Seminari ‘La variació territorial i els diccionaris’

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos al seminari La variació territorial i els diccionaris, organitzat per la Comissió d’Estandardització i la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica, que se celebrarà presencialment el dijous 13 de juny, de les 9.30 a les 19.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona); també s’hi podrà assistir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Programa

9.30 h Inauguració del seminari a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, i Nicolau Dols, president de la Secció Filològica

Bloc 1. La variació territorial en els diccionaris de llengua catalana

10.00 h    «Diccionaris, normativa i estàndard», Miquel Àngel Pradilla (Secció Filològica)
10.40 h    «La presència de la variació territorial en els diccionaris de llengua catalana», Joan Veny (Secció Filològica)
11.20 h    Pausa i cafè
11.40 h    «El tractament de la variació en els diccionaris de llengua catalana», Carolina Santamaria i Imma Fradera (Oficines Lexicogràfiques, Secció Filològica)
12.20 h    «La variació territorial en el nou diccionari normatiu de la llengua catalana», Mercè Lorente i Josep Martines (Secció Filològica)
13.00 h    Fi de la sessió del matí

Bloc 2. La variació territorial en altres tradicions lexicogràfiques

15.30 h    «La variació territorial en la tradició de l’alemany», Elena Sánchez (Universitat d’Alacant)
16.00 h    «La variació territorial en la tradició de l’anglès», Janet DeCesaris (Universitat Pompeu Fabra)
16.30 h    «La variació territorial en la tradició de l’espanyol», Paz Battaner (Real Academia Española)

17.00 h    Pausa

Bloc 3. Variació territorial, diccionari normatiu i usuaris

17.30 h Taula rodona: Sebastià Alzamora (Secció Filològica), Josep Escolano (Universitat d’Alacant) i Ernest Rusinés (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals)

18.50 h Cloenda:
Ramon Sistac, president de la Comissió d’Estandardització, i Josep Martines, president de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica

19.00 h Fi del seminari

Publicat l’Informe sobre la qualitat lingüística de la programació audiovisual infantil

L’Observatori de la Qualitat Lingüística ha publicat aquest dimarts, 21 de maig del 2024, l’Informe sobre la qualitat lingüística en la programació audiovisual infantil, elaborat sobre un recull de 20 mostres que provenen de 13 programes diferents, emesos per la televisió i/o per les plataformes digitals i penjats a internet (ATV, À Punt, IB3 i 3Cat) entre el 2021 i el 2023.

L’elaboració d’aquests programes és necessàriament ràpida i per això són un bon reflex de la diversitat geolectal i funcional de la llengua, i també del grau de fixació de l’estàndard.

La valoració que mostra l’informe no tan sols destaca els usos inadequats observats a les mostres, sinó que també posa en relleu els usos adequats. La primera part de l’informe se centra en l’anàlisi dels diferents fenòmens fonètics, morfosintàctics i lèxics observats. A continuació, es comparen les versions balear i central d’un mateix programa, i també s’analitza el cas d’un programa en el qual les veus dels dos protagonistes principals pertanyen a dues variants geogràfiques diferents. Finalment, s’analitza la construcció del discurs en les diferents mostres.

Actualització de l’Ortografia catalana

 

Avui, 8 de maig de 2024, s’ha actualitzat l’edició en línia de l’Ortografia catalana (OIEC). Aquesta actualització conté les novetats següents:

1) S’ha afegit al text de l’OIEC un nou apartat, el § 4.3, dedicat a l’ortografia dels pronoms febles.

2) Es posen a disposició del públic tres documents amb les llistes de modificacions introduïdes en el text d’ençà que fou publicat el juny de 2017. S’hi pot accedir mitjançant la pestanya «Actualitzacions» del menú general.

3) Finalment, s’ha posat com a pàgina d’inici l’índex general, a fi de facilitar les consultes al text.

Aquestes actualitzacions no representen cap canvi de la normativa ortogràfica vigent, més enllà dels que ja es van comunicar el juliol de 2021 i que principalment feien referència als noms de les lletres i als canvis en la normativa del guionet en alguns mots prefixats.

Albert Jané, membre de la Secció Filològica de l’IEC, guanya el 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, celebra el guardó per a «un dels homes grans de la llengua i la literatura, que ha fet aportacions cabdals».

El jurat del premi ha definit la trajectòria d’Albert Jané com la d’un referent indiscutible en el camp de la llengua, i ha destacat les seves «aportacions essencials en el camp de la literatura infantil i juvenil, així com en les traduccions i adaptacions de contes, llegendes, faules, narracions populars i còmics, que han format nens i joves en la lectura en català».

Cabré ha felicitat el guardonat i ha afirmat que es tracta «d’un dels homes grans de la literatura catalana i un dels homes grans pel servei a la llengua catalana». També ha destacat que sempre ha estat un defensor de la llengua malgrat totes les circumstàncies, i que, no només s’ha dedicat a escriure, sinó també a establir un model de llengua. «A l’IEC ha fet aportacions molt valuoses per al diccionari i per a la gramàtica, i és una referència per a tots nosaltres». Cabré ha afegit que Jané «és un escriptor molt creatiu que té moltes obres inèdites, que mostren el gran domini que té de la llengua catalana. Estic molt contenta d’aquest Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que li arriba una mica tard, però que li arriba, i això és el que importa».
Nota biogràfica
Barcelona, 1930. Escriptor. Cursà estudis mercantils. Després d’algunes temptatives literàries, l’any 1958 començà a exercir de professor de català per a adults.

Fou redactor (1963-1979) i director (1979-1997) de la revista Cavall Fort. Ha publicat quatre gramàtiques ―Signe (1962), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Gramàtica catalana (1968) i Pas a pasCurs pràctic de llengua catalana (1988)―, el Diccionari català de sinònims (1972) i diversos llibres sobre temes de llenguatge, entre ells els volums «El llenguatge», recull d’articles publicats al diari Avui, i Estudis de llengua catalana, que aplega una bona part dels articles publicats a Llengua Nacional, revista en què col·labora assíduament des del 1998. De la seva obra narrativa, en bona part inèdita, destaquen Noranta-nou contes, El llibre de Daniel, Què deuen voler?El cercapous transversal, Calidoscopi informalL’apocrifalipsi i L’almanac anacrònic. De la seva obra poètica, gairebé totalment inèdita, cal destacar El quadern dels epigramesLes estances d’Omar Kayyam i El contrapunt dels decasíl·labs. És autor d’un extensíssim dietari, del qual ha publicat diversos fragments amb el títol Tal dia farà l’any, Els dies i els llocs i Quadern de Barcelona. Una altra part de la seva bibliografia són traduccions o adaptacions de llegendes, rondalles, faules i narracions populars. En el camp de la historieta gràfica, ha adaptat més de cent títols per a Cavall Fort i diverses editorials. També ha adaptat al català els diàlegs de més de quaranta pel·lícules.

Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi Nacional de Cultura (1997). L’adaptació que feu de L’Odissea d’Homer fou distingida amb el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil (2009).

El català, llengua d’Aragó. Declaració de la Secció Filològica de l’IEC

Predominis lingüístics de l'Aragó segons la LleiEl Ple de la Secció Filològica del 16 de febrer de 2024 va acordar fer la següent declaració:

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, davant les declaracions
fetes recentment a la premsa pel president d’Aragó, senyor Jorge Antonio
Azcón, en què diu textualment que a Aragó “no se habla catalán”, vol fer
constar l’astorament i el rebuig provocats per una afirmació que contradiu la
lingüística i el sentit comú, i que, a més a més, atempta contra els drets de la
població de la Franja.

Així mateix, la Secció Filològica se solidaritza amb els ajuntaments i amb
els diversos col·lectius aragonesos cívics, culturals i d’ensenyants que han
expressat la preocupació i la protesta per aqueixes declaracions.

Ja es pot consultar en línia el ‘Diccionari etimològic i complementari’ de Joan Coromines

L’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb el suport de la Comissió de Lexicografia de la mateixa institució, ha dut a terme la digitalització d’una de les grans obres de Joan Coromines: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat).

El DECat és una de les eines fonamentals de la filologia catalana. És una font de consulta imprescindible per a la recerca sobre la història de les nostres paraules i per a tots els estudiosos i especialistes de les diferents branques de la lingüística.

Durant la presentació, aquest dimecres a l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, ha obert l’acte amb paraules d’elogi envers l’obra de Coromines: «Avui estem d’enhorabona. Es presenta la digitalització d’una obra incomparable, singular i que representa, juntament amb l’obra de Pompeu Fabra i el Diccionari català-valencià-balear, la lexicografia de referència en llengua catalana. Aquesta tríada demostra que el català és una llengua de cultura avançada, ja que a més de tenir diccionaris normatius, tenim altres obres que complementen i fonamenten la norma lèxica».

Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica, s’ha referit al llegat de Coromines com a «obra de reconstrucció del país» i ha celebrat que, amb aquesta nova digitalització, es doni a l’autor «el lloc que li pertoca».

Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica i l’encarregat de fer la presentació digital del DECat, ha subratllat la importància de posar aquesta obra a l’abast del gran públic, ja que «s’hi poden consultar qüestions vinculades a la fonètica, la fraseologia o l’onomàstica, entre moltes altres».

Carles Duarte, president de la Fundació Pere Coromines, ha destacat que Coromines va dedicar tota la seva vida a la defensa de la llengua a través de la seva obra i que va ser molt valent: «Políticament va assumir riscos personals per defensar els ideals de país».

Publicat en deu volums entre els anys 1980 i 1991, el DECat fins ara només era accessible en l’edició en paper de Curial. La versió digitalitzada permet consultar els articles originals en format PDF. Les entrades es poden consultar mitjançant el llistat alfabètic que reprodueix l’índex de l’obra; o bé, a partir del motor de cerca que permet fer les cerques pel mot sencer o per segments (per mitjà de les opcions «conté», «comença per», «acaba en»). Així mateix, es poden consultar el «Prefaci», la «Bibliografia», la «Notació fonètica» o les «Abreviatures» de l’obra.

La digitalització del DECat constitueix un servei de gran importància per a la recerca científica i per a la difusió d’una obra que guarda autèntics tresors de la llengua, la cultura i la història del nostre país. Facilitarà la seva difusió i obrirà una via d’accés àgil al Diccionari de Coromines per als lingüistes. Això ha estat gràcies a un conveni de cooperació entre la Fundació Pere Coromines i l’IEC.

La digitalització de l’Onomasticon Cataloniae, una altra de les obres fonamentals de Coromines

L’any 2021 l’acord entre la Fundació Pere Coromines i l’IEC va permetre fer més accessible la consulta d’una altra de les obres fonamentals de Joan Coromines: l’Onomasticon Cataloniae (OnCat).

Resultat d'imatges per a "onomasticon cataloniae"

El fet de passar l’edició en paper dels vuit volums publicats a Curial (1989-1997) a l’edició digital va facilitar l’accés i la difusió d’una eina imprescindible per a l’estudi, la preservació i la normativització del patrimoni toponímic i antroponímic de la llengua catalana. L’especialista i el públic interessat en l’origen dels nostres noms de lloc i de persona hi tenen una font d’informació cabalosa.

La digitalització de l’OnCat ja es va afegir al catàleg de recursos lingüístics que ofereix l’IEC en accés obert i en línia i, ara, també s’hi ha afegit el DECat.