Author: David Ordóñez

Josep Piera, membre de l’IEC, rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural

David Ordóñez

Josep Piera i Rubió, escriptor, poeta, traductor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha estat guardonat amb el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural.

D’acord amb les bases, el Premi, dotat amb 20.000 euros, s’atorga a una persona que «per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans».

El guardó es va fer públic el dimecres 1 de març durant una roda de premsa en què Piera va explicar el seu primer vincle amb el català: «Jo vaig començar escrivint poemes en castellà i cançons en francès, perquè eren les llengües que apreníem a l’escola. No podia imaginar-me que la llengua que parlava la meua família, que parlava la gent del meu poble, aquella llengua que deien que no tenia gramàtica, era una llengua en què es podia escriure i cantar.» L’autor també va aprofitar per a reivindicar l’ús del català: «Fem cultura, fem llengua, visquem-la, sentim-la, usem-la, diguem “t’estime”. El que importa és que una llengua estiga dita.»

La seva extensa obra inclou novel·les, dietaris, biografies, contes, poemes, assajos i traduccions. Entre les seves obres de narrativa hi ha El cingle verd, Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March o El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai. La seva producció poètica completa es pot trobar en el volum Poesia completa: 1971-2018. L’IEC ha editat tres publicacions seves: Idioma valencià?, Sobre la realitat poètica de Francesc Vallverdú i Teodor Llorente en la memòria.

L’acte de lliurament del Premi es farà a principis de juny en un lloc seleccionat conjuntament per l’autor i Òmnium Cultural.

Ja es poden fer consultes avançades al ‘Diccionari català-valencià-balear’

David Ordóñez

Coincidint amb el centenari de la data de naixement d’Antoni M. Alcover (2 de febrer de 1862), ahir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va fer pública una eina de cerca avançada per a la consulta de la versió digital del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), que millora molt la cerca simple que es podia fer fins ara. L’accés a aquest recurs, que pot ser molt útil per als professionals de les indústries de la llengua, es fa a través de l’aplicació de la Base de dades lexicogràfica BDLex, enllaçada al Portal de Recursos en línia de l’IEC.

La consulta avançada dels diccionaris continguts en la BDLex, de la qual forma part el DCVB, permet accedir a la informació del DCVB a partir de tots els elements estructurals del diccionari i fer cerques selectives per criteris delimitadors. Amb aquesta nova eina, el portal en línia de l’IEC incorpora un recurs molt útil per a investigadors, traductors, correctors i altres professionalss, sinó també per a qualsevol usuari interessat per la llengua.

L’accés públic a aquesta consulta avançada, desenvolupada informàticament a l’IEC, és possible gràcies a la signatura, el passat 15 de desembre de 2022, d’un acord entre l’Institut d’Estudis Catalans i la Institució Francesc de Borja Moll, titular actual dels drets del DCVB. Segons aquest acord, l’IEC pot oferir de forma lliure i gratuïta l’accés a consultes avançades del DCVB dins del marc de la plataforma BDLex.

A més del DCVB, mitjançant l’aplicació de consulta de la BDLex, que es va obrir al públic l’octubre de 2020, es pot accedir a les informacions de dotze diccionaris catalansmés dels segles XIX i XX:

DMFC = FEBRER I CARDONA, Antoni. Diccionári menorquí españól francês y llatí. [Manuscrit, principis de segle XIX; publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, 2001] DEBJ = ESTEVE, Joaquim; BELLVITGES, Josep; JUGLÀ I FONT, Antoni. Diccionario-catalan-castellano-latino. Barcelona: en la oficina de Tecla Pla Viuda, 1803 i 1805. 2 v.
DLCL = LABÈRNIA, Pere. Diccionari de la llengua catalana: Ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla, 1839 i 1840. 2 v.
DMCF = FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari mallorqui-castella. Palma: Imprenta y Llibreria de Esteva Trias, 1840
DVCE = ESCRIG, José. Diccionario valenciano-castellano. València: Imprenta de J. Ferrer de Orga, 1851
NDMA = AMENGUAL, Joan Josep. Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin. Palma: Imprenta y Librería de Juan Colomar, 1858. 2 v.
DMCT = [TARONGÍ I CORTÈS, Josep]. ʻDiccionari mallorquí-castelláʼ per un mallorquí, aficionat á sa seva llengua. Palma de Mallorca: Imprenta d’en Bartomeu Rotger, 1878. [Inacabat] DGMG = MARTÍ I GADEA, Joaquim. Novísimo diccionario general valenciano-castellano. València, 1891
DPCV = VALLÈS, Emili. Pal·las: Diccionari català-castellà-francès: Amb vocabularis castellà-català- francès-català. Barcelona: Horta, [1927] DGLC = FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932
DGFP = FERRER PASTOR, Francesc. Diccionari general. València: Impremta Fermar, 1985
DIEC1 = INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Moll; València: Edicions 3 i 4, 1995

Tria del neologisme de l’any 2022

David Ordóñez

Com cada any, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2022. La votació s’obre avui, dilluns 12 de desembre, a les 10 h, a través del web www.neologisme.cat, i es tancarà el dijous 22 de desembre, a les 24 h.

Els deu neologismes proposats per les entitats organitzadores i entre els quals podran elegir les persones que participin en la votació són els següents:

  • birra f. Col·loquialment, cervesa.
  • metavers m. Entorn virtual on les persones interaccionen per mitjà d’avatars en un ciberespai que és una metàfora del món real.
  • micromobilitat f. Conjunt dels desplaçaments efectuats amb mitjans de transport lleugers, de petites dimensions i proveïts d’un motor elèctric de baixa potència o bé sense motor, generalment per a una sola persona, que s’utilitzen per recórrer distàncies curtes.
  • nanosatèl·lit m. Plataforma espacial caracteritzada per tenir una massa, un volum i una potència menors que en el cas dels satèl·lits convencionals, i un pes comprès entre 1 i 10 kg.
  • poliamor m. Pràctica consistent a mantenir relacions afectives i sexuals amb més d’una persona, amb el coneixement i l’acord de totes les persones implicades.
  • revictimització f. Maltractament addicional exercit contra una dona en situació de violència masclista com a conseqüència dels dèficits o desencerts de la intervenció dels agents i organismes responsables.
  • salut mental f. Estat d’equilibri psíquic en què la persona és capaç d’usar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana.
  • submissió química f. Administració d’una substància amb efectes psicoactius a una persona sense el seu coneixement per tal de modificar el seu estat de consciència, el seu comportament o anul·lar-li la voluntat.
  • tuti m. En el joc del paraulògic, paraula que conté totes les lletres del joc del dia.
  • violència vicària f. Violència intrafamiliar exercida de manera conscient contra una persona, sovint un fill, amb la intenció de fer mal a una tercera persona que és la destinatària real de l’acció, sovint l’exparella.

Com cada any, es proposen paraules que no són al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i que són noves o l’ús de les quals ha tingut un augment de freqüència considerable. Com a novetat, enguany s’ha decidit que una de les deu paraules sigui simplement un mot força antic i usat que es troba a faltar en el diccionari i, en aquest cas, es tracta de birra.

Finalitzat el període de votació, el dia 23 de desembre es farà públic el neologisme guanyador de l’any 2022. A més, com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió Lexicogràfica de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat per a incorporar-se al diccionari normatiu.

Una iniciativa per a acostar la llengua als parlants

La campanya per a escollir el neologisme de l’any és una iniciativa que pretén fer visibles els temes que interessen a la societat i acostar la llengua als parlants. Amb aquest objectiu, se’ls ofereix la possibilitat d’opinar sobre el neologisme que voldrien veure incorporat al diccionari normatiu.

En l’edició de l’any passat, hi van participar 8.045 persones i el neologisme guanyador va ser negacionisme, en el context de la pandèmia sanitària.

En anys anteriors, els neologismes guanyadors van ser: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020).

L’Observatori de Neologia de la UPF

L’Observatori de Neologia (OBNEO) va néixer com a grup de recerca l’any 1988 a la Universitat de Barcelona i el 1994 es va incorporar a l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. L’OBNEO analitza el fenomen de l’aparició de paraules noves o neologismes en l’ús, tant en llengua catalana com en llengua castellana. Des del 1996, ha estat reconegut com a grup de recerca amb nom específic de la UPF.

Aquest és el novè any consecutiu que l’OBNEO organitza conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans la votació per a escollir el neologisme de l’any.

Presentació pública del ‘Nomenclàtor mundial’

David Ordóñez

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

Presentació pública del Nomenclàtor mundial

Hi participaran Nicolau Dols, president de la Secció Filològica;
F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya;
Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la Secció Filològica,
i Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica.

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 15 de desembre, a les 17 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer enviant un missatge a sf@iec.cat.

Presentació del llibre de Joan Veny ‘Història lingüística dels nostres peixos’

David Ordóñez

HISTORIA LINGÜISTICA DELS NOSTRES PEIXOS | JOAN VENY | Casa del Libro

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i L’Aquàrium de Barcelona es complauen a convidar-vos a la presentació de l’obra

Història lingüística dels nostres peixos, de Joan Veny

La presentació se celebrarà el dimecres 30 de novembre, a les 19 hores, a l’Auditori de L’Aquàrium (Moll d’Espanya del Port Vell, s/n, Barcelona).

Les inscripcions per a l’assistència a l’acte s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Barcelona, novembre del 2022

Presentació pública de les incorporacions al DIEC2 del 2022

David Ordóñez

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

Presentació pública de les incorporacions al DIEC del 2022

Mercè Lorente, secretària de la Secció Filològica i membre de la Comissió de Lexicografia, i els membres de la Secció Filològica Magí Camps i Màrius Serra presentaran públicament per als mitjans de comunicació les actualitzacions del 2022 del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC), que han comportat la incorporació a l’obra d’una vintena de paraules noves i la modificació de més de sis-centes.

L’acte se celebrarà presencialment el dilluns 28 de novembre, a les 11 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Barcelona, novembre del 2022

Sessió en memòria de Germà Colón

David Ordóñez

Universitat de Barcelona - La UB homenajea al filólogo Germà Colón

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a la

Sessió en memòria de Germà Colón Domènech (1928-2020)

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 20 d’octubre, de les 17 a les 19.30 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Programa

17.00 h  Inauguració de la sessió a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; M. Josep Cuenca, tresorera de la Secció Filològica de l’IEC, i José Enrique Gargallo, membre de la Secció Filològica de l’IEC

17.15 h  Joan Veny:  «Paral·lelismes amicals»

17.30 h  Antoni Ferrando: «Germà Colón, mestre i amic»

17.45 h  Lluís Gimeno Betí: «La Fundació Germà Colón Domènech, el llegat del mestre»

18.00 h  Beatrice Schmid: «Germà Colón romanista»

18.15 h José Enrique Gargallo: «L’estudiós dels refranys»

18.30 h  Joan Martí i Castell: «Germà Colón i l’IEC»

18.45 h  Presentació del Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain, a càrrec de Maria-Pilar Perea

19.15 h  Cloenda de la sessió

Amb la col·laboració de

L’IEC en l’eix de la qualitat lingüística

David Ordóñez

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

L’IEC en l’eix de la qualitat lingüística

El nou web de l’Observatori de la Qualitat Lingüística, en el marc del Pacte Nacional per la Llengua

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 14 de juliol, de les 18 a les 20 h, a la seu de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Programa

18.00 h – Obertura de l’acte, a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC
18.15 h – Intervenció de F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
18.30 h – Presentació del nou web de l’Observatori de la Qualitat Lingüística, a càrrec d’Oriol Camps i Jaume Salvanyà
19.00 h – Taula rodona, amb Oriol Camps, Miquel Àngel Pradilla i Mila Segarra. Col·loqui i preguntes dels assistents
20.00 h – Cloenda de l’acte, a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica

Barcelona, juny del 2022

INVITACIÓ

FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

Nova actualització del DIEC2 en línia

David Ordóñez

DIEC2 en línia - Softcatalà

Incorpora nou articles nous, cent vuitanta-quatre modificacions i tres supressions

Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat d’afegir a la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) hi ha negacionisme, que és el neologisme de l’any 2021; mots d’ús generalitzat avui dia com resilient o acotxador, i les variants geolectals arredonir, desorde i esser. Els articles que han estat suprimits de la nomenclatura del diccionari són l’adjectiu encotillat -ada (la informació ha estat traslladada a l’article encotillar), mamarratxo i mamarratxada.

Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Entre aquestes modificacions, destaquem l’addició de sentits molt vius en mots com abocar, adient, base, bipolar, competitiu, confusionari, figurar, melòdic, molestar, orla, pastel, record, responsable, sèrie, etc.

Finalment, és rellevant el nombre les locucions que s’han afegit al diccionari: molts d’anys, cadena perpètua, cafè llarg, cafè curt, camí de Sant Jaume, a cara descoberta, a la curta o a la llarga, haver-hi feina, tenir feina, guitarra elèctrica, de llarg, a nom de, parc aquàtic, parc d’atraccions, en paus, de pet, recta final, tirar la tovallola, vermell com un pebrot, etc.

La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC2 es pot consultar a la pàgina Actualitzacions de la consulta en línia del diccionari.

L’IEC publica l’edició impresa i actualitza la versió digital de la ‘Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic’

David Ordóñez

L’IEC publica l’edició impresa de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, seguint la tradició dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (1990) i a la morfologia (1992). L’edició d’aquest fascicle ha estat a cura de Joan Veny, membre de l’IEC.

PROPOSTA PER A UN ESTÀNDARD ORAL DE LA LLENGUA CATALANA. III. VENY, JOAN (ED.). Libro en papel. 9788499656410

L’obra, dirigida als mitjans de comunicació, però que també pot ser una bona eina per als docents, es va editar per primera vegada l’any 2018 en versió digital, i des d’aquell moment es pot consultar al web de l’IEC.

Pel que fa a la versió digital, ja es pot accedir a la nova edició actualitzada de l’obra per mitjà d’aquest enllaç. Aquesta edició, que coincideix amb la publicació impresa de l’obra, inclou les principals incorporacions i canvis de les últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (març del 2021 i novembre del 2021).

Pel que fa a les modificacions, la major part són conseqüència de la publicació de les dues últimes actualitzacions del DIEC2. D’aquesta manera, els articles afegits a la nomenclatura del DIEC2 han permès treure la marca de falta de documentació al DIEC2 (*) d’una desena d’unitats lèxiques, com ara animalisme, quinoa, transgènere, aforament o tonyiner; també d’unitats lèxiques d’àmbit restringit, com ara espertinar (pròpia del dialecte septentrional).

En algun cas, s’ha modificat la forma de l’entrada: s’ha afegit el fem. gerenta a l’entrada gerent; algunes entrades en plural com amoretes f. pl. o resquícies f. pl. han passat a ésser singulars amb indicació de plural opcional en la categoria lèxica amoreta f. (pl.) o resquícia f. (pl.); en altres casos, s’ha modificat la subcategorització de verbs com ensenyar o ostentar (s’ha canviat la categoria v. tr. per v. tr. i intr.).

També hi ha modificacions en les relacions de sinonímia: la incorporació de les entrades assolellat i solejat, per ex., ha fet possible establir una relació de sinonímia nova (assolellat -ada adj. / solejat -ada / solell -a / solellós -osa ), o les modificacions en les definicions del DIEC2 han permès desfer-ne d’altres (holandès i neerlandès).

Pel que fa a les addicions, s’incorporen també en aquesta edició algunes unitats lèxiques que encara no són al DIEC2, marcades amb un asterisc (*). Hi destaquen locucions com de pedra picada* loc. adj. (‘de conviccions molt fermes’), pal de paller* m. (‘eix o nucli que vertebra una societat, una empresa’) o tant li fa* loc. adv. (‘tant és’).

Finalment, s’han esmenat alguns errors de l’última actualització, d’acord amb les aportacions i els suggeriments que hem rebut dels usuaris de l’obra.