Aquests són els darrers apunts de llengua que s’han publicat al web de la Secció Filològica.

 

Tinc el vestit verd i la cara vermella…

 

 

És cert que una flor no fa estiu, ni dues primavera, però com que ja som a l’abril, un mes generalment florit —i amb la perspectiva que de la rosa ja se’n parlarà prou—, hem volgut dedicar un apunt de llengua a la rosella, una flor que, quan arriba el bon temps, omple marges i sembrats amb un intens color vermell. No és estrany, doncs, que per a fer referència a una cosa d’aquest color sovint se senti l’expressió roig com una rosella, al costat d’altres de formades amb tomàquets o pebrots, gambes o titots.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

 

Com un vas buit

 

 

Ja sabem que l’ortografia estableix com s’escriuen els mots d’una llengua, tot i que, ben mirat, com que els mots estan formats per sons, també podríem dir que el que fa l’ortografia és establir com es representen gràficament els sons d’una llengua. En català s’ha procurat que l’ortografia tingui la màxima correspondència amb la pronúncia dels diversos parlars. Com s’han combinat aquests factors, i altres com l’etimologia i la tradició escrita, ho explicarem prenent com a exemple les grafies b i v i els sons que representen.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

 

Sabeu la terra on floreix…?

 

 

De vegades pel març, l’aire es torna tebi, deia M. Àngels Anglada, i els arbres borronen. De fet, hi ha arbres fruiters que fa dies que han florit i ofereixen un paisatge esplendorós. Un d’aquests arbres és el presseguer, que, si tot va bé, ens obsequiarà amb una fruita de pell vellutada, de gust dolç i de nom amb aroma exòtica, el préssec. I diem exòtica perquè els antics romans es van pensar que era originari de Pèrsia i el van anomenar malum persĭcum, és a dir, ‘fruita de Pèrsia’. Aquest arbre i d’altres avui ens ajudaran a parlar de qüestions de gènere (gramatical, és clar).

Podeu llegir aquí l’apunt complet.