La insuportable lleugeresa d’alguns verbs

Els verbs lleugers, verbs de suport o predicats complexos

La pedra a la sabata

  • Alguns mots poden perdre, al llarg de la història de la llengua, part del seu significat i de vegades algunes propietats. Aquest procés de gramaticalització afecta en cada llengua
    uns elements diferents. Si es tracta d’una classe de mots d’ús molt freqüent en llengües que estan en contacte, es poden produir interferències.
  • Aquest és el cas dels verbs anomenats ‘de suport’, lleugers’ o nuclis de predicats complexos. Aquest verbs només conserven la part més abstracta del seu significat (acció, transferència, relació de dues entitats) i s’han de combinar amb complements nominals que portin el pes dels significat.
  • Sovint els trobem utilitzats a la manera que es fa en altres llengües:
  1. No he portat la feina perquè no m’ha donat temps d’acabar-la.
  2. Em dona vergonya d’haver de parlar amb la directora.
  3. Dona’m un petó!
  4. No s’ha donat compte que portava la sabata descordada i ha caigut.
  5. Li ha donat un atac.
  6. Ja has donat la calefacció?
  7. Dona una ullada al meu treball i digues què et sembla.
  8. Li has de donar pressa.

Els exemples de (1) a (6) són inacceptables i a (7) el verb donar pot alternar amb fer. (8) és acceptable en el sentit de ‘urgir algú a fer una cosa’, però no ho és amb el verb pronominal (*dona’t pressa!), cas en el qual caldria substituir tota l’expressió: afanya’t, espavila’t, cuita, corre, mou-te, entre altres.

El roc a la faixa

El criteri d’utilització del verb donar és molt clar a la GEIEC: «Quan el subjecte no controla l’acció expressada pel sintagma verbal, no s’empra el verb donar.» (GEIEC, 17.2.2) Amb els noms d’impacte s’usa també el verb pegar o clavar (un cop de puny, una empenta).

L’as a la màniga

Traient suc de les pedres

Cal recordar els altres verbs lleugers de què fa ús la llengua:

  • (No) tenir temps, portar molt de temps a l’atur, fer molt de temps que és a l’atur
  • Tenir vergonya, tenir un atac, agafar-li a a algú un atac, pegar-li a algú marejos, venir-li a algú mal de cap
  • Fer una ullada, una classe, un tomb per la ciutat
  • Clavar un cop de puny, pegar una bufetada, pegar a fugir
  • Fer passes, fer un pas al costat, fer-se endins
  • Treure pit, treu banya
  • Passar pena, passar por
  • Prendre paciència, prendre partit
  • Agafar un refredat, una empipada

Una combinació de verb lleuger i nom que s’estabilitza pot arribar a lexicalitzar-se i, de vegades, perdre el sentit composicional per agafar-ne un d’unitari: (no) tenir pèls a la
llengua, treure foc pels queixals, donar carabassa, picar l’ullet, plegar veles, trencar relacions, perdre l’oremus.

Deixa un comentari