aoe@correu.iec.cat

Acadèmia Oberta als Ensenyants

Lourdes Sola

Apunts de llengua del web de la SF (juny)

30 de juny de 2025 |

Durant el mes de juny s’han publicat dos apunts de llengua al web de la Secció Filològica. Es titulen Una qüestió salada i Al juny l’estiu no és lluny, i tracten sobre l’article salat i algunes expressions temporals, respectivament.

Una qüestió salada

 

 

Què tenen en comú topònims com Sant Climent Sescebes i Sarroca de Lleida o cognoms com Esplà i Savall? Encara que no sempre sigui evident, en tots aquests noms propis hi trobem fossilitzat un element lingüístic que avui s’associa gairebé exclusivament amb els parlars de les illes Balears. Es tracta de l’article salat, que ha tingut un recorregut, històric i geogràfic, ben curiós.

Al juny l’estiu no és lluny

 

 

Un vespre ple de promeses. Cel serè i una taula parada al terrat. Plats, copes i coberts que aguaiten la celebració del solstici d’estiu, la nit més curta, que és nit d’alegria, perquè si a l’estiu tota cuca viu, per Sant Joan tot es fa gran. I és que, tant si parlem d’un moment puntual com de l’interval de temps en què transcorre una situació, hi trobarem una expressió temporal, que emmarca la prosa de la vida quotidiana o la poesia del pas del temps, tot depèn de com es miri.

Els adjectius adverbials (I)

25 de juny de 2025 | ,

Els adjectius adverbials, a diferència dels que expressen una qualitat (com adequat a una proposta adequada) o relació amb alguna cosa (com governamental a una proposta governamental), presenten valors característics de determinats adverbis. Segons el sentit que expressen, es poden classificar fonamentalment en modals, aspectuals, locatius, de manera o focals.

Els adjectius modals, com ara probable, suposat, necessari, possible, presumpte o presumible, fan referència a la possibilitat, la necessitat o el grau de veracitat d’allò a què es refereix el nom. Pel que fa als aspectuals, indiquen freqüència, i pertanyen a aquesta classe adjectius com assidu, constant, continu, freqüent, ocasional, permanent o reiterat. Tant els modals com els aspectuals són graduables (És molt probable que arribis tard, Els talls de llum eren molt freqüents).

Un altre tipus d’adjectius adverbials són els locatius, que expressen localització tant física com temporal. Per exemple, a una ciutat propera l’adjectiu situa el nom ciutat en l’espai, mentre que a la propera setmana l’adjectiu emmarca el substantiu setmana en el temps. També són locatius els adjectius ordinals, com primer, segon o tercer, i altres d’equiparables, com ara últim o darrer. Alguns d’aquests adjectius també són graduables (una escola molt llunyana).

També hi ha adjectius adverbials de manera, que indiquen com s’esdevé una cosa o quina avaluació subjectiva mereix al parlant. Es tracta d’adjectius com dissortat, dur o ràpid (En aquella campanya hi va haver uns atacs molt durs, Va ser una intervenció rapidíssima). Com es pot veure en els exemples, en aquest cas també es tracta d’adjectius graduables. En canvi, no ho són els focals, com ara mer, pur, simple i únic, que es fan servir per a emfatitzar l’essència del nom (La mera presència d’aquell home la inquietava, Ho va fer amb l’únic objectiu de destacar).

Finalment, hi ha altres tipus d’adjectius adverbials: els que remarquen la identitat del referent (determinat, propi), els que indiquen relacions comparatives o de semblança (igual, idèntic, diferent, semblant), els que emfatitzen la idea d’indefinició (cert), d’unicitat (únic, sol) o de completesa (complet, total), o els que delimiten quantitativament noms no comptables en singular o noms comptables en plural (abundant, escàs, nul).

Alguns d’aquests adverbis poden tenir diversos valors i un comportament específic, com mateix, al qual es dedicarà una entrada monogràfica.

Podeu consultar la GIEC (§ 15.5), la GEIEC (§ 9.5) i la GBU (§ 11.5).

El plural de les sigles: “els CAP” o “els CAPs”?

10 de juny de 2025 | ,

A l’hora de fer servir una sigla, es pot plantejar un dubte habitual: la sigla té plural? I en cas que en tingui, com es representa aquest plural, si és que s’ha de representar d’alguna manera?

El primer que cal preguntar-se és si les sigles tenen nombre. Hi ha sigles que es formen a partir de sintagmes en plural i, per tant, són de nombre plural. És el cas de PAU (‘Proves d’Accés a la Universitat), EUA (‘Estats Units d’Amèrica’) o TIC (‘tecnologies de la informació i la comunicació’). Com es veu en els exemples, la marca de plural no s’explicita a la sigla mateix, sinó per mitjà de l’article que les acompanya, que té forma plural: les PAU, els EUA, les TIC.

I també hi ha sigles de nombre singular, concretament, les que abreugen sintagmes en singular. En aquests casos, la possibilitat de fer-les servir en plural depèn de si designen entitats úniques o no. Si fan referència a entitats úniques, com és el cas de la sigla ONU (‘Organització de les Nacions Unides’), aleshores sempre es faran servir en singular. En canvi, quan es refereixen a entitats no úniques, com CAP (‘centre d’atenció primària’) o DNI (‘document nacional d’identitat’), sí que poden tenir plural. Malgrat que tradicionalment s’ha tendit a reflectir el plural només en les sigles que s’equiparen plenament als noms comuns i s’escriuen en minúscules, com ovni, actualment també és habitual fer explícita la marca de plural en les sigles que s’escriuen amb majúscules, per mitjà d’una essa minúscula. Per tant, és igualment possible escriure els CAP com els CAPs.

Podeu consultar el document NTN (§ 1.4.1). Hi trobareu la remissió a la GIEC (§ 6.5.3.3a).

També trobareu informació sobre aquesta qüestió a la GBU (§ 9.3).

Vídeo del seminari “Ensenyar català en una aula multilingüe. Estratègies i recursos”

25 de febrer de 2025 | ,

Ja està disponible, a través d’aquest enllaç, el vídeo del seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants Ensenyar català en una aula multilingüe. Estratègies i recursos, celebrat el passat sis de febrer l’Institut d’Estudis Catalans.

El seminari, que va ser inaugurat per Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i Anna Bartra-Kaufmann, membre de la Secció Filològica i coordinadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants, es va dividir en dos blocs. El primer bloc va començar amb la intervenció d’Eva Rodríguez i Eva Roma, tècniques de Formació i Foment de l’Ús del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que van presentar el projecte «La sensibilització a l’aula», un projecte que forma part del contingut dels cursos de català del CPNL i té com a objectiu conscienciar els alumnes de la necessitat de fer servir la llengua més enllà de l’aula. A continuació, els tècnics de normalització lingüística del CPNL Pau Villegas, Esther Congost i Xavier Saperas van exposar la seva experiència docent a l’hora de posar en pràctica el projecte.

El segon bloc del seminari el va encetar Artur Vidal (professor de secundària i del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura Catalanes i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona). Amb la seva ponència «El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar se senten més de 300 llengües», va dibuixar una panoràmica de la situació lingüística actual, posant el focus en la realitat lingüística de les aules.

Va tancar el segon bloc Eva Tresserras (professora de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; professora del Màster universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes; membre del Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (GLOSSA); coordinadora acadèmica de Relacions Internacionals de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic). La seva ponència «El plurilingüisme a l’aula: llengües d’origen i aprenentatge del català» es va centrar en la manera d’ensenyar català a partir de la llengua d’origen de l’alumne i d’aprofitar els recursos que ofereix la diversitat lingüística de l’aula.

L’acte es va tancar amb un debat en què es van exposar les conclusions de la jornada.

Al voltant de la prefixació: els espais en blanc

9 de gener de 2025 | ,

Com a norma general, els mots prefixats s’escriuen aglutinats i sense guionet, és a dir, amb el prefix enganxat a la base lèxica (avantpassat, besavi, exconseller, monosíl·lab, prehistòria). Ara bé, també hi ha excepcions, una de les quals són els casos en què cal escriure un espai en blanc entre els components de la construcció derivada.

S’escriu un espai en blanc entre el prefix i un element amb particularitats gràfiques (majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva): anti OTAN, ex URSS, expedició trans Himàlaia, equip sub 21, globulina anti D, pro «hippy», anti honoris causa.

També es deixa un espai en blanc quan el prefix precedeix un sintagma lexicalitzat, una locució o un mot que ja porta guionet: anti pena de mort, ex mosso d’esquadra, pseudo ciència-ficció. Ara bé, cal recordar que el prefix s’escriu enganxat al primer element en el cas dels sintagmes no lexicalitzats, especialment en el cas dels que designen un càrrec, una professió o l’àmbit de competències del càrrec: exconseller en cap, subdirecció general.

Finalment, opcionalment és possible separar el prefix de la base lèxica amb un espai en blanc en casos diferents dels anteriors si es vol distingir mots homògrafs o si es volen evitar grafies detonants: pre fixat (‘fixat anteriorment’, cf. prefixat ‘que conté un prefix), ex portador (‘que ha deixat de ser portador’, cf. exportador ‘que exporta’).

Podeu consultar el document NTN (§ 1.3.3.2-1.3.3.6). Hi trobareu la remissió a l’OIEC (§ 4.4.1.3).

De l’escriptura a la pronúncia: “futbol” o “fútbol”?

9 de gener de 2025 | ,

Sabem que la llengua escrita segueix uns codis i unes convencions que no han de condicionar necessàriament la lectura dels textos: es tracta de dos sistemes relativament independents que segueixen pautes que no sempre coincideixen.

Un àmbit en el qual, però, l’escriptura i la pronúncia van ben lligades és l’accentuació.  La major part de mots no presenten cap dificultat més enllà de la necessitat de conèixer les normes d’accentuació. En determinats mots, sobretot cultismes i manlleus, a vegades es produeixen desplaçaments de l’accent a causa d’una influència forana o del fet que presenten un patró accentual poc freqüent. Aquests tipus de desplaçaments, en general, no són acceptables. Cal seguir la pronúncia que determina l’accentuació.

Fixem-nos en el mot karate, per exemple, que es pronuncia pla, i no com si fos esdrúixol (kàrate). També es dona un desplaçament accentual no admissible en el mot viking, que s’ha de pronunciar agut i no pla (víking). Contràriament, tuàreg té una pronúncia plana i no pas aguda (tuareg). I també hi ha mots esdrúixols que no s’han de pronunciar com si fossin aguts, com és el cas de hàndicap (i no handicap).

La majoria dels casos en què hi ha desplaçament accentual s’han incorporat a la llengua catalana en èpoques més o menys recents, provinents d’altres llengües o de vocabularis científics o tècnics. És per això que, en alguns casos, no han estat recollits per la normativa fins fa poc.

El document NTN en dona una llista prou completa, amb els mots classificats segons la pronúncia correcta, en la qual ens podem trobar més d’una sorpresa. Podeu consultar l’apartat 2.3.1.1, on s’ofereix una llista de consulta ràpida. També hi podeu trobar la remissió als apartats de les gramàtiques i de l’Ortografia (GIEC § 5.2.1.1, GEIEC § 3.2.1a, GBU § 4.1 R3, OIEC § 3.1.1.8). En el requadre gris del final hi ha la referència a alguns mots que apareixien amb una accentuació diferent al DIEC2 prèviament a les actualitzacions realitzades a partir de 2016.

En alguns casos, el desplaçament de l’accent s’ha consolidat i s’accepta tant la forma amb desplaçament com la que no en té. Són mots com bantu / bantú o antilop / antílop. Els trobareu a l’apartat 2.3.1.2, juntament amb les referències a les obres d’on s’han extret (GIEC § 5.2.1.1, OIEC § 3.1.1.8).

Propers esdeveniments