Cinquena temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio”

Ahir, 19 d’octubre, Nicolau Dols, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va reprendre la secció radiofònica “Paraula d’acadèmia” al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, presentat per Laura Rosel, que s’ha estat emetent durant les quatre últimes temporades. En principi, aquesta secció tindrà una periodicitat mensual.

Àudios de la secció Paraula d'acadèmia - El matí de Catalunya Ràdio

En aquest lliurament, Nicolau Dols reflexiona sobre botellot i les diverses alternatives a l’ús d’aquest mot. També ens mostra diferents expressions catalanes per a referir-se a l’embriagament, algunes de les quals es relacionen amb el món animal. Per si us el vau perdre i hi teniu curiositat, us n’oferim aquí un vincle directe per a poder-lo escoltar. Dura aproximadament set minuts (a partir del minut 45’45).

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/el-mati-de-catalunya-radio-d11-a-12-h-19102021/audio/1113068/

Ens agradarà molt conèixer la vostra opinió sobre la secció i els continguts que s’hi tracten. La secció està oberta als dubtes lingüístics dels oients.

Fem avinent a tots els usuaris de l’AOETIC que a les entrades “Paraula d’acadèmia”, una secció mensual a “El matí de Catalunya Ràdio”Represa de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i Tercera temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i “Quarta temporada de la secció “Paraula d’acadèmia” a “El matí de Catalunya Ràdio” podeu trobar tots els enllaços als espais emesos durant les quatre últimes temporades.

Jornada sobre la Qualitat Lingüística

El proper divendres 8 d’octubre de 2021 se celebrarà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans una Jornada sobre la Qualitat Lingüística.

Aquesta Jornada s’organitza dins el projecte Observatori de la Qualitat Lingüística de la Secció Filològica, amb l’objectiu de recollir idees que ajudin a construir un concepte de qualitat lingüística que tingui en compte els diversos aspectes de la comunicació i, al mateix temps, sigui operatiu per a guiar l’observació.

Per assistir-hi, presencialment o virtualment, us heu d’inscriure en aquest formulari.

Nova actualització de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’, que arriba a la tercera edició

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat per segona vegada la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), la gramàtica en línia aprovada per l’IEC el 2018 i oberta al públic el gener del 2019.

Gramàtica essencial' del IEC: anàlisi de dotze punts conflictius - VilaWeb

La novetat principal d’aquesta tercera edició són les informacions de caràcter dialectal incorporades a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.

En la segona edició de l’obra es van incorporar més de deu mil fitxers de so que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra mitjançant pronúncies corresponents a un o a diferents parlars catalans. Anteriorment, s’hi va incorporar un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots, que se sumava al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra. Llavors també es van incorporar nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana (IEC, 2017).

La GEIEC és una versió reduïda i adaptada de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC, 2016). Es presenta en un format dissenyat per a la consulta en línia i té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.

Aquesta gramàtica en línia de l’IEC es pot consultar a l’adreça https://geiec.iec.cat.

En aquest enllaç trobareu un vídeo tutorial de Youtube en què s’explica com funciona.

Un llibre amb punt final al títol de portada

Què significa incorporar la perspectiva de gènere en la manera d’expressar-nos? Sovint la perspectiva de gènere només emmascara una realitat que continua sent sexista i discriminatòria. I cada vegada més, és una imposició política que ningú no gosa discutir. Forçar la llengua per canviar la realitat només ens distreu de l’objectiu real: canviar el món perque la llengua canviï. Carme Junyent i una setantena de dones lingüistes analitzen l’ús i l’abús del llenguatge suposadament no sexista i proposen alternatives, maneres de dir i maneres de fer, que responguin als canvis socials i reflecteixin la presència de tots en tots els àmbits de la vida.

La professora Carme Junyent ha coordinat l’obra, publicada per Eumo Editorial, que inclou una setantena d’articles de dones lingüistes que reflexionen sobre la incorporació de la perspectiva de gènere al llenguatge i sobre el parany del desdoblament, que genera textos incoherents i confusos. Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou ha arribat aquesta setmana a les llibreries, però abans fins i tot de la seva publicació ja ha generat polèmica a les xarxes.

Carme Junyent és lingüista i professora a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i fa recerca sobre les llengües de la immigració a Catalunya. És autora d’una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.

A continuació us oferim un enllaç directe a l’entrevista que la periodista Lídia Heredia va fer a Carme Junyent i a Neus Nogué, a propòsit de la publicació del llibre, en el programa Els matins de TV3, el passat 31 d’agost. “Canviem el món i canviarà la llengua”, diuen, “i no a l’inrevés”.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/el-llenguatge-inclusiu-en-questio/video/6116607/

Les modificacions de l’’Ortografia catalana’ ja estan disponibles en línia

Tal com es va anunciar el passat 2 de juliol, en el Ple del 3 de juny, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acordar concloure el període de moratòria per a la implantació de l’Ortografia catalana (OIEC) i va ratificar dues modificacions del text aprovat l’octubre del 2016, que fan referència al nom de les lletres i a la norma del guionet.

Ortografia catalana : Institut d'Estudis Catalans: Amazon.es: Libros

A continuació us presentem aquestes dues modificacions.

1. Modificació de l’apartat 2.1, «L’alfabet», de l’OIEC. S’hi introdueix, en lletra menuda, l’acord següent:

«En la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra essa, també reben les denominacions efe, ele, emeene, erre i esse

2. Reformulació de l’apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació», de l’OIEC. Aquesta reformulació implica alguns canvis en la normativa:

a) El primer canvi afecta la grafia del prefix quan precedeix elements amb particularitats gràfiques (majúscula, xifra, cometes o mots en cursiva). A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual aquests derivats s’escrivien amb guionet, ara s’escriuen amb el prefix separat del mot que precedeix. Per exemple: anti OTAN, ex Iugoslàvia, pel·lícula súper 8, l’Europa post Maastricht.

b) El segon canvi afecta la grafia del prefix quan precedeix un sintagma lexicalitzat, una locució o un mot amb guionet. A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual aquests derivats s’escrivien amb guionet, ara s’escriuen amb el prefix separat del mot que precedeix. Per exemple: ex alt càrrecvice primera ministramanifestació pro dret de vaga, actitud anti nord-americana. Ara bé, si el prefix forma amb el primer component del sintagma una  unitat lèxica preexistent, s’escriu aglutinat amb aquest primer component. Per exemple: sotsinspector d’impostos, subdirectora general, vicesecretari primer, exministre de l’Interior.

c) El tercer canvi afecta la grafia de formes homònimes susceptibles d’induir a confusió o formes gràfiques detonants. A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual es podia usar discrecionalment el guionet en aquests contextos, ara es pot optar per la grafia separada sempre que l’aglutinada impliqui problemes d’homonímia o grafies detonants. Per exemple: pre ocupació (volent significar ‘ocupació anterior’; per a distingir-lo de preocupació), co rectorex xiliat.

Podeu consultar aquestes modificacions a la pàgina de recursos en línia de la Secció Filològica de l’IEC.

Una ortografia unitària i inclusiva per al territori lingüístic català

El passat 30 de juny es va tancar definitivament el període de moratòria de l’Ortografia catalana

Ortografia catalana : Institut d'Estudis Catalans: Amazon.es: Libros

La nova versió de l’Ortografia catalana (OIEC) de l’IEC ja és definitiva. L’Ortografia catalana va ser ratificada pel Ple de l’IEC el 24 d’octubre de 2016 tot i que es va establir un període de carència de quatre anys a partir de la publicació de l’OIEC en paper. El termini es va complir el passat 30 de juny. Des de l’1 de juliol, el territori lingüístic de llengua catalana compta amb unes normes ortogràfiques unitàries i inclusives.

L’any 2020 l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de les Illes Balears i l’Institut d’Estudis Catalans van subscriure l’acord de treballar per una normativa unitària, que avui es concreta. El 3 de juny de 2021 el Ple de l’IEC va acordar concloure el període de moratòria per a la implantació de l’Ortografia catalana i va ratificar les dues úniques modificacions del text aprovat l’octubre del 2016. Durant el període de carència de quatre anys per a la implantació definitiva de la nova ortografia, la Secció Filològica de l’IEC ha fet un seguiment de la recepció que han tingut les novetats ortogràfiques entre els professionals de la llengua i la comunitat lingüística.

El seguiment i la reformulació s’han dut a terme a través de la Comissió d’Estandardització, presidida per Vicent Pitarch. Les modificacions han estat acordades amb la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Les dues qüestions que la Comissió va presentar a discussió i valoració, acceptades prèviament per la Secció Filològica, han estat els noms de les lletres i una simplificació de la norma del guionet. Pel que fa a la primera, recull una inquietud de la societat valenciana i opta per una normativa inclusiva. La modificació diu: «En la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efaelaemaenaerra i essa també reben les denominacions efeeleemeeneerre i esse». Pel que fa a la segona modificació, fa referència a la reducció de l’ús del guionet en els mots derivats per prefixació i simplifica la norma del guionet.

Des del gener del 2017, els mitjans de comunicació van implantar la nova versió de l’Ortografia en les seves edicions. També s’hi van sumar l’Administració de la Generalitat de Catalunya i pràcticament totes les editorials.

La nova versió de l’Ortografia catalana consolida els canvis introduïts el 2016 en els accents diacrítics, en la dièresi, en l’apòstrof, en la grafia dels compostos i en la pràctica totalitat dels mots prefixats.

Trobada de professors de secundària a l’IEC: “Val la pena parlar bé el català?”

catata-cetrencada

El dia 17 de juny va tenir lloc a la sala Lluís Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans una trobada d’un grup de professors que treballen en l’ensenyament secundari amb Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC (SF), Anna Bartra-Kaufmann, coordinadora de la l’Acadèmia Oberta als Ensenyants (AOE), i els coordinadors de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació, Oriol Camps, i de l’Acadèmia Oberta als Escriptors, Traductors i Correctors, August Bover. La trobada tenia com a objectiu obrir noves vies de col·laboració entre l’AOE i els professionals de l’ensenyament. Es va plantejar una pregunta per a desencadenar el debat, “Val la pena parlar bé el català?”, i a partir d’aquí es va animar els professors a expressar les seves inquietuds, les seves necessitats i els seus suggeriments. Els professors convidats exerceixen en diferents àrees geogràfiques i havien manifestat prèviament, ja sigui a través de la seva inscripció a l’AOE o per altres vies, la seva preocupació per l’ensenyament de la llengua, la qualitat lingüística, els materials normatius de la SF, la situació social de la llengua catalana o els hàbits lectors, entre altres qüestions de vital importància per a la nostra llengua i la nostra cultura.

La conversa va ser molt fructífera i va mostrar la gran implicació dels docents en la problemàtica de la llengua, dins i fora de l’aula. Tots els assistents van valorar molt positivament la iniciativa de la convocatòria de la SF. De fet, va tenir una durada més enllà de la prevista i es va acordar de fer una nova reunió a començaments de curs, comptant, a més, amb persones interessades que no hi van poder assistir per raons d’agenda.

Pràcticament tots els assistents van estar d’acord en una sèrie de punts:

  1. La situació social de la llengua catalana es troba en un punt crític que demana accions i solucions urgents, generals, imaginatives i contundents, principalment per a aconseguir una adhesió a la llengua més enllà de l’ús acadèmic.
  2. És necessària la implicació de totes les institucions amb responsabilitat en l’àmbit de la llengua.
  3. Les accions que es puguin emprendre haurien d’incloure també els professors de matèries que no són de llengua, com a agents imprescindibles en la valoració i transmissió de la ciència i la cultura en català.
  4. La importància de posar en pràctica metodologies innovadores en l’ensenyament de la llengua i de proposar activitats que interessin els joves.
  5. La importància de tenir dades reals a partir de la observació.

Entre les propostes que van sorgir en destaquem les més notables:

  1. Un projecte científic de la SF d’anàlisi dels usos lingüístics en un grup de centres.
  2. Promoure borses d’estudis per a estudis que tinguin com a objectiu la qüestió de la llengua a l’ensenyament secundari.
  3. Projectes en centres que tinguin com a tema la llengua o que impliquin necessàriament l’ús del català i que tinguin el suport explícit de la SF.
  4. Accions formatives per a professors de llengua que combinin les noves metodologies –incloent-hi l’ensenyament del català com a llengua estrangera– i els nous materials normatius de la SF.
  5. Accions formatives del tipus seminari per a professors de matèries no lingüístiques.
  6. L’obertura d’una bústia de suggeriments al web de l’AOE.

L’AOE té previst de fer reunions paral·leles amb altres grups d’ensenyants, com el col·lectiu de professors de català per a adults.

“Molt a favor”: 57 propostes per fer créixer l’ús social del català

molt a favor: 57 propostes i un pacte per la llengua-ivan solivellas ugena-9788497667371

Vuit lingüistes fan 57 propostes per fer créixer l’ús social del català i propugnen un Pacte per la Llengua al llibre Molt a favor (Eumo Editorial, 2021). Els autors són Enric Gomà (editor), Magí Camps, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Pau Vidal, membres de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació, i Iván Solivellas i Míriam Martín Lloret.

Es tracta de fer un pas endavant en la difusió del català. L’aposta és deixar d’analitzar la situació i passar a l’acció. La proposta estrella del llibre és un Pacte per la Llengua.

Trobeu-ne més informació a El Temps i en aquesta entrevista amb Míriam Martín Lloret i Rudolf Ortega al programa “Els matins” de TV3.

El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

Boulder — Club EditorLa Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a l’acte

El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

L’escriptora EVA BALTASAR, autora de Boulder (Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2020), i l’editora MARIA BOHIGAS (Club Editor) conversaran amb Màrius Serra, Magí Camps i altres membres de la Secció Filològica de l’IEC.

L’acte se celebrarà el dijous 27 de maig, a les 18 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). L’acte, amb un nombre limitat de places presencials (atribuïdes per ordre d’inscripció), s’emetrà en directe mitjançant la plataforma Zoom.

Inscripcions per a l’assistència presencial en aquest formulari
Inscripcions per a l’assistència virtual en aquest formulari

 

Barcelona, 18 de maig de 2021

Presentació dels índexs i del cercador digital avançat de les ‘Obres completes’ de Fabra

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans es complau a convidar-vos a la presentació del volum dels índexs i del cercador digital avançat de les Obres completes de Pompeu Fabra, en record de Joan Solà i Cortassa (1940-2010), que es realitzarà el proper 15 d’abril, a les 17.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.

Hi intervindran:
Àngels Ponsa, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Joandomènec Ros, president de l’IEC
M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC
Jordi Mir, membre de la Secció Filològica i codirector de les Obres completes de Pompeu Fabra
Anna Pineda, investigadora postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra i coordinadora de la confecció dels índexs de les Obres completes de Pompeu Fabra
Lluís de Yzaguirre, professor de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de la digitalització de les Obres completes de Pompeu Fabra
Neus Nogué, professora de la Universitat de Barcelona
Josep Lluch, editor d’Edicions Proa

Places limitades. Inscripcions en aquest formulari.

L’acte s’emetrà en directe mitjançant la plataforma Zoom.

Barcelona, 7 d’abril de 2021