La grafia del so [r] en mots prefixats i compostos:
2.4.2. Quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical, s’escriu generalment r: aerorefrigerant, antiràbic, Bielorússia, birefrigència, bioritme, brevirostre, Contrareforma, contrarestar, desoxiribonucleic, dextrorotatori, extraradi, fotoresistència, iberoromà, infraroig, monoraïl, multiracial, neorealisme, polirítmia, prerequisit, preromànic, pseudoràbia, radioreceptor, semirecta, sobrereserva, suprarenal, teleradar, termoregulador, trirectangle, turboreactor, vicerectorat.
Però s’escriuen amb rr:
- a) Els mots formats amb els prefixos a- privatiu, a– verbalitzador, cor- (variant de con-) i ir– (variant de in-): arrafidi, arreflèxia, arrítmia, arrize; arraconar, arrecerar, arrenglerar, arriscar, arromançar, arruïnar; corredemptor, correferent, corregnar, correligionari, correpressor, corresponsable, irracional, irreal, irregular, irresolt, irreverent, irrompible.
- b) El mot erradicar i derivats (erradicació, erradicatiu).
- c) Alguns mots prefixats ja formats en llatí (com birrem, prerrogativa, prorrata, pròrroga, prorrompre, trirrem, virrei) i els compostos manllevats (com aiguarràs, bancarrota, xafarranxo) i els delocutius (com arreveure, anorrear).
d ) Els compostos amb els radicals d’origen grec raqui(o)- ‘columna vertebral’, reo– ‘corrent’, rin(o)- ‘nas’, rinco ‘trompa, bec’, riz(o)- ‘arrel’ i rodo- ‘rosa’, i amb les terminacions –rràfia ‘costura, sutura’ –rràgia ‘vessament’, –rrea ‘flux’, –rrexi ‘ruptura, esquinç’ –rrinc ‘trompa, bec’ i —rroide: cefalorraquidi, glucorràquia, intrarraquidi, pneumatorràquia; batirreòmetre, biorreologia; arrínia, catarrí, cetorrínid, cromorrinorrea, dacriorrinostomia, leptorrí, mesorrí, mesorrínia, otorrinolaringòleg, platirrí; cinorrinc, nematorrinc, nissorrinc, ornitorrinc, Oxirrinc (ciutat de l’antic Egipte); arrize, arrizòfit, arrizotònic, coral·lorriza, glicirrizina, micorriza, micorrizogen, pilorriza, polirrize; calciorrodocrosita, cinorròdon, metarrodopsina; arteriorràfia, neurorràfia, perineorràfia; blennorràgia, hemorràgia, mastorràgia, otorràgia; amenorrea, diarrea, gonorrea, seborrea, verborrea; cariorrexi, himenorrexi, metrorrexi, miorrexi; hemorroide, limforroide.
Cal tenir present que en el cas dels compostos patrimonials la r va precedida de guionet: barba-roig, guarda-roba, mata-rates; Coma-ruga, Font-romeu.
Hola a tothom,
Em sembla correcte l’apartat 2.4.2, ara bé, pot haver-hi tendència a escriure una doble erra ja que sona com a erra múltiple. Aquesta norma fa que es pugui confondre amb la posterior:
Els mots formats amb els prefixos a- privatiu, a– verbalitzador, cor- (variant de con-) i ir– (variant de in-) doblen la erra.
Veig de difícil entesa alguns mots de l’apartat 3c:
prerrogativa, virrei… que doblen la erra.
Sobre els compostos amb els radicals d’origen grec raqui(o)- ‘columna vertebral’, reo– ‘corrent’, rin(o)- ‘nas’, rinco ‘trompa, bec’, riz(o)- ‘arrel’ i rodo- ‘rosa’, i amb les terminacions –rràfia ‘costura, sutura’ –rràgia ‘vessament’, –rrea ‘flux’, –rrexi ‘ruptura, esquinç’ –rrinc ‘trompa, bec’ i —rroide: són mots molt tècnics i que empraran majoritàriament els metges o especialistes, però de ben segur que comportaran dubtes ortogràfics.
Estic d’acord i em sembla bé seguir amb la norma de si el primer mot acaba en vocal i el segon comença per r, s, x hem de posar un guionet al mig.