El dia 17 de juny va tenir lloc a la sala Lluís Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans una trobada d’un grup de professors que treballen en l’ensenyament secundari amb Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC (SF), Anna Bartra-Kaufmann, coordinadora de la l’Acadèmia Oberta als Ensenyants (AOE), i els coordinadors de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació, Oriol Camps, i de l’Acadèmia Oberta als Escriptors, Traductors i Correctors, August Bover. La trobada tenia com a objectiu obrir noves vies de col·laboració entre l’AOE i els professionals de l’ensenyament. Es va plantejar una pregunta per a desencadenar el debat, “Val la pena parlar bé el català?”, i a partir d’aquí es va animar els professors a expressar les seves inquietuds, les seves necessitats i els seus suggeriments. Els professors convidats exerceixen en diferents àrees geogràfiques i havien manifestat prèviament, ja sigui a través de la seva inscripció a l’AOE o per altres vies, la seva preocupació per l’ensenyament de la llengua, la qualitat lingüística, els materials normatius de la SF, la situació social de la llengua catalana o els hàbits lectors, entre altres qüestions de vital importància per a la nostra llengua i la nostra cultura.
La conversa va ser molt fructífera i va mostrar la gran implicació dels docents en la problemàtica de la llengua, dins i fora de l’aula. Tots els assistents van valorar molt positivament la iniciativa de la convocatòria de la SF. De fet, va tenir una durada més enllà de la prevista i es va acordar de fer una nova reunió a començaments de curs, comptant, a més, amb persones interessades que no hi van poder assistir per raons d’agenda.
Pràcticament tots els assistents van estar d’acord en una sèrie de punts:
- La situació social de la llengua catalana es troba en un punt crític que demana accions i solucions urgents, generals, imaginatives i contundents, principalment per a aconseguir una adhesió a la llengua més enllà de l’ús acadèmic.
- És necessària la implicació de totes les institucions amb responsabilitat en l’àmbit de la llengua.
- Les accions que es puguin emprendre haurien d’incloure també els professors de matèries que no són de llengua, com a agents imprescindibles en la valoració i transmissió de la ciència i la cultura en català.
- La importància de posar en pràctica metodologies innovadores en l’ensenyament de la llengua i de proposar activitats que interessin els joves.
- La importància de tenir dades reals a partir de la observació.
Entre les propostes que van sorgir en destaquem les més notables:
- Un projecte científic de la SF d’anàlisi dels usos lingüístics en un grup de centres.
- Promoure borses d’estudis per a estudis que tinguin com a objectiu la qüestió de la llengua a l’ensenyament secundari.
- Projectes en centres que tinguin com a tema la llengua o que impliquin necessàriament l’ús del català i que tinguin el suport explícit de la SF.
- Accions formatives per a professors de llengua que combinin les noves metodologies –incloent-hi l’ensenyament del català com a llengua estrangera– i els nous materials normatius de la SF.
- Accions formatives del tipus seminari per a professors de matèries no lingüístiques.
- L’obertura d’una bústia de suggeriments al web de l’AOE.
L’AOE té previst de fer reunions paral·leles amb altres grups d’ensenyants, com el col·lectiu de professors de català per a adults.