Des de l’Acadèmia Oberta als Ensenyants ens afegim al dol per la mort de la filòloga i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Aina Moll i Marquès, morta a Palma aquest dissabte, 9 de febrer de 2019. Va néixer a Ciutadella el 1930. Llicenciada en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Catedràtica de Francès de l’Institut Joan Alcover de Palma (1961-1995). Col·laborà amb el seu pare, Francesc de B. Moll, en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear i feu enquestes dialectològiques per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica. Com a editora, va dirigir les col·leccions de l’Editorial Moll i de l’Escola d’Idiomes de l’Estudi General Lul·lià. Autora de nombrosos articles i llibres de text de llengua francesa. Fou membre de diferents comissions, la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) i coordinadora de l’àrea I del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i de la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1990-1995). Va ser sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i membre del Grup Català de Sociolingüística. Guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988), el Premi Pompeu Fabra, la Medalla d’Or del Consell de Mallorca i el premi Ramon Llull del Govern Balear (1988). Era doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (2012).
Us deixem l’enllaç amb la semblança que n’ha fet Isidor Marí, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual ha estat president:
https://llegim.ara.cat/actualitat/Aina-Moll-Memoria-exemple_0_2177782390.html
Atès el que millor homenatge que li podem retre és contribuir a la difusió de la seva obra, us oferim aquí l’enllaç a un recull d’articles seus que es pot consultar a la pàgina de la Secció Filològica de l’IEC:
La paraula guanyadora de la tria del neologisme de l’any 2018, organitzada per l’Observatori de Neologia (OBNEO) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha estat sororitat (32,6 %).
El segon lloc ha estat per a èpic -a (14,3 %) i el tercer, per a demofòbia (11,2 %). Els altres candidats han obtingut menys del deu per cent dels vots: sostre de vidre (9,3 %), migrant (8,8 %), microplàstic (6,3 %), criptomoneda (5,4 %), seriòfil (5,4 %), narcopís (5,1 %) i pis rusc (1,6 %).
La paraula sororitat es refereix a la relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals. En el feminisme s’utilitza des de fa uns quants anys aquesta versió femenina de la fraternitat que Miguel de Unamuno ja proposava per al castellà l’any 1921 a La tía Tula i que l’Observatori de Neologia va començar a documentar en català a finals de l’any 2016. Però va ser l’any 2017, i sobretot l’any 2018, quan aquest mot es va incorporar realment en l’ús social. Ara, aquesta paraula serà candidata a formar part del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2).
Els organitzadors de la iniciativa afirmen que «el resultat més important d’aquesta quarta edició del “neologisme de l’any” és el gran èxit de participació, ja que hi han votat més de 5.500 persones, com en l’edició passada» i, per tant, consideren que és una iniciativa que ja està consolidada en la societat catalana.