IV Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i la universitat

Us fem arribar, en els dos fitxers adjunts, el cartell i el programa del IV Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i la universitat, que tindrà lloc, presencialment, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans el divendres 25 de novembre de 2022.

El proper divendres 25 de novembredes de les 9.00 hores i durant tot el dia, se celebrarà el IV Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i a la universitat, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba). Aquest simposi vol centrar-se en tres dels eixos bàsics de les assignatures de llengua i literatura a la secundària: llegir, escriure i parlar. Amb una visió molt aplicada a l’ensenyament, l’objectiu és ajudar el professorat a ampliar els recursos per a l’ensenyament de la llengua i literatura a les aules.

Llegir, escriure i parlar a l'aula | Departament de Filologia Catalana

El preu general és de 30 € i el preu per a estudiants és de 5 €.

L’esdeveniment serà presidit per Javier Lafuente, rector de la UAB; Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC; Daniel Casals, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial del’IEC); i Àlex Rocas, degà del Col·legi Oficial de Llicenciats i Doctors en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya. A més, durant tot el dia hi hauran ponències per part de diverses personalitats del món de la literatura i la lingüística catalana.

El simposi està organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la UAB i la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC, amb la col·laboració de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, la Secció Filològica i la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

En aquest enllaç trobareu més informació del IV Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i la universitat: https://filcat.uab.cat/llegir-escriure-i-parlar-a-laula/

Les inscripcions es poden fer a: https://www.cdl.cat/cursos-i-activitats?of=1669

Presentació de l’obra ‘El manual notarial dels anys 1647 a 1655 de Francisco Vilar, notari de Ceret i el Voló’, edició de Joan Peytaví Deixona

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a la presentació de l’obra El manual notarial dels anys 1647 a 1655 de Francisco Vilar, notari de Ceret i el Voló, estudi i transcripció a cura de Joan Peytaví Deixona, editada per la Fundació Noguera.

el manual notarial dels anys 1647 a 1655 de francisco vilar, notari de ceret i el voló. (obra completa)-joan peytaví deixona-9788413033594

Participaran en l’acte Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; Joan Peytaví Deixona, membre de la Secció Filològica i autor de l’edició; Lluís Jou, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials i secretari del Patronat de la Fundació Noguera, i Albert Lamarca, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 15 de setembre, a les 18 hores, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

INVITACIÓ

FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

L’IEC en l’eix de la qualitat lingüística

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

L’IEC en l’eix de la qualitat lingüística

El nou web de l’Observatori de la Qualitat Lingüística, en el marc del Pacte Nacional per la Llengua

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 14 de juliol, de les 18 a les 20 h, a la seu de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Programa

18.00 h – Obertura de l’acte, a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC
18.15 h – Intervenció de F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
18.30 h – Presentació del nou web de l’Observatori de la Qualitat Lingüística, a càrrec d’Oriol Camps i Jaume Salvanyà
19.00 h – Taula rodona, amb Oriol Camps, Miquel Àngel Pradilla i Mila Segarra. Col·loqui i preguntes dels assistents
20.00 h – Cloenda de l’acte, a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica

Barcelona, juny del 2022

INVITACIÓ

FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

Les gramàtiques i l’ortografia de l’IEC, a un clic

Demà, 9 de juny, a les 13.30 hores, s’obrirà al públic la consulta de les edicions en línia de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), de l’Ortografia catalana (OIEC) i de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU). Aquesta obertura es farà durant l’emissió del programa Popap, de Catalunya Ràdio, en què intervindran Gemma Rigau, Mila Segarra i M. Josep Cuenca, membres de la Secció Filològica i responsables acadèmiques, respectivament, de les tres obres.

Es tracta, en tots tres casos, de la segona edició revisada acompanyada d’un entorn de consulta propi amb un cercador incorporat i amb elements de navegació que permeten contextualitzar en tot moment la consulta i desplaçar-se pel text.

A més de servir per a posar a l’abast de tothom aquestes obres, aquestes edicions estan pensades perquè se’n pugui fer una consulta simple i alhora potent, precisa i fiable, orientada a obtenir la informació necessària per a resoldre, segons el cas, els dubtes gramaticals o ortogràfics, o per a l’estudi de la llengua. D’altra banda, les característiques d’aquestes edicions permetran mantenir constantment actualitzades aquestes obres, com ara ja passa amb el Diccionari de la llengua catalana (DIEC). L’enfocament eminentment pràctic d’aquestes edicions té com a objectius potenciar el coneixement i l’ús de la llengua i fer familiars als usuaris no especialitzats les gramàtiques i l’ortografia com a eines de consulta, fins al punt que puguin incorporar-se al nostre dia a dia de la mateixa manera que ho ha fet el DIEC.

Entre les novetats més destacades que comparteixen les edicions en línia que ara es publiquen, sobresurt especialment la part dedicada a la consulta de la conjugació de cadascun dels 8.756 verbs que tenen entrada al DIEC, que consten d’un total de 482.785 formes conjugades que comprenen les variants geogràfiques reconegudes per la normativa.

La nova edició en línia de la GIEC incorpora les novetats introduïdes en l’elaboració de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la GBU, i reuneix el text publicat el 2016 i la Bibliografia publicada posteriorment el 2019. Entre les eines de consulta que ofereix aquesta edició, cal destacar dues modalitats especials de cerca: la que permet localitzar només els apartats de l’obra que tracten sobre un determinat mot o concepte o n’aporten informació rellevant (cerca per matèria) i la que permet cercar una forma amb les seves variants (cerca amb variants).

En el cas de la GBU, l’edició en línia integra en el text imprès publicat el 2019 els enregistraments sonors dels exemples, fins ara consultables gràcies a un codi QR, i permet la consulta particularitzada de les remarques normatives i d’ús, de les quals proporciona un índex. Així mateix, integra la consulta del Glossari de termes gramaticals, tal com ja ho feia la GEIEC, i ofereix al mateix temps un índex de termes.

Finalment, pel que fa a l’OIEC, aquesta edició en línia inclou i aplica totes les modificacions aprovades el 2021 i també ofereix un índex analític de nova planta, en la mateixa línia que el de la GIEC, i una guia bibliogràfica. A més, posa a disposició dels usuaris eines de consulta específiques per a l’índex d’exemples, que permeten filtrar-los tipològicament segons si són mots pertanyents al lèxic comú o si són xifres, símbols o abreviacions, i segons si pertanyen a una classe de noms propis o si són sintagmes, locucions o oracions.

Aquests projectes han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Fundació “la Caixa”.

Nova actualització del DIEC2 en línia

DIEC2 en línia - Softcatalà

Incorpora nou articles nous, cent vuitanta-quatre modificacions i tres supressions

Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat d’afegir a la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) hi ha negacionisme, que és el neologisme de l’any 2021; mots d’ús generalitzat avui dia com resilient o acotxador, i les variants geolectals arredonirdesorde esser. Els articles que han estat suprimits de la nomenclatura del diccionari són l’adjectiu encotillat -ada (la informació ha estat traslladada a l’article encotillar), mamarratxo i mamarratxada.

Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Entre aquestes modificacions, destaquem l’addició de sentits molt vius en mots com abocaradientbasebipolar, competitiuconfusionarifigurarmelòdicmolestarorlapastelrecordresponsablesèrie, etc.

Finalment, és rellevant el nombre les locucions que s’han afegit al diccionari: molts d’anys, cadena perpètua, cafè llarg, cafè curt, camí de Sant Jaume, a cara descoberta, a la curta o a la llarga, haver-hi feina, tenir feina, guitarra elèctricade llarg, a nom de, parc aquàtic, parc d’atraccions, en paus, de pet, recta final, tirar la tovallola, vermell com un pebrot, etc.

La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC2 es pot consultar a la pàgina Actualitzacions de la consulta en línia del diccionari.

Presentació del llibre ‘Un aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval’, de Jordi Carbonell i Hortènsia Curell

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a la presentació de l’obra
Un aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval. Les relacions interoracionals en Antoni Canals, de Jordi Carbonell i Hortènsia Curell.
Participaran en l’acte Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; August Bover, curador de l’edició, i Mariàngela Vilallonga, membre de la Secció Filològica.
L’acte se celebrarà presencialment el divendres 10 de juny, a les 13 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Sessió en memòria de Curt Wittlin (1941-2019)

Conferència 'Francesc Eiximenis, un gran pensador català medieval massa  oblidat'

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans es complau a convidar-vos a la sessió en memòria de Curt Wittlin (1941-2019).
L’acte se celebrarà presencialment el dijous 9 de juny, de les 16.30 a les 18.45 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Programa

16.30 h Inauguració de la sessió a càrrec de Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica
16.45 h Emili Casanova: «Curt Wittlin i els estudis de llengua»
17.00 h Tomàs Martínez: «Curt Wittlin, l’hagiografia i la cultura medieval»
17.15 h Xavier Renedo: «Curt Wittlin i Eiximenis»
17.30 h August Bover: «Eiximenis a Saskatchewan: Curt Wittlin i la catalanística a l’Amèrica del Nord»
17.45 h Vicent Martines: «Curt Wittlin i les traduccions»
18.00 h Albert Curto: «Curt Wittlin i l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre»
18.15 h Emigdi Subirats: «El mestre Curt Wittlin sota la dolça remor de l’Ebre»
18.30 h Cloenda

El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica  de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

L’escriptor JOAN LLUÍS LLUÍS, autor de Junil a les terres dels bàrbars (Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2021), i l’editora MARIA BOHIGAS (Club Editor) conversaran amb Màrius Serra, Magí Camps i altres membres de la Secció Filològica de l’IEC.

L’acte se celebrarà el dilluns 23 de maig, a les 18.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Barcelona, maig de 2022

L’IEC publica l’edició impresa i actualitza la versió digital de la ‘Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic’

L’IEC publica l’edició impresa de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, seguint la tradició dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (1990) i a la morfologia (1992). L’edició d’aquest fascicle ha estat a cura de Joan Veny, membre de l’IEC.

PROPOSTA PER A UN ESTÀNDARD ORAL DE LA LLENGUA CATALANA. III. VENY, JOAN  (ED.). Libro en papel. 9788499656410

L’obra, dirigida als mitjans de comunicació, però que també pot ser una bona eina per als docents, es va editar per primera vegada l’any 2018 en versió digital, i des d’aquell moment es pot consultar al web de l’IEC.

Pel que fa a la versió digital, ja es pot accedir a la nova edició actualitzada de l’obra per mitjà d’aquest enllaç. Aquesta edició, que coincideix amb la publicació impresa de l’obra, inclou les principals incorporacions i canvis de les últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (març del 2021 i novembre del 2021).

Pel que fa a les modificacions, la major part són conseqüència de la publicació de les dues últimes actualitzacions del DIEC2. D’aquesta manera, els articles afegits a la nomenclatura del DIEC2 han permès treure la marca de falta de documentació al DIEC2 (*) d’una desena d’unitats lèxiques, com ara animalisme, quinoa, transgènere, aforament o tonyiner; també d’unitats lèxiques d’àmbit restringit, com ara espertinar (pròpia del dialecte septentrional).

En algun cas, s’ha modificat la forma de l’entrada: s’ha afegit el fem. gerenta a l’entrada gerent; algunes entrades en plural com amoretes f. pl. o resquícies f. pl. han passat a ésser singulars amb indicació de plural opcional en la categoria lèxica amoreta f. (pl.) o resquícia f. (pl.); en altres casos, s’ha modificat la subcategorització de verbs com ensenyar o ostentar (s’ha canviat la categoria v. tr. per v. tr. i intr.).

També hi ha modificacions en les relacions de sinonímia: la incorporació de les entrades assolellat i solejat, per ex., ha fet possible establir una relació de sinonímia nova (assolellat -ada adj. / solejat -ada / solell -a / solellós -osa ), o les modificacions en les definicions del DIEC2 han permès desfer-ne d’altres (holandès i neerlandès).

Pel que fa a les addicions, s’incorporen també en aquesta edició algunes unitats lèxiques que encara no són al DIEC2, marcades amb un asterisc (*). Hi destaquen locucions com de pedra picadaloc. adj. (‘de conviccions molt fermes’), pal de paller* m. (‘eix o nucli que vertebra una societat, una empresa’) o tant li fa* loc. adv. (‘tant és’).

Finalment, s’han esmenat alguns errors de l’última actualització, d’acord amb les aportacions i els suggeriments que hem rebut dels usuaris de l’obra.

El nom de la capital d’Ucraïna és Kíiv

Kiev - Wikipedia, la enciclopedia libre

La forma aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per al nom de la capital d’Ucraïna en el Nomenclàtor mundial és Kíiv, d’acord amb els criteris aplicats en la realització d’aquesta obra.

D’acord amb les recomanacions internacionals, es van prioritzar les formes en la llengua originària i no les rebudes a través de llengües intermèdies, com en aquest cas el rus per a la forma Kíev, especialment en el cas de la toponímia de les antigues repúbliques soviètiques. La forma Kíiv correspon a la transcripció en català del nom propi en llengua ucraïnesa. De fet, aquesta forma la va adoptar com a oficial Ucraïna l’any 1995.

Des civils ukrainiens effacent les panneaux de signalisation pour dérouter  les militaires russes - La Libre

Topònims exògens provinents de llengües amb alfabet no llatí

Rússia, Belarús i Ucraïna: Des del 1994, els noms russos es transcriuen amb el sistema aprovat per la Secció Filològica de l’IEC, que fou actualitzat el 2015 (Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català (Acord del 13 de novembre de 2015). Aquest sistema s’ha aplicat en els noms de Rússia, Belarús i Ucraïna. En el cas de Belarús i Ucraïna s’hi han fet les modificacions pertinents per reflectir-ne adequadament la pronúncia.

La toponímia d’Ucraïna inclosa en el Nomenclàtor mundial és la que consta en la llista adjunta.

El Nomenclàtor mundial, que ha estat realitzat per la Comissió d’Onomàstica de la SF de l’IEC, és un projecte portat a terme en el marc de la Comissió de Toponímia de Catalunya, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest nomenclàtor el va aprovar el ple de la Secció Filològica el maig de l’any 2021 i pròximament es podrà consultar en format digital.

L’elaboració del nomenclàtor es va aprovar amb la finalitat d’establir un corpus d’exònims en català des de l’Administració amb l’objectiu principal de fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana per a un ús públic general en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, etc.).

En la determinació del corpus toponímic es prioritzen les formes d’ús més general que permeten la localització geogràfica dels topònims, ja siguin adaptades al català (Milà, en italià Milano), o en la llengua originària (Oxford) quan no tenen una forma específica en llengua catalana o aquesta no té un ús consolidat en català. No obstant això, tenint en compte que molts llocs són coneguts amb més d’un nom, s’hi ha incorporat el concepte de forma secundària, que permet a l’usuari triar la forma més adequada per a un ús concret.

Barcelona, 3 de març de 2022