En memòria de Carme Junyent (1955-2023)

Anna Bartra-Kaufmann

L’Acadèmia Oberta als Ensenyants (AOE) de la Secció Filològica vol sumar-se a les nombroses mostres de condol per la mort de la lingüista i professora M. Carme Junyent i Figueras, catedràtica de Lingüística de la Universitat de Barcelona, Presidenta del Consell Lingüístic Assessor, fundadora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Recentment va ser proposada com a membre corresponent de la Secció Filològica.

Especialitzada en les llengües parlades al continent africà, en les llengües amenaçades i en la situació de la llengua catalana, la seva preocupació per la situació de la nostra llengua a l’ensenyament es va fer palesa un cop més en acceptar generosament de participar en una trobada presencial a l’AOE amb professors de secundària, tinguda el 17 de juny de 2021, per debatre la situació de la llengua catalana a les aules.

Trobarem a faltar la seva veu: una dona lliure, de conviccions fermes, lluitadora incansable en favor de la diversitat lingüística i d’una lleialtat insubornable a la llengua i la cultura catalanes.

Descansa en pau, Carme.

9a Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra: «Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals»

Anna Bartra-Kaufmann

Els dies 9 i 10 de novembre, la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) celebrarà la seva novena jornada científica, que enguany es titula «Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals: estratègies i recursos». Amb el desig que considereu aquest tema rellevant per al nostre context, us convidem a participar-hi i a fer-ne difusió.

El programa de la Jornada és el següent:

Dijous 9 de novembre del 2023 – Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47. Barcelona)

17.00 h Inauguració de la Jornada a càrrec de Laia de Nadal, rectora de la UPF, i de M. Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

17.20 h Obertura de la Jornada a càrrec de Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra

17.30 h Conferència inaugural: «L’hospitalitat, un repte que transcendeix la política universitària», a càrrec del Dr. Josep Capdeferro, professor de la Facultat de Dret de la UPF

Divendres 10 de novembre del 2023 – Auditori de Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF (Ramon Trias Fargas, 25. Barcelona)

9.00-9.30 h Recepció dels assistents

9.30-10.30 h Conferència a càrrec de la Dra. Rita Franceschini, directora de la Unitat d’Estudis de Llengües de la Universitat Lliure de Bozen-Bolzano

10.30-11.00 h Ponència «La confiança lingüística i la participació a l’aula dels estudiants internacionals», a càrrec d’Alba Pérez Xaus, psicòloga especialitzada en l’ensenyament de català per a adults, i professora col·laboradora de la UOC en el màster en Formació del Professorat

11.00-11.45 h Pausa per a networking

11.45-13.45 h Taula rodona

Modera: Teresa Monllau, professora del Departament d’Economia de la UPF

Ponents: Marta de Blas, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC; Maria Naranjo, responsable del programa Idiomes UPF; Carles Plasencia, cap de la Secció de Dinamització del Servei de Llengües i Política Lingüística de la UV; Martí Freixa, lector de català a la Universitat de Leipzig

14.00 h Cloenda

L’assistència (presencial i/o en streaming) és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament a través d’aquest formulari.

L’IEC publica el ‘Diccionari essencial de la llengua catalana’ (DEIEC)

David Ordóñez

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) obre al públic el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC). Es tracta d’un diccionari en línia de nova planta que parteix del cabal lèxic recollit al Diccionari manual de la llengua catalana, editat per l’IEC l’any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l’Ortografia catalana (OIEC).

L’obra, de contingut normatiu, inclou els mots essencials de la llengua comuna (39.300 mots seleccionats entre els més de 70.000 articles que conté el DIEC), descrits amb criteris lexicogràfics actuals i amb orientacions d’ús.

Adreçada a un públic ampli, pretén convertir-se en una eina de consulta pràctica, conté orientacions sobre la manera d’usar els mots i una profusió d’exemples i de combinacions lèxiques que han de resultar especialment útils tant a escriptors o periodistes com a professors i estudiants de la llengua.

Així, gràcies a les informacions d’ús incloses en els articles, referides a la morfologia, a la sintaxi i a la variació dialectal o funcional, podem saber que espill és la manera pròpia d’anomenar un mirall en català occidental, mentre que a la resta del domini és un mot propi del llenguatge literari, que guipar és un verb propi d’un registre informal o que el nom diner es pot usar indistintament en singular o en plural amb el mateix valor.

Totes les entrades que tenen flexió van acompanyades de les formes flexives corresponents o bé, si són verbs, de la conjugació corresponent en cinc presentacions alternatives, una per a cada dialecte (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional). D’altra banda, aquelles entrades que poden plantejar dubtes pel que fa a la partició sil·làbica porten explícita aquesta informació.

L’aplicació de consulta té una opció de cerca bàsica i una de cerca avançada, el resultat de les quals es pot imprimir o bé exportar a un document PDF o, en el cas de la taula de resultats de la cerca avançada, també a un full de càlcul. El text dels articles és completament navegable: clicant sobre qualsevol dels mots que en formen part es pot accedir a l’article del mot en qüestió.

Els articles s’ofereixen amb totes les informacions a la vista, en presentació completa, però també es poden veure en una presentació sintètica, especialment útil en articles llargs o amb molta informació, que permet fer-se ràpidament una idea de conjunt dels diversos significats del mot o bé localitzar més fàcilment un ús concret. Finalment, en aquells mots que tenen sinònims se’n pot desplegar la llista i anar d’un article a l’altre amb un sol clic.

Submit a Comment

Actualització del maig de 2023 del DIEC2 en línia

Anna Bartra-Kaufmann

DIEC2 - Aplicacions a Google Play

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va publicar l’any 2007 la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), que és l’obra de referència normativa pel que fa al lèxic del català. D’ençà que es va publicar, ha estat objecte de diverses modificacions que s’han aplicat a la versió en línia. Des del 2020 aquestes revisions es fan dues vegades l’any. La darrera s’ha fet aquest mes de maig de 2023, amb la incorporació de 18 paraules i 138 modificacions.

Les paraules que s’han incorporat al DIEC2, algunes ja d’ús molt comú, són: birra (elegit neologisme de l’any 2022), coocurrència, edatisme, edatista, hacker i pudícia. També s’hi han incorporat dotze gentilicis derivats de noms de comarques dels territoris de llengua catalana: aneuenc, anoienc, franjolí, garrafenc, lluçanès, maresmenc, montsianenc, noguerenc, pitiús, saforenc, segrianenc i terraltenc. Així mateix, s’han afegit al diccionari locucions com ara a l’avançada, de carn i os, clau de contacte, a contracorrent, llicència d’armes, lluny de, anar massa lluny, de lluny, moll de l’os, de prop o a resguard de.

Les modificacions inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.).

Entre les novetats, hi ha nous sentits o nous usos sintàctics de determinats mots. Per exemple, la paraula busca, que apareix en la primera accepció com a «Porció menuda, subtil, d’alguna cosa, com ara una engruna, una volva, un bri, una palleta, etc.», incorpora una nova definició: «Símbol que apareix en una pantalla d’ordinador, generalment en forma de fletxa, que indica els moviments del ratolí». Un altre cas similar és el del mot carpeta, definit en primer lloc com a «Parell de cobertes, generalment de cartó o plàstic i unides per un costat, entre les quals es guarden papers, documents, dibuixos, etc.». La paraula inclou ara una nova accepció: «Conjunt de fitxers informàtics agrupats sota un mateix nom per tal de facilitar-ne l’ús i l’administració».

Una altra modificació destacable és la que afecta el verb enquistar-se, que en la primera accepció apareix definit com a «Tancar-se dins un quist». Ara incorpora una nova accepció amb la definició «Una situació difícil, un problema, esdevenir crònic».

En el cas de l’adjectiu fatal, s’hi ha afegit una accepció amb la definició molt malament que recull, per tant, l’ús adverbial. També s’han inclòs definicions del món casteller als mots canalla i puntal.

La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari.

El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

Anna Bartra-Kaufmann

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

Ràbia - Sebastià Alzamora | Grup62El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

L’escriptor SEBASTIÀ ALZAMORA, autor de Ràbia (Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2022), i l’editor JOSEP LLUCH (Edicions Proa) conversaran amb Màrius Serra, Magí Camps, Mar Massanell i altres membres de la Secció Filològica de l’IEC.

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 18 de maig, a les 18.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Barcelona, maig del 2023

Josep Piera, membre de l’IEC, rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural

David Ordóñez

Josep Piera i Rubió, escriptor, poeta, traductor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha estat guardonat amb el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural.

D’acord amb les bases, el Premi, dotat amb 20.000 euros, s’atorga a una persona que «per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans».

El guardó es va fer públic el dimecres 1 de març durant una roda de premsa en què Piera va explicar el seu primer vincle amb el català: «Jo vaig començar escrivint poemes en castellà i cançons en francès, perquè eren les llengües que apreníem a l’escola. No podia imaginar-me que la llengua que parlava la meua família, que parlava la gent del meu poble, aquella llengua que deien que no tenia gramàtica, era una llengua en què es podia escriure i cantar.» L’autor també va aprofitar per a reivindicar l’ús del català: «Fem cultura, fem llengua, visquem-la, sentim-la, usem-la, diguem “t’estime”. El que importa és que una llengua estiga dita.»

La seva extensa obra inclou novel·les, dietaris, biografies, contes, poemes, assajos i traduccions. Entre les seves obres de narrativa hi ha El cingle verd, Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March o El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai. La seva producció poètica completa es pot trobar en el volum Poesia completa: 1971-2018. L’IEC ha editat tres publicacions seves: Idioma valencià?, Sobre la realitat poètica de Francesc Vallverdú i Teodor Llorente en la memòria.

L’acte de lliurament del Premi es farà a principis de juny en un lloc seleccionat conjuntament per l’autor i Òmnium Cultural.

Ja es poden fer consultes avançades al ‘Diccionari català-valencià-balear’

David Ordóñez

Coincidint amb el centenari de la data de naixement d’Antoni M. Alcover (2 de febrer de 1862), ahir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va fer pública una eina de cerca avançada per a la consulta de la versió digital del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), que millora molt la cerca simple que es podia fer fins ara. L’accés a aquest recurs, que pot ser molt útil per als professionals de les indústries de la llengua, es fa a través de l’aplicació de la Base de dades lexicogràfica BDLex, enllaçada al Portal de Recursos en línia de l’IEC.

La consulta avançada dels diccionaris continguts en la BDLex, de la qual forma part el DCVB, permet accedir a la informació del DCVB a partir de tots els elements estructurals del diccionari i fer cerques selectives per criteris delimitadors. Amb aquesta nova eina, el portal en línia de l’IEC incorpora un recurs molt útil per a investigadors, traductors, correctors i altres professionalss, sinó també per a qualsevol usuari interessat per la llengua.

L’accés públic a aquesta consulta avançada, desenvolupada informàticament a l’IEC, és possible gràcies a la signatura, el passat 15 de desembre de 2022, d’un acord entre l’Institut d’Estudis Catalans i la Institució Francesc de Borja Moll, titular actual dels drets del DCVB. Segons aquest acord, l’IEC pot oferir de forma lliure i gratuïta l’accés a consultes avançades del DCVB dins del marc de la plataforma BDLex.

A més del DCVB, mitjançant l’aplicació de consulta de la BDLex, que es va obrir al públic l’octubre de 2020, es pot accedir a les informacions de dotze diccionaris catalansmés dels segles XIX i XX:

DMFC = FEBRER I CARDONA, Antoni. Diccionári menorquí españól francês y llatí. [Manuscrit, principis de segle XIX; publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, 2001] DEBJ = ESTEVE, Joaquim; BELLVITGES, Josep; JUGLÀ I FONT, Antoni. Diccionario-catalan-castellano-latino. Barcelona: en la oficina de Tecla Pla Viuda, 1803 i 1805. 2 v.
DLCL = LABÈRNIA, Pere. Diccionari de la llengua catalana: Ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla, 1839 i 1840. 2 v.
DMCF = FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari mallorqui-castella. Palma: Imprenta y Llibreria de Esteva Trias, 1840
DVCE = ESCRIG, José. Diccionario valenciano-castellano. València: Imprenta de J. Ferrer de Orga, 1851
NDMA = AMENGUAL, Joan Josep. Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin. Palma: Imprenta y Librería de Juan Colomar, 1858. 2 v.
DMCT = [TARONGÍ I CORTÈS, Josep]. ʻDiccionari mallorquí-castelláʼ per un mallorquí, aficionat á sa seva llengua. Palma de Mallorca: Imprenta d’en Bartomeu Rotger, 1878. [Inacabat] DGMG = MARTÍ I GADEA, Joaquim. Novísimo diccionario general valenciano-castellano. València, 1891
DPCV = VALLÈS, Emili. Pal·las: Diccionari català-castellà-francès: Amb vocabularis castellà-català- francès-català. Barcelona: Horta, [1927] DGLC = FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932
DGFP = FERRER PASTOR, Francesc. Diccionari general. València: Impremta Fermar, 1985
DIEC1 = INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Moll; València: Edicions 3 i 4, 1995

El ‘Nomenclàtor mundial’ ja es pot consultar en línia

Anna Bartra-Kaufmann

El Nomenclàtor mundial es va presentar el passat dijous, 15 de desembre, a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Es tracta d’una obra de caràcter general que conté un total de 8.500 topònims més coneguts i d’ús més habitual d’arreu del món. És una obra dirigida sobretot als mitjans de comunicació i als àmbits de l’edició d’obres de caràcter divulgatiu.

Aquesta nova eina es pot consultar al portal de recursos lingüístics de l’IEC, el cercador de mots i expressions de l’IEC guardonat amb el Premi Pompeu Fabra 2022 en la categoria de comunicació i noves tecnologies.

SF-07. Materials del 'Nomenclàtor mundial' – Critèria: espai web de correcció de l'IEC

Durant l’acte de presentació, F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya, va subratllar la importància de comptar amb una nova eina que permet «parlar del món en català». També va reivindicar la feina d’elaboració del projecte, que «comporta una tasca de fixació molt delicada, amb respecte per la tradició i per la diversitat».

Nicolau Dols, president de la Secció Filològica (SF), per la seva banda, va celebrar la presentació del Nomenclàtor mundial i va remarcar que es tracta d’una bona eina «per a reforçar la seguretat lingüística dels parlants». Va afegir, a més, que «hi ha poques acadèmies que ofereixin tants recursos de lliure accés a la comunitat lingüística».

L’acte també va comptar amb Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC; Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la SF, i Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la SF.

El Nomenclàtor mundial és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya, de la qual en forma part l’Oficina d’Onomàstica i Toponímia de la Secció Filològica de l’IEC, sobre el Corpus d’Exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. Aquest projecte té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana.

Més enllà dels topònims de l’àrea catalana, que hi consten naturalment en català, dins el grup de topònims exògens o estrangers hi ha casos més complexes i diferents:

a) Exònims pròpiament, és a dir, topònims situats fora de l’àmbit lingüístic català però que tenen una forma en català. Per bé que corresponen a noms de llengües estrangeres, lingüísticament són noms catalans perquè s’hi han adaptat històricament. Per exemple: Atenes, Venècia, el Nil o Sibèria.

b) Topònims sense forma en català provinents de llengües amb alfabet llatí. Es tracta de topònims de llengües que empren l’alfabet llatí i que, generalment, es poden fer servir directament, sense una adaptació gràfica. Per exemple: Frankfurt, Johannesburg, Aconcagua o Los Angeles.

c) Topònims sense forma en català i que provenen de llengües que fan servir altres alfabets. Són topònims en què cal una adaptació, ja sigui transcripció o bé transliteració, per a poder-los fer servir. Per exemple: Nanjing (del xinès), Yerevan (de l’armeni), Smolensk (del rus) o Sulaimaniya (de l’àrab).

Alguns exemples

1. Canvis en formes que apareixien al Diccionari de la llengua catalana (DIEC) o a la primera edició de l’Ortografìa catalana (OIEC):

Múnic (i no Munic)
Zúric (i no Zuric)

2. Formes que sovint han generat dubtes:

Azerbaidjan (i no Azerbaitjan)
Cambodja (i no Cambotja)
els Carpats (i no els Càrpats)
Chicago (i no Xicago)
Gerba (i no Djerba)
Guiza (i ni Gizeh)
la Haia (i no l’Haia)
Hawaii (i no Hawai)
Istanbul (i no Istambul)
Jafa (i no Jaffa)
Kenya (i no Kènia)
Kirguizstan (i no Kirguizistan)
Macau (i no Macao)
Mogadiscio (i no Muqdisho)
Montreal (i no Mont-real)
Pensilvània (i no Pennsilvània)
Riad (i no al-Riyad)
Rocoses, muntanyes (i no muntanyes Rocalloses)
Shanghai (i no Xangai)
Turkmenistan (i no Turcmenistan)
Ulaanbaatar (i no Ulan Bator)

3. Difusió de formes d’actualitat (guerra d’Ucraïna):

Kíiv (i no Kíev)
Donbàs (i no Donbass)
Khàrkiv (i no Khàrkov)
Luhansk (i no Lugansk)
Krasnohrad (i no Krasnograd)
Zaporíjia (i no Zapoírjjia)

4. Inclusió de noms originaris, alguns d’actualment oficials:

Denali (Alaska; ja com a forma única de l’antic nom Mount McKinley)
Uluru / Ayers Rock (Austràlia; amb les dues formes com a oficials)
mont Cook (Nova Zelanda; amb la forma Aoraki com a secundària)

5. Introducció del criteri de formes secundàries

a) En casos d’usos específics, com en el camp de la història:

Regensburg vs. Ratisbona
Anglonormandes, illes vs. Canal, illes del

b) En casos en què, a més de la forma històrica catalana, hi ha una forma oficial molt difosa:

Pequín, amb Beijing com a forma secundària
Bombai, amb Mumbai com a forma secundària