Tria del neologisme de l’any 2019

S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent. El mot guanyador serà candidat a formar part del diccionari normatiu.

En el cas del català, aquesta iniciativa ja ha arribat a la sisena edició: el neologisme de l’any 2014 va ser el mot estelada, el del 2015 va ser dron; el del 2016, vegà -ana; el del 2017, cassolada, i el del 2018, sororitat.

Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que s’obrirà el dia 3 de desembre i es tancarà el dia 15 del mateix mes. Per a votar només cal emplenar el formulari que trobareu en aquest enllaç.

El dia 16 de desembre de 2018 es donarà a conèixer el neologisme del 2019.

2 thoughts on “Tria del neologisme de l’any 2019

  • 9 de desembre de 2019 at 8:56
    Permalink

    El neologisme bicitaxi substitueix el polèmic mena

    L’Institut d’Estudis Catalans i l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra han valorat el debat creat a l’entorn del candidat mena de la llista publicada per a la votació del neologisme de l’any i volen fer les següents consideracions:

    1. La llista dels neologismes proposats per a la votació sobre el neologisme de l’any és la constatació dels usos observats a la premsa catalana durant l’últim any i no pas una proposta pròpia.

    2. L’Observatori de Neologia de la UPF fa cada any una llarga llista dels neologismes més significatius que han aparegut a la premsa de l’any. Especialistes del TERMCAT, la UPF, l’IEC i els mitjans de comunicació, fins a un total de quinze, seleccionen 10 neologismes d’aquesta llista.

    3. Els 10 neologismes seleccionats enguany han estat: animalista, emergència climàtica, exoplaneta, mena, pactòmetre, residu zero, trap, umami, vermuteria i xipar.

    4. El mot mena i les formes desenvolupades menor estranger no acompanyat i menor estrangera no acompanyada apareixen en el Diccionari d’afers socials elaborat conjuntament pel TERMCAT i el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, publicat l’any 2010. Tant les formes com la definició tenen, doncs, l’aprovació de les institucions pertinents.

    5. Molt recentment (novembre de 2019), el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha publicat unes “Recomanacions sobre el tractament informatiu de la infància i l’adolescència tutelada per l’Administració” en què aconsellen evitar tant la sigla MENA com les formes desenvolupades perquè estan estigmatitzades i recomanen anar buscant alternatives com infància i joventut migrada sola; infant migrat sol, jove migrat sol, jove migrada sola o joves que han vingut sols, infància o adolescència sense referents familiars o sense referents adults. Observem que aquestes recomanacions tan recents engeguen el camí per trobar una nova denominació que sigui més adequada. Aquesta publicació no deu haver tingut encara la difusió general suficient perquè els qui han participat en la selecció l’hagin pogut valorar.

    6. La forma lèxica mena no compta, doncs, encara amb una denominació alternativa consensuada. L’única denominació lèxica difosa fins ara és l’aprovada pel TERMCAT i l’antic Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

    7. El debat que s’ha suscitat posa damunt de la taula com una paraula, en aquest cas una sigla originàriament descriptiva, pot adquirir connotacions per part dels qui la utilitzen. Aquestes connotacions no són fruit de la forma de la paraula sinó de la manera com s’utilitza, o, encara millor, de la percepció perversa d’un col·lectiu social tristament real.

    8. Compartim la idea que cal ser conscients d’aquests funcionaments perversos i esperem que aquest debat pugui contribuir a fer que els mitjans de comunicació el tinguin en compte en els seus usos i que això reverteixi sobre tota la societat.

    9. Per això, tot i defensar el caràcter rigorós del procés de selecció emprat i amb independència d’arguments que s’han donat que no tenen base científica, la polèmica suscitada aconsella de substituir el neologisme per una altra forma, bicitaxi, remarcant que amb la tria inicial no s’ha volgut estigmatitzar cap col·lectiu sinó només ressaltar el valor que determinades paraules han tingut a la premsa de l’any 2019.

    Bicitaxi és a partir d’avui el desè candidat a neologisme de l’any. Els qui van votar anteriorment la forma retirada poden tornar a votar.

  • 17 de desembre de 2019 at 9:02
    Permalink

    Emergència climàtica i animalista, elegits neologismes de l’any 2019

    Unes 6.400 persones han participat en la sisena crida oberta que fan conjuntament l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans per a escollir el neologisme de l’any.

    L’Observatori de Neologia (OBNEO) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han llançat per sisè any consecutiu una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any.

    Emergència climàtica (amb el 21,6 % de vots) i animalista (20,9 %) s’han disputat el primer lloc durant tot el període de votació i, finalment, ha estat emergència climàtica el neologisme que ha quedat en primera posició. La diferència de vots, però, és tan petita que considerem que tots dos han resultat guanyadors i, extraordinàriament, la Secció Filològica de l’IEC valorarà la possibilitat d’incorporar-los tots dos en el diccionari.

    Igualment, trap (12,3 %) i vermuteria (11,6 %) han estat competint pel tercer i el quart lloc. Al final, trap ocupa la tercera posició, i vermuteria, la quarta, però també amb pocs vots de diferència. Exoplaneta (8,7 %) i umami (8 %) han quedat en cinquè i sisè lloc, també amb un nombre de vots molt semblant. Per acabar, en setena posició ha quedat residu zero (5,9 %); en vuitena, el verb xipar (4 %); en novena, pactòmetre (2,5 %), i en desena posició, bicitaxi (0,6 %).

    Una vegada més, la campanya del neologisme de l’any ha servit per a fer visibles els temes que interessen a la societat i per a acostar la llengua als parlants, oferint-los la possibilitat d’opinar sobre el neologisme que voldrien veure incorporat en el diccionari normatiu. Per això és molt positiu veure com el nombre de votants creix cada any i com la iniciativa del neologisme de l’any es va consolidant en la societat catalana.

Deixa un comentari