb referències als nivells de formalitat: alta (sement ↑ → llavor), mitjana (braç), baixa (clapar ↓ → dormir); als mots no admesos (despreciar); als que hi podrien tenir un lloc (*escaiar-se [una salsa] ‘negar-se’), i estrangerismes com *rohingya ‘minoria ètnica musulmana de Birmània’.

En suma, es basteix un pont entre l’estricta col·loquialitat i l’estàndard general, integrant-hi i salvaguardant elements genuïns del sistema diatòpic.