Tria del neologisme de l’any 2021

Anna Bartra-Kaufmann

Com cada any, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2021, en la línia d’iniciatives anàlogues que duen a terme diverses institucions, editorials i diaris per a nombroses llengües. Aquesta iniciativa conjunta de l’IEC i la UPF arriba enguany a la vuitena edició.

S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent.

Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que es va obrir ahir, 1 de desembre i es tancarà el dia 19 d’aquest mateix mes. El 20 de desembre es farà públic el neologisme guanyador de l’any 2021. Són els següents:

Les propostes d’enguany són les següents:

  • antivacunes m. i f. i adj. Persona que està en contra de les vacunes perquè en qüestiona l’efectivitat o considera que poden ser perjudicials per a la salut.
  • cisgènere m. i f. i adj. Persona en què el sexe assignat coincideix amb la identitat que sent.
  • cronificar v. tr. Fer esdevenir crònica alguna cosa, especialment una malaltia.
  • disfòbia f. Aversió envers una persona discapacitada.
  • distòpic -a adj. Relatiu a una societat futura imaginària organitzada d’una manera opressiva o totalitària.
  • edatisme m. Actitud discriminatòria envers una persona per la seva edat, especialment en el cas de persones d’edat avançada.
  • monodosi f. Dosi continguda en un medicament envasat individualment, destinada a prendre’s d’una sola vegada.
  • negacionisme m. Actitud que consisteix en la negació sistemàtica i irracional de fets històrics demostrats o de teories que tenen l’aval d’un consens científic unànime o pràcticament unànime.
  • podcast m. Fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per Internet.
  • presencialitat f. Estat de l’activitat o de la persona que és present en un lloc determinat.

Per a votar només cal omplir el formulari que trobareu aquí.

Els neologismes guanyadors de les edicions anteriors han estat:  estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020). Com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat a entrar al diccionari normatiu.

Presentació de les noves paraules que s’incorporen al DIEC

David Ordóñez

 

Diccionari de la Llengua Catalana: Diccionari IEC (Diccionaris) : Institut d'Estudis Catalans: Amazon.es: Libros

S’hi introdueixen cinquanta-dues paraules noves i se’n modifiquen prop de dues-centes

La Secció Filològica us convida a la presentació pública anual de les principals novetats que aquest mes de novembre s’incorporaran al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). En aquesta actualització s’hi han introduït cinquanta-dues paraules noves i se n’han modificat prop de dues-centes. Algunes d’aquestes novetats són paraules que en poc temps han passat a formar part del lèxic comú habitual, com coronavirus, covid o cribrar i cribratge. Però l’important conjunt de novetats abraça moltes altres àrees temàtques.

El passat mes de març es va fer una altra actualització, amb cinquanta paraules noves i quaranta-una de modificades. Així doncs, aquest any 2021 s’hauran introduït al DIEC cent dues paraules noves i se n’hauran modificat dues-centes trenta-tres.

Quines paraules més s’incorporen al diccionari? Com i per què se’n modifiquen prop de dues-centes? Com funciona l’actualització del DIEC? Són algunes de les preguntes que tindran resposta en la presentació pública anual de l’actualització del diccionari, que tindrà lloc el dilluns 29 de novembre a les 10.30 h en format dual: a la Sala Prat de la Riba de l’IEC i mitjançant la plataforma Zoom.

A l’acte hi intervindran el president de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica (SF), Josep Martines, i els membres de la SF Magí Camps i Màrius Serra.

Podeu confrmar la vostra assistència a l’acte enviant un correu electrònic a sf@iec.cat.

Cinquena temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio”

David Ordóñez

Ahir, 19 d’octubre, Nicolau Dols, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va reprendre la secció radiofònica “Paraula d’acadèmia” al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, presentat per Laura Rosel, que s’ha estat emetent durant les quatre últimes temporades. En principi, aquesta secció tindrà una periodicitat mensual.

Àudios de la secció Paraula d'acadèmia - El matí de Catalunya Ràdio

En aquest lliurament, Nicolau Dols reflexiona sobre botellot i les diverses alternatives a l’ús d’aquest mot. També ens mostra diferents expressions catalanes per a referir-se a l’embriagament, algunes de les quals es relacionen amb el món animal. Per si us el vau perdre i hi teniu curiositat, us n’oferim aquí un vincle directe per a poder-lo escoltar. Dura aproximadament set minuts (a partir del minut 45’45).

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/el-mati-de-catalunya-radio-d11-a-12-h-19102021/audio/1113068/

Ens agradarà molt conèixer la vostra opinió sobre la secció i els continguts que s’hi tracten. La secció està oberta als dubtes lingüístics dels oients.

Fem avinent a tots els usuaris de l’AOETIC que a les entrades “Paraula d’acadèmia”, una secció mensual a “El matí de Catalunya Ràdio”, Represa de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i Tercera temporada de la secció “Paraula d’acadèmia”, a “El matí de Catalunya Ràdio” i “Quarta temporada de la secció “Paraula d’acadèmia” a “El matí de Catalunya Ràdio” podeu trobar tots els enllaços als espais emesos durant les quatre últimes temporades.

Jornada Científica de la Càtedra Pompeu Fabra

Anna Bartra-Kaufmann

Els dies 4 i 5 de novembre de 2021 la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF celebrarà la seva setena jornada científica, que enguany durà per títol “Model de llengua, variació, ensenyament i realitat”. Aquesta jornada s’organitza en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i en el marc de les jornades anuals de la Càtedra Pompeu Fabra.

Podeu accedir al díptic de la jornada clicant aquí.

En espera de saber quines seran les mesures de seguretat vigents per a la covid-19 en les dates en què tindrà lloc la Jornada, i també per facilitar-hi la participació sense necessitat de desplaçar-s’hi físicament, hem previst dues modalitats d’assistència (presencial i virtual), a les quals és possible acollir-se inscrivint-s’hi a través d’aquest formulari.

Jornada sobre la Qualitat Lingüística

Anna Bartra-Kaufmann

El proper divendres 8 d’octubre de 2021 se celebrarà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans una Jornada sobre la Qualitat Lingüística.

Aquesta Jornada s’organitza dins el projecte Observatori de la Qualitat Lingüística de la Secció Filològica, amb l’objectiu de recollir idees que ajudin a construir un concepte de qualitat lingüística que tingui en compte els diversos aspectes de la comunicació i, al mateix temps, sigui operatiu per a guiar l’observació.

Per assistir-hi, presencialment o virtualment, us heu d’inscriure en aquest formulari.

Nova actualització de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’, que arriba a la tercera edició

David Ordóñez

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat per segona vegada la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), la gramàtica en línia aprovada per l’IEC el 2018 i oberta al públic el gener del 2019.

Gramàtica essencial' del IEC: anàlisi de dotze punts conflictius - VilaWeb

La novetat principal d’aquesta tercera edició són les informacions de caràcter dialectal incorporades a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.

En la segona edició de l’obra es van incorporar més de deu mil fitxers de so que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra mitjançant pronúncies corresponents a un o a diferents parlars catalans. Anteriorment, s’hi va incorporar un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots, que se sumava al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra. Llavors també es van incorporar nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana (IEC, 2017).

La GEIEC és una versió reduïda i adaptada de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC, 2016). Es presenta en un format dissenyat per a la consulta en línia i té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.

Aquesta gramàtica en línia de l’IEC es pot consultar a l’adreça https://geiec.iec.cat.

En aquest enllaç trobareu un vídeo tutorial de Youtube en què s’explica com funciona.

Un llibre amb punt final al títol de portada

Anna Bartra-Kaufmann

Què significa incorporar la perspectiva de gènere en la manera d’expressar-nos? Sovint la perspectiva de gènere només emmascara una realitat que continua sent sexista i discriminatòria. I cada vegada més, és una imposició política que ningú no gosa discutir. Forçar la llengua per canviar la realitat només ens distreu de l’objectiu real: canviar el món perque la llengua canviï. Carme Junyent i una setantena de dones lingüistes analitzen l’ús i l’abús del llenguatge suposadament no sexista i proposen alternatives, maneres de dir i maneres de fer, que responguin als canvis socials i reflecteixin la presència de tots en tots els àmbits de la vida.

La professora Carme Junyent ha coordinat l’obra, publicada per Eumo Editorial, que inclou una setantena d’articles de dones lingüistes que reflexionen sobre la incorporació de la perspectiva de gènere al llenguatge i sobre el parany del desdoblament, que genera textos incoherents i confusos. Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou ha arribat aquesta setmana a les llibreries, però abans fins i tot de la seva publicació ja ha generat polèmica a les xarxes.

Carme Junyent és lingüista i professora a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i fa recerca sobre les llengües de la immigració a Catalunya. És autora d’una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.

A continuació us oferim un enllaç directe a l’entrevista que la periodista Lídia Heredia va fer a Carme Junyent i a Neus Nogué, a propòsit de la publicació del llibre, en el programa Els matins de TV3, el passat 31 d’agost. “Canviem el món i canviarà la llengua”, diuen, “i no a l’inrevés”.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/el-llenguatge-inclusiu-en-questio/video/6116607/

Les modificacions de l’’Ortografia catalana’ ja estan disponibles en línia

David Ordóñez

Tal com es va anunciar el passat 2 de juliol, en el Ple del 3 de juny, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acordar concloure el període de moratòria per a la implantació de l’Ortografia catalana (OIEC) i va ratificar dues modificacions del text aprovat l’octubre del 2016, que fan referència al nom de les lletres i a la norma del guionet.

Ortografia catalana : Institut d'Estudis Catalans: Amazon.es: Libros

A continuació us presentem aquestes dues modificacions.

1. Modificació de l’apartat 2.1, «L’alfabet», de l’OIEC. S’hi introdueix, en lletra menuda, l’acord següent:

«En la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa, també reben les denominacions efe, ele, eme, ene, erre i esse.»

2. Reformulació de l’apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació», de l’OIEC. Aquesta reformulació implica alguns canvis en la normativa:

a) El primer canvi afecta la grafia del prefix quan precedeix elements amb particularitats gràfiques (majúscula, xifra, cometes o mots en cursiva). A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual aquests derivats s’escrivien amb guionet, ara s’escriuen amb el prefix separat del mot que precedeix. Per exemple: anti OTAN, ex Iugoslàvia, pel·lícula súper 8, l’Europa post Maastricht.

b) El segon canvi afecta la grafia del prefix quan precedeix un sintagma lexicalitzat, una locució o un mot amb guionet. A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual aquests derivats s’escrivien amb guionet, ara s’escriuen amb el prefix separat del mot que precedeix. Per exemple: ex alt càrrec, vice primera ministra, manifestació pro dret de vaga, actitud anti nord-americana. Ara bé, si el prefix forma amb el primer component del sintagma una  unitat lèxica preexistent, s’escriu aglutinat amb aquest primer component. Per exemple: sotsinspector d’impostos, subdirectora general, vicesecretari primer, exministre de l’Interior.

c) El tercer canvi afecta la grafia de formes homònimes susceptibles d’induir a confusió o formes gràfiques detonants. A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual es podia usar discrecionalment el guionet en aquests contextos, ara es pot optar per la grafia separada sempre que l’aglutinada impliqui problemes d’homonímia o grafies detonants. Per exemple: pre ocupació (volent significar ‘ocupació anterior’; per a distingir-lo de preocupació), co rector, ex xiliat.

Podeu consultar aquestes modificacions a la pàgina de recursos en línia de la Secció Filològica de l’IEC.