Presentació de l’obra “Reflexions (socio)lingüístiques des del bell mig de la catalanofonia”, de Miquel Àngel Pradilla
General
L’Observatori de la Qualitat Lingüística publica l’Informe sobre la qualitat lingüística del llenguatge en campanya dels candidats en les eleccions europees (juny del 2024)
L’Observatori de la Qualitat Lingüística ha publicat l’Informe sobre la qualitat lingüística del llenguatge en campanya dels candidats en les eleccions europees (juny de 2024). En aquest informe ens trobem davant una paradoxa: unes persones que volen ser elegides com a representants de la nostra societat parlen de qüestions serioses i importants amb un llenguatge clar i directe, però marcat per la informalitat en molts aspectes, des de la fonètica, en què destaca la pronúncia com a i de moltes eles palatals (representades pel dígraf ll) o l’ensordiment de moltes esses entre vocals, fins a la morfosintaxi, en què sovinteja l’article lo amb valor individualitzador, l’obligació s’expressa amb les fórmules interferides tenir que i hi ha que al costat de la normativa haver de, que predomina, i l’ús de les preposicions (la distribució de per i per a, les confusions entre a, en i amb, etc.) és el que correspon als registres informals en cada varietat. Pel que fa al lèxic, l’informe recull una cinquantena de mots interferits, algunes expressions dites directament en castellà i els neologismes propis de les institucions europees.
És clar que l’espontaneïtat de la situació és un dels factors d’aquesta informalitat. Hi ha molts elements del llenguatge que són automàtics: la pronúncia, la forma dels verbs, les preposicions, els pronoms… Ara bé, aquests automatismes es poden educar, o entrenar. Per això, l’informe conclou que l’entrenament del llenguatge personal dels polítics beneficiaria segurament la seva expressió i la formalitat del seu discurs.
Darrers apunts de llengua de la Secció Filològica
Aquests són els darrers apunts de llengua que s’han publicat al web de la Secció Filològica.
Fem camí
La societat evoluciona (en principi, positivament). De la mateixa manera, la llengua, que és una creació social, es va bastint amb nous usos i nous mots, d’acord amb aquesta evolució i amb les necessitats de comunicació que genera en els parlants. Així, no és estrany que les conquestes socials que s’han assolit en un àmbit com el de la igualtat entre sexes —en el qual encara hi ha molt de camí per fer— hagin tingut repercussió en el cabal lèxic de la nostra llengua. Vegem-ne un parell de casos.
Podeu llegir aquí l’apunt complet.
Topònims esgarriadissos…
De noms n’hi ha de moltes menes: concrets o abstractes, individuals o col·lectius, comuns o propis… Centrem-nos en aquests últims, perquè avui volem parlar de noms propis, especialment dels noms propis geogràfics (és a dir, els topònims) que han acabat esdevenint noms comuns. Malgrat que, en principi, sembla clara la frontera entre nom propi i nom comú, aquesta divisió es comença a desdibuixar quan trobem un nom propi del qual s’especifica algun aspecte, com ara la Menorca talaiòtica. Fem, però, un pas més i pensem en els casos en què un topònim s’usa metafòricament per a designar un lloc diferent, com quan diem, per exemple, que Amsterdam és la Venècia del nord.
Podeu llegir aquí l’apunt complet.
… i noms comuns despistats
En l’últim apunt vèiem alguns exemples de noms propis que s’han convertit en noms comuns, noms de lloc que s’han popularitzat i ara designen objectes quotidians d’àmbits ben diversos, com el menjar (hamburguesa, parmesà, macedònia), la beguda (xampany, bourbon, xerès), l’esport (marató, derbi, rugbi), les peces de roba (biquini, bermudes, càrdigan), el teixit (angora, xeviot, caixmir), entre altres. Avui, en canvi, volem parlar de noms comuns que han esdevingut noms propis.
Podeu llegir aquí l’apunt complet.
Sessió en memòria de Joaquim Mallafrè
La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos
a la sessió en memòria de Joaquim Mallafrè i Gavaldà (1941-2024).
L’acte se celebrarà presencialment el dijous 13 de març, de les 17 a les 19 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia en aquest enllaç.
Barcelona, març del 2025
Programa
| 17.00 h | Inauguració de la sessió a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i Miquel Àngel Pradilla, membre de la Secció Filològica |
| 17.15 h | Miquel Àngel Pradilla «Quim Mallafrè, una mirada vivencial» |
| 17.30 h | Joan Veny «Joaquim Mallafrè, lingüista i torsimany» |
| 17.45 h | Jordi Llavina «Joaquim Mallafrè, la paraula justa» |
| 18.00 h | Teresa Iribarren «Joaquim Mallafrè, traductor de Joyce» |
| 18.15 h | Jordi Ginebra «Joaquim Mallafrè: descobrir la llengua, explorar la llengua» |
| 18.30 h | Presentació del llibre Joaquim Mallafrè, lingüista i traductor, a càrrec de Magí Sunyer |
| 18.45 h | Cloenda de la sessió |
Amb la col·laboració de
Com entra una paraula al Diccionari?
Quin camí fa una paraula abans d’entrar al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC)? Josep Martines, Mercè Lorente i Magí Camps, membres de la Secció Filològica, ens ho expliquen en aquest vídeo, que es pot veure a la Videoteca del web de la Secció Filològica i també a través del canal de Youtube de l’IEC.
Vídeo del seminari “Ensenyar català en una aula multilingüe. Estratègies i recursos”
Ja està disponible, a través d’aquest enllaç, el vídeo del seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants Ensenyar català en una aula multilingüe. Estratègies i recursos, celebrat el passat sis de febrer l’Institut d’Estudis Catalans.
El seminari, que va ser inaugurat per Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i Anna Bartra-Kaufmann, membre de la Secció Filològica i coordinadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants, es va dividir en dos blocs. El primer bloc va començar amb la intervenció d’Eva Rodríguez i Eva Roma, tècniques de Formació i Foment de l’Ús del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que van presentar el projecte «La sensibilització a l’aula», un projecte que forma part del contingut dels cursos de català del CPNL i té com a objectiu conscienciar els alumnes de la necessitat de fer servir la llengua més enllà de l’aula. A continuació, els tècnics de normalització lingüística del CPNL Pau Villegas, Esther Congost i Xavier Saperas van exposar la seva experiència docent a l’hora de posar en pràctica el projecte.
El segon bloc del seminari el va encetar Artur Vidal (professor de secundària i del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura Catalanes i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona). Amb la seva ponència «El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar se senten més de 300 llengües», va dibuixar una panoràmica de la situació lingüística actual, posant el focus en la realitat lingüística de les aules.
Va tancar el segon bloc Eva Tresserras (professora de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; professora del Màster universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes; membre del Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (GLOSSA); coordinadora acadèmica de Relacions Internacionals de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic). La seva ponència «El plurilingüisme a l’aula: llengües d’origen i aprenentatge del català» es va centrar en la manera d’ensenyar català a partir de la llengua d’origen de l’alumne i d’aprofitar els recursos que ofereix la diversitat lingüística de l’aula.
L’acte es va tancar amb un debat en què es van exposar les conclusions de la jornada.
Apunts de llengua del web de la SF (gener)
Durant el mes de gener s’han publicat dos apunts de llengua al web de la Secció Filològica.
Fred fred…
Com cada any, passat festes, arriba la setmana dels barbuts, anomenada així per les barbes llargues i espesses amb què han estat representats tradicionalment els sants que se celebren a mitjan gener. Només cal fixar-se en sant Pau ermità o sant Antoni abat… Sovint els dies d’abans o després —això sí, si són presidits per sants barbuts— també s’incorporen a aquest període que la saviesa popular assenyala com el més fred de l’any. Precisament, avui el mot fred ens servirà per parlar de la manera com es pronuncia la e tònica en els diferents parlars.
Podeu llegir aquí l’apunt complet.
Apol·lo i el vol del punt
El verb geminar (del llatí geminare, derivat de geminus, ‘bessó’) vol dir ‘produir una cosa doble’. Aplicat al camp de la lingüística, assenyala que es produeix un allargament intens d’una consonant, de manera que el mateix so apareix en dues síl·labes diferents. De vegades aquesta geminació es reflecteix en la grafia, com en l’adjectiu immens, amb dues m, però en altres casos no, com en el mot espatlla i la variant espatla, que es pronuncien amb la geminació de ll i l, respectivament.
Podeu llegir aquí l’apunt complet.
Seminari ‘Ensenyar català en una aula multilingüe. Estratègies i recursos’
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos al seminari de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants
Ensenyar català en una aula multilingüe. Estratègies i recursos,
que se celebrarà presencialment el dijous 6 de febrer, de les 16 a les 19.30 h, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona), i s’hi podrà assistir també en línia. Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual al seminari s’han de fer mitjançant aquest formulari.
Barcelona, gener del 2025
Programa
16.00 h Benvinguda a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica,
i Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants
16.15 h Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)
«La sensibilització a l’aula»
1. Origen i context del projecte, a càrrec d’Eva Rodríguez, tècnica de Formació i
Foment de l’Ús del CPNL
2. Desenvolupament i situació actual del projecte. Punts forts i punts febles, a càrrec
d’Eva Rodríguez, tècnica de Formació i Foment de l’Ús del CPNL
3. Estructura i continguts de la sensibilització aplicada als cursos, a càrrec d’Eva
Roma, tècnica de Formació i Foment de l’Ús del CPNL
4. Curs per al personal docent: El multilingüisme dins i fora de l’aula, a càrrec d’Eva
Roma, tècnica de Formació i Foment de l’Ús del CPNL
5. Experiències a les aules:
a. Actituds lingüístiques, a càrrec de Pau Villegas, tècnic de normalització
lingüística del CNL de Barcelona
b. Reptes lingüístics, a càrrec d’Esther Congost, tècnica de normalització
lingüística del CNL de Barcelona
c. Pràctiques lingüístiques, a càrrec de Xavier Saperas, tècnic de
normalització lingüística del CNL de Barcelona
17.45 h Pausa
18.00 h Artur Vidal (professor de secundària i del Departament de Didàctica de la Llengua i la
Literatura Catalanes i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona)
«El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar se senten més de 300 llengües»
18.45 h Eva Tresserras Casals (professora de la Universitat de Vic – Universitat Central de
Catalunya; professora del Màster universitari en Formació del Professorat d’Educació
Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes;
membre del Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (GLOSSA);
coordinadora acadèmica de Relacions Internacionals de la Facultat d’Empresa i
Comunicació de la Universitat de Vic)
«El plurilingüisme a l’aula: llengües d’origen i aprenentatge del català»
19.15 h Debat i conclusions
19.30 h Cloenda
Amb la col·laboració de
Homenatge a Maria Àngels Anglada, en el 25è aniversari de la seva mort
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent i l’Ajuntament de Figueres es complauen a convidar-vos a l’acte
Homenatge a Maria Àngels Anglada, en el 25è aniversari de la seva mort
Hi participaran Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; Mariàngela Vilallonga, membre de la Secció Filològica i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent; Sebastià Alzamora, membre del Grup de treball de Llengua i Creació de la Secció Filològica; Mariona Seguranyes, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Figueres; Rosa Font, escriptora, i Cinta Massip, poeta.
L’acte se celebrarà el dimecres 29 de gener, a les 18 hores, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia en aquest enllaç.
Barcelona, gener del 2025
Amb la col·laboració de
Darrers apunts de llengua del web de la Secció Filològica
Durant les darreres setmanes s’han publicat tres apunts de llengua al web de la Secció Filològica.
Si no fos…
A cada poble i ciutat hi ha, com a mínim, un banc del si no fos: si no fos pel temps…., si no fos pels genolls…, si no fos per aquesta colla d’arreplegats… I molts altres «si no fos» que no arreglen el món, però que serveixen per a iniciar una conversa, amb la qual ens podem lamentar i, si ens ho permeten els companys de seient, pontificar sobre tot i tothom.
Podeu llegir aquí l’apunt complet.
El recorregut del paparazzi
Hi ha pel·lícules que queden lligades a una ciutat, com La dolce vita, de Federico Fellini, que ens transporta a la Roma en blanc i negre de mitjan segle passat. A banda de convertir la Via Veneto o la Fontana di Trevi en indrets emblemàtics de la història cinematogràfica, aquesta pel·lícula també ens ha deixat el nom d’un personatge, un fotògraf de cognom Paparazzo que es dedicava a empaitar gent famosa, al costat d’un jove periodista interpretat per Marcello Mastroiani. Aquest Paparazzo ha acabat donant nom a una professió que no sembla, però, que endolceixi gaire la vida de determinades persones.
Podeu llegir aquí l’apunt complet.
El camí de l’establia
«El camí de l’establia no el sabríem oblidar. Atzavares el voregen i espurneig de gallerans…» La mainada cantusseja el vers de Nadal, mentre va fent un corriol de serradures enmig de la molsa i el suro. Ara és el torn del paper de plata, la neu de farina i una branca de galzeran, que, malgrat aquelles fulles tan punxegudes, té unes boletes vermelles encisadores. Com cada any, tot va ocupant el seu lloc en el pessebre.
Podeu llegir aquí l’apunt complet.