Ja es pot consultar en línia el ‘Diccionari etimològic i complementari’ de Joan Coromines

L’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb el suport de la Comissió de Lexicografia de la mateixa institució, ha dut a terme la digitalització d’una de les grans obres de Joan Coromines: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat).

El DECat és una de les eines fonamentals de la filologia catalana. És una font de consulta imprescindible per a la recerca sobre la història de les nostres paraules i per a tots els estudiosos i especialistes de les diferents branques de la lingüística.

Durant la presentació, aquest dimecres a l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, ha obert l’acte amb paraules d’elogi envers l’obra de Coromines: «Avui estem d’enhorabona. Es presenta la digitalització d’una obra incomparable, singular i que representa, juntament amb l’obra de Pompeu Fabra i el Diccionari català-valencià-balear, la lexicografia de referència en llengua catalana. Aquesta tríada demostra que el català és una llengua de cultura avançada, ja que a més de tenir diccionaris normatius, tenim altres obres que complementen i fonamenten la norma lèxica».

Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica, s’ha referit al llegat de Coromines com a «obra de reconstrucció del país» i ha celebrat que, amb aquesta nova digitalització, es doni a l’autor «el lloc que li pertoca».

Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica i l’encarregat de fer la presentació digital del DECat, ha subratllat la importància de posar aquesta obra a l’abast del gran públic, ja que «s’hi poden consultar qüestions vinculades a la fonètica, la fraseologia o l’onomàstica, entre moltes altres».

Carles Duarte, president de la Fundació Pere Coromines, ha destacat que Coromines va dedicar tota la seva vida a la defensa de la llengua a través de la seva obra i que va ser molt valent: «Políticament va assumir riscos personals per defensar els ideals de país».

Publicat en deu volums entre els anys 1980 i 1991, el DECat fins ara només era accessible en l’edició en paper de Curial. La versió digitalitzada permet consultar els articles originals en format PDF. Les entrades es poden consultar mitjançant el llistat alfabètic que reprodueix l’índex de l’obra; o bé, a partir del motor de cerca que permet fer les cerques pel mot sencer o per segments (per mitjà de les opcions «conté», «comença per», «acaba en»). Així mateix, es poden consultar el «Prefaci», la «Bibliografia», la «Notació fonètica» o les «Abreviatures» de l’obra.

La digitalització del DECat constitueix un servei de gran importància per a la recerca científica i per a la difusió d’una obra que guarda autèntics tresors de la llengua, la cultura i la història del nostre país. Facilitarà la seva difusió i obrirà una via d’accés àgil al Diccionari de Coromines per als lingüistes. Això ha estat gràcies a un conveni de cooperació entre la Fundació Pere Coromines i l’IEC.

La digitalització de l’Onomasticon Cataloniae, una altra de les obres fonamentals de Coromines

L’any 2021 l’acord entre la Fundació Pere Coromines i l’IEC va permetre fer més accessible la consulta d’una altra de les obres fonamentals de Joan Coromines: l’Onomasticon Cataloniae (OnCat).

Resultat d'imatges per a "onomasticon cataloniae"

El fet de passar l’edició en paper dels vuit volums publicats a Curial (1989-1997) a l’edició digital va facilitar l’accés i la difusió d’una eina imprescindible per a l’estudi, la preservació i la normativització del patrimoni toponímic i antroponímic de la llengua catalana. L’especialista i el públic interessat en l’origen dels nostres noms de lloc i de persona hi tenen una font d’informació cabalosa.

La digitalització de l’OnCat ja es va afegir al catàleg de recursos lingüístics que ofereix l’IEC en accés obert i en línia i, ara, també s’hi ha afegit el DECat.

Presentació de la digitalització del ‘Diccionari etimològic i complementari’ de Joan Coromines

Benvolguts membres de l’AOETIC,

Demà dimecres, dia 31 de gener de 2024, es farà la presentació de la versió digital del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat) de Joan Coromines.

L’acte tindrà lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) a les 13.00 hores.

Hi intervindran Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica, Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica, que farà la presentació digital del DECat, i Carles Duarte, president de la Fundació Pere Coromines.

A partir d’aquesta data l’obra estarà estarà disponible al web de recursos lingüístics de l’IEC.

Si voleu assistir-hi, us preguem que confirmeu la vostra assistència a protocol@iec.cat.

Neologisme de l’any 2023: ‘viralitzar’ i ‘tiet tieta’, paraules guanyadores

L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’IEC, el TERMCAT i 3Cat van llançar la desena edició de la campanya del Neologisme de l’any el passat 11 de desembre, en la qual han votat 14.034 persones. Entre les deu paraules candidates a paraula nova de l’any, ha guanyat viralitzar, amb un 28,2 % del total de vots i, entre les deu candidates a paraula corrent, ha guanyat tiet tieta, amb un 32,2 % del total de vots. Totes dues paraules han estat al capdavant de la votació des del primer dia.

La paraula nova

1 viralitzar 32,2 %
2  bot 12,4 %
3  hipersexualització 10,2 %
4  grassofòbia 10,0 %
5  sexoafectiu -iva 9,3 %
6  nit tropical 7,7 %
7  gazià -ana 5,8 %
8  ecoansietat 5,5 %
9  refugi climàtic 3,9 %
10  superilla 3,1 %

La paraula corrent

1  tiet tieta 32,2 %
2  quiròfan 12,4 %
3  brutal 10,2 %
4  friqui 10,0 %
5  guai 9,3 %
6  xarxa social 7,7 %
7  porno 5,8 %
8  bici 5,5 %
9  gorro 3,9 %
10  plataforma 3,1 %

Com cada any, la Secció Filològica de l’IEC estudiarà les paraules guanyadores i valorarà la possibilitat d’introduir-les al diccionari normatiu tenint en compte que la societat demana de trobar-les-hi. Des de l’organització de la campanya es valora molt positivament la novetat d’incloure la possibilitat de votar la paraula corrent entre una llista de paraules que no són noves, que estan ben implantades en l’ús social però que no han estat encara acceptades en el diccionari normatiu. Aquesta novetat ha servit perquè moltes persones hagin pres consciència del fet que en la parla diària es fan servir paraules no normatives però adequades en molts casos.

En aquesta edició han votat 14.034 persones, xifra que consolida la participació en aquesta campanya. Els vots no s’han distribuït de manera equilibrada en les quatre franges d’edat establertes, ja que els més joves (menys de 20 anys) representen el 38% del total de vots. Aquest resultat es relaciona amb diversos factors:d’una banda, l’èxit que té en els centres de secundària aquesta iniciativa que el professorat fa servir per parlar de neologismes, formació de paraules i vitalitat del lèxic; d’altra banda, la difusió per les xarxes socials, on aquest grup d’edat és molt present i, finalment, la voluntat de participar d’alguna manera en el futur de la seva llengua. El grup de gent més gran (60 anys o més) és el que ha votat menys (14 % dels vots) i les dues franges intermèdies (de 20 a 39 anys i de 40 a 59 anys) sí que han obtingut al voltant d’una quarta part dels vots (24,8 % i 23,2 % respectivament).

Viralitzar i tiet tieta han quedat en primera posició en totes les franges d’edat, però no hi ha hagut els mateixos resultats en les altres posicions: bot i hipersexualització han quedat en segona i tercera posició de la franja més jove, sexoafectiu –iva i hipersexualització en la segona franja, hipersexualització i grassofòbiaen la tercera i refugi climàtic i nit tropical en la franja de més grans. En la llista de la paraula corrent, també s’han repartit la segona i tercera posició diversos candidats: quiròfan, porno, guai, brutal, friqui i xarxa social, segons la franja d’edat.

A continuació, es mostra el percentatge de vots obtinguts en els primers llocs per franges d’edat en la llista de paraules noves:

 Menors de 20 anys  Entre 20 i 39 anys  Entre 40 i 59 anys  60 anys o més
1r   viralitzar (32 %)  viralitzar (22,8 %)  viralitzar (30,2 %)  viralitzar (23,9 %)
2n   bot (25,9 %)  sexoafectiu -iva (16,5 %)  hipersexualització (11,4 %)  refugi climàtic (13 %)
3r   hipersexualització (10 %)  hipersexualització (12,1 %)  grassofòbia (9,8 %)  nit tropical (11,8 %)

I en la llista de paraules recents, els vots s’han distribuït de la manera següent:

 Menors de 20 anys  Entre 20 i 39 anys  Entre 40 i 59 anys  60 anys o més
1r   tiet tieta (24,1 %)  tiet tieta  (30,8 %)  tiet tieta (39,9 %)  tiet tieta a (24,1 %)
2n
 porno (11,9 %)  guai (14,3 %)  quiròfan (12,8 %)  quiròfan (17,9 %)
3r
 quiròfan (11,5 %)  brutal (13,8 %)  friqui (11,6 %)   xarxa social (7,6 %)

La campanya per triar el neologisme de l’any 2023 ja s’ha acabat però fins al 31 de desembre encara es pot participar en el concurs de mems lingüístics a través d’Instagram, TikTok i X (Twitter). Les persones guanyadores en cada xarxa social rebran un premi (500€ per al mem guanyador i 250€ per al segon) en un acte que tindrà lloc el dia 12 de gener de 2024 a les 18h a l’Auditori del Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. Les bases per al concurs de mems es poden consultar al web del Neologisme de l’any (https://www.upf.edu/web/neologismedelany).

Document de la SF de l’IEC sobre el llenguatge inclusiu

Benvolguts usuaris de l’AOE,

Ens plau compartir amb vosaltres el document El llenguatge inclusiu: compatibilitat dels recursos estilístics dels usos no sexistes amb la normativa lingüística, aprovat per la Secció Filològica de l’IEC en la reunió plenària tinguda el passat 20 d’octubre de 2023.

Cordialment,

Anna Bartra-Kaufmann
Coordinadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants

Jornada «Variació lingüística, norma i ensenyament»

L’Acadèmia Oberta als Ensenyants inicia el curs 2023-2024 amb una jornada temàtica dedicada a l’encaix entre la variació lingüística i la norma en l’ensenyament de la llengua. En la jornada hi intervindran tres especialistes, que oferiran la seva perspectiva i presentaran propostes d’actuació des de la seva expertesa. La jornada tindrà lloc presencialment el dia 19 d’octubre de 2023, de les 16.00 a les 19.30 hores a la Sala Lluís Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el programa següent:

16.00 h Benvinguda a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, i Anna Bartra-Kaufmann, moderadora de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants
16.15 h Ana Luísa Costa (Centro de Linguística da Universidade de Lisboa i Instituto Politécnico de Setúbal): Por una didàctica de las lenguas pluricéntricas: el caso del portugués
17.00 h Miquel Àngel Pradilla (Secció Filològica de l’IEC i Universitat Rovira i Virgili): La variació lingüística en la norma i en l’ensenyament (títol provisional)
17.45 h Pausa
18.00 h Carmen Rodríguez (Universitat de València): Variació i norma en l’ensenyament de la gramàtica
18.45 h Debat i conclusions
19.15 h Cloenda

La jornada també es podrà seguir en línia en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de

 

Ana Luísa Costa és professora del Departament de Ciències de la Comunicació i del Llenguatge de l’Escola Superior d’Educació de l’Institut Politècnic de Setúbal (IPS), Portugal, coordinadora del Màster de formació de mestres y professors de portuguès i participa en projectes de cooperació per a la formació del professorat.

Miquel Àngel Pradilla és catedràtic de Sociolingüística de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre numerari de la Secció Filològica de l’IEC. La seva recerca se centra en la sociolingüística de la variació en relació amb els processos d’estandardització de la llengua.

Carmen Rodríguez Gonzalo és professora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València. Dirigeix el Grup d’Investigació en ensenyament de llengües (GIEL), de la Universitat de València i és la investigadora principal del projecte «L’elaboració d’una gramàtica escolar interlingüística: cap a un ensenyament reflexiu de les llengües en contextos multilingües».

 

Sobre els nous usos de la llengua en les institucions supranacionals

    

Benvolguts membres de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants,

Des de la Comissió de les Acadèmies Obertes de la Secció Filològica us volem demanar el parer sobre una qüestió.

Amb la perspectiva del nou estatus del català en les institucions supranacionals (Congrés dels Diputats espanyol, Unió Europea), quines mesures creieu que caldria proposar a les autoritats competents per a assegurar l’ús efectiu de la llengua en àmbits estatals i europeus? Pensem en alguns camps d’ús com ara l’ensenyament fora dels territoris de parla catalana, el camp del comerç, etiquetatge, la justícia, la sanitat, etc.

Les vostres aportacions seran benvingudes.

Cordialment,

Anna Bartra-Kaufmann

Coordinadora de l’AOE

En memòria de Carme Junyent (1955-2023)

L’Acadèmia Oberta als Ensenyants (AOE) de la Secció Filològica vol sumar-se a les nombroses mostres de condol per la mort de la lingüista i professora M. Carme Junyent i Figueras, catedràtica de Lingüística de la Universitat de Barcelona, Presidenta del Consell Lingüístic Assessor, fundadora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Recentment va ser proposada com a membre corresponent de la Secció Filològica.

Especialitzada en les llengües parlades al continent africà, en les llengües amenaçades i en la situació de la llengua catalana, la seva preocupació per la situació de la nostra llengua a l’ensenyament es va fer palesa un cop més en acceptar generosament de participar en una trobada presencial a l’AOE amb professors de secundària, tinguda el 17 de juny de 2021, per debatre la situació de la llengua catalana a les aules.

Trobarem a faltar la seva veu: una dona lliure, de conviccions fermes, lluitadora incansable en favor de la diversitat lingüística i d’una lleialtat insubornable a la llengua i la cultura catalanes.

Descansa en pau, Carme.

9a Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra: «Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals»

Els dies 9 i 10 de novembre, la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) celebrarà la seva novena jornada científica, que enguany es titula «Afavorim la comprensió de la llengua catalana entre els estudiants internacionals: estratègies i recursos». Amb el desig que considereu aquest tema rellevant per al nostre context, us convidem a participar-hi i a fer-ne difusió.

El programa de la Jornada és el següent:

Dijous 9 de novembre del 2023 – Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47. Barcelona)

17.00 h Inauguració de la Jornada a càrrec de Laia de Nadal, rectora de la UPF, i de M. Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

17.20 h Obertura de la Jornada a càrrec de Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra

17.30 h Conferència inaugural: «L’hospitalitat, un repte que transcendeix la política universitària», a càrrec del Dr. Josep Capdeferro, professor de la Facultat de Dret de la UPF

Divendres 10 de novembre del 2023 – Auditori de Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF (Ramon Trias Fargas, 25. Barcelona)

9.00-9.30 h Recepció dels assistents

9.30-10.30 h Conferència a càrrec de la Dra. Rita Franceschini, directora de la Unitat d’Estudis de Llengües de la Universitat Lliure de Bozen-Bolzano

10.30-11.00 h Ponència «La confiança lingüística i la participació a l’aula dels estudiants internacionals», a càrrec d’Alba Pérez Xaus, psicòloga especialitzada en l’ensenyament de català per a adults, i professora col·laboradora de la UOC en el màster en Formació del Professorat

11.00-11.45 h Pausa per a networking

11.45-13.45 h Taula rodona

Modera: Teresa Monllau, professora del Departament d’Economia de la UPF

Ponents: Marta de Blas, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC; Maria Naranjo, responsable del programa Idiomes UPF; Carles Plasencia, cap de la Secció de Dinamització del Servei de Llengües i Política Lingüística de la UV; Martí Freixa, lector de català a la Universitat de Leipzig

14.00 h Cloenda

L’assistència (presencial i/o en streaming) és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament a través d’aquest formulari.

Actualització del maig de 2023 del DIEC2 en línia

DIEC2 - Aplicacions a Google Play

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va publicar l’any 2007 la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), que és l’obra de referència normativa pel que fa al lèxic del català. D’ençà que es va publicar, ha estat objecte de diverses modificacions que s’han aplicat a la versió en línia. Des del 2020 aquestes revisions es fan dues vegades l’any. La darrera s’ha fet aquest mes de maig de 2023, amb la incorporació de 18 paraules i 138 modificacions.

Les paraules que s’han incorporat al DIEC2, algunes ja d’ús molt comú, són: birra (elegit neologisme de l’any 2022), coocurrència, edatismeedatistahacker i pudícia. També s’hi han incorporat dotze gentilicis derivats de noms de comarques dels territoris de llengua catalana: aneuencanoiencfranjolígarrafenclluçanèsmaresmencmontsianencnoguerencpitiússaforencsegrianenc terraltenc. Així mateix, s’han afegit al diccionari locucions com ara a l’avançadade carn i osclau de contactea contracorrentllicència d’armeslluny deanar massa llunyde llunymoll de l’osde prop o a resguard de.

Les modificacions inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.).

Entre les novetats, hi ha nous sentits o nous usos sintàctics de determinats mots. Per exemple, la paraula busca, que apareix en la primera accepció com a «Porció menuda, subtil, d’alguna cosa, com ara una engruna, una volva, un bri, una palleta, etc.», incorpora una nova definició: «Símbol que apareix en una pantalla d’ordinador, generalment en forma de fletxa, que indica els moviments del ratolí». Un altre cas similar és el del mot carpeta, definit en primer lloc com a «Parell de cobertes, generalment de cartó o plàstic i unides per un costat, entre les quals es guarden papers, documents, dibuixos, etc.». La paraula inclou ara una nova accepció: «Conjunt de fitxers informàtics agrupats sota un mateix nom per tal de facilitar-ne l’ús i l’administració».

Una altra modificació destacable és la que afecta el verb enquistar-se, que en la primera accepció apareix definit com a «Tancar-se dins un quist». Ara incorpora una nova accepció amb la definició «Una situació difícil, un problema, esdevenir crònic».

En el cas de l’adjectiu fatal, s’hi ha afegit una accepció amb la definició molt malament que recull, per tant, l’ús adverbial. També s’han inclòs definicions del món casteller als mots canalla puntal.

La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari.