El Govern atorga la Creu de Sant Jordi a dos membres de la Secció Filològica

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2019 a 29 personalitats i 15 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre els guardonats hi ha dos membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans: Joaquim Rafel i Gemma Rigau.

També s’ha concedit a 4 personalitats més i a 2 entitats amb una reconeguda trajectòria de treball de defensa de la llengua catalana, del seu estudi, i del foment de l’ús: Carme Junyent, Lluís Juste de Nin, Biel Majoral, Montserrat Ubeda, l’Associació El Tempir d’Elx i la Fundació Privada Ared. La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements atorgats per la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de reconèixer les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

 

Joaquim Rafel i Fontanals

Per la seva tasca docent i de recerca. Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtic emèrit del departament de Filologia Catalana en aquesta universitat, ha dut a terme gran part de la seva tasca de recerca a l’Institut d’Estudis Catalans, on dirigeix les Oficines Lexicogràfiques i el projecte Diccionari del Català Contemporani. Dins d’aquest projecte de recerca es va constituir el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana i una base de dades lexicogràfica, a partir dels quals s’ha elaborat el Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Des de la màxima ambició i complexitat científiques, en conjunt, la seva tasca representa una vitalització rigorosa en la creació de camps lexicogràfics que s’han erigit com a model per a d’altres grans llengües de cultura. Les seves obres han situat la lingüística catalana al nivell de les comunitats científiques més avançades, oferint noves possibilitats de recerca als especialistes i noves eines de consulta als professionals de la llengua i a la ciutadania en general.

 

Gemma Rigau i Oliver

Per les seves eminents aportacions acadèmiques en disciplines com la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica o les llengües romàniques. Doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtica del departament de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha col·laborat en la Gramàtica del català contemporani, dirigida per Joan Solà, i ha fet importants aportacions a la lingüística teòrica en els camps de la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica del català i les llengües romàniques i l’anàlisi de la microvariació sintàctica dels parlars catalans. A l’Institut d’Estudis Catalans és presidenta de la Comissió de Gramàtica de la Secció Filològica i ha codirigit la Gramàtica de la Llengua Catalana, juntament amb Manuel Pérez Saldanya. Ha obtingut el premi Manuel Sanchis Guarner a la Unitat de la Llengua i el premi Pompeu Fabra de l’Institut d’Estudis Catalans. En reconeixement a la seva tasca ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya. Actualment forma part del Consell Social de la llengua de signes catalana i és membre del Consell Rector de la Biblioteca de Catalunya.

 

L’IEC presenta la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic

La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, neix després dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (I, 1990) i a la morfologia (II, 1992). L’obra, especialment dirigida als mitjans de comunicació però que també pot ser una bona eina per als docents i per als professionals de la llengua en general, es pot consultar a l’apartat “Llengua” del web de l’IEC, o bé des del següent enllaç: https://estandard-oral.llocs.iec.cat/. L’edició d’aquest nou fascicle ha estat a cura del doctor Joan Veny, membre de l’IEC.

L’obra es basa en una selecció d’elements del lèxic bàsic i disponible del català en el seu àmbit general (és a dir, mots propis de dos o més dialecte) i en el seu àmbit restringit (mots propis només d’un dialecte), referendats a partir de criteris d’extensió geogràfica, freqüència d’ús, prestigi, genuïnitat i tradició; així, hi tenen cabuda mots com abdicar i abella, d’ús comú, com tereseta ‘titella’, del balear, o creïlla ‘patata’, del valencià.

Es combina d’aquesta manera la unitat de la llengua amb les variants diatòpiques a les quals els parlants dels diversos dialectes se senten fortament adherits, tot oferint-los les respectives equivalències entre mots d’àrea diatòpica i d’àrea general i deixant palès que els elements d’àmbit restringit només representen un 7,6 % del corpus general. La informació es completa amb referències als nivells de formalitat: alta (sement ↑ → llavor), mitjana (braç), baixa (clapar ↓ → dormir); als mots no admesos (despreciar); als que hi podrien tenir un lloc (*escaiar-se [una salsa] ‘negar-se’), i estrangerismes com *rohingya ‘minoria ètnica musulmana de Birmània’.

En suma, es basteix un pont entre l’estricta col·loquialitat i l’estàndard general, integrant-hi i salvaguardant elements genuïns del sistema diatòpic.

El debat sobre l’humor en valencià, a la XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi

Resultat d'imatges de XXIV jornada de sociolinguistica alcoi

Els propers 29 i 30 de març tindrà lloc la XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, que pretén debatre sobre l’humor en valencià com una altra manifestació social del llenguatge, també rellevant en una llengua cooficial i minoritzada. A la jornada s’hi analitzaran els contextos lingüístics, les interferències, les diferents aplicacions en mitjans audiovisuals i escrits —socials i educatius—, les possibilitats d’un humor valencià propi o mediatitzat, els recursos i la capacitat d’influència social.

La inauguració anirà a càrrec de Francisco Mora, rector de la Universitat Politècnica de València; Antoni Francés, alcalde d’Alcoi; Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i Brauli Montoya, delegat a Alacant del president de l’Institut d’Estudis Catalans.

La jornada està organitzada per la Universitat Politècnica de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Ajuntament d’Alcoi, el Centre Ovidi Montllor i la Coordinadora Alcoià i Comtat pel Valencià.

Hora: Divendres 17.30 h / dissabte 9.15 h
Lloc: Universitat Politècnica de València, campus d’Alcoi, sala de graus Roberto García Payá (edifici de Carbonell, plaça de Ferrándiz i Carbonell, Alcoi)

Podeu trobar més informació aquí.

Torna la Festa!!

Ara amb els vostres estudiants de primer cicle d’ESO

Després de l’entusiasme i dedicació mostrats en la primera edició de la Festa Fes-te de la Llengua, la Secció Filològica de l’IEC ja ho té tot a punt per a la segona. En aquesta ocasió, els protagonistes també seran els professors, però al costat dels seus alumnes de català de primer cicle d’ESO. El repte és triar juntament amb els alumnes paraules o expressions catalanes que ells facin servir i els agradin especialment, però que no surtin al diccionari.
———-
Entre tots els que vinguin a la festa, els participants amb les propostes més interessants podran defensar-les acompanyats de les seves famílies i professors en un esmorzar festiu a la seu de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona). L’acte el conduirà la periodista Laia Servera, presentadora de l’InfoK de TV3, i l’acadèmic Màrius Serra.
———-
La festa serà el dissabte 18 de maig a les 11 del matí, i el termini de presentació de propostes s’acaba el 30 d’abril, però si esteu interessats a assistir-hi heu d’enviat aquest formulari emplenat a festasf@iec.cat abans del 31 de març.
———–
PARTICIPACIÓ A LA II FESTA FES-TE DE LA LLENGUA
Dissabte 18 de maig / 11 del matí / claustre de l’IEC (Barcelona)
 
Nom i cognoms del docent:
Correu electrònic:
Centre:
Localitat:
Grups classe que hi podrien participar:

 

 

Aina Moll, en el record

Des de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants ens afegim al dol per la mort de la filòloga i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Aina Moll i Marquès, morta a Palma aquest dissabte, 9 de febrer de 2019. Va néixer a Ciutadella el 1930. Llicenciada en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Catedràtica de Francès de l’Institut Joan Alcover de Palma (1961-1995). Col·laborà amb el seu pare, Francesc de B. Moll, en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear i feu enquestes dialectològiques per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica. Com a editora, va dirigir les col·leccions de l’Editorial Moll i de l’Escola d’Idiomes de l’Estudi General Lul·lià. Autora de nombrosos articles i llibres de text de llengua francesa. Fou membre de diferents comissions, la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) i coordinadora de l’àrea I del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i de la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1990-1995). Va ser sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i membre del Grup Català de Sociolingüística. Guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988), el Premi Pompeu Fabra, la Medalla d’Or del Consell de Mallorca i el premi Ramon Llull del Govern Balear (1988). Era doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (2012).

Us deixem l’enllaç amb la semblança que n’ha fet Isidor Marí, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual ha estat president:

https://llegim.ara.cat/actualitat/Aina-Moll-Memoria-exemple_0_2177782390.html

Atès el que millor homenatge que li podem retre és contribuir a la difusió de la seva obra, us oferim aquí l’enllaç a un recull d’articles seus que es pot consultar a la pàgina de la Secció Filològica de l’IEC:

https://taller.iec.cat/filologica/moll.asp

Taula rodona sobre gramàtica de referència i escola

El dia 23 de gener de 2019, en el marc de III Congrés Internacional sobre l’Ensenyament de la Gramàtica, va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès un Diàleg a tres veus sobre la gramàtica de referència i l’escola entre Anna Camps (Universitat Autònoma de Barcelona – GREAL), Mª Josep Cuenca (Universitat de València – Institut d’Estudis Catalans, directora de la GEIEC) i Salvador Gutiérrez Ordóñez (Universidad de León – Real Academia Española).

Ben aviat en tindreu més informació.

Presentació de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’

Després de la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana, l’any 2016, l’Institut d’Estudis Catalans presenta ara la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia, que té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical.

La roda de premsa de presentació de la Gramàtica essencial de la llengua catalana es farà aquest dijous, 17 de gener, a les 12 del migdia, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. També es podrà seguir en directe des del canal Youtube de l’IEC (www.youtube.com/watch?v=mIeJVPiz4OM) i hi haurà la possibilitat de formular preguntes des del xat d’aquest canal (cal accedir-hi mitjançant un compte de Gmail).

En la presentació intervindran Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, i Maria Josep Cuenca, membre de la Secció Filològica i directora del projecte.