En alguns mots prefixats, si el primer element acaba en vocal i el segon comença amb essa, hi ha una essa sorda que queda en posició intervocàlica. És el cas de mots com asèptic, contrasenya, ecosistema, entresol, monosíl·lab, preselecionar, sobresalt o vicesecretari. Com es veu en els exemples, en aquests mots s’escriu s. Ara bé, aquesta essa es pronuncia sorda, i no sonora.

En alguns casos, s’ha anat perdent  la consciència que es tracta d’un mot derivat i això ha provocat que s’hagi estès la pronúncia amb essa sonora. És el que passa en mots com ara dinosaure o cromosoma, en què és habitual sentir la pronúncia sonora, tot i que la essa d’aquests mots ha de ser sorda, atès que són mots formats per dino– i –saure i cromo– i –soma, respectivament.

La norma general que indica que cal escriure s en aquests mots derivats presenta algunes excepcions. Concretament, s’escriuen amb ss els derivats formats amb els prefixos a‑ (no negatiu), des‑ i dis‑ (negatius) i re‑, com assaborir, assegurar, associar, dessalar, dessabor, dissimular, dissident, ressaltar, resseguir, ressenya o ressò. En canvi, s’escriu amb una sola essa el mot resecció, pres del llatí ja amb aquesta grafia.

També s’escriuen amb doble essa alguns mots ja formats en llatí, els manlleus i alguns mots antics que ja tenen una tradició consolidada amb aquesta grafia, com bissextil, pressupost, prosseguir  o ressol.

Podeu consultar l’OIEC (§§ 2.6.2 i 2.6.3.1) i la GBU (§ 8.3 R4).