El passat 10 de març, el Govern va acordar concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2020 a 30 personalitats i 15 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre els guardonats hi ha dos membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans: Maria Josep Cuenca i Josep Maria Nadal i Farreras.
També s’ha acordat concedir la distinció a quatre membres més de l’Institut d’Estudis Catalans: Josep Amat i Girbau (Secció de Ciències i Tecnologia), Martina Camiade Boyer, Joan Estruch i Gibert i Jordi Galí i Garreta (Secció de Filosofia i Ciències Socials). La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements atorgats per la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de reconèixer les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
Maria Josep Cuenca i Ordinyana
Per l’excel·lència de les seves aportacions al coneixement i la divulgació de la gramàtica de la llengua catalana. És membre de la Secció Filològica des del 2005.
Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de València i catedràtica del departament de Filologia Catalana en aquesta universitat, on, entre altres càrrecs, fou vicerectora de Recerca (2002-2007). Ha dut a terme recerques d’una gran vàlua sobre sintaxi, anàlisi del discurs i lingüística aplicada a l’ensenyament de llengües. La seva tesi Les oracions adversatives, dirigida per Joan Solà, va rebre el premi extraordinari de doctorat i el Premi Pompeu Fabra de l’IEC l’any 1991.
Pertany a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des del 1999, i en aquesta institució ha estat corredactora de la Guia d’usos lingüístics, juntament amb M. Pérez Saldanya (2002). A l’Institut d’Estudis Catalans, ha dirigit des de 2015 el projecte de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), gramàtica en línia publicada el 2018, i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU), publicada en paper el 2019.
Ha publicat més d’un centenar de títols, especialment sobre connectors, interjeccions, marcadors del discurs i demostratius, a més de temes més generals com ara la sintaxi catalana, la gramàtica del text o la gramaticalització. Entre els seus llibres, destaquen L’oració composta (I): la coordinació (1988), L’oració composta (II): la subordinació (1991), Teories gramaticals i ensenyament de llengües (1992), Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals (1996), Introducción a la lingüística cognitiva (1999, amb Joseph Hilferty), La connexió i els connectors (2006), Comentari de texts (1996) i Gramàtica del text (2008, publicat en versió en castellà el 2010). També ha col·laborat amb distintes universitats i governs autònoms en la preparació de materials docents i de formació del professorat. El 2016 va coordinar l’adaptació dels certificats de valencià (proves de la Junta Qualificadora) al Marc de Referència Europeu.
Ha participat en diferents projectes d’investigació relacionats amb la gramàtica i la pragmàtica, des d’una perspectiva descriptiva i contrastiva. Com a professora convidada, ha realitzat estades de recerca i docència a les universitats de Venècia (1992 i 2015), Berkeley (1995), Stanford (1998), Cambridge (2005) i Lovaina (2008). És sòcia fundadora de Tecnolingüística, S.L. (des de 2008), empresa de serveis lingüístics especialitzats, on coordina l’àrea de Traducció. És traductora, principalment, de l’anglès i l’italià al català i l’espanyol, en especial de monografies d’àmbit acadèmic de tema històric, humanístic i filosòfic.
Josep Maria Nadal i Farreras
Pel seu compromís permanent amb la llengua i la cultura catalanes expressat a través de la docència i la recerca, i per haver posat els fonaments de la descentralització de la docència i la recerca universitària a Catalunya. És membre de la Secció Filològica des del 2009.
Doctor en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual: per una sintaxi abstracta (1975), dirigida per José Manuel Blecua. Inicià la docència universitària el 1971 al Col·legi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector. Va ser un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Col·legi i altres centres en la Universitat de Girona (UdG), d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació (1991-2019), catedràtic, i el primer rector (1993-2002). És membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i director de l’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània (ODELLEUM) de la UdG. També ha estat promotor de diferents fòrums de debat.
Ha investigat la teoria generativista en la gramàtica, la història social de la llengua i la concepció del llenguatge en el procés de mundialització. És autor de diversos llibres sobre lingüística general i història de la llengua, com ara Semàntica i sintaxi (1975), Sintaxi abstracta i derivació: transitivitat vs. intransitivitat en el català actual (1976), Llengua i cultura en els segles XVI i XVII (1979), La conquesta àrab i la llengua catalana (1982), L’accés del català a l’escriptura (1982, amb Maria Teresa Sobirà), Llengua escrita i llengua nacional (1992), La llengua sobre el paper (2005) i Las 1001 lenguas (2007). El 1982 va publicar, juntament amb Modest Prats, el primer volum de la Història de la llengua catalana: dels inicis fins al segle XV —obra cabdal que va merèixer el Premi Lletra d’Or— i el 1996, el segon, Història de la llengua catalana: el segle XV. En aquestes obres ha aplicat a la història de la llengua catalana un nou enfocament basat en la interrelació entre l’evolució de la llengua amb els factors socials i de context històric.
El 2009 rebé la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, concedit per la Generalitat de Catalunya.