Una iniciativa de la secció filològica
La presentació de l’edició digital del llibre Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos tindrà lloc a l’IEC el proper dimecres 27 de març, a les 18 h, i comptarà amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, i de Joan Costa, Ricard Fité i Josep M. Mestres, coautors de l’obra.
Més informació aquí.
Els propers 29 i 30 de març tindrà lloc la XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, que pretén debatre sobre l’humor en valencià com una altra manifestació social del llenguatge, també rellevant en una llengua cooficial i minoritzada. A la jornada s’hi analitzaran els contextos lingüístics, les interferències, les diferents aplicacions en mitjans audiovisuals i escrits —socials i educatius—, les possibilitats d’un humor valencià propi o mediatitzat, els recursos i la capacitat d’influència social.
La inauguració anirà a càrrec de Francisco Mora, rector de la Universitat Politècnica de València; Antoni Francés, alcalde d’Alcoi; Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i Brauli Montoya, delegat a Alacant del president de l’Institut d’Estudis Catalans.
La jornada està organitzada per la Universitat Politècnica de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Ajuntament d’Alcoi, el Centre Ovidi Montllor i la Coordinadora Alcoià i Comtat pel Valencià.
Hora: Divendres 17.30 h / dissabte 9.15 h
Lloc: Universitat Politècnica de València, campus d’Alcoi, sala de graus Roberto García Payá (edifici de Carbonell, plaça de Ferrándiz i Carbonell, Alcoi)
Podeu trobar més informació aquí.
L’Acadèmia Oberta als Ensenyants felicita la Dra. Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC i membre de la Secció Filològica, que ha estat nomenada consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Podeu trobar més informació aquí
La pedra a la sabata
✍ Les construccions de gerundi no poden denotar mai un fet consegüent o posterior al que expressa l’oració principal ni tampoc una situació simultània, conseqüència de l’expressada a
l’oració principal. És freqüentíssim, però, trobar-ne exemples en molts escrits:
El roc a la faixa
Les construccions de gerundi sempre són constituents adjunts, bé perifèrics a l’oració principal o adjunts del predicat, i poden tenir diversos valors semàntics (GEIEC#29.5).
A. Les construccions de gerundi absolutes (GIEC § 32.3.1.) o perifèriques (GEIEC § 29.5.1) externes a l’oració ocupen una posició perifèrica dins l’oració, cosa que es representa per una coma:
Fabra (Conversa 676) l’anomena “gerundi-ganxo”, denominació molt expressiva per denotar una forma que és fàcilment substituïble per una oració copulativa. Cal convertir L’acord de desarmament no es va poder signar, esclatant immediatament la guerra en L’acord de desarmament no es va poder signar i va esclatar immediatament la guerra.
Segons els significats afegits que s’hi troben, també és possible ‘enganxar’ l’oració amb altres connectors. De No hi havia quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió en podem fer No hi havia quòrum; per tant, va quedar desconvocada la reunió. De Va créixer molt l’herba dels vorals, quedant ocult el camí se n’obté Va créixer molt l’herba als vorals, de manera que el camí va quedar ocult.
Quan les construccions de gerundi no porten subjecte explícit, s’entén que el subjecte (implícit) fa referència al subjecte o al complement directe del verb principal:
✍ La col·locació de la construcció de gerundi a l’inici de la frase principal permet observar bé els valors indicats.
B. Les construccions de gerundi que actuen com un adjunt del predicat sense perdre el sentit temporal, hi afegeixen un sentit final o de manera (GIEC #32.3.3. #32.3.4.; GEIEC, #29.5.2.)
Els gerundis també poden denotar una situació que coexisteix amb la que expressa el verb conjugat: En Quel ens va obrir la porta plorant; Aquesta dona la veuràs sempre feinejant. El valor temporal es pot reforçar amb el quantificador adverbial tot: Ens va rebre (tot) cantant.
✍ Cal tenir present que el fet que el subjecte del gerundi sigui implícit pot portar en alguns casos a ambigüitat: La Maria va observar els seus fills corrent pel parc. Aleshores caldrà substituir el gerundi per una altra construcció, segons el sentit: Mentre corria pel parc, la Maria observava els seus fills, que es banyaven a l’estany; La Maria va observar els fills, que corrien pel parc.
→ GEIEC § 29.5.2)
L’as a la màniga
Traient suc de les pedres
✍ Cal recordar la “solució Fabra”: La incorrecció es resol substituint el gerundi per una oració amb un verb flexionat introduïda per la conjunció i.
La pedra a la sabata
Alguns mots poden perdre, al llarg de la història de la llengua, part del seu significat i de vegades algunes propietats. Aquest procés de gramaticalització afecta en cada llengua
uns elements diferents. Si es tracta d’una classe de mots d’ús molt freqüent en llengües que estan en contacte, es poden produir interferències.
Aquest és el cas dels verbs anomenats de suport, lleugers o nuclis de predicats complexos. Aquest verbs només conserven la part més abstracta del seu significat (acció, transferència, relació de dues entitats) i s’han de combinar amb complements nominals que portin el pes dels significat.
Sovint els trobem utilitzats a la manera que es fa en altres llengües. En els exemples següents, el verb donar no és l’adequat:
En canvi, en aquests dos exemples l’ús de donar és acceptable:
En el primer exemple, donar pot alternar amb fer (Fes una ullada…). En el segon, donar és acceptable en el sentit de ‘urgir algú a fer una cosa’, però no ho seria amb el verb pronominal (*dona’t pressa!), cas en el qual caldria substituir tota l’expressió: afanya’t, espavila’t, cuita, corre, mou-te, entre altres.
El roc a la faixa
El criteri d’utilització del verb donar és molt clar a la GEIEC: «Quan el subjecte no controla l’acció expressada pel sintagma verbal, no s’empra el verb donar.»
Amb els noms d’impacte s’usa també el verb pegar o clavar (un cop de puny, una empenta).
L’as a la màniga
Per a més informació:
Traient suc de les pedres
Cal recordar els altres verbs lleugers de què fa ús la llengua:
Una combinació de verb lleuger i nom que s’estabilitza pot arribar a lexicalitzar-se i, de vegades, perdre el sentit composicional per prendre’n un d’unitari: