El verb “ésser” amb valor temporal

Quan volem expressar un valor de localització en el temps, fem servir el verb ésser: La reunió és a les quatre, Ja som al febrer, Demà encara serem a l'hivern. En general el subjecte s'omet si se sobreentén que és l'emissor o emissors i el receptor o receptors. També...

La pronúncia de la essa en mots prefixats

En alguns mots prefixats, si el primer element acaba en vocal i el segon comença amb essa, hi ha una essa sorda que queda en posició intervocàlica. És el cas de mots com asèptic, contrasenya, ecosistema, entresol, monosíl·lab, preselecionar, sobresalt o vicesecretari....

Grafia de la erra en els mots prefixats i compostos

En els mots prefixats i compostos, si el segon constituent comença amb erra i aquesta erra queda en posició intervocàlica, generalment es representa amb una erra simple, encara que la pronúncia correspon a la erra vibrant. És el que passa en mots com autoretrat,...

“En” i “al” davant d’infinitiu amb valor temporal i causal

La preposició en, quan va seguida d’un infinitiu, es pot fer servir amb un significat equivalent al de l’adverbi quan i pot introduir un adjunt amb valor temporal. Si el temps de l’oració principal és perfectiu (es refereix a una acció acabada), l’adjunt expressa una...

Al voltant de la prefixació: els espais en blanc en casos particulars

Com ja vam explicar en aquesta entrada, una de les excepcions a la norma general que indica que els mots prefixats s’escriuen amb el prefix i la base lèxica aglutinats són les locucions i les expressions lexicalitzades. És a dir, quan un prefix precedeix una...

La concordança del participi dels temps verbals compostos

El participi és una forma verbal no personal que presenta flexió de gènere i nombre i que es pot fer servir com a adjectiu o per a construir determinades formes verbals compostes. Quan actua com un adjectiu, concorda amb el nom que acompanya, com a el nou redactor...

Els mots compostos

A l’hora de crear paraules noves, la llengua disposa de diferents recursos, un dels quals és la composició, que consisteix a combinar dues o més bases lèxiques de manera que juntes formen un sol mot. Els elements que constitueixen els mots compostos poden ser mots...

La pronúncia de la erra a final de mot

Un fenomen que es produeix en la major part dels parlars catalans és l’emmudiment de la erra final en mots aguts. Aquest fenomen és general, amb poques excepcions, en menorquí i sobretot en mallorquí, no es produeix en gran part del valencià i en els altres parlars sí...

Al voltant de l’ús de l’apòstrof

En català, l’article definit singular i la preposició de generalment s’apostrofen quan precedeixen una vocal, també precedida de hac, sempre que no es tracti de l’article femení seguit de i o u àtones, atès que en aquest cas no hi ha apostrofació (OIEC §§ 4.1.1.1,...

El datiu de possessió

Les relacions de possessió entre dos elements es poden expressar per altres mitjans, a més dels possessius. La relació entre un element que és una part d'un tot és un tipus de relació  de possessió que es pot expressar per mitjà de pronoms febles. En català i en...

Darreres entrades

Actualització del DIEC i l’OIEC

Avui s'ha fet a l'IEC la presentació pública de les novetats que s'han incorporat enguany al Diccionari de la llengua catalana. En total, hi ha 375 novetats, entre articles nous i modificacions o ampliacions d'articles que ja formaven part del DIEC. Entre els 117...

Propers esdeveniments