Des del passat 10 de desembre es pot accedir a una versió actualitzada de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic (PEOLC-Lèxic) per mitjà d’aquest enllaç. Es tracta de la segona actualització des de l’edició en paper el març del 2022, i té com a únic objectiu conformar la PEOLC-Lèxic a les últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC (novembre de 2023, juny de 2024, novembre de 2024).

Les entrades o accepcions afegides al DIEC han permès suprimir la marca *, indicadora de l’absència al DIEC del mot o del sentit en qüestió, en més d’un centenar d’unitats lèxiques. Destaquem entrades com baguet, blíster, datàfon, internet, parafarmàcia, porexpan, tiramisú, xapata, i subentrades com llapis electrònic. També geosinònims com assajar (balear); bresquiller, bresquillera, bresquillerar, clòtxina, renyó (valencià); giratori (septentrional); lleute, pataca (nord-occidental). D’altra banda, en aquesta actualització també s’ha fet alguna modificació morfològica, com ara l’afegiment del plural opcional en l’entrada mundial; i s’ha dut a terme algun canvi de subcategorització, com ara la incorporació de l’ús transitiu en la sèrie telefonar, picar, trucar.

Trobareu la llista sencera de modificacions a la versió en línia de la PEOLC-Lèxic, a la pestanya Actualitzacions.

Aquest dilluns 2 de desembre comença el període de votació per a escollir el neologisme de l’any 2024 en llengua catalana. L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT i 3Cat, amb el seu portal lingüístic ésAdir, han engegat l’onzena edició del Neologisme de l’any. El període de votació estarà obert fins al diumenge 15 de desembre i l’endemà, el dilluns 16, es farà públic el resultat. Tothom que vulgui participar-hi pot emetre el seu vot a través del web https://www.upf.edu/web/neologismedelany.

Enguany, les paraules candidates a neologisme de l’any són: cancel·lar; dana; fentanil; hora tranquil·la; minisèrie; no-binari, no-binària; nom sentit; presentisme; transició energètica, i transitar. El neologisme amb més vots serà el guanyador i l’IEC té el compromís d’estudiar-lo amb atenció especial per mirar d’incorporar-lo al diccionari normatiu.

Es tracta d’una campanya per a promoure la participació ciutadana pel que fa a la llengua catalana amb més de deu anys d’història. Mitjançant aquesta campanya, que va començar fa onze anys per iniciativa de l’Observatori de Neologia de la UPF i la Secció Filològica de l’IEC, es vol promoure l’interès i la participació de la ciutadania amb relació a la llengua catalana i la seva evolució i tenir en compte els seus punts de vista.

Des dels orígens de la campanya, ha anat augmentant gradualment el nombre de persones que han votat el neologisme de l’any: de 200 votants l’any 2014 es va passar a 14.034 l’any 2023. Els neologismes guanyadors de les edicions anteriors han estat: estelada (2014), dron (2015), vegà, vegana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019), coronavirus (2020), negacionisme (2021), birra (2022) i viralitzar i tiet/tieta (2023).

L’evolució en el nombre de votants demostra que la campanya del Neologisme de l’any atreu l’atenció de la societat i ja està estabilitzada en les convocatòries anuals. Les entitats organitzadores afirmen que, any rere any, ha anat canviant la percepció social dels neologismes i que, actualment, la majoria dels parlants accepta l’aparició de paraules noves com un fenomen natural i positiu. Els neologismes enriqueixen la llengua i la fan més útil.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat el Diccionari de la llengua catalana (DIEC). La segona edició del DIEC, que és l’obra de referència normativa pel que fa al lèxic de la llengua catalana, es va publicar el 2007. Des de llavors ha estat objecte de modificacions periòdiques, que s’han aplicat a la versió en línia. Des del 2020, aquestes revisions es fan dues vegades l’any. Aquest 2024, al juny s’hi van incorporar 216 novetats i al novembre, 160 més. En total, 376 modificacions, que es concreten en 87 articles nous i 289 articles ja existents que han estat modificats. Magí Camps i Sandra Montserrat, membres de la Comissió de Lexicografia de l’IEC, han presentat les novetats, juntament amb Màrius Serra, membre de la Secció Filològica.

Entre les paraules que s’han incorporat al DIEC hi ha autocaravana, batucada, blíster, càtering, criptogínia, datàfon, esnifar, gintònic, gorro, kebab, led, mediàtic, mono, pàdel, paparazzi, porexpan, tiramisú, xapata o xistorra. «El món està en constant reestructuració i la llengua també», ha explicat Montserrat.

Durant aquest any també s’han ampliat o modificat 289 articles. Les modificacions inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’entrada de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.).

Per a aconseguir que tots els parlants se sentin representats en l’estàndard i, així, complir amb l’objectiu de continuar reforçant la unitat de la llengua, s’hi han afegit variants territorials, moltes de gran abast geogràfic, com ara bresquiller, forfoll, lleute, pataca, giratori, juguera, clòtxina, anou, llucet o renyó.

Podeu consultar aquí la llista completa amb les modificacions de l’última actualització i aquí la corresponent a l’actualització que es va fer al mes de juny.

A més de l’actualització del DIEC, a l’acte de presentació de les novetats també s’ha fet esment de la Gramàtica de la llengua catalana, que ha incorporat diversos canvis des de la publicació en paper de l’obra l’any 2016. Aquestes actualitzacions, la més recent de les quals s’ha produït aquest novembre del 2024, es poden consultar a l’apartat Actualitzacions de la versió en línia de la GIEC.

Ja està disponible al canal de Youtube de l’IEC el vídeo del seminari organitzat per la Secció Filològica “L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció”, que va tenir lloc el dia 3 d’octubre. El podeu veure a través d’aquest enllaç.

Durant el mes d’octubre s’han publicat tres apunts de llengua al web de la Secció Filològica.

D’un blau infinit

Josep Pla escrivia a Les hores que els principis de la tardor són una delícia, perquè l’aire queda net, límpid, cristal·lí, afinat, prim, i que els colors se subtilitzen. És cert que en aquesta època de l’any els colors adopten una altra intensitat i és que, segons la tonalitat i el matís, les sensacions que suggereix cada color són diferents. De fet, la intensitat i el to poden ser tan importants com el color mateix.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

Olor de tardor

A primera hora del matí, olor de l’aire fresc que anticipa l’hivern. Olor de terra humida. Olor de tardor. Cada lloc i cada moment tenen una olor determinada i n’hi ha prou amb la insinuació d’una aroma per fer despertar la memòria dels records. De fet, fins i tot hi ha qui diu que l’olfacte és el sentit més intens a l’hora d’evocar aquests records.

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

El final del ferro

Per Tots Sants, desa el vano i treu els guants, o això diuen… No sempre és així, però és cert que tard o d’hora haurem de recuperar guants, bufandes i gorros que teníem ben desats. I ara que contraposem els gorros als vanos, recordem que aquests dos mots són exemples de paraules admeses per la normativa que acaben amb o àtona. De fet, n’hi ha moltes altres, i d’orígens ben diversos, que tenen aquesta terminació, com ara suro, ganxo, nyanyo, cuiro, quisso…

Podeu llegir aquí l’apunt complet.

Un vespre d’estiu

En la quietud d’un migdia d’estiu és fàcil deixar-nos endur per somnis de capbussades en un mar en calma, de peus descalços sobre la sorra o de tonades de rem i de vela. No és fins al vespre, quan el sol ja ha deixat roents els camins i la marinada s’ha endut el repic de campanes cap al campanar veí, que obrirem finestres i finestrons. Però quan és el vespre?

Llegiu aquí l’apunt complet.

La feminitat d’alguns rius

La Garona és l’únic riu atlàntic que hi ha a Catalunya. Tradicionalment es considerava que naixia al pla de Beret, ben a prop d’on ho fa la Noguera Pallaresa, i així ho explica Verdaguer en uns versos del Canigó. Neixin on neixin aquests dos rius que emprenen camins ben oposats, cal recordar que porten l’article femení, i no el masculí.

Llegiu aquí l’apunt complet.