Quin camí fa una paraula abans d’entrar al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC)? Josep Martines, Mercè Lorente i Magí Camps, membres de la Secció Filològica, ens ho expliquen en aquest vídeo, que es pot veure a la Videoteca del web de la Secció Filològica i també a través del canal de Youtube de l’IEC.
Ja està disponible, a través d’aquest enllaç, el vídeo del seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants Ensenyar català en una aula multilingüe. Estratègies i recursos, celebrat el passat sis de febrer l’Institut d’Estudis Catalans.
El seminari, que va ser inaugurat per Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i Anna Bartra-Kaufmann, membre de la Secció Filològica i coordinadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants, es va dividir en dos blocs. El primer bloc va començar amb la intervenció d’Eva Rodríguez i Eva Roma, tècniques de Formació i Foment de l’Ús del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que van presentar el projecte «La sensibilització a l’aula», un projecte que forma part del contingut dels cursos de català del CPNL i té com a objectiu conscienciar els alumnes de la necessitat de fer servir la llengua més enllà de l’aula. A continuació, els tècnics de normalització lingüística del CPNL Pau Villegas, Esther Congost i Xavier Saperas van exposar la seva experiència docent a l’hora de posar en pràctica el projecte.
El segon bloc del seminari el va encetar Artur Vidal (professor de secundària i del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura Catalanes i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona). Amb la seva ponència «El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar se senten més de 300 llengües», va dibuixar una panoràmica de la situació lingüística actual, posant el focus en la realitat lingüística de les aules.
Va tancar el segon bloc Eva Tresserras (professora de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; professora del Màster universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes; membre del Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (GLOSSA); coordinadora acadèmica de Relacions Internacionals de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic). La seva ponència «El plurilingüisme a l’aula: llengües d’origen i aprenentatge del català» es va centrar en la manera d’ensenyar català a partir de la llengua d’origen de l’alumne i d’aprofitar els recursos que ofereix la diversitat lingüística de l’aula.
L’acte es va tancar amb un debat en què es van exposar les conclusions de la jornada.
Durant el mes de gener s’han publicat dos apunts de llengua al web de la Secció Filològica.
Com cada any, passat festes, arriba la setmana dels barbuts, anomenada així per les barbes llargues i espesses amb què han estat representats tradicionalment els sants que se celebren a mitjan gener. Només cal fixar-se en sant Pau ermità o sant Antoni abat… Sovint els dies d’abans o després —això sí, si són presidits per sants barbuts— també s’incorporen a aquest període que la saviesa popular assenyala com el més fred de l’any. Precisament, avui el mot fred ens servirà per parlar de la manera com es pronuncia la e tònica en els diferents parlars.
Podeu llegir aquí l’apunt complet.
El verb geminar (del llatí geminare, derivat de geminus, ‘bessó’) vol dir ‘produir una cosa doble’. Aplicat al camp de la lingüística, assenyala que es produeix un allargament intens d’una consonant, de manera que el mateix so apareix en dues síl·labes diferents. De vegades aquesta geminació es reflecteix en la grafia, com en l’adjectiu immens, amb dues m, però en altres casos no, com en el mot espatlla i la variant espatla, que es pronuncien amb la geminació de ll i l, respectivament.
Podeu llegir aquí l’apunt complet.