Les gramàtiques i l’ortografia de l’IEC, a un clic

Demà, 9 de juny, a les 13.30 hores, s’obrirà al públic la consulta de les edicions en línia de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), de l’Ortografia catalana (OIEC) i de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU). Aquesta obertura es farà durant l’emissió del programa Popap, de Catalunya Ràdio, en què intervindran Gemma Rigau, Mila Segarra i M. Josep Cuenca, membres de la Secció Filològica i responsables acadèmiques, respectivament, de les tres obres.

Es tracta, en tots tres casos, de la segona edició revisada acompanyada d’un entorn de consulta propi amb un cercador incorporat i amb elements de navegació que permeten contextualitzar en tot moment la consulta i desplaçar-se pel text.

A més de servir per a posar a l’abast de tothom aquestes obres, aquestes edicions estan pensades perquè se’n pugui fer una consulta simple i alhora potent, precisa i fiable, orientada a obtenir la informació necessària per a resoldre, segons el cas, els dubtes gramaticals o ortogràfics, o per a l’estudi de la llengua. D’altra banda, les característiques d’aquestes edicions permetran mantenir constantment actualitzades aquestes obres, com ara ja passa amb el Diccionari de la llengua catalana (DIEC). L’enfocament eminentment pràctic d’aquestes edicions té com a objectius potenciar el coneixement i l’ús de la llengua i fer familiars als usuaris no especialitzats les gramàtiques i l’ortografia com a eines de consulta, fins al punt que puguin incorporar-se al nostre dia a dia de la mateixa manera que ho ha fet el DIEC.

Entre les novetats més destacades que comparteixen les edicions en línia que ara es publiquen, sobresurt especialment la part dedicada a la consulta de la conjugació de cadascun dels 8.756 verbs que tenen entrada al DIEC, que consten d’un total de 482.785 formes conjugades que comprenen les variants geogràfiques reconegudes per la normativa.

La nova edició en línia de la GIEC incorpora les novetats introduïdes en l’elaboració de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la GBU, i reuneix el text publicat el 2016 i la Bibliografia publicada posteriorment el 2019. Entre les eines de consulta que ofereix aquesta edició, cal destacar dues modalitats especials de cerca: la que permet localitzar només els apartats de l’obra que tracten sobre un determinat mot o concepte o n’aporten informació rellevant (cerca per matèria) i la que permet cercar una forma amb les seves variants (cerca amb variants).

En el cas de la GBU, l’edició en línia integra en el text imprès publicat el 2019 els enregistraments sonors dels exemples, fins ara consultables gràcies a un codi QR, i permet la consulta particularitzada de les remarques normatives i d’ús, de les quals proporciona un índex. Així mateix, integra la consulta del Glossari de termes gramaticals, tal com ja ho feia la GEIEC, i ofereix al mateix temps un índex de termes.

Finalment, pel que fa a l’OIEC, aquesta edició en línia inclou i aplica totes les modificacions aprovades el 2021 i també ofereix un índex analític de nova planta, en la mateixa línia que el de la GIEC, i una guia bibliogràfica. A més, posa a disposició dels usuaris eines de consulta específiques per a l’índex d’exemples, que permeten filtrar-los tipològicament segons si són mots pertanyents al lèxic comú o si són xifres, símbols o abreviacions, i segons si pertanyen a una classe de noms propis o si són sintagmes, locucions o oracions.

Aquests projectes han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Fundació “la Caixa”.

Presentació del llibre ‘Un aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval’, de Jordi Carbonell i Hortènsia Curell

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es complau a convidar-vos a la presentació de l’obra
Un aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval. Les relacions interoracionals en Antoni Canals, de Jordi Carbonell i Hortènsia Curell.
Participaran en l’acte Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Nicolau Dols, president de la Secció Filològica; August Bover, curador de l’edició, i Mariàngela Vilallonga, membre de la Secció Filològica.
L’acte se celebrarà presencialment el divendres 10 de juny, a les 13 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Sessió en memòria de Curt Wittlin (1941-2019)

Conferència 'Francesc Eiximenis, un gran pensador català medieval massa  oblidat'

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans es complau a convidar-vos a la sessió en memòria de Curt Wittlin (1941-2019).
L’acte se celebrarà presencialment el dijous 9 de juny, de les 16.30 a les 18.45 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.
Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Programa

16.30 h Inauguració de la sessió a càrrec de Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica
16.45 h Emili Casanova: «Curt Wittlin i els estudis de llengua»
17.00 h Tomàs Martínez: «Curt Wittlin, l’hagiografia i la cultura medieval»
17.15 h Xavier Renedo: «Curt Wittlin i Eiximenis»
17.30 h August Bover: «Eiximenis a Saskatchewan: Curt Wittlin i la catalanística a l’Amèrica del Nord»
17.45 h Vicent Martines: «Curt Wittlin i les traduccions»
18.00 h Albert Curto: «Curt Wittlin i l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre»
18.15 h Emigdi Subirats: «El mestre Curt Wittlin sota la dolça remor de l’Ebre»
18.30 h Cloenda

El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica  de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC

L’escriptor JOAN LLUÍS LLUÍS, autor de Junil a les terres dels bàrbars (Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2021), i l’editora MARIA BOHIGAS (Club Editor) conversaran amb Màrius Serra, Magí Camps i altres membres de la Secció Filològica de l’IEC.

L’acte se celebrarà el dilluns 23 de maig, a les 18.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Barcelona, maig de 2022

Tria del neologisme de l’any 2021

Com cada any, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2021, en la línia d’iniciatives anàlogues que duen a terme diverses institucions, editorials i diaris per a nombroses llengües. Aquesta iniciativa conjunta de l’IEC i la UPF arriba enguany a la vuitena edició.

S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent.

Les entitats organitzadores han triat els deu neologismes següents per a la votació, que es va obrir ahir, 1 de desembre i es tancarà el dia 19 d’aquest mateix mes. El 20 de desembre es farà públic el neologisme guanyador de l’any 2021. Són els següents:

Les propostes d’enguany són les següents:

  • antivacunes m. i f. i adj. Persona que està en contra de les vacunes perquè en qüestiona l’efectivitat o considera que poden ser perjudicials per a la salut.
  • cisgènere m. i f. i adj. Persona en què el sexe assignat coincideix amb la identitat que sent.
  • cronificar v. tr. Fer esdevenir crònica alguna cosa, especialment una malaltia.
  • disfòbia f. Aversió envers una persona discapacitada.
  • distòpic -a adj. Relatiu a una societat futura imaginària organitzada d’una manera opressiva o totalitària.
  • edatisme m. Actitud discriminatòria envers una persona per la seva edat, especialment en el cas de persones d’edat avançada.
  • monodosi f. Dosi continguda en un medicament envasat individualment, destinada a prendre’s d’una sola vegada.
  • negacionisme m. Actitud que consisteix en la negació sistemàtica i irracional de fets històrics demostrats o de teories que tenen l’aval d’un consens científic unànime o pràcticament unànime.
  • podcast m. Fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per Internet.
  • presencialitat f. Estat de l’activitat o de la persona que és present en un lloc determinat.

Per a votar només cal omplir el formulari que trobareu aquí.

Els neologismes guanyadors de les edicions anteriors han estat:  estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020). Com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat a entrar al diccionari normatiu.

Jornada Científica de la Càtedra Pompeu Fabra

Els dies 4 i 5 de novembre de 2021 la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF celebrarà la seva setena jornada científica, que enguany durà per títol “Model de llengua, variació, ensenyament i realitat”. Aquesta jornada s’organitza en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i en el marc de les jornades anuals de la Càtedra Pompeu Fabra.

Podeu accedir al díptic de la jornada clicant aquí.

En espera de saber quines seran les mesures de seguretat vigents per a la covid-19 en les dates en què tindrà lloc la Jornada, i també per facilitar-hi la participació sense necessitat de desplaçar-s’hi físicament, hem previst dues modalitats d’assistència (presencial i virtual), a les quals és possible acollir-se inscrivint-s’hi a través d’aquest formulari.

Jornada sobre la Qualitat Lingüística

El proper divendres 8 d’octubre de 2021 se celebrarà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans una Jornada sobre la Qualitat Lingüística.

Aquesta Jornada s’organitza dins el projecte Observatori de la Qualitat Lingüística de la Secció Filològica, amb l’objectiu de recollir idees que ajudin a construir un concepte de qualitat lingüística que tingui en compte els diversos aspectes de la comunicació i, al mateix temps, sigui operatiu per a guiar l’observació.

Per assistir-hi, presencialment o virtualment, us heu d’inscriure en aquest formulari.

Un llibre amb punt final al títol de portada

Què significa incorporar la perspectiva de gènere en la manera d’expressar-nos? Sovint la perspectiva de gènere només emmascara una realitat que continua sent sexista i discriminatòria. I cada vegada més, és una imposició política que ningú no gosa discutir. Forçar la llengua per canviar la realitat només ens distreu de l’objectiu real: canviar el món perque la llengua canviï. Carme Junyent i una setantena de dones lingüistes analitzen l’ús i l’abús del llenguatge suposadament no sexista i proposen alternatives, maneres de dir i maneres de fer, que responguin als canvis socials i reflecteixin la presència de tots en tots els àmbits de la vida.

La professora Carme Junyent ha coordinat l’obra, publicada per Eumo Editorial, que inclou una setantena d’articles de dones lingüistes que reflexionen sobre la incorporació de la perspectiva de gènere al llenguatge i sobre el parany del desdoblament, que genera textos incoherents i confusos. Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou ha arribat aquesta setmana a les llibreries, però abans fins i tot de la seva publicació ja ha generat polèmica a les xarxes.

Carme Junyent és lingüista i professora a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i fa recerca sobre les llengües de la immigració a Catalunya. És autora d’una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.

A continuació us oferim un enllaç directe a l’entrevista que la periodista Lídia Heredia va fer a Carme Junyent i a Neus Nogué, a propòsit de la publicació del llibre, en el programa Els matins de TV3, el passat 31 d’agost. “Canviem el món i canviarà la llengua”, diuen, “i no a l’inrevés”.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/el-llenguatge-inclusiu-en-questio/video/6116607/