El dia 10 d’octubre de 2016, l’Acadèmia Oberta als Ensenyants es va estrenar al Vallès Occidental. L’acte, celebrat al Casal Pere Quart de Sabadell, va consistir en la presentació de la nova Gramàtica de la llengua catalana al professorat de secundària del Vallès Occidental i va anar a càrrec del professor Joan Argenté, membre de la Secció Filològica.
La Gramàtica de la llengua catalana dóna continuïtat a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va establir l’any 1918, i es presenta més completa i actualitzada. No introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma. N’és un exemple l’acceptació dels usos que fa cada parlar de les preposicions per i per a davant d’infinitiu quan expressen finalitat —Ho fan per viure i Ho fan per a viure.
La Gramàtica de la llengua catalana es caracteritza perquè presenta la norma partint de la descripció gramatical i atenent al marc geogràfic ―els parlars― i social ―és a dir, els diferents registres―, així com, més esporàdicament, a la dimensió oral i escrita. També presenta, en primer terme i d’una manera neutra, els fets generals que són vàlids en tots els territoris del domini lingüístic català i en tots els registres, i concreta en quins parlars i registres són vàlids els restants, i si una determinada forma és acceptable o no.
Un exemple del tractament de formes pròpies de territoris diferents pot ser el que fa referència a l’expressió de les fraccions horàries. La Gramàtica de la llengua catalana recull la pròpia dels parlars del Principat ―el sistema anomenat de campanar, i que és específic de la llengua catalana: un quart de vuit, dos quarts de sis, tres quarts de quatre―, i la dels parlars valencians i baleàrics ―el sistema de rellotge: les set i quart, les set i mitja, les vuit menys quart. Cal entendre, en aquest cas, que el sistema que és propi d’uns territoris és inusual i no s’aplica fora d’aquests territoris.
Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals. Són acceptables combinacions com li’n i li ho —Li’n falta una i Li ho diré— o n’hi i l’hi —N’hi falta una i L’hi diré—, encara que en els registres formals són més habituals li’n i li ho.
L’edició de la Gramàtica de la llengua catalana ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Barcelona.
23/11/2016 L’IEC publica la Gramàtica de la llengua catalana, la gramàtica normativa del segle XXI
A partir d’avui, 23 de novembre, es pot adquirir a les llibreries la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’obra s’ha presentat aquest migdia en una conferència de premsa a l’IEC en què han intervingut el president de l’Institut, Joandomènec Ros; la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré, i Gemma Rigau i Manuel Pérez Saldanya ―presidenta de la Comissió de Gramàtica i director de l’Oficina de Gramàtica, respectivament―, directors de l’obra juntament amb Joan Solà, que va morir abans de la finalització del projecte.
La Càtedra Pompeu Fabra, impulsada per l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat Pompeu Fabra, celebra la segona jornada anual: Multilingüisme en blanc i negre (10 i 11 de novembre de 2016).
El 4 de novembre de 2016 M. Teresa Cabré, Manuel Pérez Saldanya i Mila Segarra presenten, a l’Ateneu barcelonès, la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana als professionals dels serveis lingüístics, en el marc de les Matinals de llengua organitzades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
El dia 3 de novembre de 2016 la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans ha acollit la presentació de la Gramàtica de la llengua catalana i de l’Ortografia catalana als col·lectius professionals vinculats a la llengua (ensenyament, mitjans de comunicació, universitats, administració, edició, traducció, etc.).
Els membres de la Secció Filològica, acompanyats d’experts en didàctica de la llengua, continuen presentant la nova Gramàtica de la Llengua Catalana als professors de primària i secundària per tot el territori.
Dilluns, 3 d’octubre de 2016, a les 18:30
Destinataris: Professors de primària del Vallès Occidental
Lloc: Sabadell, Casal Pere Quart, Rambla, 69, baixos
A càrrec de: Nicolau Dolç i Xavier Fontich
Dimarts, 4 d’octubre de 2016, a les 18:00
Destinataris: Professors de primària del Consorci d’Educació de Barcelona
Lloc: Barcelona, Departament d’Ensenyament, Sala d’actes, Via Augusta, 202
A càrrec de: Josep Martines i Marta Milian
Dimecres, 5 d’octubre de 2016, a les 18:00
Destinataris: Professors de primària de Girona i Comarques
Lloc: Girona, Auditori Josep Irla de l’Edifici de la Generalitat a Girona, plaça Pompeu Fabra, 1
A càrrec de: Gemma Rigau i Teresa Ribas
Dilluns, 10 d’octubre de 2016, a les 17:00
Destinataris: Professors de secundària del Vallès Occidental
Lloc: Sabadell, Casal Pere Quart, Rambla, 69, baixos
A càrrec de: Joan A. Argenter
Dimarts, 11 d’octubre de 2016, a les 17:30
Destinataris: Professors de primària de la Catalunya Central
Lloc: Manresa, Serveis Territorials Catalunya Central, Carretera de Vic, 175
A càrrec de: Isidor Marí i Joan Perera
Dijous, 13 d’octubre de 2016, a les 17:00
Destinataris: Professors de primària de Girona i comarques
Lloc: Girona, Edifici de la Generalitat a Girona, Pl. Pompeu Fabra, 1, Auditori Josep Irla
A càrrec de: Vicent Pitarch
Dimarts, 18 d’octubre de 2016, a les 16:00
Destinataris: Professors de secundària de la Catalunya Central
Lloc: Manresa, Serveis Territorials Catalunya Central, Carretera de Vic, 175
A càrrec de: Manuel Pérez Saldanya
Dimecres, 19 d’octubre de 2016, a les 18:00
Destinataris: Professors de primària i de secundària de Barcelona-Comarques
Lloc: Barcelona, Serveis Territorials de Barcelona i Comarques, c/ Casp, 15.
A càrrec de: M. Josep Cuenca i Anna Camps