El debat sobre l’humor en valencià, a la XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi

Resultat d'imatges de XXIV jornada de sociolinguistica alcoi

Els propers 29 i 30 de març tindrà lloc la XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, que pretén debatre sobre l’humor en valencià com una altra manifestació social del llenguatge, també rellevant en una llengua cooficial i minoritzada. A la jornada s’hi analitzaran els contextos lingüístics, les interferències, les diferents aplicacions en mitjans audiovisuals i escrits —socials i educatius—, les possibilitats d’un humor valencià propi o mediatitzat, els recursos i la capacitat d’influència social.

La inauguració anirà a càrrec de Francisco Mora, rector de la Universitat Politècnica de València; Antoni Francés, alcalde d’Alcoi; Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i Brauli Montoya, delegat a Alacant del president de l’Institut d’Estudis Catalans.

La jornada està organitzada per la Universitat Politècnica de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Ajuntament d’Alcoi, el Centre Ovidi Montllor i la Coordinadora Alcoià i Comtat pel Valencià.

Hora: Divendres 17.30 h / dissabte 9.15 h
Lloc: Universitat Politècnica de València, campus d’Alcoi, sala de graus Roberto García Payá (edifici de Carbonell, plaça de Ferrándiz i Carbonell, Alcoi)

Podeu trobar més informació aquí.

Torna la Festa!!

Ara amb els vostres estudiants de primer cicle d’ESO

Després de l’entusiasme i dedicació mostrats en la primera edició de la Festa Fes-te de la Llengua, la Secció Filològica de l’IEC ja ho té tot a punt per a la segona. En aquesta ocasió, els protagonistes també seran els professors, però al costat dels seus alumnes de català de primer cicle d’ESO. El repte és triar juntament amb els alumnes paraules o expressions catalanes que ells facin servir i els agradin especialment, però que no surtin al diccionari.
———-
Entre tots els que vinguin a la festa, els participants amb les propostes més interessants podran defensar-les acompanyats de les seves famílies i professors en un esmorzar festiu a la seu de l’IEC (carrer del Carme, 47, Barcelona). L’acte el conduirà la periodista Laia Servera, presentadora de l’InfoK de TV3, i l’acadèmic Màrius Serra.
———-
La festa serà el dissabte 18 de maig a les 11 del matí, i el termini de presentació de propostes s’acaba el 30 d’abril, però si esteu interessats a assistir-hi heu d’enviat aquest formulari emplenat a festasf@iec.cat abans del 31 de març.
———–
PARTICIPACIÓ A LA II FESTA FES-TE DE LA LLENGUA
Dissabte 18 de maig / 11 del matí / claustre de l’IEC (Barcelona)
 
Nom i cognoms del docent:
Correu electrònic:
Centre:
Localitat:
Grups classe que hi podrien participar:

 

 

Un ganxo que punxa i no enganxa: el gerundi “ganxo”

El gerundi de posterioritat

La pedra a la sabata

✍ Les construccions de gerundi no poden denotar mai un fet consegüent o posterior al que expressa l’oració principal ni tampoc una situació simultània, conseqüència de l’expressada a
l’oració principal. És freqüentíssim, però, trobar-ne exemples  en molts escrits:

  • L’acord de desarmament no es va poder signar, esclatant immediatament la guerra
  • No hi havia quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió
  • Va créixer molt l’herba dels vorals, quedant ocult el camí durant molt de temps

El roc a la faixa

Les construccions de gerundi sempre són constituents adjunts, bé perifèrics a l’oració principal o adjunts del predicat, i poden tenir diversos valors semàntics (GEIEC#29.5).

A. Les construccions de gerundi absolutes (GIEC § 32.3.1.) o perifèriques (GEIEC § 29.5.1) externes a l’oració ocupen una posició perifèrica dins l’oració, cosa que es representa per una coma:

  1. Havent examinat el terreny, es va decidir que no s’hi podia construir
  2. Tot i demanant-ho la degana, es van negar a col·laborar
  • Les construccions de gerundi poden dur subjecte -generalment en posició postverbal- o no dur-ne: Demanant-ho tu, m’ho concediran; Demanant-ho bé, m’ho concediran. En registres molt formals i en determinats contextos sintàctics, com ara en una construcció amb un paral·lelisme contrastat, també pot aparèixer en posició postverbal: Tu burxant per aquí i l’altre remugant per allà, m’ha vingut mal de cap.
  • Les construccions de gerundi poden tenir valor temporal:
    • Havent-lo conegut de jove, no em sé avenir que s’hagi tornat tan seriós
    • Sent presidenta de l’escala la senyora Roure, es van renovar els ascensors
  • causal:
    • Participant tu al concurs, segur que serà divertit
    • Amb l’aspiradora funcionant, no se sentia res
  • condicional:
    • Demanat-ho tu, segur que ho concedeixen
    • Tombant a mà dreta, trobareu el Museu Municipal
  • o concessiu:
    • Tenint-ho tan a la vista com ho tenien, ningú no va ser capaç de veure-ho
    • Demanant-ho la degana i tot, es van negar a col·laborar
  • però no consecutiu:
    • **Va caure per un marge, fent-se una bona esgarrinxada

Fabra (Conversa 676) l’anomena “gerundi-ganxo”, denominació molt expressiva per denotar una forma que és fàcilment substituïble per una oració copulativa. Cal convertir L’acord de desarmament no es va poder signar, esclatant immediatament la guerra en L’acord de desarmament no es va poder signar i va esclatar immediatament la guerra.

Segons els significats afegits que s’hi troben, també és possible ‘enganxar’ l’oració amb altres connectors. De No hi havia quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió en podem fer No hi havia quòrum; per tant, va quedar desconvocada la reunió. De Va créixer molt l’herba dels vorals, quedant ocult el camí se n’obté Va créixer molt l’herba als vorals, de manera que el camí va quedar ocult.

Quan les construccions de gerundi no porten subjecte explícit, s’entén que el subjecte (implícit) fa referència al subjecte o al complement directe del verb principal:

  • Tornant de la feina, la van atropellar
  • Buscant pis, vaig descobrir un barri molt agradable

✍ La col·locació de la construcció de gerundi a l’inici de la frase principal permet observar bé els valors indicats.

  • Què en diu la GEIEC?
    Aquestes construccions de gerundi poden establir diversos tipus de relacions semàntiques amb l’oració amb la qual s’adjunten. Quan el gerundi és compost, l’adjunt expressa una situació anterior a la situació expressada per l’oració principal a causa de la naturalesa perfectiva de l’auxiliar haver: Havent mort el pare, la padrina va exercir la tutela del fill menor d’edat. Quan el gerundi és simple, la relació és de simultaneïtat, com en Essent presidenta d’escala la senyora Roure, no vam fer mai cap reunió de veïns. A part del sentit temporal, la construcció perifèrica de gerundi amb subjecte explícit pot tenir un sentit causal, condicional o concessiu.(GEIEC, 29.5.1.)

B. Les construccions de gerundi que actuen com un adjunt del predicat sense perdre el sentit temporal, hi afegeixen un sentit final o de manera  (GIEC #32.3.3. #32.3.4.; GEIEC, #29.5.2.)

  • Ens van trucar ahir demanant més aclariments (=‘per demanar més clariments’)
  • Pots col·laborar amb l’associació treballant-hi o aportant diners

Els gerundis també poden denotar una situació que coexisteix amb la que expressa el verb conjugat: En Quel ens va obrir la porta plorant; Aquesta dona la veuràs sempre feinejant. El valor temporal es pot reforçar amb el quantificador adverbial tot: Ens va rebre (tot) cantant.

✍ Cal tenir present que el fet que el subjecte del gerundi sigui implícit pot portar en alguns casos a ambigüitat: La Maria va observar els seus fills corrent pel parc. Aleshores caldrà substituir el gerundi per una altra construcció, segons el sentit: Mentre corria pel parc, la Maria observava els seus fills, que es banyaven a l’estany;  La Maria va observar els fills, que corrien pel parc.

GEIEC § 29.5.2)

L’as a la màniga

Traient suc de les pedres

✍ Cal recordar la “solució Fabra”: La incorrecció es resol substituint el gerundi per una oració amb un verb flexionat introduïda per la conjunció i.

La insuportable lleugeresa d’alguns verbs

La pedra a la sabata

Alguns mots poden perdre, al llarg de la història de la llengua, part del seu significat i de vegades algunes propietats. Aquest procés de gramaticalització afecta en cada llengua
uns elements diferents. Si es tracta d’una classe de mots d’ús molt freqüent en llengües que estan en contacte, es poden produir interferències.

Aquest és el cas dels verbs anomenats de suport, lleugers o nuclis de predicats complexos. Aquest verbs només conserven la part més abstracta del seu significat (acció, transferència, relació de dues entitats) i s’han de combinar amb complements nominals que portin el pes dels significat.

Sovint els trobem utilitzats a la manera que es fa en altres llengües. En els exemples següents, el verb donar no és l’adequat:

  • No he portat la feina perquè no m’ha donat temps d’acabar-la
  • Em dona vergonya d’haver de parlar amb la directora
  • Dona‘m un petó
  • No s’ha donat compte que portava la sabata descordada i ha caigut
  • Li ha donat un atac
  • Ja has donat la calefacció?

En canvi, en aquests dos exemples l’ús de donar és acceptable:

  • Dona una ullada al meu treball i digues què et sembla
  • Li has de donar pressa

En el primer exemple, donar pot alternar amb fer (Fes una ullada…). En el segon, donar és acceptable en el sentit de ‘urgir algú a fer una cosa’, però no ho seria amb el verb pronominal (*dona’t pressa!), cas en el qual caldria substituir tota l’expressió: afanya’t, espavila’t, cuita, corre, mou-te, entre altres.

 

El roc a la faixa

El criteri d’utilització del verb donar és molt clar a la GEIEC: «Quan el subjecte no controla l’acció expressada pel sintagma verbal, no s’empra el verb donar

Amb els noms d’impacte s’usa també el verb pegar o clavar (un cop de puny, una empenta).

 

L’as a la màniga

Per a més informació:

 

Traient suc de les pedres

Cal recordar els altres verbs lleugers de què fa ús la llengua:

  • (No) tenir temps, portar molt de temps a l’atur, fer molt de temps que és a l’atur
  • Tenir vergonya, tenir un atac, agafar-li a a algú un atac, pegar-li a algú marejos, venir-li a algú mal de cap
  • Fer una ullada, una classe, un tomb per la ciutat
  • Clavar un cop de puny, pegar una bufetada, pegar a fugir
  • Fer passes, fer un pas al costat, fer-se endins
  • Treure pit, treure banya
  • Passar pena, por
  • Prendre paciència, partit
  • Agafar un refredat, una empipada

Una combinació de verb lleuger i nom que s’estabilitza pot arribar a lexicalitzar-se i, de vegades, perdre el sentit composicional per prendre’n un d’unitari:

  • (No) tenir pèls a la llengua
  • Treure foc pels queixals
  • Donar carabassa
  • Picar l’ullet
  • Plegar veles
  • Trencar relacions
  • Perdre l’oremus

Aina Moll, en el record

Des de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants ens afegim al dol per la mort de la filòloga i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Aina Moll i Marquès, morta a Palma aquest dissabte, 9 de febrer de 2019. Va néixer a Ciutadella el 1930. Llicenciada en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Catedràtica de Francès de l’Institut Joan Alcover de Palma (1961-1995). Col·laborà amb el seu pare, Francesc de B. Moll, en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear i feu enquestes dialectològiques per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica. Com a editora, va dirigir les col·leccions de l’Editorial Moll i de l’Escola d’Idiomes de l’Estudi General Lul·lià. Autora de nombrosos articles i llibres de text de llengua francesa. Fou membre de diferents comissions, la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) i coordinadora de l’àrea I del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i de la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1990-1995). Va ser sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i membre del Grup Català de Sociolingüística. Guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988), el Premi Pompeu Fabra, la Medalla d’Or del Consell de Mallorca i el premi Ramon Llull del Govern Balear (1988). Era doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (2012).

Us deixem l’enllaç amb la semblança que n’ha fet Isidor Marí, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual ha estat president:

https://llegim.ara.cat/actualitat/Aina-Moll-Memoria-exemple_0_2177782390.html

Atès el que millor homenatge que li podem retre és contribuir a la difusió de la seva obra, us oferim aquí l’enllaç a un recull d’articles seus que es pot consultar a la pàgina de la Secció Filològica de l’IEC:

https://taller.iec.cat/filologica/moll.asp

Taula rodona sobre gramàtica de referència i escola

El dia 23 de gener de 2019, en el marc de III Congrés Internacional sobre l’Ensenyament de la Gramàtica, va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès un Diàleg a tres veus sobre la gramàtica de referència i l’escola entre Anna Camps (Universitat Autònoma de Barcelona – GREAL), Mª Josep Cuenca (Universitat de València – Institut d’Estudis Catalans, directora de la GEIEC) i Salvador Gutiérrez Ordóñez (Universidad de León – Real Academia Española).

Ben aviat en tindreu més informació.

Presentació de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’

Després de la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana, l’any 2016, l’Institut d’Estudis Catalans presenta ara la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia, que té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical.

La roda de premsa de presentació de la Gramàtica essencial de la llengua catalana es farà aquest dijous, 17 de gener, a les 12 del migdia, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. També es podrà seguir en directe des del canal Youtube de l’IEC (www.youtube.com/watch?v=mIeJVPiz4OM) i hi haurà la possibilitat de formular preguntes des del xat d’aquest canal (cal accedir-hi mitjançant un compte de Gmail).

En la presentació intervindran Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, i Maria Josep Cuenca, membre de la Secció Filològica i directora del projecte.