Informe sobre la qualitat lingüística en la publicitat radiofònica

L’Observatori de la Qualitat Lingüística de la Secció Filològica de l’IEC presenta l’Informe sobre la qualitat lingüística en la publicitat radiofònica, elaborat sobre un corpus de 103 falques, emeses durant el mes de març del 2022 a Catalunya, el País Valencià, les Illes i Andorra.

L’informe és molt detallat perquè les falques publicitàries objecte de l’observació són un producte acabat, elaborat i minuciosament controlat… però potser no tant com caldria.

No es presenta una anàlisi de les falques una per una, sinó que es valoren en conjunt. Es tenen en compte tant els errors i les inadequacions com els encerts, recollits en 71 punts distribuïts en quatre grans grups (fenòmens fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics) i seguits d’uns comentaris sobre aspectes del discurs.

L’IEC presenta la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic

La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, neix després dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (I, 1990) i a la morfologia (II, 1992). L’obra, especialment dirigida als mitjans de comunicació però que també pot ser una bona eina per als docents i per als professionals de la llengua en general, es pot consultar a l’apartat “Llengua” del web de l’IEC, o bé des del següent enllaç: https://estandard-oral.llocs.iec.cat/. L’edició d’aquest nou fascicle ha estat a cura del doctor Joan Veny, membre de l’IEC.

L’obra es basa en una selecció d’elements del lèxic bàsic i disponible del català en el seu àmbit general (és a dir, mots propis de dos o més dialecte) i en el seu àmbit restringit (mots propis només d’un dialecte), referendats a partir de criteris d’extensió geogràfica, freqüència d’ús, prestigi, genuïnitat i tradició; així, hi tenen cabuda mots com abdicar i abella, d’ús comú, com tereseta ‘titella’, del balear, o creïlla ‘patata’, del valencià.

Es combina d’aquesta manera la unitat de la llengua amb les variants diatòpiques a les quals els parlants dels diversos dialectes se senten fortament adherits, tot oferint-los les respectives equivalències entre mots d’àrea diatòpica i d’àrea general i deixant palès que els elements d’àmbit restringit només representen un 7,6 % del corpus general. La informació es completa amb referències als nivells de formalitat: alta (sement ↑ → llavor), mitjana (braç), baixa (clapar ↓ → dormir); als mots no admesos (despreciar); als que hi podrien tenir un lloc (*escaiar-se [una salsa] ‘negar-se’), i estrangerismes com *rohingya ‘minoria ètnica musulmana de Birmània’.

En suma, es basteix un pont entre l’estricta col·loquialitat i l’estàndard general, integrant-hi i salvaguardant elements genuïns del sistema diatòpic.

NOVETATS DE L’ORTOGRAFIA: Mots prefixats i guionet

Els mots construïts amb prefixos s’escriuen sense guionet entre el prefix i el radical: amoral, asimètric, amfiteatre, antepenúltim, antiboira, antihistamínic, arxiduc, avantpassat, besavi, bisexual, circumnavegar, cisalpí, coautor, col·lateral, corregnar, contrarevolució, contrasentit, desfer, diòxid, discontinu, endogàmia, entresol, epidermis, exdiputat, extravertit, extraterrestre, hemicicle, hipertensió, hiposulfit, infraroig, internacional, intrauterí, macrocosmos, metafísica, microorganisme, monosíl·lab, multimilionari, neoclàssic, panhel·lènic, paramilitar, plurinacional, polivalent, postguerra, prehistòria, preromànic, proxinès, proamnistia, proppassat, pseudoderivat, quasidelicte, rereguarda, semideu, sobrenatural, sotssecretari, subterrani, superabundància, suprarenal, transatlàntic, trimensual, ultrapassar, unicel·lular, vicepresident; Anticrist, Antiatles, Cisjordània, Prepirineu, Transsilvània. Igualment quan s’anteposen a un radical dos o més prefixos: exeuro.

Tanmateix, s’escriu un guionet en els casos següents :

a) En els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedit de l’adverbi no que han assolit un alt grau de lexicalització; en aquests casos, no es comporta com un prefix. Corresponen a conceptes ben fixats, propis dels llenguatges d’especialitat: el no-alineament, la no-bel·ligerància, un no-electròlit, la no-ficció, principi de no-intervenció, el no-jo, un no-metall, el no-res, la no-violència; els no-creients, els no-fumadors, els no-violents; els països no-alineats, les nacions no-bel·ligerants, art no-figuratiu, Gandhi era radicalment no-violent.

Semblantment, la preposició sense forma part de certes expressions lexicalitzades en què precedeix un nom que és el complement d’un nom sobreentès. Aquestes expressions s’escriuen separades i sense guionets: un sense feina (‘desocupat, que no té feina’), un sense papers (‘immigrant en situació irregular’), els sense sostre (‘indigents’).

b) Quan el prefix precedeix majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva: anti-OTAN, fluorescència anti-Stokes, ex-Iugoslàvia, ex-URSS, l’Europa post-Maastricht, l’era pre-Gutenberg, Pseudo-Longí; selecció sub-21, pel·lícula super-8; globulina anti-D; un ex-«hippy»; manifestació anti- Davant majúscules, però, el mot prefixat s’escriu aglutinat si constitueix un nou nom propi: Antiatles, Anticrist, Cisjordània, Prealps, Prepirineu, Transcaucàsia.

c) Quan el prefix precedeix una locució, un sintagma o un mot que ja porta guionet: manifestació anti-cascos blaus, al·legat anti-pena de mort, ex-conseller en cap, ex-directora general, ex-Unió Soviètica, l’ambient pre-Segona Guerra Mundial, manifestació pro-dret de vaga, pseudo-petita burgesia, vice-primer ministre; actitud anti-nordamericana.

Novetats de l’ORTOGRAFIA: la grafia de sons ròtics

La grafia del so [r] en mots prefixats i compostos:

2.4.2. Quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical, s’escriu generalment r: aerorefrigerant, antiràbic, Bielorússia, birefrigència, bioritme, brevirostre, Contrareforma, contrarestar, desoxiribonucleic, dextrorotatori, extraradi, fotoresistència, iberoromà, infraroig, monoraïl, multiracial, neorealisme, polirítmia, prerequisit, preromànic, pseudoràbia, radioreceptor, semirecta, sobrereserva, suprarenal, teleradar, termoregulador, trirectangle, turboreactor, vicerectorat.

Però s’escriuen amb rr:

  1. a) Els mots formats amb els prefixos a- privatiu, a– verbalitzador, cor- (variant de con-) i ir– (variant de in-): arrafidi, arreflèxia, arrítmia, arrize; arraconar, arrecerar, arrenglerar, arriscar, arromançar, arruïnar; corredemptor, correferent, corregnar, correligionari, correpressor, corresponsable, irracional, irreal, irregular, irresolt, irreverent, irrompible.
  2. b) El mot erradicar i derivats (erradicació, erradicatiu).
  3. c) Alguns mots prefixats ja formats en llatí (com birrem, prerrogativa, prorrata, pròrroga, prorrompre, trirrem, virrei) i els compostos manllevats (com aiguarràs, bancarrota, xafarranxo) i els delocutius (com arreveure, anorrear).

d ) Els compostos amb els radicals d’origen grec raqui(o)- ‘columna vertebral’, reo– ‘corrent’, rin(o)- ‘nas’, rinco­ ‘trompa, bec’, riz(o)- ‘arrel’ i rodo- ‘rosa’, i amb les terminacions –rràfia ‘costura, sutura’ –rràgia ‘vessament’, –­rrea ‘flux’, –rrexi ‘ruptura, esquinç’ –rrinc ‘trompa, bec’ i —rroide: cefalorraquidi, glucorràquia, intrarraquidi, pneumatorràquia; batirreòmetre, biorreologia; arrínia, catarrí, cetorrínid, cromorrinorrea, dacriorrinostomia, leptorrí, mesorrí, mesorrínia, otorrinolaringòleg, platirrí; cinorrinc, nematorrinc, nissorrinc, ornitorrinc, Oxirrinc (ciutat de l’antic Egipte); arrize, arrizòfit, arrizotònic, coral·lorriza, glicirrizina, micorriza, micorrizogen, pilorriza, polirrize; calciorrodocrosita, cinorròdon, metarrodopsina; arteriorràfia, neurorràfia, perineorràfia; blennorràgia, hemorràgia, mastorràgia, otorràgia; amenorrea, diarrea, gonorrea, seborrea, verborrea; cariorrexi, himenorrexi, metrorrexi, miorrexi; hemorroide, limforroide.

Cal tenir present que en el cas dels compostos patrimonials la r va precedida de guionet: barba-roig, guarda-roba, mata-rates; Coma-ruga, Font-romeu.

LES NOVETATS DE L’ORTOGRAFIA CATALANA (2016)

Síntesi de les novetats de l’Ortografia catalana (2016):

  1. Sons ròtics: arrítmia, correferent, erradicar, cefalorraquidi, otorrinolaringòleg
  2. Guionet: ex-directora general, manifestació pro-dret de vaga, la no-obligatorietat
  3. E epentètica: angioespasme, arterioesclerosi, corticoesteroide, termoestable
  4. Accentuació de verbs en els parlars baleàrics: anomèn, palès, berén, contrapès, disfrès
  5. Reducció de l’accent diacrític: bé / be; déu / deu; és / es; mà / ma; més / més; món / mon; pèl / pel; què / que; sé / se; sí / si; són / son; té / te; ús / us; vós / vos

En els debats de l’AOE anirem comentant aquestes novetats.

Característiques de la “Gramàtica de la llengua catalana”

Dossier amb més informació sobre la Gramàtica de la llengua catalana:
http://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/dossier_premsa_Gramatica.pdf

SÍNTESI

La Gramàtica de la llengua catalana dóna continuïtat a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va establir l’any 1918, i es presenta més completa i actualitzada. No introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma. N’és un exemple l’acceptació dels usos que fa cada parlar de les preposicions per i per a davant d’infinitiu quan expressen finalitat —Ho fan per viure i Ho fan per a viure.

La Gramàtica de la llengua catalana es caracteritza perquè presenta la norma partint de la descripció gramatical i atenent al marc geogràfic ―els parlars― i social ―és a dir, els diferents registres―, així com, més esporàdicament, a la dimensió oral i escrita. També presenta, en primer terme i d’una manera neutra, els fets generals que són vàlids en tots els territoris del domini lingüístic català i en tots els registres, i concreta en quins parlars i registres són vàlids els restants, i si una determinada forma és acceptable o no.

Un exemple del tractament de formes pròpies de territoris diferents pot ser el que fa referència a l’expressió de les fraccions horàries. La Gramàtica de la llengua catalana recull la pròpia dels parlars del Principat ―el sistema anomenat de campanar, i que és específic de la llengua catalana: un quart de vuit, dos quarts de sis, tres quarts de quatre―, i la dels parlars valencians i baleàrics ―el sistema de rellotge: les set i quart, les set i mitja, les vuit menys quart. Cal entendre, en aquest cas, que el sistema que és propi d’uns territoris és inusual i no s’aplica fora d’aquests territoris.

Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals. Són acceptables combinacions com li’n i li ho —Li’n falta una i Li ho diré— o n’hi i l’hiN’hi falta una i L’hi diré—, encara que en els registres formals són més habituals li’n i li ho.