L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Fundació Pere Coromines han publicat a internet la versió digitalitzada de l’Onomasticon Cataloniae (OnCat) de Joan Coromines. Es tracta d’una de les dues obres catalanes principals de Joan Coromines, juntament amb el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat). L’Onomasticon conté més de 400.000 topònims vius i és fruit de més de seixanta anys de dedicació.

A partir d’ara, qualsevol usuari podrà veure o descarregar la informació que li interessi d’aquesta obra. El text de Coromines es presenta en facsímil, equipat amb un índex molt potent que facilita fer-hi cerques. Aquest índex s’ampliarà encara amb el buidatge de l’obra, que recuperarà informació lingüísticament molt valuosa relacionada principalment amb:

1. Els noms comuns, les formes dialectals i les parèmies de la llengua catalana.
2. Els noms comuns i les formes dialectals d’altres llengües romàniques.
3. Els noms propis no catalans presents en l’obra, ja que actualment no tenen una presència sistemàtica en l’índex.
4. Les formes esmentades com a documentació antiga dels topònims catalans, que tampoc tenen una presència sistemàtica en l’índex.

El projecte –encara viu– és dirigit per José Enrique Gargallo Gil, professor de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’IEC.

L’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines estudia fonamentalment els noms propis catalans, però alhora és una obra de gran riquesa lèxica i dialectal que ultrapassa l’àmbit de la nostra llengua. Aquests darrers anys, una bona colla d’estudiosos han posat de manifest la projecció universal de l’obra i la utilitat que té per a filòlegs de les altres llengües, especialment les romàniques.

Des del passat 1 d’octubre es pot accedir a una nova actualització de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic per mitjà d’aquest enllaç. Es tracta d’una actualització de la primera edició que inclou les principals incorporacions de les dues últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (maig del 2019 i maig del 2020). S’hi han introduït 78 unitats lèxiques noves i una trentena de modificacions.

Pel que fa a les addicions, la majoria són unitats lèxiques que s’han incorporat en l’última actualització del DIEC2 (maig del 2020). Hi destaquen noms com etilòmetre, sororitat i supremacisme; adjectius com impactant, llegit (‘que té coneixements fruit de les lectures que ha acumulat’) i maleducat; verbs com empoderar, i locucions com a jutjar per, de l’ordre de, ni parlar-ne/ni pensar-hi i picar alt.

S’incorporen també en aquesta versió algunes unitats lèxiques que encara no són al DIEC2, marcades amb un asterisc (*), com animalista, emergència climàtica, imaginari (‘conjunt d’imatges i estereotips d’un grup social’), cúpula (‘conjunt dels màxims dirigents d’un partit, d’un organisme o d’una empresa’), retallada (‘conjunt de mesures econòmiques destinades a reduir la despesa pública’), alta costura i zona euro / eurozona. També s’hi han afegit algunes formes alternants, vives en la llengua oral, marcades com a informals (↓), com ostres i fer el paperina.

Pel que fa a les modificacions, la major part també són conseqüència de la publicació de les dues últimes actualitzacions del DIEC2. D’aquesta manera, els articles afegits a la nomenclatura del DIEC2 han permès treure la marca de falta de documentació al DIEC2 (*) de 26 unitats lèxiques, com bitcoin, capaltard, cassolada, empoderament, halal, migrant, sobiranista, vistaire, no es mereixen, en ocasió de i moble bar.

En alguns casos, s’ha modificat la informació de flexió o de subcategorització: incorporació de flexió en adjectius com blaugrana [pl. blaugranes o blaugrana] o en noms com no-sé-què [pl. no-sé-quès], modificació de subcategorització en verbs com gasificar (s’ha canviat la categoria v. tr. per v. tr. i intr. pron.), i modificació de la categoria lèxica en entrades com bé (se n’ha eliminat la categoria conj. i se n’han situat les subentrades sota bé adv.).

Finalment, s’han esmenat alguns errors de la primera edició, sobretot en unitats lèxiques d’àmbit restringit, d’acord amb les aportacions i els suggeriments rebudes dels usuaris de l’obra.

L’IEC ha incorporat al portal de recursos de la Secció Filològica la base de dades lexicogràfica BDLex, que permet accedir, mitjançant una aplicació de consulta específica, als tretze diccionaris catalans següents:

DMFC = FEBRER I CARDONA, Antoni. Diccionári menorquí españól francês y llatí. [Manuscrit, principis de segle XIX; publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, 2001]

DEBJ = ESTEVE, Joaquim; BELLVITGES, Josep; JUGLÀ I FONT, Antoni. Diccionario-catalan-castellano-latino. Barcelona: en la oficina de Tecla Pla Viuda, 1803 i 1805. 2 v.

DLCL = LABÈRNIA, Pere. Diccionari de la llengua catalana: Ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla, 1839 i 1840. 2 v.

DMCF = FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari mallorqui-castella. Palma: Imprenta y Llibreria de Esteva Trias, 1840

DVCE = ESCRIG, José. Diccionario valenciano-castellano. València: Imprenta de J. Ferrer de Orga, 1851

NDMA = AMENGUAL, Joan Josep. Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin. Palma: Imprenta y Librería de Juan Colomar, 1858. 2 v.

DMCT = [TARONGÍ I CORTÈS, Josep]. ʻDiccionari mallorquí-castelláʼ per un mallorquí, aficionat á sa seva llengua. Palma de Mallorca: Imprenta d’en Bartomeu Rotger, 1878. [Inacabat]

DGMG = MARTÍ I GADEA, Joaquim. Novísimo diccionario general valenciano-castellano. València, 1891

DCVB = ALCOVER, Antoni Maria; MOLL, Francesc de Borja. Diccionari català-valencià-balear. Ciutat de Mallorca, 1926-1968. 10 v.

DPCV = VALLÈS, Emili. Pal·las: Diccionari català-castellà-francès: Amb vocabularis castellà-català- francès-català. Barcelona: Horta, [1927]

DGLC = FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932

DGFP = FERRER PASTOR, Francesc. Diccionari general. València: Impremta Fermar, 1985

DIEC1 = INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Moll; València: Edicions 3 i 4, 1995

La base de dades lexicogràfica BDLex va ser constituïda originalment en el marc del programa de recerca Diccionari del Català Contemporani (DCC), que es desenvolupà, sota la direcció de Joaquim Rafel i Fontanals, entre el 1985 i el 2016. L’objectiu principal del DCC va ser la publicació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), en què la BDLex es va utilitzar com a font d’informació complementària.

Els treballs de constitució de la BDLex es van desenvolupar entre el 1997 i el 1999, amb la implementació d’una aplicació de consultes específica que no era accessible públicament. En aquest entorn de treball s’ha portat a terme l’explotació d’aquest recurs en diferents tasques, com ara la redacció del DDLC, els informes de les Oficines Lexicogràfiques, sol·licituds d’informació sobre qüestions concretes del diccionari per part de membres de l’IEC o d’usuaris externs, entre altres.

L’interès que pot tenir la informació lingüística continguda en la BDLex ha portat la Secció Filològica de l’Institut a emprendre els treballs per a la constitució d’una aplicació de consulta accessible públicament que, a més, s’integri en el conjunt de recursos lingüístics que la institució té actualment a disposició pública. Aquesta aplicació permet l’accés al contingut de la BDLex a partir de les entrades dels diccionaris. Atès que alguns diccionaris van ser publicats amb anterioritat a la consolidació de la normativa de l’IEC (amb la consegüent diversitat ortogràfica que això representa), la BDLex incorpora la informació necessària per a permetre la consulta simultània a tots els diccionaris. Així, cada una de les entrades ha estat associada a una forma normalitzada, la qual és, de fet, l’element que permet l’accés a la informació continguda en els diccionaris.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha obert al públic el Glossari de termes gramaticals, un recull terminològic en línia que conté set-cents articles corresponents a termes gramaticals dels camps de la fonètica, la morfologia i la sintaxi.

Per a elaborar-lo, s’ha partit del glossari de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), que s’ha revisat i ampliat. Com el glossari de la GEIEC, obert al públic el gener del 2019, el Glossari de termes gramaticals es consulta en línia, però, a diferència d’aquell, no és un element auxiliar de la gramàtica sinó una obra lexicogràfica autònoma.

Presenta la novetat d’incloure —a més del lema, la definició i els exemples— informacions complementàries diverses: sinònims, termes relacionats conceptualment, termes amb què l’entrada manté relacions de complementarietat o contrast i equivalents en castellà. També s’han incrementat les informacions addicionals en forma de nota que segueix la definició. Els articles principals contenen, a més, una remissió a l’apartat de la GEIEC en què es defineix el concepte, cosa que permet ampliar la informació, de manera que es dona accés a una caracterització enciclopèdica de cadascuna de les entrades corresponents a lemes principals. D’aquesta manera, la remissió reconnecta el Glossari de termes gramaticals amb l’obra de què parteix: la GEIEC.

Aquest glossari en línia forma part del Portal CiT de l’Institut d’Estudis Catalans i es pot consultar aquí.

Aquesta versió incorpora fitxers de so que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra

Ja es pot accedir a una nova actualització de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), aprovada per l’Institut d’Estudis Catalans el 2018 i oberta al públic al gener de 2019.

La principal novetat de la nova versió és la incorporació de fitxers de so (se n’han editat més de deu mil) que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra mitjançant pronúncies corresponents a un o a diferents parlars catalans. Els fitxers de so permeten sentir exemples amb informació fonètica continguts en els quadres, en les figures dels contorns entonatius i, ocasionalment, també en el en el cos del text de la GEIEC.

El clic sobre la icona d’àudio   dona accés a la reproducció d’un fitxer de so en format MP3, quan conté la pronúncia d’un únic parlar, o bé a una finestra emergent amb accés a diferents parlars. En general, s’il·lustren els fenòmens descrits en els quatre grans parlars (central, baleàric, nord-occidental i valencià), per a la qual cosa s’han enregistrat tots els exemples amb una veu femenina i una altra de masculina i posteriorment se n’ha triat una.

Trobareu una descripció més detallada del projecte a l’apartat 3.3. de la Presentació de l’obra.

A banda d’altres millores de contingut i de format, en la nova edició la navegació dins de la plataforma permet accedir a l’apartat següent del capítol a través d’un enllaç situat al final de cada apartat.