De la descripció a la norma

La nova Gramàtica de la llengua catalana presenta la norma partint de la descripció gramatical; exposa els usos generals, vàlids en tots els territoris i per a tots registres, sense marcar-los. Com veieu, des de la vostra perspectiva d’ensenyants, que la normativa es difongui com una descripció del bon ús? És una orientació adient per als currículums educatius actuals? Com introduïu la noció de norma a secundària? Feu distinció entre ús i norma? Distingiu entre usos inadequats al registre i altra mena d’errors?

Debat obert: 15/12/2016
Tancament del debat: 15/1/2017 Ampliació del termini: 1/2/2017

5 comentaris sobre “De la descripció a la norma

  • 15 de Desembre de 2016 at 21:27
    Permalink

    A l’alumnat de secundària, li calen directrius molt clares, perquè tendeixen a simplificar (allò que està ben fet, allò que no), però també perquè no li cal un aprofundiment a la matèria com el que s’espera d’un estudiant universitari. Que la normativa es difongui com una descripció del bon ús, per mi, és un encert. I evident, sí que distingesc entre usos inadequats al registre i entre ús i norma (però fent prevaler la segona).

  • 15 de Desembre de 2016 at 21:28
    Permalink

    A l’alumnat de secundària, li calen directrius molt clares, perquè tendeix a simplificar (allò que està ben fet, allò que no), però també perquè no li cal un aprofundiment a la matèria com el que s’espera d’un estudiant universitari. Que la normativa es difongui com una descripció del bon ús, per mi, és un encert. I evidentment, sí que distingesc entre usos inadequats al registre i entre ús i norma (però fent prevaler la segona).

  • 22 de Desembre de 2016 at 10:07
    Permalink

    D’entrada, la norma tal com comentes és bon ús, parlar i escriure de la millor manera possible. Em sembla correcte i adequat mostrar-ho així als ensenyants.

    Sempre dependrà de l’alumnat que tens. Si tens alumnes amb més capacitat faràs les diferències entre ús i norma i serà més estricte, emperò, si estàs en un centre de màxima complexitat on l’alumnat no té ni el català ni el castellà com a primera llengua, penso, que això no és adequat fer-ho.

    Per un altre costat, sempre diferenciem l’ús de la norma. Una cosa és quan t’expresses, recordem que la parla és més espontània i et permet fer errades de manera involuntària, i l’altra és la norma, el parlar correctament, sempre que puguis, sí, emperò, adequat a la situació comunicativa i al seu registre.

    A l’hora de tractar els registres a l’aula sempre glosem allò que és correcte i el que no, i que l’han d’adequar-lo a la situació, sinó indica brusquedat.

  • 22 de Desembre de 2016 at 13:22
    Permalink

    Crec que saber la norma és el principal. Parlar malament és realment fàcil i els alumnes saber fer-ho. Cal que sàpiguen què poden i què no poden escriure en situacions acadèmiques en un paper blanc.

  • 24 de Desembre de 2016 at 17:56
    Permalink

    L’alumnat de secundària acostuma a tenir moltes dificultats derivades del registre. Treballar l’adequació és fonamental tant en segon cicle d’ESO com en Batxillerat.

Deixa un comentari