aoe@correu.iec.cat

Acadèmia Oberta als Ensenyants

General

Informe sobre la qualitat lingüística en les primeres notícies sobre la revolta pagesa (06/02/2024)

11 de desembre de 2024 |

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) presenta l’Informe sobre la qualitat lingüística en les primeres notícies de la revolta pagesa (06/02/2024). L’estudi es basa en un corpus de tres informatius emesos el 6 de febrer de 2024 per les televisions públiques de Catalunya (TV3), les Illes Balears (IB3) i el País Valencià (À Punt).

L’informe assenyala la bona qualitat lingüística general dels programes analitzats, una valoració que s’obté de l’anàlisi de fenòmens molt diversos (fonètics, lèxics, morfològics, etc.) observats en les intervencions de comunicadors i testimonis de tot l’àmbit lingüístic que apareixen en les mostres.

Les tres notícies que s’analitzen en l’informe proporcionen un panorama interessant del conjunt de la llengua, tant des del punt de vista de la variació dialectal com del de la variació funcional: presentadors des del plató, corresponsals i enviats especials; testimonis…

En el mosaic d’accents que dibuixa l’informe, l’expressió més formal dels comunicadors fa de pal de paller, sense deixar de mantenir diferències dialectals acceptables. L’informe destaca que, amb tots els matisos que calguin, aquest és el paper de l’estàndard en relació amb els dialectes: els integra, els representa i permet la comunicació entre tots.

En resum, cal valorar la bona qualitat lingüística de les mostres analitzades, tot i els detalls millorables observats en l’informe, molts dels quals es poden corregir amb un esforç d’atenció dels comunicadors i els assessors lingüístics.

Acte de lliurament del diploma de col·laborador distingit a Josep Ruaix i Vinyet

9 de desembre de 2024 | ,

 

 

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a

l’acte de lliurament del diploma de col·laborador distingit a Josep Ruaix i Vinyet

per la seva contribució al desenvolupament de les tasques d’aquesta secció.

Hi participaran, a més del distingit, Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; Mercè Lorente, secretària de la Secció Filològica, i Joan Ferrer, membre de la Secció Filològica.

L’acte se celebrarà el divendres 13 de desembre, a les 13 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

 

Barcelona, novembre del 2024

 

Amb la col·laboració de     

Acte de presentació de les novetats del DIEC

21 de novembre de 2024 | ,

 

 

 

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

 

Presentació pública de les incorporacions al DIEC del 2024

 

Magí Camps, Sandra Montserrat i Màrius Serra, membres de la Secció Filològica, presentaran públicament per als mitjans de comunicació les actualitzacions del 2024 del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

L’acte se celebrarà presencialment el dimecres 27 de novembre, a les 11 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia en aquest enllaç.

 

Barcelona, novembre del 2024

 

Amb la col·laboració de

Seminari L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció

15 d'octubre de 2024 | ,

El passat 3 d’octubre es va celebrar a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans el seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció, amb una notable assistència presencial i en línia. L’obertura del seminari va ser a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i Anna Bartra-Kaufmann, membre de la Secció Filològica i coordinadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants, que també va moderar del debat amb què es va cloure el seminari.

Hi van participar tres especialistes destacats en el camp de l’ensenyament de l’escriptura: Montserrat Castelló, professora de la Universitat Ramon Llull i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC; Xavier Fontich, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca Eduling Educational Linguistics, i Llorenç Comajoan, professor de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i coordinador de Glossa – Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura. Cadascun d’ells va posar el focus en un aspecte diferent del procés d’escriptura a les aules. Montserrat Castelló va incidir en el vessant del procés d’escriptura més relacionat amb la psicologia i amb els processos cognitius que hi participen. Xavier Fontich es va centrar en la relació entre el coneixement metalingüístic i l’escriptura i va presentar l’estratègia de retroacció anomenada Peix al cove. A la ponència final, Llorenç Comajoan va explicar els diversos tipus de retroacció i els resultats a l’hora d’aplicar-los. També va participar al seminari David Ordóñez, tècnic lingüístic de la Secció Filològica, que va presentar els recursos en línia que l’Institut d’Estudis Catalans posa a l’abast del públic i que poden ser de gran utilitat per als ensenyants de la llengua.

Les diferents intervencions van servir per a posar de relleu la necessitat d’optimitzar els processos de retroacció a les aules, a fi de millorar el procés d’escriptura dels alumnes i fornir-los d’eines i estratègies eficaces, amb l’objectiu final de millorar els textos que produeixen. Tot un repte.

Ben aviat podreu accedir al vídeo del seminari a través del canal de Youtube de l’IEC.

Nous apunts de llengua al web de la Secció Filològica

30 de setembre de 2024 | ,

Durant el mes de setembre s’han publicat dues entrades noves a la secció Apunts de llengua del web de la Secció Filològica.

Cal no fiar-se de les aparences

 

 

Ja ens avisava el poeta valencià Joan Timoneda, en el segle XVI, que «no és or tot lo que llu»… Tampoc en l’àmbit de la llengua, perquè hi ha paraules que sembla que estan emparentades, però provenen d’arrels diferents. I a la inversa: hi ha mots que tenen un mateix origen, encara que, a primer cop d’ull, no ho diríem mai. Resseguir l’evolució d’algunes paraules des del seu origen ens ofereix descobertes ben curioses.

Llegiu aquí l’apunt complet.

Escriure altres mons

 

 

Txékhov, Čekhov, Chéjov, Chekhov, Tchekhov… Com hem d’escriure en català noms que provenen de llengües amb altres alfabets?
Si cada llengua ofereix una visió particular del món, també és particular la manera de representar-la gràficament, si és que té forma escrita, és clar.

Llegiu aquí l’apunt complet.

Seminari ‘L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció’

20 de setembre de 2024 | ,

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos al seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció,

que se celebrarà presencialment el dijous 3 d’octubre, de les 16 a les 19.30 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona), i s’hi podrà assistir també en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual al seminari s’han de fer mitjançant aquest formulari.

 

Barcelona, setembre del 2024

 

Programa

 

16.00 h Benvinguda a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i

Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants
16.15 h Montserrat Castelló (professora de la Universitat Ramon Llull i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC)

«Escriure i revisar: dues cares de la mateixa moneda?»
17.00 h David Ordóñez (tècnic lingüístic de la Secció Filològica de l’IEC)

«Els recursos en línia de la Secció Filològica com a eines per a millorar l’eficàcia de l’escriptura»
17.45 h Pausa
18.00 h Xavier Fontich (professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca Eduling Educational Linguistics)

«La retroacció metalingüística a l’aula, punt de trobada entre la gramàtica i l’escriptura»
18.45 h Llorenç Comajoan (professor de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i coordinador de Glossa – Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura)

«La retroacció correctiva: què és i per a què serveix?»
19.15 h Debat i conclusions
19.30 h Cloenda

 

Amb la col·laboració de

Seminari ‘L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció’

22 de juliol de 2024 |

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans organitza el seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció,

que se celebrarà presencialment el dijous 3 d’octubre, de les 16 a les 19.30 h, a la sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona), i s’hi podrà assistir també en línia.

Hi participaran Montserrat Castelló, professora de la Universitat Ramon Llull i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC; Xavier Fontich, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca Eduling Educational Linguistics; Llorenç Comajoan, professor de la Universitat de Vic, i David Ordóñez, tècnic lingüístic de la Secció Filològica de l’IEC.

Més endavant, en aquest mateix web podreu consultar el programa complet del seminari i us hi podreu inscriure mitjançant un formulari.

La Secció Filològica estrena nou web

5 de juliol de 2024 | ,

Avui s’ha obert al públic el nou web de la Secció Filològica. Es tracta d’un web renovat a través del qual es pot accedir a informació sobre la Secció, els membres que la formen i les comissions en què s’organitzen. També s’hi poden trobar notícies, una agenda d’activitats i recursos lingüístics de gran utilitat.

Una de les incorporacions més destacades és la Biblioteca de referents, un recull de personalitats rellevants en l’àmbit de la llengua catalana, escollides com a referent per cadascun dels membres de la Secció. Una altra és la secció Apunts de llengua, que conté explicacions sobre diversos aspectes lingüístics. Aquests apunts, que tenen com a objectiu proporcionar informacions d’utilitat sobre la llengua i la cultura catalanes, s’aniran publicant periòdicament.

Destaquen també la Videoteca, que connecta amb el canal de Youtube de l’IEC i permet accedir a gravacions d’actes de la Secció, com ara el seminari La variació territorial i els diccionaris, i els tres vídeos institucionals realitzats en col·laboració amb Aida Roca, coneguda a les xarxes socials com a Filòloga de Guàrdia. Aquests vídeos volen donar a conèixer la tasca de la Secció Filològica i els diferents recursos lingüístics que posa a disposició de la ciutadania.

Seminari ‘La variació territorial i els diccionaris’

24 de maig de 2024 | ,

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos al seminari La variació territorial i els diccionaris, organitzat per la Comissió d’Estandardització i la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica, que se celebrarà presencialment el dijous 13 de juny, de les 9.30 a les 19.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona); també s’hi podrà assistir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Programa

9.30 h Inauguració del seminari a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, i Nicolau Dols, president de la Secció Filològica

Bloc 1. La variació territorial en els diccionaris de llengua catalana

10.00 h    «Diccionaris, normativa i estàndard», Miquel Àngel Pradilla (Secció Filològica)
10.40 h    «La presència de la variació territorial en els diccionaris de llengua catalana», Joan Veny (Secció Filològica)
11.20 h    Pausa i cafè
11.40 h    «El tractament de la variació en els diccionaris de llengua catalana», Carolina Santamaria i Imma Fradera (Oficines Lexicogràfiques, Secció Filològica)
12.20 h    «La variació territorial en el nou diccionari normatiu de la llengua catalana», Mercè Lorente i Josep Martines (Secció Filològica)
13.00 h    Fi de la sessió del matí

Bloc 2. La variació territorial en altres tradicions lexicogràfiques

15.30 h    «La variació territorial en la tradició de l’alemany», Elena Sánchez (Universitat d’Alacant)
16.00 h    «La variació territorial en la tradició de l’anglès», Janet DeCesaris (Universitat Pompeu Fabra)
16.30 h    «La variació territorial en la tradició de l’espanyol», Paz Battaner (Real Academia Española)

17.00 h    Pausa

Bloc 3. Variació territorial, diccionari normatiu i usuaris

17.30 h Taula rodona: Sebastià Alzamora (Secció Filològica), Josep Escolano (Universitat d’Alacant) i Ernest Rusinés (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals)

18.50 h Cloenda:
Ramon Sistac, president de la Comissió d’Estandardització, i Josep Martines, president de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica

19.00 h Fi del seminari

Publicat l’Informe sobre la qualitat lingüística de la programació audiovisual infantil

23 de maig de 2024 |

L’Observatori de la Qualitat Lingüística ha publicat aquest dimarts, 21 de maig del 2024, l’Informe sobre la qualitat lingüística en la programació audiovisual infantil, elaborat sobre un recull de 20 mostres que provenen de 13 programes diferents, emesos per la televisió i/o per les plataformes digitals i penjats a internet (ATV, À Punt, IB3 i 3Cat) entre el 2021 i el 2023.

L’elaboració d’aquests programes és necessàriament ràpida i per això són un bon reflex de la diversitat geolectal i funcional de la llengua, i també del grau de fixació de l’estàndard.

La valoració que mostra l’informe no tan sols destaca els usos inadequats observats a les mostres, sinó que també posa en relleu els usos adequats. La primera part de l’informe se centra en l’anàlisi dels diferents fenòmens fonètics, morfosintàctics i lèxics observats. A continuació, es comparen les versions balear i central d’un mateix programa, i també s’analitza el cas d’un programa en el qual les veus dels dos protagonistes principals pertanyen a dues variants geogràfiques diferents. Finalment, s’analitza la construcció del discurs en les diferents mostres.