Activitat de formació sobre el foment del català als centres escolars

Benvolguts usuaris de l’AOE,

Encetem aquest any 2024 amb una proposta d’activitat formativa per al professorat no universitari:

L’escola en català: bases i estratègies per al foment del català als centres escolars

Modalitat: conferències en línia mitjançant videoconnexió.
Adreçat adocents de totes les matèries i etapes no universitàries.
Durada:  5 sessions de 2 hores.
Calendariels dijous 22 i 29 de febrer i 7,14 i 21 de març de 2024.
Horari: de 17.30 h a 19.30 h.
Lloc de realització: retransmissió en directe amb l’aplicació.
Professorat: Miquel Àngel Pradilla, Marina Solís Obiols, Mònica Barrieras, Rafael Lemus Arce i Ferran Suay.
Preu: 20€

Presentació 

Què cal tenir en compte a l’hora de planificar i dissenyar intervencions diverses orientades a promoure l’ús de la llengua catalana a l’escola tant en el nivell del centre com en el nivell de l’aula?

Com superar les dificultats amb relació al manteniment del català i afrontar les incerteses i neguits que l’ús de la llengua pot implicar en l’entorn escolar?

L’Itinerari, organitzat per l’Equip ICE UAB – SERCLE El català a l’ensenyament, aborda aquestes qüestions des de camps i perspectives diferents i proposa estratègies de foment de l’ús del català a l’escola. 

Trobareu el programa i la resta de la informació en aquest enllaç.

 

Tria del neologisme de l’any 2023: novetats per a la desena edició

L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’IEC, el TERMCAT i 3Cat engeguen avui la desena edició de la campanya del «Neologisme de l’any», amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb novetats importants. La votació va començar ahir, 11 de desembre, i es podrà votar fins al dia 20 d’aquest mateix mes. El dijous 21 de desembre es farà públic el resultat.

Imatge inicial

Si durant les edicions anteriors la convocatòria anava a càrrec de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a partir d’enguany s’hi sumen dues institucions importants en l’actualització del lèxic català: el TERMCAT i 3Cat amb el seu portal lingüístic ésAdir.

En aquesta desena edició s’incorpora una segona novetat: en lloc de presentar a votació una sola llista, se’n presentaran dues, de dues categories diferents. A «Paraula nova» es triarà a partir de la llista de neologismes representatius de l’any, com s’havia fet fins ara, i a «Paraula corrent» es triarà a partir d’una llista de paraules que no són gens noves i que estan ben implantades en l’ús social. La característica que tenen en comú les dues llistes és que cap de les paraules candidates és al diccionari normatiu (DIEC2), de manera que són neologismes des del punt de vista lexicogràfic. Les paraules guanyadores seran les que tinguin més vots i l’IEC té el compromís d’estudiar amb atenció especial aquests mots per mirar d’incorporar-los en el DIEC2.

Com cada any, per votar cal anar al web neologisme.cat.

En la categoria de «Paraula nova», es pot votar una d’aquestes paraules: botecoansietatgazià -anagrassofòbiahipersexualitzaciónit tropicalrefugi climàticsexoafectiu -iva, superilla, viralitzar.

En la categoria de «Paraula corrent», es pot votar una paraula d’aquesta llista: bici, brutal, friqui, gorro, guai, plataforma, porno, quiròfan, tiet, xarxa social.

També és novetat d’aquesta edició el concurs de mems lingüístics que té lloc durant la campanya. S’hi pot participar a través d’Instagram, TikTok i X (Twitter), i les persones guanyadores en cada xarxa social rebran un premi (500 € per al mem guanyador i 250 € per al segon). Les bases per al concurs de mems es poden consultar al web del neologisme de l’any (https://www.upf.edu/web/neologismedelany).

Les edicions passades

L’any 2014, en la primera edició de la campanya, van votar 200 persones, i l’any 2022 van ser 14.000 persones. Les paraules guanyadores en les edicions passades han estat les següents: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica animalista (2019), coronavirus (2020), negacionisme (2021) i birra (2022).

L’evolució tan positiva en el nombre de votants demostra que el «Neologisme de l’any» és una campanya que atreu l’atenció de la societat i que ja està estabilitzada en les convocatòries anuals. Les entitats organitzadores afirmen que any rere any ha anat canviant la percepció social dels neologismes i que actualment la majoria de parlants accepta l’aparició de paraules noves com un fenomen natural i positiu. Els neologismes enriqueixen la llengua i la fan més útil.

Presentació pública de les incorporacions al DIEC del 2023

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica
de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

Presentació pública
de les incorporacions al DIEC del 2023

Magí Camps, Sandra Montserrat i Màrius Serra, membres de la Secció Filològica,
presentaran públicament per als mitjans de comunicació les actualitzacions del 2023 del
Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

L’acte se celebrarà presencialment el dilluns 27 de novembre, a les 11 hores, a la Sala
Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en
línia mitjançant aquest enllaç.

Barcelona, novembre del 2023

L’IEC publica el ‘Diccionari essencial de la llengua catalana’ (DEIEC)

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) obre al públic el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC). Es tracta d’un diccionari en línia de nova planta que parteix del cabal lèxic recollit al Diccionari manual de la llengua catalana, editat per l’IEC l’any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l’Ortografia catalana (OIEC).

L’obra, de contingut normatiu, inclou els mots essencials de la llengua comuna (39.300 mots seleccionats entre els més de 70.000 articles que conté el DIEC), descrits amb criteris lexicogràfics actuals i amb orientacions d’ús.

Adreçada a un públic ampli, pretén convertir-se en una eina de consulta pràctica, conté orientacions sobre la manera d’usar els mots i una profusió d’exemples i de combinacions lèxiques que han de resultar especialment útils tant a escriptors o periodistes com a professors i estudiants de la llengua.

Així, gràcies a les informacions d’ús incloses en els articles, referides a la morfologia, a la sintaxi i a la variació dialectal o funcional, podem saber que espill és la manera pròpia d’anomenar un mirall en català occidental, mentre que a la resta del domini és un mot propi del llenguatge literari, que guipar és un verb propi d’un registre informal o que el nom diner es pot usar indistintament en singular o en plural amb el mateix valor.

Totes les entrades que tenen flexió van acompanyades de les formes flexives corresponents o bé, si són verbs, de la conjugació corresponent en cinc presentacions alternatives, una per a cada dialecte (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional). D’altra banda, aquelles entrades que poden plantejar dubtes pel que fa a la partició sil·làbica porten explícita aquesta informació.

L’aplicació de consulta té una opció de cerca bàsica i una de cerca avançada, el resultat de les quals es pot imprimir o bé exportar a un document PDF o, en el cas de la taula de resultats de la cerca avançada, també a un full de càlcul. El text dels articles és completament navegable: clicant sobre qualsevol dels mots que en formen part es pot accedir a l’article del mot en qüestió.

Els articles s’ofereixen amb totes les informacions a la vista, en presentació completa, però també es poden veure en una presentació sintètica, especialment útil en articles llargs o amb molta informació, que permet fer-se ràpidament una idea de conjunt dels diversos significats del mot o bé localitzar més fàcilment un ús concret. Finalment, en aquells mots que tenen sinònims se’n pot desplegar la llista i anar d’un article a l’altre amb un sol clic.

Josep Piera, membre de l’IEC, rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural

Josep Piera i Rubió, escriptor, poeta, traductor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha estat guardonat amb el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural.

D’acord amb les bases, el Premi, dotat amb 20.000 euros, s’atorga a una persona que «per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans».

El guardó es va fer públic el dimecres 1 de març durant una roda de premsa en què Piera va explicar el seu primer vincle amb el català: «Jo vaig començar escrivint poemes en castellà i cançons en francès, perquè eren les llengües que apreníem a l’escola. No podia imaginar-me que la llengua que parlava la meua família, que parlava la gent del meu poble, aquella llengua que deien que no tenia gramàtica, era una llengua en què es podia escriure i cantar.» L’autor també va aprofitar per a reivindicar l’ús del català: «Fem cultura, fem llengua, visquem-la, sentim-la, usem-la, diguem “t’estime”. El que importa és que una llengua estiga dita.»

La seva extensa obra inclou novel·les, dietaris, biografies, contes, poemes, assajos i traduccions. Entre les seves obres de narrativa hi ha El cingle verdJo sóc aquest que em dic Ausiàs March El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai. La seva producció poètica completa es pot trobar en el volum Poesia completa: 1971-2018. L’IEC ha editat tres publicacions sevesIdioma valencià?, Sobre la realitat poètica de Francesc Vallverdú i Teodor Llorente en la memòria.

L’acte de lliurament del Premi es farà a principis de juny en un lloc seleccionat conjuntament per l’autor i Òmnium Cultural.

Ja es poden fer consultes avançades al ‘Diccionari català-valencià-balear’

Coincidint amb el centenari de la data de naixement d’Antoni M. Alcover (2 de febrer de 1862), ahir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va fer pública una eina de cerca avançada per a la consulta de la versió digital del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), que millora molt la cerca simple que es podia fer fins ara. L’accés a aquest recurs, que pot ser molt útil per als professionals de les indústries de la llengua, es fa a través de l’aplicació de la Base de dades lexicogràfica BDLex, enllaçada al Portal de Recursos en línia de l’IEC.

La consulta avançada dels diccionaris continguts en la BDLex, de la qual forma part el DCVB, permet accedir a la informació del DCVB a partir de tots els elements estructurals del diccionari i fer cerques selectives per criteris delimitadors. Amb aquesta nova eina, el portal en línia de l’IEC incorpora un recurs molt útil per a investigadors, traductors, correctors i altres professionalss, sinó també per a qualsevol usuari interessat per la llengua.

L’accés públic a aquesta consulta avançada, desenvolupada informàticament a l’IEC, és possible gràcies a la signatura, el passat 15 de desembre de 2022, d’un acord entre l’Institut d’Estudis Catalans i la Institució Francesc de Borja Moll, titular actual dels drets del DCVB. Segons aquest acord, l’IEC pot oferir de forma lliure i gratuïta l’accés a consultes avançades del DCVB dins del marc de la plataforma BDLex.

A més del DCVB, mitjançant l’aplicació de consulta de la BDLex, que es va obrir al públic l’octubre de 2020, es pot accedir a les informacions de dotze diccionaris catalansmés dels segles XIX i XX:

DMFC = FEBRER I CARDONA, Antoni. Diccionári menorquí españól francês y llatí. [Manuscrit, principis de segle XIX; publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, 2001] DEBJ = ESTEVE, Joaquim; BELLVITGES, Josep; JUGLÀ I FONT, Antoni. Diccionario-catalan-castellano-latino. Barcelona: en la oficina de Tecla Pla Viuda, 1803 i 1805. 2 v.
DLCL = LABÈRNIA, Pere. Diccionari de la llengua catalana: Ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla, 1839 i 1840. 2 v.
DMCF = FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari mallorqui-castella. Palma: Imprenta y Llibreria de Esteva Trias, 1840
DVCE = ESCRIG, José. Diccionario valenciano-castellano. València: Imprenta de J. Ferrer de Orga, 1851
NDMA = AMENGUAL, Joan Josep. Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin. Palma: Imprenta y Librería de Juan Colomar, 1858. 2 v.
DMCT = [TARONGÍ I CORTÈS, Josep]. ʻDiccionari mallorquí-castelláʼ per un mallorquí, aficionat á sa seva llengua. Palma de Mallorca: Imprenta d’en Bartomeu Rotger, 1878. [Inacabat] DGMG = MARTÍ I GADEA, Joaquim. Novísimo diccionario general valenciano-castellano. València, 1891
DPCV = VALLÈS, Emili. Pal·las: Diccionari català-castellà-francès: Amb vocabularis castellà-català- francès-català. Barcelona: Horta, [1927] DGLC = FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932
DGFP = FERRER PASTOR, Francesc. Diccionari general. València: Impremta Fermar, 1985
DIEC1 = INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Moll; València: Edicions 3 i 4, 1995

Tria del neologisme de l’any 2022

Com cada any, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2022. La votació s’obre avui, dilluns 12 de desembre, a les 10 h, a través del web www.neologisme.cat, i es tancarà el dijous 22 de desembre, a les 24 h.

Els deu neologismes proposats per les entitats organitzadores i entre els quals podran elegir les persones que participin en la votació són els següents:

  • birra f. Col·loquialment, cervesa.
  • metavers m. Entorn virtual on les persones interaccionen per mitjà d’avatars en un ciberespai que és una metàfora del món real.
  • micromobilitat f. Conjunt dels desplaçaments efectuats amb mitjans de transport lleugers, de petites dimensions i proveïts d’un motor elèctric de baixa potència o bé sense motor, generalment per a una sola persona, que s’utilitzen per recórrer distàncies curtes.
  • nanosatèl·lit m. Plataforma espacial caracteritzada per tenir una massa, un volum i una potència menors que en el cas dels satèl·lits convencionals, i un pes comprès entre 1 i 10 kg.
  • poliamor m. Pràctica consistent a mantenir relacions afectives i sexuals amb més d’una persona, amb el coneixement i l’acord de totes les persones implicades.
  • revictimització f. Maltractament addicional exercit contra una dona en situació de violència masclista com a conseqüència dels dèficits o desencerts de la intervenció dels agents i organismes responsables.
  • salut mental f. Estat d’equilibri psíquic en què la persona és capaç d’usar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana.
  • submissió química f. Administració d’una substància amb efectes psicoactius a una persona sense el seu coneixement per tal de modificar el seu estat de consciència, el seu comportament o anul·lar-li la voluntat.
  • tuti m. En el joc del paraulògic, paraula que conté totes les lletres del joc del dia.
  • violència vicària f. Violència intrafamiliar exercida de manera conscient contra una persona, sovint un fill, amb la intenció de fer mal a una tercera persona que és la destinatària real de l’acció, sovint l’exparella.

Com cada any, es proposen paraules que no són al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i que són noves o l’ús de les quals ha tingut un augment de freqüència considerable. Com a novetat, enguany s’ha decidit que una de les deu paraules sigui simplement un mot força antic i usat que es troba a faltar en el diccionari i, en aquest cas, es tracta de birra.

Finalitzat el període de votació, el dia 23 de desembre es farà públic el neologisme guanyador de l’any 2022. A més, com cada any, el neologisme guanyador serà discutit per la Comissió Lexicogràfica de la Secció Filològica de l’IEC com a candidat per a incorporar-se al diccionari normatiu.

Una iniciativa per a acostar la llengua als parlants

La campanya per a escollir el neologisme de l’any és una iniciativa que pretén fer visibles els temes que interessen a la societat i acostar la llengua als parlants. Amb aquest objectiu, se’ls ofereix la possibilitat d’opinar sobre el neologisme que voldrien veure incorporat al diccionari normatiu.

En l’edició de l’any passat, hi van participar 8.045 persones i el neologisme guanyador va ser negacionisme, en el context de la pandèmia sanitària.

En anys anteriors, els neologismes guanyadors van ser: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020).

L’Observatori de Neologia de la UPF

L’Observatori de Neologia (OBNEO) va néixer com a grup de recerca l’any 1988 a la Universitat de Barcelona i el 1994 es va incorporar a l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. L’OBNEO analitza el fenomen de l’aparició de paraules noves o neologismes en l’ús, tant en llengua catalana com en llengua castellana. Des del 1996, ha estat reconegut com a grup de recerca amb nom específic de la UPF.

Aquest és el novè any consecutiu que l’OBNEO organitza conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans la votació per a escollir el neologisme de l’any.

Presentació pública del ‘Nomenclàtor mundial’

La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el president de la Secció Filològica de l’IEC es complauen a convidar-vos a l’acte

Presentació pública del Nomenclàtor mundial

Hi participaran Nicolau Dols, president de la Secció Filològica;
F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya;
Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la Secció Filològica,
i Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica.

L’acte se celebrarà presencialment el dijous 15 de desembre, a les 17 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) i també es podrà seguir en línia.

Les inscripcions per a l’assistència presencial i virtual s’han de fer enviant un missatge a sf@iec.cat.

Presentació del llibre de Joan Veny ‘Història lingüística dels nostres peixos’

HISTORIA LINGÜISTICA DELS NOSTRES PEIXOS | JOAN VENY | Casa del Libro

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i L’Aquàrium de Barcelona es complauen a convidar-vos a la presentació de l’obra

Història lingüística dels nostres peixos, de Joan Veny

La presentació se celebrarà el dimecres 30 de novembre, a les 19 hores, a l’Auditori de L’Aquàrium (Moll d’Espanya del Port Vell, s/n, Barcelona).

Les inscripcions per a l’assistència a l’acte s’han de fer mitjançant aquest formulari.

Barcelona, novembre del 2022