General
El català, llengua d’Aragó. Declaració de la Secció Filològica de l’IEC
El Ple de la Secció Filològica del 16 de febrer de 2024 va acordar fer la següent declaració:
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, davant les declaracions
fetes recentment a la premsa pel president d’Aragó, senyor Jorge Antonio
Azcón, en què diu textualment que a Aragó “no se habla catalán”, vol fer
constar l’astorament i el rebuig provocats per una afirmació que contradiu la
lingüística i el sentit comú, i que, a més a més, atempta contra els drets de la
població de la Franja.
Així mateix, la Secció Filològica se solidaritza amb els ajuntaments i amb
els diversos col·lectius aragonesos cívics, culturals i d’ensenyants que han
expressat la preocupació i la protesta per aqueixes declaracions.
Ja es pot consultar en línia el ‘Diccionari etimològic i complementari’ de Joan Coromines
L’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb el suport de la Comissió de Lexicografia de la mateixa institució, ha dut a terme la digitalització d’una de les grans obres de Joan Coromines: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat).
El DECat és una de les eines fonamentals de la filologia catalana. És una font de consulta imprescindible per a la recerca sobre la història de les nostres paraules i per a tots els estudiosos i especialistes de les diferents branques de la lingüística.
Durant la presentació, aquest dimecres a l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, ha obert l’acte amb paraules d’elogi envers l’obra de Coromines: «Avui estem d’enhorabona. Es presenta la digitalització d’una obra incomparable, singular i que representa, juntament amb l’obra de Pompeu Fabra i el Diccionari català-valencià-balear, la lexicografia de referència en llengua catalana. Aquesta tríada demostra que el català és una llengua de cultura avançada, ja que a més de tenir diccionaris normatius, tenim altres obres que complementen i fonamenten la norma lèxica».
Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica, s’ha referit al llegat de Coromines com a «obra de reconstrucció del país» i ha celebrat que, amb aquesta nova digitalització, es doni a l’autor «el lloc que li pertoca».
Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica i l’encarregat de fer la presentació digital del DECat, ha subratllat la importància de posar aquesta obra a l’abast del gran públic, ja que «s’hi poden consultar qüestions vinculades a la fonètica, la fraseologia o l’onomàstica, entre moltes altres».
Carles Duarte, president de la Fundació Pere Coromines, ha destacat que Coromines va dedicar tota la seva vida a la defensa de la llengua a través de la seva obra i que va ser molt valent: «Políticament va assumir riscos personals per defensar els ideals de país».
Publicat en deu volums entre els anys 1980 i 1991, el DECat fins ara només era accessible en l’edició en paper de Curial. La versió digitalitzada permet consultar els articles originals en format PDF. Les entrades es poden consultar mitjançant el llistat alfabètic que reprodueix l’índex de l’obra; o bé, a partir del motor de cerca que permet fer les cerques pel mot sencer o per segments (per mitjà de les opcions «conté», «comença per», «acaba en»). Així mateix, es poden consultar el «Prefaci», la «Bibliografia», la «Notació fonètica» o les «Abreviatures» de l’obra.
La digitalització del DECat constitueix un servei de gran importància per a la recerca científica i per a la difusió d’una obra que guarda autèntics tresors de la llengua, la cultura i la història del nostre país. Facilitarà la seva difusió i obrirà una via d’accés àgil al Diccionari de Coromines per als lingüistes. Això ha estat gràcies a un conveni de cooperació entre la Fundació Pere Coromines i l’IEC.
La digitalització de l’Onomasticon Cataloniae, una altra de les obres fonamentals de Coromines
L’any 2021 l’acord entre la Fundació Pere Coromines i l’IEC va permetre fer més accessible la consulta d’una altra de les obres fonamentals de Joan Coromines: l’Onomasticon Cataloniae (OnCat).
El fet de passar l’edició en paper dels vuit volums publicats a Curial (1989-1997) a l’edició digital va facilitar l’accés i la difusió d’una eina imprescindible per a l’estudi, la preservació i la normativització del patrimoni toponímic i antroponímic de la llengua catalana. L’especialista i el públic interessat en l’origen dels nostres noms de lloc i de persona hi tenen una font d’informació cabalosa.
La digitalització de l’OnCat ja es va afegir al catàleg de recursos lingüístics que ofereix l’IEC en accés obert i en línia i, ara, també s’hi ha afegit el DECat.
Activitat de formació sobre el foment del català als centres escolars
Benvolguts usuaris de l’AOE,
Encetem aquest any 2024 amb una proposta d’activitat formativa per al professorat no universitari:
L’escola en català: bases i estratègies per al foment del català als centres escolars
Modalitat: conferències en línia mitjançant videoconnexió.
Adreçat a: docents de totes les matèries i etapes no universitàries.
Durada: 5 sessions de 2 hores.
Calendari: els dijous 22 i 29 de febrer i 7,14 i 21 de març de 2024.
Horari: de 17.30 h a 19.30 h.
Lloc de realització: retransmissió en directe amb l’aplicació.
Professorat: Miquel Àngel Pradilla, Marina Solís Obiols, Mònica Barrieras, Rafael Lemus Arce i Ferran Suay.
Preu: 20€
Presentació
Què cal tenir en compte a l’hora de planificar i dissenyar intervencions diverses orientades a promoure l’ús de la llengua catalana a l’escola tant en el nivell del centre com en el nivell de l’aula?
Com superar les dificultats amb relació al manteniment del català i afrontar les incerteses i neguits que l’ús de la llengua pot implicar en l’entorn escolar?
L’Itinerari, organitzat per l’Equip ICE UAB – SERCLE El català a l’ensenyament, aborda aquestes qüestions des de camps i perspectives diferents i proposa estratègies de foment de l’ús del català a l’escola.
Trobareu el programa i la resta de la informació en aquest enllaç.
Neologisme de l’any 2023: ‘viralitzar’ i ‘tiet tieta’, paraules guanyadores
L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’IEC, el TERMCAT i 3Cat van llançar la desena edició de la campanya del Neologisme de l’any el passat 11 de desembre, en la qual han votat 14.034 persones. Entre les deu paraules candidates a paraula nova de l’any, ha guanyat viralitzar, amb un 28,2 % del total de vots i, entre les deu candidates a paraula corrent, ha guanyat tiet tieta, amb un 32,2 % del total de vots. Totes dues paraules han estat al capdavant de la votació des del primer dia.
La paraula nova
| 1 | viralitzar | 32,2 % |
| 2 | bot | 12,4 % |
| 3 | hipersexualització | 10,2 % |
| 4 | grassofòbia | 10,0 % |
| 5 | sexoafectiu -iva | 9,3 % |
| 6 | nit tropical | 7,7 % |
| 7 | gazià -ana | 5,8 % |
| 8 | ecoansietat | 5,5 % |
| 9 | refugi climàtic | 3,9 % |
| 10 | superilla | 3,1 % |
La paraula corrent
| 1 | tiet tieta | 32,2 % |
| 2 | quiròfan | 12,4 % |
| 3 | brutal | 10,2 % |
| 4 | friqui | 10,0 % |
| 5 | guai | 9,3 % |
| 6 | xarxa social | 7,7 % |
| 7 | porno | 5,8 % |
| 8 | bici | 5,5 % |
| 9 | gorro | 3,9 % |
| 10 | plataforma | 3,1 % |
Com cada any, la Secció Filològica de l’IEC estudiarà les paraules guanyadores i valorarà la possibilitat d’introduir-les al diccionari normatiu tenint en compte que la societat demana de trobar-les-hi. Des de l’organització de la campanya es valora molt positivament la novetat d’incloure la possibilitat de votar la paraula corrent entre una llista de paraules que no són noves, que estan ben implantades en l’ús social però que no han estat encara acceptades en el diccionari normatiu. Aquesta novetat ha servit perquè moltes persones hagin pres consciència del fet que en la parla diària es fan servir paraules no normatives però adequades en molts casos.
En aquesta edició han votat 14.034 persones, xifra que consolida la participació en aquesta campanya. Els vots no s’han distribuït de manera equilibrada en les quatre franges d’edat establertes, ja que els més joves (menys de 20 anys) representen el 38% del total de vots. Aquest resultat es relaciona amb diversos factors:d’una banda, l’èxit que té en els centres de secundària aquesta iniciativa que el professorat fa servir per parlar de neologismes, formació de paraules i vitalitat del lèxic; d’altra banda, la difusió per les xarxes socials, on aquest grup d’edat és molt present i, finalment, la voluntat de participar d’alguna manera en el futur de la seva llengua. El grup de gent més gran (60 anys o més) és el que ha votat menys (14 % dels vots) i les dues franges intermèdies (de 20 a 39 anys i de 40 a 59 anys) sí que han obtingut al voltant d’una quarta part dels vots (24,8 % i 23,2 % respectivament).
Viralitzar i tiet tieta han quedat en primera posició en totes les franges d’edat, però no hi ha hagut els mateixos resultats en les altres posicions: bot i hipersexualització han quedat en segona i tercera posició de la franja més jove, sexoafectiu –iva i hipersexualització en la segona franja, hipersexualització i grassofòbiaen la tercera i refugi climàtic i nit tropical en la franja de més grans. En la llista de la paraula corrent, també s’han repartit la segona i tercera posició diversos candidats: quiròfan, porno, guai, brutal, friqui i xarxa social, segons la franja d’edat.
A continuació, es mostra el percentatge de vots obtinguts en els primers llocs per franges d’edat en la llista de paraules noves:
| Menors de 20 anys | Entre 20 i 39 anys | Entre 40 i 59 anys | 60 anys o més | |
| 1r | viralitzar (32 %) | viralitzar (22,8 %) | viralitzar (30,2 %) | viralitzar (23,9 %) |
| 2n | bot (25,9 %) | sexoafectiu -iva (16,5 %) | hipersexualització (11,4 %) | refugi climàtic (13 %) |
| 3r | hipersexualització (10 %) | hipersexualització (12,1 %) | grassofòbia (9,8 %) | nit tropical (11,8 %) |
I en la llista de paraules recents, els vots s’han distribuït de la manera següent:
| Menors de 20 anys | Entre 20 i 39 anys | Entre 40 i 59 anys | 60 anys o més | |
| 1r | tiet tieta (24,1 %) | tiet tieta (30,8 %) | tiet tieta (39,9 %) | tiet tieta a (24,1 %) |
| 2n |
porno (11,9 %) | guai (14,3 %) | quiròfan (12,8 %) | quiròfan (17,9 %) |
| 3r |
quiròfan (11,5 %) | brutal (13,8 %) | friqui (11,6 %) | xarxa social (7,6 %) |
La campanya per triar el neologisme de l’any 2023 ja s’ha acabat però fins al 31 de desembre encara es pot participar en el concurs de mems lingüístics a través d’Instagram, TikTok i X (Twitter). Les persones guanyadores en cada xarxa social rebran un premi (500€ per al mem guanyador i 250€ per al segon) en un acte que tindrà lloc el dia 12 de gener de 2024 a les 18h a l’Auditori del Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. Les bases per al concurs de mems es poden consultar al web del Neologisme de l’any (https://www.upf.edu/web/neologismedelany).
Tria del neologisme de l’any 2023: novetats per a la desena edició
L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’IEC, el TERMCAT i 3Cat engeguen avui la desena edició de la campanya del «Neologisme de l’any», amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb novetats importants. La votació va començar ahir, 11 de desembre, i es podrà votar fins al dia 20 d’aquest mateix mes. El dijous 21 de desembre es farà públic el resultat.
Si durant les edicions anteriors la convocatòria anava a càrrec de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a partir d’enguany s’hi sumen dues institucions importants en l’actualització del lèxic català: el TERMCAT i 3Cat amb el seu portal lingüístic ésAdir.
En aquesta desena edició s’incorpora una segona novetat: en lloc de presentar a votació una sola llista, se’n presentaran dues, de dues categories diferents. A «Paraula nova» es triarà a partir de la llista de neologismes representatius de l’any, com s’havia fet fins ara, i a «Paraula corrent» es triarà a partir d’una llista de paraules que no són gens noves i que estan ben implantades en l’ús social. La característica que tenen en comú les dues llistes és que cap de les paraules candidates és al diccionari normatiu (DIEC2), de manera que són neologismes des del punt de vista lexicogràfic. Les paraules guanyadores seran les que tinguin més vots i l’IEC té el compromís d’estudiar amb atenció especial aquests mots per mirar d’incorporar-los en el DIEC2.
Com cada any, per votar cal anar al web neologisme.cat.
En la categoria de «Paraula nova», es pot votar una d’aquestes paraules: bot, ecoansietat, gazià -ana, grassofòbia, hipersexualització, nit tropical, refugi climàtic, sexoafectiu -iva, superilla, viralitzar.
En la categoria de «Paraula corrent», es pot votar una paraula d’aquesta llista: bici, brutal, friqui, gorro, guai, plataforma, porno, quiròfan, tiet, xarxa social.
També és novetat d’aquesta edició el concurs de mems lingüístics que té lloc durant la campanya. S’hi pot participar a través d’Instagram, TikTok i X (Twitter), i les persones guanyadores en cada xarxa social rebran un premi (500 € per al mem guanyador i 250 € per al segon). Les bases per al concurs de mems es poden consultar al web del neologisme de l’any (https://www.upf.edu/web/neologismedelany).
Les edicions passades
L’any 2014, en la primera edició de la campanya, van votar 200 persones, i l’any 2022 van ser 14.000 persones. Les paraules guanyadores en les edicions passades han estat les següents: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019), coronavirus (2020), negacionisme (2021) i birra (2022).
L’evolució tan positiva en el nombre de votants demostra que el «Neologisme de l’any» és una campanya que atreu l’atenció de la societat i que ja està estabilitzada en les convocatòries anuals. Les entitats organitzadores afirmen que any rere any ha anat canviant la percepció social dels neologismes i que actualment la majoria de parlants accepta l’aparició de paraules noves com un fenomen natural i positiu. Els neologismes enriqueixen la llengua i la fan més útil.
Document de la SF de l’IEC sobre el llenguatge inclusiu
Benvolguts usuaris de l’AOE,
Ens plau compartir amb vosaltres el document El llenguatge inclusiu: compatibilitat dels recursos estilístics dels usos no sexistes amb la normativa lingüística, aprovat per la Secció Filològica de l’IEC en la reunió plenària tinguda el passat 20 d’octubre de 2023.
Cordialment,
Anna Bartra-Kaufmann
Coordinadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants
Sobre els nous usos de la llengua en les institucions supranacionals
Benvolguts membres de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants,
Des de la Comissió de les Acadèmies Obertes de la Secció Filològica us volem demanar el parer sobre una qüestió.
Amb la perspectiva del nou estatus del català en les institucions supranacionals (Congrés dels Diputats espanyol, Unió Europea), quines mesures creieu que caldria proposar a les autoritats competents per a assegurar l’ús efectiu de la llengua en àmbits estatals i europeus? Pensem en alguns camps d’ús com ara l’ensenyament fora dels territoris de parla catalana, el camp del comerç, etiquetatge, la justícia, la sanitat, etc.
Les vostres aportacions seran benvingudes.
Cordialment,
Anna Bartra-Kaufmann
Coordinadora de l’AOE
En memòria de Carme Junyent (1955-2023)
L’Acadèmia Oberta als Ensenyants (AOE) de la Secció Filològica vol sumar-se a les nombroses mostres de condol per la mort de la lingüista i professora M. Carme Junyent i Figueras, catedràtica de Lingüística de la Universitat de Barcelona, Presidenta del Consell Lingüístic Assessor, fundadora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Recentment va ser proposada com a membre corresponent de la Secció Filològica.
Especialitzada en les llengües parlades al continent africà, en les llengües amenaçades i en la situació de la llengua catalana, la seva preocupació per la situació de la nostra llengua a l’ensenyament es va fer palesa un cop més en acceptar generosament de participar en una trobada presencial a l’AOE amb professors de secundària, tinguda el 17 de juny de 2021, per debatre la situació de la llengua catalana a les aules.
Trobarem a faltar la seva veu: una dona lliure, de conviccions fermes, lluitadora incansable en favor de la diversitat lingüística i d’una lleialtat insubornable a la llengua i la cultura catalanes.
Descansa en pau, Carme.
9a Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra: «Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals»
Els dies 9 i 10 de novembre, la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) celebrarà la seva novena jornada científica, que enguany es titula «Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals: estratègies i recursos». Amb el desig que considereu aquest tema rellevant per al nostre context, us convidem a participar-hi i a fer-ne difusió.
El programa de la Jornada és el següent:
Dijous 9 de novembre del 2023 – Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47. Barcelona)
17.00 h Inauguració de la Jornada a càrrec de Laia de Nadal, rectora de la UPF, i de M. Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans
17.20 h Obertura de la Jornada a càrrec de Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra
17.30 h Conferència inaugural: «L’hospitalitat, un repte que transcendeix la política universitària», a càrrec del Dr. Josep Capdeferro, professor de la Facultat de Dret de la UPF
Divendres 10 de novembre del 2023 – Auditori de Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF (Ramon Trias Fargas, 25. Barcelona)
9.00-9.30 h Recepció dels assistents
9.30-10.30 h Conferència a càrrec de la Dra. Rita Franceschini, directora de la Unitat d’Estudis de Llengües de la Universitat Lliure de Bozen-Bolzano
10.30-11.00 h Ponència «La confiança lingüística i la participació a l’aula dels estudiants internacionals», a càrrec d’Alba Pérez Xaus, psicòloga especialitzada en l’ensenyament de català per a adults, i professora col·laboradora de la UOC en el màster en Formació del Professorat
11.00-11.45 h Pausa per a networking
11.45-13.45 h Taula rodona
Modera: Teresa Monllau, professora del Departament d’Economia de la UPF
Ponents: Marta de Blas, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC; Maria Naranjo, responsable del programa Idiomes UPF; Carles Plasencia, cap de la Secció de Dinamització del Servei de Llengües i Política Lingüística de la UV; Martí Freixa, lector de català a la Universitat de Leipzig
14.00 h Cloenda
L’assistència (presencial i/o en streaming) és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament a través d’aquest formulari.