Ja està disponible al canal de Youtube de l’IEC el vídeo del seminari organitzat per la Secció Filològica “L’escriptura. Reptes, eines i estratègies de retroacció”, que va tenir lloc el dia 3 d’octubre. El podeu veure a través d’aquest enllaç.
Notícies
Apunts de llengua de l’octubre del web de la Secció Filològica
Durant el mes d’octubre s’han publicat tres apunts de llengua al web de la Secció Filològica.
D’un blau infinit
Josep Pla escrivia a Les hores que els principis de la tardor són una delícia, perquè l’aire queda net, límpid, cristal·lí, afinat, prim, i que els colors se subtilitzen. És cert que en aquesta època de l’any els colors adopten una altra intensitat i és que, segons la tonalitat i el matís, les sensacions que suggereix cada color són diferents. De fet, la intensitat i el to poden ser tan importants com el color mateix.
Podeu llegir aquí l’apunt complet.
Olor de tardor
A primera hora del matí, olor de l’aire fresc que anticipa l’hivern. Olor de terra humida. Olor de tardor. Cada lloc i cada moment tenen una olor determinada i n’hi ha prou amb la insinuació d’una aroma per fer despertar la memòria dels records. De fet, fins i tot hi ha qui diu que l’olfacte és el sentit més intens a l’hora d’evocar aquests records.
Podeu llegir aquí l’apunt complet.
El final del ferro
Per Tots Sants, desa el vano i treu els guants, o això diuen… No sempre és així, però és cert que tard o d’hora haurem de recuperar guants, bufandes i gorros que teníem ben desats. I ara que contraposem els gorros als vanos, recordem que aquests dos mots són exemples de paraules admeses per la normativa que acaben amb o àtona. De fet, n’hi ha moltes altres, i d’orígens ben diversos, que tenen aquesta terminació, com ara suro, ganxo, nyanyo, cuiro, quisso…
Podeu llegir aquí l’apunt complet.
Nous apunts de llengua al web de la Secció Filològica
Durant el mes de setembre s’han publicat dues entrades noves a la secció Apunts de llengua del web de la Secció Filològica.
Cal no fiar-se de les aparences
Ja ens avisava el poeta valencià Joan Timoneda, en el segle XVI, que «no és or tot lo que llu»… Tampoc en l’àmbit de la llengua, perquè hi ha paraules que sembla que estan emparentades, però provenen d’arrels diferents. I a la inversa: hi ha mots que tenen un mateix origen, encara que, a primer cop d’ull, no ho diríem mai. Resseguir l’evolució d’algunes paraules des del seu origen ens ofereix descobertes ben curioses.
Llegiu aquí l’apunt complet.
Escriure altres mons
Txékhov, Čekhov, Chéjov, Chekhov, Tchekhov… Com hem d’escriure en català noms que provenen de llengües amb altres alfabets?
Si cada llengua ofereix una visió particular del món, també és particular la manera de representar-la gràficament, si és que té forma escrita, és clar.
Llegiu aquí l’apunt complet.
S’han publicat dos nous apunts de llengua al web de la Secció Filològica
Un vespre d’estiu
En la quietud d’un migdia d’estiu és fàcil deixar-nos endur per somnis de capbussades en un mar en calma, de peus descalços sobre la sorra o de tonades de rem i de vela. No és fins al vespre, quan el sol ja ha deixat roents els camins i la marinada s’ha endut el repic de campanes cap al campanar veí, que obrirem finestres i finestrons. Però quan és el vespre?
Llegiu aquí l’apunt complet.
La feminitat d’alguns rius
La Garona és l’únic riu atlàntic que hi ha a Catalunya. Tradicionalment es considerava que naixia al pla de Beret, ben a prop d’on ho fa la Noguera Pallaresa, i així ho explica Verdaguer en uns versos del Canigó. Neixin on neixin aquests dos rius que emprenen camins ben oposats, cal recordar que porten l’article femení, i no el masculí.
Llegiu aquí l’apunt complet.
L’IEC publica ‘Novetats en els textos normatius (2016-2023)’
L’obra és una compilació ordenada de les novetats introduïdes a les gramàtiques i l’ortografia de l’IEC en els darrers anys. El seu objectiu és facilitar l’accés a les novetats d’una forma didàctica i entenedora, d’acord amb la nova concepció de la normativa, més propera a l’adequació als usos comunicatius que a les etiquetes correcte i incorrecte.
Ja es pot consultar en línia l’obra Novetats en els textos normatius (2016-2023), un compendi de la nova normativa publicada per l’IEC en els darrers vuit anys, amb la finalitat de destacar aquells aspectes que han canviat respecte del corpus normatiu anterior. La nova concepció de la normativa, basada en l’adequació dels usos a la situació comunicativa i allunyada de les etiquetes tradicionals de correcte i incorrecte, fa que aquest recull inclogui, a més, els fenòmens sotmesos a restriccions geogràfiques o funcionals.
L’obra inclou els canvis dels darrers anys que contenen la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC), la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) respecte a la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (7a ed., 1933), a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) i a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (PEOLC; I: Fonètica, 1990; II: Morfologia, 1992).
Tal com es diu a la Presentació, la redacció de les 846 novetats segueix fidelment el text de les obres normatives originals, i també l’estructura, que consta de quatre grans blocs: ortografia, fonètica, morfologia i sintaxi. La publicació digital incorpora marcadors que permeten als usuaris una còmoda navegació per a localitzar un capítol o un apartat concrets. L’obra es caracteritza també per un format diferenciat i innovador, amb els exemples separats del cos del text, l’ús de símbols per a indicar les restriccions d’ús del fenomen i, quan escau, una referència a la normativa anterior. Aquests recursos gràfics atorguen a Novetats en els textos normatius un caràcter marcadament divulgatiu. Aquí es pot veure un exemple:
La publicació s’adreça especialment als professionals de la llengua interessats a actualitzar el seu coneixement de la normativa lingüística, i també al públic no especialitzat que vulgui apropar-s’hi i aprofundir-hi.
El DIEC en línia incorpora 78 paraules noves i 138 modificacions
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va publicar l’any 2007 la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC), que és l’obra de referència normativa pel que fa al lèxic de la llengua catalana. D’ençà que es va publicar, ha estat objecte de diverses modificacions que s’han aplicat a la versió en línia. Des del 2020 aquestes revisions es fan dues vegades l’any, i la darrera s’ha fet aquest mes de juny, amb la incorporació de 78 paraules i 138 modificacions.
Entre les paraules que s’han incorporat al DIEC, algunes ja d’ús molt comú, hi ha: aerolínia, càtering, fotoperiodista, kebab, pàdel, sobrepès, tempura i xistorra. També s’hi han incorporat algunes variants territorials com ara bresquiller, forfoll, lleute, pataca o renyó.
Així mateix, s’han afegit al diccionari locucions com ara fer-se paga d’alguna cosa, en altres paraules, de paraula, a proporció de, síndrome d’abstinència i tauleta tàctil.
Les modificacions, que inclouen addicions, esmenes i supressions, poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.).
Entre les novetats, hi ha nous sentits o nous usos sintàctics de determinats mots. Per exemple, el nom complement incorpora una nova accepció amb la definició «Element accessori de l’abillament d’una persona» i l’exemple «He obert una botiga de roba i complements». En el cas de l’adjectiu biològic, s’hi ha afegit una accepció que remet a ecològic.
La propera actualització del DIEC serà al mes de novembre. En l’acte públic que es farà llavors es comentaran les novetats incorporades al DIEC en totes dues actualitzacions i també els criteris d’inclusió d’aquestes novetats.
La Secció Filològica estrena nou web
Avui s’ha obert al públic el nou web de la Secció Filològica. Es tracta d’un web renovat a través del qual es pot accedir a informació sobre la Secció, els membres que la formen i les comissions en què s’organitzen. També s’hi poden trobar notícies, una agenda d’activitats i recursos lingüístics de gran utilitat.
Una de les incorporacions més destacades és la Biblioteca de referents, un recull de personalitats rellevants en l’àmbit de la llengua catalana, escollides com a referent per cadascun dels membres de la Secció. Una altra és la secció Apunts de llengua, que conté explicacions sobre diversos aspectes lingüístics. Aquests apunts, que tenen com a objectiu proporcionar informacions d’utilitat sobre la llengua i la cultura catalanes, s’aniran publicant periòdicament.
Destaquen també la Videoteca, que connecta amb el canal de Youtube de l’IEC i permet accedir a gravacions d’actes de la Secció, com ara el seminari La variació territorial i els diccionaris, i els tres vídeos institucionals realitzats en col·laboració amb Aida Roca, coneguda a les xarxes socials com a Filòloga de Guàrdia. Aquests vídeos volen donar a conèixer la tasca de la Secció Filològica i els diferents recursos lingüístics que posa a disposició de la ciutadania.
Actualització de l’Ortografia catalana
Avui, 8 de maig de 2024, s’ha actualitzat l’edició en línia de l’Ortografia catalana (OIEC). Aquesta actualització conté les novetats següents:
1) S’ha afegit al text de l’OIEC un nou apartat, el § 4.3, dedicat a l’ortografia dels pronoms febles.
2) Es posen a disposició del públic tres documents amb les llistes de modificacions introduïdes en el text d’ençà que fou publicat el juny de 2017. S’hi pot accedir mitjançant la pestanya «Actualitzacions» del menú general.
3) Finalment, s’ha posat com a pàgina d’inici l’índex general, a fi de facilitar les consultes al text.
Aquestes actualitzacions no representen cap canvi de la normativa ortogràfica vigent, més enllà dels que ja es van comunicar el juliol de 2021 i que principalment feien referència als noms de les lletres i als canvis en la normativa del guionet en alguns mots prefixats.
Albert Jané, membre de la Secció Filològica de l’IEC, guanya el 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural
La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, celebra el guardó per a «un dels homes grans de la llengua i la literatura, que ha fet aportacions cabdals».
El jurat del premi ha definit la trajectòria d’Albert Jané com la d’un referent indiscutible en el camp de la llengua, i ha destacat les seves «aportacions essencials en el camp de la literatura infantil i juvenil, així com en les traduccions i adaptacions de contes, llegendes, faules, narracions populars i còmics, que han format nens i joves en la lectura en català».
Cabré ha felicitat el guardonat i ha afirmat que es tracta «d’un dels homes grans de la literatura catalana i un dels homes grans pel servei a la llengua catalana». També ha destacat que sempre ha estat un defensor de la llengua malgrat totes les circumstàncies, i que, no només s’ha dedicat a escriure, sinó també a establir un model de llengua. «A l’IEC ha fet aportacions molt valuoses per al diccionari i per a la gramàtica, i és una referència per a tots nosaltres». Cabré ha afegit que Jané «és un escriptor molt creatiu que té moltes obres inèdites, que mostren el gran domini que té de la llengua catalana. Estic molt contenta d’aquest Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que li arriba una mica tard, però que li arriba, i això és el que importa».
Continguts a la plataforma IEC Obert (267 referències)
Nota biogràfica
Barcelona, 1930. Escriptor. Cursà estudis mercantils. Després d’algunes temptatives literàries, l’any 1958 començà a exercir de professor de català per a adults.
Fou redactor (1963-1979) i director (1979-1997) de la revista Cavall Fort. Ha publicat quatre gramàtiques ―Signe (1962), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Gramàtica catalana (1968) i Pas a pas. Curs pràctic de llengua catalana (1988)―, el Diccionari català de sinònims (1972) i diversos llibres sobre temes de llenguatge, entre ells els volums «El llenguatge», recull d’articles publicats al diari Avui, i Estudis de llengua catalana, que aplega una bona part dels articles publicats a Llengua Nacional, revista en què col·labora assíduament des del 1998. De la seva obra narrativa, en bona part inèdita, destaquen Noranta-nou contes, El llibre de Daniel, Què deuen voler?, El cercapous transversal, Calidoscopi informal, L’apocrifalipsi i L’almanac anacrònic. De la seva obra poètica, gairebé totalment inèdita, cal destacar El quadern dels epigrames, Les estances d’Omar Kayyam i El contrapunt dels decasíl·labs. És autor d’un extensíssim dietari, del qual ha publicat diversos fragments amb el títol Tal dia farà l’any, Els dies i els llocs i Quadern de Barcelona. Una altra part de la seva bibliografia són traduccions o adaptacions de llegendes, rondalles, faules i narracions populars. En el camp de la historieta gràfica, ha adaptat més de cent títols per a Cavall Fort i diverses editorials. També ha adaptat al català els diàlegs de més de quaranta pel·lícules.
Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi Nacional de Cultura (1997). L’adaptació que feu de L’Odissea d’Homer fou distingida amb el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil (2009).
Presentació del llibre de Miquel Àngel Pradilla “Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica”
