Els mots construïts amb prefixos s’escriuen sense guionet entre el prefix i el radical: amoral, asimètric, amfiteatre, antepenúltim, antiboira, antihistamínic, arxiduc, avantpassat, besavi, bisexual, circumnavegar, cisalpí, coautor, col·lateral, corregnar, contrarevolució, contrasentit, desfer, diòxid, discontinu, endogàmia, entresol, epidermis, exdiputat, extravertit, extraterrestre, hemicicle, hipertensió, hiposulfit, infraroig, internacional, intrauterí, macrocosmos, metafísica, microorganisme, monosíl·lab, multimilionari, neoclàssic, panhel·lènic, paramilitar, plurinacional, polivalent, postguerra, prehistòria, preromànic, proxinès, proamnistia, proppassat, pseudoderivat, quasidelicte, rereguarda, semideu, sobrenatural, sotssecretari, subterrani, superabundància, suprarenal, transatlàntic, trimensual, ultrapassar, unicel·lular, vicepresident; Anticrist, Antiatles, Cisjordània, Prepirineu, Transsilvània. Igualment quan s’anteposen a un radical dos o més prefixos: exeuro.
Tanmateix, s’escriu un guionet en els casos següents :
a) En els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedit de l’adverbi no que han assolit un alt grau de lexicalització; en aquests casos, no es comporta com un prefix. Corresponen a conceptes ben fixats, propis dels llenguatges d’especialitat: el no-alineament, la no-bel·ligerància, un no-electròlit, la no-ficció, principi de no-intervenció, el no-jo, un no-metall, el no-res, la no-violència; els no-creients, els no-fumadors, els no-violents; els països no-alineats, les nacions no-bel·ligerants, art no-figuratiu, Gandhi era radicalment no-violent.
Semblantment, la preposició sense forma part de certes expressions lexicalitzades en què precedeix un nom que és el complement d’un nom sobreentès. Aquestes expressions s’escriuen separades i sense guionets: un sense feina (‘desocupat, que no té feina’), un sense papers (‘immigrant en situació irregular’), els sense sostre (‘indigents’).
b) Quan el prefix precedeix majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva: anti-OTAN, fluorescència anti-Stokes, ex-Iugoslàvia, ex-URSS, l’Europa post-Maastricht, l’era pre-Gutenberg, Pseudo-Longí; selecció sub-21, pel·lícula super-8; globulina anti-D; un ex-«hippy»; manifestació anti- Davant majúscules, però, el mot prefixat s’escriu aglutinat si constitueix un nou nom propi: Antiatles, Anticrist, Cisjordània, Prealps, Prepirineu, Transcaucàsia.
c) Quan el prefix precedeix una locució, un sintagma o un mot que ja porta guionet: manifestació anti-cascos blaus, al·legat anti-pena de mort, ex-conseller en cap, ex-directora general, ex-Unió Soviètica, l’ambient pre-Segona Guerra Mundial, manifestació pro-dret de vaga, pseudo-petita burgesia, vice-primer ministre; actitud anti-nord–americana.
Trobo molt encertada aquesta fitxa, i molt lògica. Els mots sense prefixos no porten guionet, també en el substantiu o adjectiu precedit d’un adverbi posar-ne: no-violència; es fa més entenedor el terme que s’escriu. Completament d’acord amb les expressions lexicalitzades: sense papers; ara bé, a quan el prefix precedeix majúscules, xifres, símbols o cometes o mots en cursiva, ho trobo bé en alguns mots i no tant, en d’altres, emperò la norma ha de ser lògica i aplicar-se, per tant, ens hi haurem d’acostumar: amb sub-21 hi estic familiaritzat emperò amb ex-Iugoslàvia, ja no tant. També em sembla bé l’escriptura de prefixos que s’aglutinen si formen part d’un nom propi: Prepirineu.
Finalment, no em sembla del tot encertat el darrer cas: pre-Segona Guerra Mundial, ex-director, anti-pena de mort, anti-nord-americana, potser en alguns d’aquests mots hagués estat millor escriure’ls sense guió, com ara: ex-directora, anti-nord-americana. Segur que sorgiran molts dubtes en l’escriptura d’aquestes paraules.