Presentació de la digitalització del ‘Diccionari etimològic i complementari’ de Joan Coromines

Benvolguts membres de l’AOETIC,

Demà dimecres, dia 31 de gener de 2024, es farà la presentació de la versió digital del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat) de Joan Coromines.

L’acte tindrà lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) a les 13.00 hores.

Hi intervindran Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica, Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica, que farà la presentació digital del DECat, i Carles Duarte, president de la Fundació Pere Coromines.

A partir d’aquesta data l’obra estarà estarà disponible al web de recursos lingüístics de l’IEC.

Si voleu assistir-hi, us preguem que confirmeu la vostra assistència a protocol@iec.cat.

Activitat de formació sobre el foment del català als centres escolars

Benvolguts usuaris de l’AOE,

Encetem aquest any 2024 amb una proposta d’activitat formativa per al professorat no universitari:

L’escola en català: bases i estratègies per al foment del català als centres escolars

Modalitat: conferències en línia mitjançant videoconnexió.
Adreçat adocents de totes les matèries i etapes no universitàries.
Durada:  5 sessions de 2 hores.
Calendariels dijous 22 i 29 de febrer i 7,14 i 21 de març de 2024.
Horari: de 17.30 h a 19.30 h.
Lloc de realització: retransmissió en directe amb l’aplicació.
Professorat: Miquel Àngel Pradilla, Marina Solís Obiols, Mònica Barrieras, Rafael Lemus Arce i Ferran Suay.
Preu: 20€

Presentació 

Què cal tenir en compte a l’hora de planificar i dissenyar intervencions diverses orientades a promoure l’ús de la llengua catalana a l’escola tant en el nivell del centre com en el nivell de l’aula?

Com superar les dificultats amb relació al manteniment del català i afrontar les incerteses i neguits que l’ús de la llengua pot implicar en l’entorn escolar?

L’Itinerari, organitzat per l’Equip ICE UAB – SERCLE El català a l’ensenyament, aborda aquestes qüestions des de camps i perspectives diferents i proposa estratègies de foment de l’ús del català a l’escola. 

Trobareu el programa i la resta de la informació en aquest enllaç.

 

Neologisme de l’any 2023: ‘viralitzar’ i ‘tiet tieta’, paraules guanyadores

L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’IEC, el TERMCAT i 3Cat van llançar la desena edició de la campanya del Neologisme de l’any el passat 11 de desembre, en la qual han votat 14.034 persones. Entre les deu paraules candidates a paraula nova de l’any, ha guanyat viralitzar, amb un 28,2 % del total de vots i, entre les deu candidates a paraula corrent, ha guanyat tiet tieta, amb un 32,2 % del total de vots. Totes dues paraules han estat al capdavant de la votació des del primer dia.

La paraula nova

1 viralitzar 32,2 %
2  bot 12,4 %
3  hipersexualització 10,2 %
4  grassofòbia 10,0 %
5  sexoafectiu -iva 9,3 %
6  nit tropical 7,7 %
7  gazià -ana 5,8 %
8  ecoansietat 5,5 %
9  refugi climàtic 3,9 %
10  superilla 3,1 %

La paraula corrent

1  tiet tieta 32,2 %
2  quiròfan 12,4 %
3  brutal 10,2 %
4  friqui 10,0 %
5  guai 9,3 %
6  xarxa social 7,7 %
7  porno 5,8 %
8  bici 5,5 %
9  gorro 3,9 %
10  plataforma 3,1 %

Com cada any, la Secció Filològica de l’IEC estudiarà les paraules guanyadores i valorarà la possibilitat d’introduir-les al diccionari normatiu tenint en compte que la societat demana de trobar-les-hi. Des de l’organització de la campanya es valora molt positivament la novetat d’incloure la possibilitat de votar la paraula corrent entre una llista de paraules que no són noves, que estan ben implantades en l’ús social però que no han estat encara acceptades en el diccionari normatiu. Aquesta novetat ha servit perquè moltes persones hagin pres consciència del fet que en la parla diària es fan servir paraules no normatives però adequades en molts casos.

En aquesta edició han votat 14.034 persones, xifra que consolida la participació en aquesta campanya. Els vots no s’han distribuït de manera equilibrada en les quatre franges d’edat establertes, ja que els més joves (menys de 20 anys) representen el 38% del total de vots. Aquest resultat es relaciona amb diversos factors:d’una banda, l’èxit que té en els centres de secundària aquesta iniciativa que el professorat fa servir per parlar de neologismes, formació de paraules i vitalitat del lèxic; d’altra banda, la difusió per les xarxes socials, on aquest grup d’edat és molt present i, finalment, la voluntat de participar d’alguna manera en el futur de la seva llengua. El grup de gent més gran (60 anys o més) és el que ha votat menys (14 % dels vots) i les dues franges intermèdies (de 20 a 39 anys i de 40 a 59 anys) sí que han obtingut al voltant d’una quarta part dels vots (24,8 % i 23,2 % respectivament).

Viralitzar i tiet tieta han quedat en primera posició en totes les franges d’edat, però no hi ha hagut els mateixos resultats en les altres posicions: bot i hipersexualització han quedat en segona i tercera posició de la franja més jove, sexoafectiu –iva i hipersexualització en la segona franja, hipersexualització i grassofòbiaen la tercera i refugi climàtic i nit tropical en la franja de més grans. En la llista de la paraula corrent, també s’han repartit la segona i tercera posició diversos candidats: quiròfan, porno, guai, brutal, friqui i xarxa social, segons la franja d’edat.

A continuació, es mostra el percentatge de vots obtinguts en els primers llocs per franges d’edat en la llista de paraules noves:

 Menors de 20 anys  Entre 20 i 39 anys  Entre 40 i 59 anys  60 anys o més
1r   viralitzar (32 %)  viralitzar (22,8 %)  viralitzar (30,2 %)  viralitzar (23,9 %)
2n   bot (25,9 %)  sexoafectiu -iva (16,5 %)  hipersexualització (11,4 %)  refugi climàtic (13 %)
3r   hipersexualització (10 %)  hipersexualització (12,1 %)  grassofòbia (9,8 %)  nit tropical (11,8 %)

I en la llista de paraules recents, els vots s’han distribuït de la manera següent:

 Menors de 20 anys  Entre 20 i 39 anys  Entre 40 i 59 anys  60 anys o més
1r   tiet tieta (24,1 %)  tiet tieta  (30,8 %)  tiet tieta (39,9 %)  tiet tieta a (24,1 %)
2n
 porno (11,9 %)  guai (14,3 %)  quiròfan (12,8 %)  quiròfan (17,9 %)
3r
 quiròfan (11,5 %)  brutal (13,8 %)  friqui (11,6 %)   xarxa social (7,6 %)

La campanya per triar el neologisme de l’any 2023 ja s’ha acabat però fins al 31 de desembre encara es pot participar en el concurs de mems lingüístics a través d’Instagram, TikTok i X (Twitter). Les persones guanyadores en cada xarxa social rebran un premi (500€ per al mem guanyador i 250€ per al segon) en un acte que tindrà lloc el dia 12 de gener de 2024 a les 18h a l’Auditori del Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. Les bases per al concurs de mems es poden consultar al web del Neologisme de l’any (https://www.upf.edu/web/neologismedelany).

Tria del neologisme de l’any 2023: novetats per a la desena edició

L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’IEC, el TERMCAT i 3Cat engeguen avui la desena edició de la campanya del «Neologisme de l’any», amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb novetats importants. La votació va començar ahir, 11 de desembre, i es podrà votar fins al dia 20 d’aquest mateix mes. El dijous 21 de desembre es farà públic el resultat.

Imatge inicial

Si durant les edicions anteriors la convocatòria anava a càrrec de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a partir d’enguany s’hi sumen dues institucions importants en l’actualització del lèxic català: el TERMCAT i 3Cat amb el seu portal lingüístic ésAdir.

En aquesta desena edició s’incorpora una segona novetat: en lloc de presentar a votació una sola llista, se’n presentaran dues, de dues categories diferents. A «Paraula nova» es triarà a partir de la llista de neologismes representatius de l’any, com s’havia fet fins ara, i a «Paraula corrent» es triarà a partir d’una llista de paraules que no són gens noves i que estan ben implantades en l’ús social. La característica que tenen en comú les dues llistes és que cap de les paraules candidates és al diccionari normatiu (DIEC2), de manera que són neologismes des del punt de vista lexicogràfic. Les paraules guanyadores seran les que tinguin més vots i l’IEC té el compromís d’estudiar amb atenció especial aquests mots per mirar d’incorporar-los en el DIEC2.

Com cada any, per votar cal anar al web neologisme.cat.

En la categoria de «Paraula nova», es pot votar una d’aquestes paraules: botecoansietatgazià -anagrassofòbiahipersexualitzaciónit tropicalrefugi climàticsexoafectiu -iva, superilla, viralitzar.

En la categoria de «Paraula corrent», es pot votar una paraula d’aquesta llista: bici, brutal, friqui, gorro, guai, plataforma, porno, quiròfan, tiet, xarxa social.

També és novetat d’aquesta edició el concurs de mems lingüístics que té lloc durant la campanya. S’hi pot participar a través d’Instagram, TikTok i X (Twitter), i les persones guanyadores en cada xarxa social rebran un premi (500 € per al mem guanyador i 250 € per al segon). Les bases per al concurs de mems es poden consultar al web del neologisme de l’any (https://www.upf.edu/web/neologismedelany).

Les edicions passades

L’any 2014, en la primera edició de la campanya, van votar 200 persones, i l’any 2022 van ser 14.000 persones. Les paraules guanyadores en les edicions passades han estat les següents: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica animalista (2019), coronavirus (2020), negacionisme (2021) i birra (2022).

L’evolució tan positiva en el nombre de votants demostra que el «Neologisme de l’any» és una campanya que atreu l’atenció de la societat i que ja està estabilitzada en les convocatòries anuals. Les entitats organitzadores afirmen que any rere any ha anat canviant la percepció social dels neologismes i que actualment la majoria de parlants accepta l’aparició de paraules noves com un fenomen natural i positiu. Els neologismes enriqueixen la llengua i la fan més útil.

Presentació pública de les incorporacions al DIEC del 2023

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica
de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

Presentació pública
de les incorporacions al DIEC del 2023

Magí Camps, Sandra Montserrat i Màrius Serra, membres de la Secció Filològica,
presentaran públicament per als mitjans de comunicació les actualitzacions del 2023 del
Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

L’acte se celebrarà presencialment el dilluns 27 de novembre, a les 11 hores, a la Sala
Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en
línia mitjançant aquest enllaç.

Barcelona, novembre del 2023

Document de la SF de l’IEC sobre el llenguatge inclusiu

Benvolguts usuaris de l’AOE,

Ens plau compartir amb vosaltres el document El llenguatge inclusiu: compatibilitat dels recursos estilístics dels usos no sexistes amb la normativa lingüística, aprovat per la Secció Filològica de l’IEC en la reunió plenària tinguda el passat 20 d’octubre de 2023.

Cordialment,

Anna Bartra-Kaufmann
Coordinadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

Jornada «Variació lingüística, norma i ensenyament»

L’Acadèmia Oberta als Ensenyants inicia el curs 2023-2024 amb una jornada temàtica dedicada a l’encaix entre la variació lingüística i la norma en l’ensenyament de la llengua. En la jornada hi intervindran tres especialistes, que oferiran la seva perspectiva i presentaran propostes d’actuació des de la seva expertesa. La jornada tindrà lloc presencialment el dia 19 d’octubre de 2023, de les 16.00 a les 19.30 hores a la Sala Lluís Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el programa següent:

16.00 h Benvinguda a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants
16.15 h Ana Luísa Costa (Centro de Linguística da Universidade de Lisboa i Instituto Politécnico de Setúbal): Por una didàctica de las lenguas pluricéntricas: el caso del portugués
17.00 h Miquel Àngel Pradilla (Secció Filològica de l’IEC i Universitat Rovira i Virgili): La variació lingüística en la norma i en l’ensenyament (títol provisional)
17.45 h Pausa
18.00 h Carmen Rodríguez (Universitat de València): Variació i norma en l’ensenyament de la gramàtica
18.45 h Debat i conclusions
19.15 h Cloenda

La jornada també es podrà seguir en línia en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de

 

Ana Luísa Costa és professora del Departament de Ciències de la Comunicació i del Llenguatge de l’Escola Superior d’Educació de l’Institut Politècnic de Setúbal (IPS), Portugal, coordinadora del Màster de formació de mestres y professors de portuguès i participa en projectes de cooperació per a la formació del professorat.

Miquel Àngel Pradilla és catedràtic de Sociolingüística de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre numerari de la Secció Filològica de l’IEC. La seva recerca se centra en la sociolingüística de la variació en relació amb els processos d’estandardització de la llengua.

Carmen Rodríguez Gonzalo és professora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València. Dirigeix el Grup d’Investigació en ensenyament de llengües (GIEL), de la Universitat de València i és la investigadora principal del projecte «L’elaboració d’una gramàtica escolar interlingüística: cap a un ensenyament reflexiu de les llengües en contextos multilingües».

 

Sobre els nous usos de la llengua en les institucions supranacionals

    

Benvolguts membres de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants,

Des de la Comissió de les Acadèmies Obertes de la Secció Filològica us volem demanar el parer sobre una qüestió.

Amb la perspectiva del nou estatus del català en les institucions supranacionals (Congrés dels Diputats espanyol, Unió Europea), quines mesures creieu que caldria proposar a les autoritats competents per a assegurar l’ús efectiu de la llengua en àmbits estatals i europeus? Pensem en alguns camps d’ús com ara l’ensenyament fora dels territoris de parla catalana, el camp del comerç, etiquetatge, la justícia, la sanitat, etc.

Les vostres aportacions seran benvingudes.

Cordialment,

Anna Bartra-Kaufmann

Coordinadora de l’AOE

En memòria de Carme Junyent (1955-2023)

L’Acadèmia Oberta als Ensenyants (AOE) de la Secció Filològica vol sumar-se a les nombroses mostres de condol per la mort de la lingüista i professora M. Carme Junyent i Figueras, catedràtica de Lingüística de la Universitat de Barcelona, Presidenta del Consell Lingüístic Assessor, fundadora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Recentment va ser proposada com a membre corresponent de la Secció Filològica.

Especialitzada en les llengües parlades al continent africà, en les llengües amenaçades i en la situació de la llengua catalana, la seva preocupació per la situació de la nostra llengua a l’ensenyament es va fer palesa un cop més en acceptar generosament de participar en una trobada presencial a l’AOE amb professors de secundària, tinguda el 17 de juny de 2021, per debatre la situació de la llengua catalana a les aules.

Trobarem a faltar la seva veu: una dona lliure, de conviccions fermes, lluitadora incansable en favor de la diversitat lingüística i d’una lleialtat insubornable a la llengua i la cultura catalanes.

Descansa en pau, Carme.