Un vespre d’estiu
En la quietud d’un migdia d’estiu és fàcil deixar-nos endur per somnis de capbussades en un mar en calma, de peus descalços sobre la sorra o de tonades de rem i de vela. No és fins al vespre, quan el sol ja ha deixat roents els camins i la marinada s’ha endut el repic de campanes cap al campanar veí, que obrirem finestres i finestrons. Però quan és el vespre?
Llegiu aquí l’apunt complet.
La feminitat d’alguns rius
La Garona és l’únic riu atlàntic que hi ha a Catalunya. Tradicionalment es considerava que naixia al pla de Beret, ben a prop d’on ho fa la Noguera Pallaresa, i així ho explica Verdaguer en uns versos del Canigó. Neixin on neixin aquests dos rius que emprenen camins ben oposats, cal recordar que porten l’article femení, i no el masculí.
Llegiu aquí l’apunt complet.