Les gramàtiques i l’ortografia de l’IEC, a un clic

Demà, 9 de juny, a les 13.30 hores, s’obrirà al públic la consulta de les edicions en línia de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), de l’Ortografia catalana (OIEC) i de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU). Aquesta obertura es farà durant l’emissió del programa Popap, de Catalunya Ràdio, en què intervindran Gemma Rigau, Mila Segarra i M. Josep Cuenca, membres de la Secció Filològica i responsables acadèmiques, respectivament, de les tres obres.

Es tracta, en tots tres casos, de la segona edició revisada acompanyada d’un entorn de consulta propi amb un cercador incorporat i amb elements de navegació que permeten contextualitzar en tot moment la consulta i desplaçar-se pel text.

A més de servir per a posar a l’abast de tothom aquestes obres, aquestes edicions estan pensades perquè se’n pugui fer una consulta simple i alhora potent, precisa i fiable, orientada a obtenir la informació necessària per a resoldre, segons el cas, els dubtes gramaticals o ortogràfics, o per a l’estudi de la llengua. D’altra banda, les característiques d’aquestes edicions permetran mantenir constantment actualitzades aquestes obres, com ara ja passa amb el Diccionari de la llengua catalana (DIEC). L’enfocament eminentment pràctic d’aquestes edicions té com a objectius potenciar el coneixement i l’ús de la llengua i fer familiars als usuaris no especialitzats les gramàtiques i l’ortografia com a eines de consulta, fins al punt que puguin incorporar-se al nostre dia a dia de la mateixa manera que ho ha fet el DIEC.

Entre les novetats més destacades que comparteixen les edicions en línia que ara es publiquen, sobresurt especialment la part dedicada a la consulta de la conjugació de cadascun dels 8.756 verbs que tenen entrada al DIEC, que consten d’un total de 482.785 formes conjugades que comprenen les variants geogràfiques reconegudes per la normativa.

La nova edició en línia de la GIEC incorpora les novetats introduïdes en l’elaboració de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la GBU, i reuneix el text publicat el 2016 i la Bibliografia publicada posteriorment el 2019. Entre les eines de consulta que ofereix aquesta edició, cal destacar dues modalitats especials de cerca: la que permet localitzar només els apartats de l’obra que tracten sobre un determinat mot o concepte o n’aporten informació rellevant (cerca per matèria) i la que permet cercar una forma amb les seves variants (cerca amb variants).

En el cas de la GBU, l’edició en línia integra en el text imprès publicat el 2019 els enregistraments sonors dels exemples, fins ara consultables gràcies a un codi QR, i permet la consulta particularitzada de les remarques normatives i d’ús, de les quals proporciona un índex. Així mateix, integra la consulta del Glossari de termes gramaticals, tal com ja ho feia la GEIEC, i ofereix al mateix temps un índex de termes.

Finalment, pel que fa a l’OIEC, aquesta edició en línia inclou i aplica totes les modificacions aprovades el 2021 i també ofereix un índex analític de nova planta, en la mateixa línia que el de la GIEC, i una guia bibliogràfica. A més, posa a disposició dels usuaris eines de consulta específiques per a l’índex d’exemples, que permeten filtrar-los tipològicament segons si són mots pertanyents al lèxic comú o si són xifres, símbols o abreviacions, i segons si pertanyen a una classe de noms propis o si són sintagmes, locucions o oracions.

Aquests projectes han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Fundació “la Caixa”.

Nova actualització del DIEC2 en línia

DIEC2 en línia - Softcatalà

Incorpora nou articles nous, cent vuitanta-quatre modificacions i tres supressions

Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat d’afegir a la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) hi ha negacionisme, que és el neologisme de l’any 2021; mots d’ús generalitzat avui dia com resilient o acotxador, i les variants geolectals arredonirdesorde esser. Els articles que han estat suprimits de la nomenclatura del diccionari són l’adjectiu encotillat -ada (la informació ha estat traslladada a l’article encotillar), mamarratxo i mamarratxada.

Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Entre aquestes modificacions, destaquem l’addició de sentits molt vius en mots com abocaradientbasebipolar, competitiuconfusionarifigurarmelòdicmolestarorlapastelrecordresponsablesèrie, etc.

Finalment, és rellevant el nombre les locucions que s’han afegit al diccionari: molts d’anys, cadena perpètua, cafè llarg, cafè curt, camí de Sant Jaume, a cara descoberta, a la curta o a la llarga, haver-hi feina, tenir feina, guitarra elèctricade llarg, a nom de, parc aquàtic, parc d’atraccions, en paus, de pet, recta final, tirar la tovallola, vermell com un pebrot, etc.

La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC2 es pot consultar a la pàgina Actualitzacions de la consulta en línia del diccionari.

L’IEC publica l’edició impresa i actualitza la versió digital de la ‘Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic’

L’IEC publica l’edició impresa de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, seguint la tradició dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (1990) i a la morfologia (1992). L’edició d’aquest fascicle ha estat a cura de Joan Veny, membre de l’IEC.

PROPOSTA PER A UN ESTÀNDARD ORAL DE LA LLENGUA CATALANA. III. VENY, JOAN  (ED.). Libro en papel. 9788499656410

L’obra, dirigida als mitjans de comunicació, però que també pot ser una bona eina per als docents, es va editar per primera vegada l’any 2018 en versió digital, i des d’aquell moment es pot consultar al web de l’IEC.

Pel que fa a la versió digital, ja es pot accedir a la nova edició actualitzada de l’obra per mitjà d’aquest enllaç. Aquesta edició, que coincideix amb la publicació impresa de l’obra, inclou les principals incorporacions i canvis de les últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (març del 2021 i novembre del 2021).

Pel que fa a les modificacions, la major part són conseqüència de la publicació de les dues últimes actualitzacions del DIEC2. D’aquesta manera, els articles afegits a la nomenclatura del DIEC2 han permès treure la marca de falta de documentació al DIEC2 (*) d’una desena d’unitats lèxiques, com ara animalisme, quinoa, transgènere, aforament o tonyiner; també d’unitats lèxiques d’àmbit restringit, com ara espertinar (pròpia del dialecte septentrional).

En algun cas, s’ha modificat la forma de l’entrada: s’ha afegit el fem. gerenta a l’entrada gerent; algunes entrades en plural com amoretes f. pl. o resquícies f. pl. han passat a ésser singulars amb indicació de plural opcional en la categoria lèxica amoreta f. (pl.) o resquícia f. (pl.); en altres casos, s’ha modificat la subcategorització de verbs com ensenyar o ostentar (s’ha canviat la categoria v. tr. per v. tr. i intr.).

També hi ha modificacions en les relacions de sinonímia: la incorporació de les entrades assolellat i solejat, per ex., ha fet possible establir una relació de sinonímia nova (assolellat -ada adj. / solejat -ada / solell -a / solellós -osa ), o les modificacions en les definicions del DIEC2 han permès desfer-ne d’altres (holandès i neerlandès).

Pel que fa a les addicions, s’incorporen també en aquesta edició algunes unitats lèxiques que encara no són al DIEC2, marcades amb un asterisc (*). Hi destaquen locucions com de pedra picadaloc. adj. (‘de conviccions molt fermes’), pal de paller* m. (‘eix o nucli que vertebra una societat, una empresa’) o tant li fa* loc. adv. (‘tant és’).

Finalment, s’han esmenat alguns errors de l’última actualització, d’acord amb les aportacions i els suggeriments que hem rebut dels usuaris de l’obra.

El nom de la capital d’Ucraïna és Kíiv

Kiev - Wikipedia, la enciclopedia libre

La forma aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per al nom de la capital d’Ucraïna en el Nomenclàtor mundial és Kíiv, d’acord amb els criteris aplicats en la realització d’aquesta obra.

D’acord amb les recomanacions internacionals, es van prioritzar les formes en la llengua originària i no les rebudes a través de llengües intermèdies, com en aquest cas el rus per a la forma Kíev, especialment en el cas de la toponímia de les antigues repúbliques soviètiques. La forma Kíiv correspon a la transcripció en català del nom propi en llengua ucraïnesa. De fet, aquesta forma la va adoptar com a oficial Ucraïna l’any 1995.

Des civils ukrainiens effacent les panneaux de signalisation pour dérouter  les militaires russes - La Libre

Topònims exògens provinents de llengües amb alfabet no llatí

Rússia, Belarús i Ucraïna: Des del 1994, els noms russos es transcriuen amb el sistema aprovat per la Secció Filològica de l’IEC, que fou actualitzat el 2015 (Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català (Acord del 13 de novembre de 2015). Aquest sistema s’ha aplicat en els noms de Rússia, Belarús i Ucraïna. En el cas de Belarús i Ucraïna s’hi han fet les modificacions pertinents per reflectir-ne adequadament la pronúncia.

La toponímia d’Ucraïna inclosa en el Nomenclàtor mundial és la que consta en la llista adjunta.

El Nomenclàtor mundial, que ha estat realitzat per la Comissió d’Onomàstica de la SF de l’IEC, és un projecte portat a terme en el marc de la Comissió de Toponímia de Catalunya, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest nomenclàtor el va aprovar el ple de la Secció Filològica el maig de l’any 2021 i pròximament es podrà consultar en format digital.

L’elaboració del nomenclàtor es va aprovar amb la finalitat d’establir un corpus d’exònims en català des de l’Administració amb l’objectiu principal de fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana per a un ús públic general en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, etc.).

En la determinació del corpus toponímic es prioritzen les formes d’ús més general que permeten la localització geogràfica dels topònims, ja siguin adaptades al català (Milà, en italià Milano), o en la llengua originària (Oxford) quan no tenen una forma específica en llengua catalana o aquesta no té un ús consolidat en català. No obstant això, tenint en compte que molts llocs són coneguts amb més d’un nom, s’hi ha incorporat el concepte de forma secundària, que permet a l’usuari triar la forma més adequada per a un ús concret.

Barcelona, 3 de març de 2022

Presentació de les noves paraules que s’incorporen al DIEC

 

Diccionari de la Llengua Catalana: Diccionari IEC (Diccionaris) : Institut  d'Estudis Catalans: Amazon.es: Libros

S’hi introdueixen cinquanta-dues paraules noves i se’n modifiquen prop de dues-centes

La Secció Filològica us convida a la presentació pública anual de les principals novetats que aquest mes de novembre s’incorporaran al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). En aquesta actualització s’hi han introduït cinquanta-dues paraules noves i se n’han modificat prop de dues-centes. Algunes d’aquestes novetats són paraules que en poc temps han passat a formar part del lèxic comú habitual, com coronavirus, covid o cribrar i cribratge. Però l’important conjunt de novetats abraça moltes altres àrees temàtques.

El passat mes de març es va fer una altra actualització, amb cinquanta paraules noves i quaranta-una de modificades. Així doncs, aquest any 2021 s’hauran introduït al DIEC cent dues paraules noves i se n’hauran modificat dues-centes trenta-tres.

Quines paraules més s’incorporen al diccionari? Com i per què se’n modifiquen prop de dues-centes? Com funciona l’actualització del DIEC? Són algunes de les preguntes que tindran resposta en la presentació pública anual de l’actualització del diccionari, que tindrà lloc el dilluns 29 de novembre a les 10.30 h en format dual: a la Sala Prat de la Riba de l’IEC i mitjançant la plataforma Zoom.

A l’acte hi intervindran el president de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica (SF), Josep Martines, i els membres de la SF Magí Camps i Màrius Serra.

Podeu confrmar la vostra assistència a l’acte enviant un correu electrònic a sf@iec.cat.

Cinquena temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio”

Ahir, 19 d’octubre, Nicolau Dols, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va reprendre la secció radiofònica “Paraula d’acadèmia” al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, presentat per Laura Rosel, que s’ha estat emetent durant les quatre últimes temporades. En principi, aquesta secció tindrà una periodicitat mensual.

Àudios de la secció Paraula d'acadèmia - El matí de Catalunya Ràdio

En aquest lliurament, Nicolau Dols reflexiona sobre botellot i les diverses alternatives a l’ús d’aquest mot. També ens mostra diferents expressions catalanes per a referir-se a l’embriagament, algunes de les quals es relacionen amb el món animal. Per si us el vau perdre i hi teniu curiositat, us n’oferim aquí un vincle directe per a poder-lo escoltar. Dura aproximadament set minuts (a partir del minut 45’45).

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/el-mati-de-catalunya-radio-d11-a-12-h-19102021/audio/1113068/

Ens agradarà molt conèixer la vostra opinió sobre la secció i els continguts que s’hi tracten. La secció està oberta als dubtes lingüístics dels oients.

Fem avinent a tots els usuaris de l’AOETIC que a les entrades “Paraula d’acadèmia”, una secció mensual a “El matí de Catalunya Ràdio”Represa de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i Tercera temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i “Quarta temporada de la secció “Paraula d’acadèmia” a “El matí de Catalunya Ràdio” podeu trobar tots els enllaços als espais emesos durant les quatre últimes temporades.

Nova actualització de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’, que arriba a la tercera edició

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat per segona vegada la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), la gramàtica en línia aprovada per l’IEC el 2018 i oberta al públic el gener del 2019.

Gramàtica essencial' del IEC: anàlisi de dotze punts conflictius - VilaWeb

La novetat principal d’aquesta tercera edició són les informacions de caràcter dialectal incorporades a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.

En la segona edició de l’obra es van incorporar més de deu mil fitxers de so que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra mitjançant pronúncies corresponents a un o a diferents parlars catalans. Anteriorment, s’hi va incorporar un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots, que se sumava al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra. Llavors també es van incorporar nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana (IEC, 2017).

La GEIEC és una versió reduïda i adaptada de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC, 2016). Es presenta en un format dissenyat per a la consulta en línia i té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.

Aquesta gramàtica en línia de l’IEC es pot consultar a l’adreça https://geiec.iec.cat.

En aquest enllaç trobareu un vídeo tutorial de Youtube en què s’explica com funciona.

Les modificacions de l’’Ortografia catalana’ ja estan disponibles en línia

Tal com es va anunciar el passat 2 de juliol, en el Ple del 3 de juny, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acordar concloure el període de moratòria per a la implantació de l’Ortografia catalana (OIEC) i va ratificar dues modificacions del text aprovat l’octubre del 2016, que fan referència al nom de les lletres i a la norma del guionet.

Ortografia catalana : Institut d'Estudis Catalans: Amazon.es: Libros

A continuació us presentem aquestes dues modificacions.

1. Modificació de l’apartat 2.1, «L’alfabet», de l’OIEC. S’hi introdueix, en lletra menuda, l’acord següent:

«En la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra essa, també reben les denominacions efe, ele, emeene, erre i esse

2. Reformulació de l’apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació», de l’OIEC. Aquesta reformulació implica alguns canvis en la normativa:

a) El primer canvi afecta la grafia del prefix quan precedeix elements amb particularitats gràfiques (majúscula, xifra, cometes o mots en cursiva). A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual aquests derivats s’escrivien amb guionet, ara s’escriuen amb el prefix separat del mot que precedeix. Per exemple: anti OTAN, ex Iugoslàvia, pel·lícula súper 8, l’Europa post Maastricht.

b) El segon canvi afecta la grafia del prefix quan precedeix un sintagma lexicalitzat, una locució o un mot amb guionet. A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual aquests derivats s’escrivien amb guionet, ara s’escriuen amb el prefix separat del mot que precedeix. Per exemple: ex alt càrrecvice primera ministramanifestació pro dret de vaga, actitud anti nord-americana. Ara bé, si el prefix forma amb el primer component del sintagma una  unitat lèxica preexistent, s’escriu aglutinat amb aquest primer component. Per exemple: sotsinspector d’impostos, subdirectora general, vicesecretari primer, exministre de l’Interior.

c) El tercer canvi afecta la grafia de formes homònimes susceptibles d’induir a confusió o formes gràfiques detonants. A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual es podia usar discrecionalment el guionet en aquests contextos, ara es pot optar per la grafia separada sempre que l’aglutinada impliqui problemes d’homonímia o grafies detonants. Per exemple: pre ocupació (volent significar ‘ocupació anterior’; per a distingir-lo de preocupació), co rectorex xiliat.

Podeu consultar aquestes modificacions a la pàgina de recursos en línia de la Secció Filològica de l’IEC.

Una ortografia unitària i inclusiva per al territori lingüístic català

El passat 30 de juny es va tancar definitivament el període de moratòria de l’Ortografia catalana

Ortografia catalana : Institut d'Estudis Catalans: Amazon.es: Libros

La nova versió de l’Ortografia catalana (OIEC) de l’IEC ja és definitiva. L’Ortografia catalana va ser ratificada pel Ple de l’IEC el 24 d’octubre de 2016 tot i que es va establir un període de carència de quatre anys a partir de la publicació de l’OIEC en paper. El termini es va complir el passat 30 de juny. Des de l’1 de juliol, el territori lingüístic de llengua catalana compta amb unes normes ortogràfiques unitàries i inclusives.

L’any 2020 l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de les Illes Balears i l’Institut d’Estudis Catalans van subscriure l’acord de treballar per una normativa unitària, que avui es concreta. El 3 de juny de 2021 el Ple de l’IEC va acordar concloure el període de moratòria per a la implantació de l’Ortografia catalana i va ratificar les dues úniques modificacions del text aprovat l’octubre del 2016. Durant el període de carència de quatre anys per a la implantació definitiva de la nova ortografia, la Secció Filològica de l’IEC ha fet un seguiment de la recepció que han tingut les novetats ortogràfiques entre els professionals de la llengua i la comunitat lingüística.

El seguiment i la reformulació s’han dut a terme a través de la Comissió d’Estandardització, presidida per Vicent Pitarch. Les modificacions han estat acordades amb la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Les dues qüestions que la Comissió va presentar a discussió i valoració, acceptades prèviament per la Secció Filològica, han estat els noms de les lletres i una simplificació de la norma del guionet. Pel que fa a la primera, recull una inquietud de la societat valenciana i opta per una normativa inclusiva. La modificació diu: «En la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efaelaemaenaerra i essa també reben les denominacions efeeleemeeneerre i esse». Pel que fa a la segona modificació, fa referència a la reducció de l’ús del guionet en els mots derivats per prefixació i simplifica la norma del guionet.

Des del gener del 2017, els mitjans de comunicació van implantar la nova versió de l’Ortografia en les seves edicions. També s’hi van sumar l’Administració de la Generalitat de Catalunya i pràcticament totes les editorials.

La nova versió de l’Ortografia catalana consolida els canvis introduïts el 2016 en els accents diacrítics, en la dièresi, en l’apòstrof, en la grafia dels compostos i en la pràctica totalitat dels mots prefixats.

Trobada de professors de secundària a l’IEC: “Val la pena parlar bé el català?”

catata-cetrencada

El dia 17 de juny va tenir lloc a la sala Lluís Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans una trobada d’un grup de professors que treballen en l’ensenyament secundari amb Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC (SF), Anna Bartra-Kaufmann, coordinadora de la l’Acadèmia Oberta als Ensenyants (AOE), i els coordinadors de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació, Oriol Camps, i de l’Acadèmia Oberta als Escriptors, Traductors i Correctors, August Bover. La trobada tenia com a objectiu obrir noves vies de col·laboració entre l’AOE i els professionals de l’ensenyament. Es va plantejar una pregunta per a desencadenar el debat, “Val la pena parlar bé el català?”, i a partir d’aquí es va animar els professors a expressar les seves inquietuds, les seves necessitats i els seus suggeriments. Els professors convidats exerceixen en diferents àrees geogràfiques i havien manifestat prèviament, ja sigui a través de la seva inscripció a l’AOE o per altres vies, la seva preocupació per l’ensenyament de la llengua, la qualitat lingüística, els materials normatius de la SF, la situació social de la llengua catalana o els hàbits lectors, entre altres qüestions de vital importància per a la nostra llengua i la nostra cultura.

La conversa va ser molt fructífera i va mostrar la gran implicació dels docents en la problemàtica de la llengua, dins i fora de l’aula. Tots els assistents van valorar molt positivament la iniciativa de la convocatòria de la SF. De fet, va tenir una durada més enllà de la prevista i es va acordar de fer una nova reunió a començaments de curs, comptant, a més, amb persones interessades que no hi van poder assistir per raons d’agenda.

Pràcticament tots els assistents van estar d’acord en una sèrie de punts:

  1. La situació social de la llengua catalana es troba en un punt crític que demana accions i solucions urgents, generals, imaginatives i contundents, principalment per a aconseguir una adhesió a la llengua més enllà de l’ús acadèmic.
  2. És necessària la implicació de totes les institucions amb responsabilitat en l’àmbit de la llengua.
  3. Les accions que es puguin emprendre haurien d’incloure també els professors de matèries que no són de llengua, com a agents imprescindibles en la valoració i transmissió de la ciència i la cultura en català.
  4. La importància de posar en pràctica metodologies innovadores en l’ensenyament de la llengua i de proposar activitats que interessin els joves.
  5. La importància de tenir dades reals a partir de la observació.

Entre les propostes que van sorgir en destaquem les més notables:

  1. Un projecte científic de la SF d’anàlisi dels usos lingüístics en un grup de centres.
  2. Promoure borses d’estudis per a estudis que tinguin com a objectiu la qüestió de la llengua a l’ensenyament secundari.
  3. Projectes en centres que tinguin com a tema la llengua o que impliquin necessàriament l’ús del català i que tinguin el suport explícit de la SF.
  4. Accions formatives per a professors de llengua que combinin les noves metodologies –incloent-hi l’ensenyament del català com a llengua estrangera– i els nous materials normatius de la SF.
  5. Accions formatives del tipus seminari per a professors de matèries no lingüístiques.
  6. L’obertura d’una bústia de suggeriments al web de l’AOE.

L’AOE té previst de fer reunions paral·leles amb altres grups d’ensenyants, com el col·lectiu de professors de català per a adults.