aoe@correu.iec.cat

Acadèmia Oberta als Ensenyants

Lourdes Sola

Vídeo del seminari “Ensenyar català en una aula multilingüe. Estratègies i recursos”

25 de febrer de 2025 | ,

Ja està disponible, a través d’aquest enllaç, el vídeo del seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants Ensenyar català en una aula multilingüe. Estratègies i recursos, celebrat el passat sis de febrer l’Institut d’Estudis Catalans.

El seminari, que va ser inaugurat per Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i Anna Bartra-Kaufmann, membre de la Secció Filològica i coordinadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants, es va dividir en dos blocs. El primer bloc va començar amb la intervenció d’Eva Rodríguez i Eva Roma, tècniques de Formació i Foment de l’Ús del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que van presentar el projecte «La sensibilització a l’aula», un projecte que forma part del contingut dels cursos de català del CPNL i té com a objectiu conscienciar els alumnes de la necessitat de fer servir la llengua més enllà de l’aula. A continuació, els tècnics de normalització lingüística del CPNL Pau Villegas, Esther Congost i Xavier Saperas van exposar la seva experiència docent a l’hora de posar en pràctica el projecte.

El segon bloc del seminari el va encetar Artur Vidal (professor de secundària i del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura Catalanes i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona). Amb la seva ponència «El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar se senten més de 300 llengües», va dibuixar una panoràmica de la situació lingüística actual, posant el focus en la realitat lingüística de les aules.

Va tancar el segon bloc Eva Tresserras (professora de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; professora del Màster universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes; membre del Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (GLOSSA); coordinadora acadèmica de Relacions Internacionals de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic). La seva ponència «El plurilingüisme a l’aula: llengües d’origen i aprenentatge del català» es va centrar en la manera d’ensenyar català a partir de la llengua d’origen de l’alumne i d’aprofitar els recursos que ofereix la diversitat lingüística de l’aula.

L’acte es va tancar amb un debat en què es van exposar les conclusions de la jornada.

Al voltant de la prefixació: els espais en blanc

Al voltant de la prefixació: els espais en blanc

9 de gener de 2025 | ,

Com a norma general, els mots prefixats s’escriuen aglutinats i sense guionet, és a dir, amb el prefix enganxat a la base lèxica (avantpassat, besavi, exconseller, monosíl·lab, prehistòria). Ara bé, també hi ha excepcions, una de les quals són els casos en què cal escriure un espai en blanc entre els components de la construcció derivada.

S’escriu un espai en blanc entre el prefix i un element amb particularitats gràfiques (majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva): anti OTAN, ex URSS, expedició trans Himàlaia, equip sub 21, globulina anti D, pro «hippy», anti honoris causa.

També es deixa un espai en blanc quan el prefix precedeix un sintagma lexicalitzat, una locució o un mot que ja porta guionet: anti pena de mort, ex mosso d’esquadra, pseudo ciència-ficció. Ara bé, cal recordar que el prefix s’escriu enganxat al primer element en el cas dels sintagmes no lexicalitzats, especialment en el cas dels que designen un càrrec, una professió o l’àmbit de competències del càrrec: exconseller en cap, subdirecció general.

Finalment, opcionalment és possible separar el prefix de la base lèxica amb un espai en blanc en casos diferents dels anteriors si es vol distingir mots homògrafs o si es volen evitar grafies detonants: pre fixat (‘fixat anteriorment’, cf. prefixat ‘que conté un prefix), ex portador (‘que ha deixat de ser portador’, cf. exportador ‘que exporta’).

Podeu consultar el document NTN (§ 1.3.3.2-1.3.3.6). Hi trobareu la remissió a l’OIEC (§ 4.4.1.3).

De l’escriptura a la pronúncia: “futbol” o “fútbol”?

De l’escriptura a la pronúncia: “futbol” o “fútbol”?

9 de gener de 2025 | ,

Sabem que la llengua escrita segueix uns codis i unes convencions que no han de condicionar necessàriament la lectura dels textos: es tracta de dos sistemes relativament independents que segueixen pautes que no sempre coincideixen.

Un àmbit en el qual, però, l’escriptura i la pronúncia van ben lligades és l’accentuació.  La major part de mots no presenten cap dificultat més enllà de la necessitat de conèixer les normes d’accentuació. En determinats mots, sobretot cultismes i manlleus, a vegades es produeixen desplaçaments de l’accent a causa d’una influència forana o del fet que presenten un patró accentual poc freqüent. Aquests tipus de desplaçaments, en general, no són acceptables. Cal seguir la pronúncia que determina l’accentuació.

Fixem-nos en el mot karate, per exemple, que es pronuncia pla, i no com si fos esdrúixol (kàrate). També es dona un desplaçament accentual no admissible en el mot viking, que s’ha de pronunciar agut i no pla (víking). Contràriament, tuàreg té una pronúncia plana i no pas aguda (tuareg). I també hi ha mots esdrúixols que no s’han de pronunciar com si fossin aguts, com és el cas de hàndicap (i no handicap).

La majoria dels casos en què hi ha desplaçament accentual s’han incorporat a la llengua catalana en èpoques més o menys recents, provinents d’altres llengües o de vocabularis científics o tècnics. És per això que, en alguns casos, no han estat recollits per la normativa fins fa poc.

El document NTN en dona una llista prou completa, amb els mots classificats segons la pronúncia correcta, en la qual ens podem trobar més d’una sorpresa. Podeu consultar l’apartat 2.3.1.1, on s’ofereix una llista de consulta ràpida. També hi podeu trobar la remissió als apartats de les gramàtiques i de l’Ortografia (GIEC § 5.2.1.1, GEIEC § 3.2.1a, GBU § 4.1 R3, OIEC § 3.1.1.8). En el requadre gris del final hi ha la referència a alguns mots que apareixien amb una accentuació diferent al DIEC2 prèviament a les actualitzacions realitzades a partir de 2016.

En alguns casos, el desplaçament de l’accent s’ha consolidat i s’accepta tant la forma amb desplaçament com la que no en té. Són mots com bantu / bantú o antilop / antílop. Els trobareu a l’apartat 2.3.1.2, juntament amb les referències a les obres d’on s’han extret (GIEC § 5.2.1.1, OIEC § 3.1.1.8).