Durant el mes d’octubre s’han publicat tres apunts de llengua al web de la Secció Filològica.

D’un blau infinit

Josep Pla escrivia a Les hores que els principis de la tardor són una delícia, perquè l’aire queda net, límpid, cristal·lí, afinat, prim, i que els colors se subtilitzen. És cert que en aquesta època de l’any els colors adopten una altra intensitat i és que, segons la tonalitat i el matís, les sensacions que suggereix cada color són diferents. De fet, la intensitat i el to poden ser tan importants com el color mateix.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

Olor de tardor

A primera hora del matí, olor de l’aire fresc que anticipa l’hivern. Olor de terra humida. Olor de tardor. Cada lloc i cada moment tenen una olor determinada i n’hi ha prou amb la insinuació d’una aroma per fer despertar la memòria dels records. De fet, fins i tot hi ha qui diu que l’olfacte és el sentit més intens a l’hora d’evocar aquests records.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

El final del ferro

Per Tots Sants, desa el vano i treu els guants, o això diuen… No sempre és així, però és cert que tard o d’hora haurem de recuperar guants, bufandes i gorros que teníem ben desats. I ara que contraposem els gorros als vanos, recordem que aquests dos mots són exemples de paraules admeses per la normativa que acaben amb o àtona. De fet, n’hi ha moltes altres, i d’orígens ben diversos, que tenen aquesta terminació, com ara suro, ganxo, nyanyo, cuiro, quisso…

Podeu llegir aquí l’apunt complet.